Silene vulgaris, Colitx, Collejas, coniell, Silene vulgaris

Silene vulgaris (Moench) Garcke, Fl. N. Mitt.-Deutschland ed. 9: 64 1869.

Nom vul.: Colitx, colis, etc.; Collejas; Silène enflé; Bladder campion.

=Cucubalus behen L., Sp. Pl. 414 1753. (Basiònim)
=Behen vulgaris Moench, Methodus 709 1794. [Basiònim !?]
=Cucubalus latifolius Mill., Gard. Dict. ed. 8 2 1768.
=Cucubalus viridis Lam.., Encycl. 2: 221 1786.

subsp. vulgaris
=S. vulgaris subsp. angustifolia Hayek in Repert. Spec. Nov. Regni Veg. Beih. 30(1): 256 (1927)
=S. vulgaris subsp. macrocarpa Turrill in Hooker’s Icon. Pl., tab. 3551 (1956)

  Detall de la flor amb els pètals bífids i amb els estils i els estams exerts en el moment de l'antesi 
en què es diferencien el filament i les anteres; herbassar arvense.   

Planta herbàcia perenne, verda o més aviat glauca i glabra, fulles opostes lanceolades i agudes; inflorescència en dicasi lax, calze inflat, umbilicat i glabre, pètals bilobats, de blancs a rosacis.

Plec d'herbari de colitx, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
7 de maig de 2011 [FLS10814]

Detall de la flor, es pot observar el calze inflat, umbilicat a la base i els petals recargolats 
i els 3 filaments que corresponen als estils; herbassar ruderal de secà, vores de la pista dels 
Vingalis a la Palma d'Ebre, Flix, Ribera d'Ebre, Catalunya, IV-2019

Detall de les fulles, agudes i uninervades de color glauc, són fulles oposades, 
característica típica de la família cariofil·làcies (Cariophyllaceae); herbassar ruderal 
de secà, vores de la pista dels Vingalis a la Palma d'Ebre, Flix, 
Ribera d'Ebre, Catalunya, IV-2019

Detall de la flor, el calze esquinçat deixa veure el fruit amb el carpòfor
(estructura sota el fruit) i filaments estaminals ja passats; herbassar ruderal de secà,
vores de la pista dels Vingalis a la Palma d'Ebre, Flix, Ribera d'Ebre,
Catalunya, IV-2019

Fruit en càpsula i amb un carpòfor curt de fins a 3.5 cm. Granes tuberculades.

Carpòfor de fins a 3,5 mm, glabre. Fruit en càpsula de 10-12 x 7 mm, que no excedeix el calze, globosa, amb 6 dents, erectes o ascendents.

Restes del fruit i granes de colitx, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 4 d'agost de 2012

Granes de fins a 1,5 x 2 mm reniformes, reticulades i normalment amb tubercles, amb les cares convexes i el dors ample i arrodonit.

Granes de colitx, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 4 d'agost de 2012

Detall de la inflorescència amb 3 flors, es pot observar l'estructura dicasial i els 3 filaments a cada flor
 que corresponen als estils; herbassar ruderal de secà, vores de la pista dels Vingalis a la Palma d'Ebre, Flix, 
Ribera d'Ebre, Catalunya, IV-2019

Hemicriptòfit escapós (Ch.sf.). 10-80 cm. Ill-VIII(X) 2n= 24, 48.

Habita els herbassars i els camps des del litoral a l'estatge subalpí, aquesta subespècie és sobretot planta arvense i viària, antropògena. 0-2.300 m.

Planta originàriament mediterrània estesa per Euràsia i N d'Àfrica i Macaonèsia i introduïda a la resta del món. És planta ubiqüista

Hàbitat de colitx, bancal herbós, Riba-roja d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 25 de maig de 2013

Etnobotànica:
El colitx (colitxos, colissos) s'ha vingut utilitzant en gastronomia, les fulles collides a la primavera abans de la florida de la plantes es poden menjar en amanides o cuinades, sovint substituint les bledes (Beta vulgaris) encara que són de digestió flatulenta (herba dels pets).

Creat en data 12 de juliol de 2019

Actualitzat 12 de juliol de 2019

Corniol vulgar

Aquilegia vulgaris L., Sp. Pl. 533 1753.; corniol vulgar

   Detall de la flor, prat humit, V-2010

Herba peremne poc o molt pubescent o glandulosa de la família de les Ranunculàcies pot arribar a superar els 50 cm.; fulles compostes amb el revers del foliols glauc.

Flors blau violaci amb els petals amb els pètal en forma de caputxa i amb un espero amb l'àpex corbat.

Flors amb l'espero dels petals corbat a l'extrem, VI-2019

Fruit en folicles pubescents o glandulosos. En flor de l'abril al juny.

Inflorescència amb les flors, VI-2019

Habita els herbassars i prats, a la nostra terra també vores de carrascar en vessant humides.

Inflorescència amb les flors, es pot observar al centre una flor amb un pètal caigut. VI-2019 

A la comarca és més aviat rara o molt rara i molt poc abundant, la podem trvar a les muntanyes de Tivissa i Rasquera-Cardó.

Distribució mediterrània del nord i europea.

Al Port de Tortosa s'hi ha diferenciat una raça [Aquilegia paui Font Quer, Treb. Inst. Catalana Hist. Nat. 5(3): 198 1920.] més petita de flors més clares, endèmica i força comú que habita els herbeis secs i pedrusques calcàries (Ononidion striatae, Thlaspietalia), al dom. del Violo-Quercetum fagineae entre 1150-1350 m. (Bolòs & Vigo, Flora PPCC, vol 1: 249, 1984)



Creat a data: 07/VI/2019, 16:10 h.
Actualitzat a d data: 07/VI/2019, 16:10 h.