divendres, 31 d’agost del 2012

Llengua d'Oca

Potamogeton nodosus Poir.

Plantes amb inflorescències a l'Ebre, Ascó

Hidròfit radicant rizomatós, que supera de vegades els 2 m des del seu arrelament al fons del riu fins a les fulles que suren a la superfície.


Plantes amb detall d'inflorescències i fulles a l'Ebre, Flix

Fulles lanceolades, les que suren peciolades, i unes poques submergides semblants a les primeres però amb certes diferències  i amb una beina que envolta la tija i finalment desapareix; d'uns 30 x 5 cm amb el pecíol, el limbe té de 9 a més de 30 nervis ben visibles. Subratllem la variabilitat de les fulles tant de les submergides com de les surants.



Detall de la inflorescència, Riba-roja

Inflorescència en forma d'espiga erecta de fins a 5 cm, el peduncle és una mica més gruixut cap a l'àpex. Les flors són molt petites i difícils d'observar i els carpels (fruits) fan fins a 4 mm.




Detall de al nflorescència, Riba-roja vers Mequinensa

Viu a l'Ebre i molt rarament en algun altre curs d'aigua, normalment en aigües somes, recolzes del riu o llocs amb poca corrent. L'hem vist també en basses on l'aigua hi roman durant tot l'any.


dijous, 30 d’agost del 2012

Tríbol o Abriull

Tribulus terrestris L.

Planta ramificada  de tríbol en flor i fruit, Ascó

El tríbol és una herba de la família de les zigofil·làcies, normalment ajaguda i ramificada al terra, que pot superar perfectament 1 m de llargada.



Planta de tríbol en fruit, Ascó

Té les fulles compostes de fins a 8 cm de llarg, amb els folíols oposats i en nombre de fins a 12-15 parells. A l'aixella de les fulles creixen les flors.



Planta de tríbol en flor, Ascó

Les flors estan formades per 5 peces, els pètals són d'un groc viu. El fruit està format de carpels que se separen a la maduresa; cada carpel té 2-4 apèndixs molt punxents que sovint es claven a les soles d'espardenyes i sabates i provoquen punxades a les bicicletes. Durant el període d'estiu que es quan el fruit està plenament madur.



Planta de tríbol en flor i fruit, Ascó

No s'ha acabat de confirmar la seva possible propietat afrodisíaca, encara que en la medicina popular asiàtica ha tingut aquest ús durant mil·lennis.

A la nostra comarca la podem trobar en qualsevol zona; viu a les vores de camins, erms molt secs, descampats, eres i també en cultiu on la planta es fa més grossa.


dimecres, 29 d’agost del 2012

Verdolaga

Portulaca oleracea L.

Mata ajaguda de verdolaga, conreus de Vinebre


És una herba anual que pot arribar al mig metre en llocs humits i adobats, normalment és ajaguda però algunes branques són erectes. La tija te una coloració vermellosa molt típica.



Verdolaga en flor

Les fulles són espatulades de fins a 3 cm de llarg, són gruixudes i carnoses, tenen forma d'espàtula. Les flors surten de les aixelles de les tiges i fan 1 cm de diàmetre aproximadament.


Algunes mates són ascendents i no estan ajagudes

La corol·la té els pètals grocs, sovint en nombre variable. El fruit és una càpsula que a la maduresa s'obre com la tapa d'una olla, d'aquí el nom de (Portucala = portula = porta menuda [opercle]).


Fulles, tija rojenca i flor de verdolaga

S'ha consumit tradicionalment en amanida, tant les fulles com les tiges, es poden barrejar amb alguna fulla de salat blanc ; també s'ha vingut consumint com a verdura cuita, amb mongeta i patata o bé bledes i borratja.

dimarts, 28 d’agost del 2012

Balca de fulla estreta

Thypha dominguenis Pers.



Inflorescència femenina, la masculina ja passada ha caigut (part pelada superior de l'eix),
 vores de l'Ebre, Riba-roja

La balca de fulla estreta és una planta herbàcia erecta, sovint supera els 2 m, té una tija principal on hi ha la inflorescència femenina i, a sobre, separada per una part nua, la masculina; és a dir, les inflorescències estan una mica o molt distants entre elles; la inflorescència femenina és més llarga que la masculina.


Inflorescència femenina, la masculina ja passada ha caigut (part pelada superior de l'eix),
 vores de l'Ebre, Riba-roja

Les fulles no solen superar els 8 mm d'amplada i tenen una beina en general auriculada; és fan servir per elaborar cadires i altres estris de balca.

Balcar davant un canyissar, hàbitat típic




Viu amb la base submergida a la vora de l'Ebre i d'altres corrents i basses, és un hidròfit radicant o helòfit, és a dir, una planta que viu a l'aigua i hi arrela.

Molt semblant a la T. angustifolia amb la que s'ha confós durant molt temps i que en aquest escrit adjudiquem les plantes de la nostra comarca a T. dominguensis seguint seguint els criteris de Flora IbericaT. latifolia però amb la flor femenina amb bractèoles i les inflorescències masculina i femenina distans.


dilluns, 27 d’agost del 2012

Malrubí d'aigua

Lycopus europaeus L.


Inflorescència de malrubí d'aigua, herbassar higròfil vora l'Ebre, Flix

El malrubí d'aigua és una herba perenne que no arriba al metre, té arrels rizomatoses i la tija erecta té 4 angles, és a dir, és de secció quadrangular i està envoltada per pèls molts fins.


Flors de malrubí a les aixelles de les fulles

Rama amb fulles i flors, Boca Bovera, Flix, setembre de 2012


Les fulles són lanceolades i dentades o lobulades de fins a 1 cm de llargues i 4 mm d'amplada; són glanduloses però la planta no és gaire aromàtica.




Della de la inflorescència, Boca Bovera, Flix, setembre de 2012



Les flors estan agrupades en inflorescències al voltant de les aixelles de les fulles i protegides per bractèoles; el calze, amb 5 dents, és acampanat i d'uns 3 mm; la corol·la és poc més llarga amb 4 o 5 lòbuls; els estams sobresurten de la corol·la i tenen les anteres violàcies; els fruits, formats per 4 peces anomenades núcules que tenen forma de ferradura, no arriben als 2 mm.




Flors de malrubí a les aixelles de les fulles


Viu als herbassars vora l'Ebre i altres corrents d'aigua i fins hi tot vora alguna bassa entollada, de vegades al mig del canyissar. No és rara al seu habitat típic.

En infusions s'ha utilitzat contra la febre i les hemorràgies.


diumenge, 26 d’agost del 2012

Mentha borda o de ruc

Mentha suaveolens Ehrh.


Inflorescència de menta borda, llera seca del riu

Planta perenne herbàcia de la família de les labiades molt propera a la Menta aquatica, rarament supera el mig metre, els seus estolons són molt evidents.


Detall de la inflorescència de menta borda, llera seca del riu

Les flors, molt menudes i amb els pètals blanquinosos, estan agrupades en inflorescències allargades terminals de fins a 10 cm de llarg per 1 cm d'ample.


Detall de les fulles de menta borda, llera seca del riu

Les fulles són oposades i una mica arrodonides de la punta, són gruixudes, piloses i molt rugoses, sobretot al revers on els nervis són molt manifests.

Viu a la llera seca per l'estiatge de l'Ebre i altres cursos d'aigua i als herbassars humits i sovint inundats de les vores. És planta comú i floreix a partir del juliol.

És olorosa; de vegades, una mica pudent. Pel que fa als seus usos, és molt menys apreciada que d'altres mentes, encara que té propietats similars.




Malví

Althaea officinalis L.

Planta en flor, herbassar higròfil vora l'Ebre, Sebes, Flix

El malví o altea és una planta herbàcia de la família de les malvàcies com les malves. Normalment és erecta i supera el metre; està coberta tota ella de pèls molt petits que, en conjunt, s'anomenen toment; és per tant tomentosa. Aquest toment li dóna un aspecte grisenc o blanquinós.

Planta en flor passada, amb algun fruit quasi fet, aigües amunt de Riba-roja

Les fulles són peciolades i tenen el limbe més o menys triangular i una mica lobulat.


Planta en flor passada, flor per obrir i fruit quasi fet, aigües amunt de Riba-roja

Les flors, a més del calze amb 5 sèpals, tenen un calicle a la seva base format per fins a 10 segments; els pètals, que estan soldats a la base i arriben als 20 mm de llargada, són d'un rosa molt pàl·lid o blanquinosos.


Flor oberta i poncella a punt d'esclatar a la dreta, aigües amunt de Riba-roja
L'aparell reproductor femení té els estils purpuris soldats formant una mena de columna; els estams tenen les anteres d'un color rosaci tirant a purpuri; el fruit està format per peces anomenades mericarpis i són llisos i pubescentes.

A la nostra comarca viu als herbassars molt humits, de vegades inundats vora l'Ebre; també la podem trobar molt rara en altres cursos d'aigua i basses. És una planta de distribució Europea i Mediterrània i Iraniana.

Floreix a l'estiu.

De sempre ha tingut un ús medicinal molt ampli, però sobretot en afeccions de tipus respiratori com ara tos i bronquitis. Té molts altres usos menys estudiats en afeccions gastrointestinals. En general, les seves propietats són semblants a les de les malves però una mica més acrecentades.

divendres, 24 d’agost del 2012

Salat blanc

Atriplex halimus L.


Inflorescència de salat blanc, Flix

El salat blanc o sosa és un arbust de la família de les bledes (quenopodiàcia) que no sol superar els 2 m; té les branques anguloses i tot ell és d'aspecte grisenc blanquinós o platejat.


Inflorescència de salat blanc, Riba-roja

És una espècie monoica; és a dir, les flors són unisexuals i estan agrupades en inflorescències espiciformes, les masculines pentàmeres i les femenines amb 1 sol ovari estan al mateix peu; estan embolcallades per dues bràctees. Les llavors, d'1 mm de diàmetre i fosques, són orbiculars i estan comprimides lateralment. Floreix del maig fins al desembre.


Fulles i inflorescències immadures de salat blanc, Riba-roja

Les fulles són enteres, ovades o rombals de fins a 4 cm de llargada, gruixudes i brillants.


Mates de salat blanc, Riba-roja

Viu a diferent tipus de sòl, amb preferència pels sòls salins, és per tant una planta de tendència halòfila; sovint, les fulles poden secretar sal. És una planta comú a la Mediterrània i al nord d'Àfrica. A les nostres terres té preferència continental, és fa molt rara aigües avall del Pas de l'Ase i és molt abundat en alguns erms de Riba-roja cap a Meqinensa.

Són comestibles en amanida i així no cal posar-hi sal. Es cultiva com a ornamental pel seu color i la seva resistència.

dijous, 23 d’agost del 2012

Volantí espigat

Myriophyllum spicatum L.


Plantes amb fulles i tiges rosades de volantí espigat, Flix

El volantí espigat és una herba aquàtica de rizoma reptant que arrela fins a 3 m de fondària; la planta no sol passar dels 2,5 m. Té les fulles de fins a poc més de 3 cm, sovint més curtes que els entrenusos en verticils de fins a 4 i formades per fins a 35-40 segments oposats.


Espiga floral de volantí espigat, Riba-roja

Les flors, agrupades en espigues més llargues de 4 cm, són unisexuals i estan agrupades en verticils, amb bràctees més curtes que les pròpies flors i dentades; els petals fan poc més de 3 mm i són vermellosos a les flors masculines i pràcticament inexistents a les femenines; sol tenir unes 4 flors per verticil; els fruits són tuberculats i fan uns 3 mm.


Detall d'espiga floral de volantí espigat, Riba-roja

Floreix des del maig fins al setembre. Habita a l'Ebre i a altres aigües de curs lent, també en algunes basses. És planta de distribució subcosmopolita.

Espècie que ha esdevingut molt comú els darrers 20 anys. Es diferencia de volantí verticil·lat per les seves fulles i bràctees florals més curtes.

dimecres, 22 d’agost del 2012

Menta de riu

Mentha aquatica L.


Exemplar de menta d'aigua a les vores de l'Ebre, Riba-roja

La menta de riu és una planta que rarament supera els 50 cm, flairosa i sovint pilosa. Les fulles són peciolades i d'uns 2 cm d'amplada, de limbe ovat o lanceolat i dentat.


Inflorescència de menta d'aigua

Les flors lilacines estan agrupades en glomèruls, el terminal és el més gros. Floreix ben entrat l'estiu.


Capítol terminal de la inflorescència de menta d'aigua

Viu a la vora del riu, als herbeis, herbassars i altres indrets sovint inundats. És de distribució europea i rara al nord d'Àfrica.


Fulles oposades de la menta d'aigua

S'ha utilitzat en infusió com a planta tònica i per a aromatitzar sopes i guisats.

dimarts, 21 d’agost del 2012

Pi blanc

Pinus halepensis Mill.


Pi de Montbrió, arbre monumental, Flix



Escorça de pi blanc, Ascó vers Garcia, Setembre de 2012


Pi blanc vora l'Ebre, Riba-roja


Pinya i fulles de pi blanc, Flix

Pinya de pi blanc, Ascó vers Garcia, setembre de 2012



Pinya de pi blanc, barranc de Xercums, Ascó, setembre de 2012



Pi monumental de Cal Pino, la Palma

dilluns, 20 d’agost del 2012

Llúpol

Humulus lupulus L.













Inflorescències femenines de llúpol

Inflorescències femenines creixent sobre una branca morta de xop

Campanera cabdellada

Convolvulus lanuginosus Desr. , Encycl. [J. Lamarck & al.] 3(2): 551 (1792 ) =  Convolvulus  argentatus Pourr. Jacq. =  Convol...