Campanera cabdellada

Convolvulus lanuginosus Desr., Encycl. [J. Lamarck & al.] 3(2): 551 (1792)

= Convolvulus argentatus Pourr. Jacq.
= Convolvulus capitatus Cav.

Flor de campanera cabdellada, s'observen els estams i estils. Ribera d'Ebre, maig de 2020

El nom genèric Convolvulus fa referència, en aquest cas, a herba enfiladissa i l'epítet específic, a la seva vellositat.

La campanera cabdellada és una mata grisenca de la família de les Convolvulàcies, llenyosa a la base i ascendent, ramificada, pilosa en totes les seves parts, exceptuant els pètals, pèls grisencs; tiges i fulles amb vellositat argentada; no supera els 50 cm d'alçada.

Flor de campanera cabdellada, cada flor pertany a una inflorescència diferent.
Ribera d'Ebre, maig de 2020

Les fulles són alternes i sèsils, de lanceolades a linears, de fins a 30 o 50 mm de llargada, velloses.

Flors pentàmeres en glomèruls bracteats; sèpals pilosos, de fins a 11 mm; pètals soldats d'un blanc rosàci, corol·la en forma d'embut de fins a 25 mm de diàmetre. 

Fruit en forma de càpsula glabra.

Flor oberta de campanera cabdellada al glomèrul floral, amb possible pol·linitzador. Ribera d'Ebre, maig de 2020

Floreix a la primavera i començament d'estiu; la podem trobar amb les primeres flors obertes a partir del març i fins ben entrat l'estiu. La floració s'allarga ja que de cada glomèrul floreix sols una o màxim dues flors a la vegada.

Mateta amb molts glomèruls en flor, observis una única flor oberta per cada glomèrul.

Habita les brolles clares, les timonedes i els erms i talussos bàsics, comú en exposicions sud a les brolles de romer  (Rosmarinetalia) i màquies d'arçot (Rhamno-Quercetum).

Comú a tota la Ribera d'Ebre, però no molt abundant.

De distribució mediterrània del SW. Creix a les parts litorals de la costa catalana, penetra poc a la depressió de l'Ebre i desapareix amb la continentalitat. No sol superar els 1.000 m.

S'ha descrit la varietat sericeus de tiges i fulles amb vellositat curta i aplicada.

La majoria de convolvulàcies, entre elles la corretjola, s'ha emprat en medicina popular i té propietats purgants, de forma severa en algunes espècies; es recomanable la no utilització sense prescripció.

També es fa servir el nom de "campaneta", aquest darrer nom s'utilitza normalment per denominar espècies del gènere Campanula, molt rar a la Ribera d'Ebre.

[Editat el 7 de juny de 2020]

[Reeditat i ampliat el 12 de juny de 2020]