Aster squamatus (Spreng.) Hieron
= A. barcinonensis Sennen
= Symphyotrichum squamatum (Spreng.) G. L. Nesom.
 |
| Àster barceloní, visió general i detalls, Boca Bovera, Flix, setembre de 2012 |
L'aster barceloní és una planta herbàcia perennant que sovint pot arribar al metre d'altura quan creix en sol ufanós; fa una tija poc fullosa i poc pilosa amb poques ramificacions, sovint la tija principal viu varis anys.
 |
| Detall del capítol amb les flors ligulades blanques i les tubuloses grogues d'aster barceloní, Flix, octubre de 2012 |
 |
Inflorescència i detall lateral dels capítols d'aster barceloní, Flix,
octubre de 2012 |
 |
Tija i fulles d'aster barceloní, Flix, octubre de 2012
|
 |
| Àster barceloní, fulla, Boca Bovera, Flix, setembre de 2012 |
Les fulles són lanceolades, verdes per ambdues cares i amb els marges enters o dentats; són glabres o, de vegades, amb alguns pèls llargs; no passen dels 2 cm de llargada.
 |
| Àster barceloní, visió general, Boca Bovera, Flix, setembre de 2012 |
Les flors estan agrupades en forma de capítols agrupats en panícules amples i laxes. Sovint trobem a la mateixa panícula capítols amb diferents estats de maduració.
 |
| Àster barceloní, capítols madurs amb llavors, Boca Bovera, Flix, setembre de 2012 |
Els capítols són prims i allargats, de fins a 1 cm, i estan protegits per bractees herbàcies aplicades abans que s'obri el capítol. Les flors exteriors són femenines i tenen diminutes lígules blanques; les flors centrals són hermafrodites i tubuloses també blanques; el fruit és un aqueni culminat per un plomall o papus que fàcilment s'enduu el vent, dispersant les llavors.
 |
| Àster barceloní, visió general al seu hàbitat, Boca Bovera, Flix, setembre de 2012 |
Habita herbassars humits i nitròfils però també la podem trobar, com és el cas de la imatge anterior, en escletxes de roca vora l'Ebre en indrets temporalment inundats.
És una planta originària de Sudamèrica i de la part sud d'Àmerica del nord. Ha esdevingut una mala herba que ha colonitzat moltes regions del món ocupant hàbitats més o menys humits.
Bolòs & Vigo (1995) esmenten la seva introducció a la regió mediterrània pels volts de 1910.
A la nostra comarca és planta comú. Ja la vam detectar com a abundant durant els anys 80 i les poblacions semblen estabilitzades.
