Màstec

Chondrilla juncea L., Sp. Pl.: 796. 1753
=Chondrilla acanthophylla Borkh., in Neues Mag. Bot. 1: 5. 1794
=Chondrilla vallisoletana Pau, in Bol. Soc. Aragonesa Ci. Nat. 3: 292. 1904

Màstec en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2011

Planta biennal o perennat (hemicriptòfit) de la família de les compostes (Asteracerae), erecta, ramificada, glabra en general; tiges rígides, verdes, clorofíl·liques, amb alguns pèls híspids a la base, molt poc folioses, arriben a superar 1 m.

Plec d'herbari de màstec, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 1994 [FLS03887]

Màstec en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2011

Fulles basals desaparegudes al temps de la florida, oblongues, dentades o més dividides, de fins a 12 x 4 cm, una mica piloses, les caulinars semblants a les bràctees són linears i de no més de 10 mm.

Màstec en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2011

Màstec en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2011

Inflorescència en capítols a l'axil·la de fulles bracteals en nombre d'1 o més, sovint en creix un quan l'anterior ja ha deixat anar els fruits; involucre de fins a 14 x 5 mm; bràctees externes molt petites, les internes (fins a 10) linears; fins a 10-12 flors ligulades; lígules amb 5 dents; estils que sobresurten de les flors uns 4-6 mm.

Floreix del juny fins al setembre o octubre.

Màstec en fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2011

Fruit en aqueni de fins a 10 mm, amb costes longitudinals i muricat (denticles) a la meitat superior; bec del papus sovint més llarg que l'aqueni; papus amb pèls simples, no plumulosos, blanc.

Màstec, hàbitat, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2011

Habita els herbassars de les vores de camins i camps, els rostolls, sovint en sòls molt secs (Thero-Brometalia).

És comú aquí i allí, de vegades abundant.

Distribució molt àmplia al reialme holàrtic.

Les fulles tendres abans de la floració s'han consumit en amanida juntament amb les cosconilles (Reichardia picroides), i llicsons (Sonchus spp.).

Creat a data: 29/IX/2013, 20:00 h. 
Actualitzat a data: 29/IX/2013, 20:00 h.

Pelitre (II)

Divertimento

Tanacetum cinerariifolium (Trevir.) Sch. Bip.

Aquesta és la segona entrada del pelitre, és una entrada de divertimento, ganes d'un dels autors de contar vivències interessants, ja que no es tracta de plantes de la nostra comarca però sí d'una espècie que creix, al menys naturalitzada, en algun rogle de la nostra terreta.

Es tracta de plantes conreades a Rwanda, i explotades pel seu contingut en piretres, com ja hem comentat a Pelitre (I), un important insecticida natural.

Rwanda és un estat de l'Àfrica Central, independitzat de Bèlgica el 1962. Desgraciadament recordat per la cruenta guerra civil entre les ètnies Utu i Tutsi -l'ètnia Twas en menor nombre- i en la qual a la dècada dels 90 del segle passat van morir quasi 1.000.000 de civils. Els 2 bàndols van cometre greus genocidis. La seva superfície és menor que la de Catalunya i amb una població de quasi 11.000.000 d'habitants, la major part joves i dones, és el més poblat d'Àfrica.

La major part de la població es dedica a l'agricultura, entre d'altres als conreus de te, de cafè, de patates per al consum intern i de pelitre per a l'exportació. No obstant això, el recurs més important és el turisme, seguit de la mineria. El turisme es basa en la visita als grups de goril·les que es troben a les muntanyes frontereres amb Uganda i el Congo (RDC).

Capítol de flors del pelitre, conreus a la base del mont Virunga, Rwanda, juliol de 2008

Capítol de flors del pelitre, conreus a la base del mont Virunga, Rwanda, juliol de 2008

Fulles (anvers) del pelitre, conreus a la base del mont Virunga, Rwanda, juliol de 2008

Conreu en cavallons del pelitre, base del mont Virunga, Rwanda, juliol de 2008

Conreu del pelitre al mig dels camps de patates, base del mont Virunga, Rwanda, juliol de 2008

En primer terme conreu del pelitre, a mig pla recol·lectors de te, les plantacions d'arbres, eucaliptus entre d'altres,
que separen els conreus de la selva en territori del Parc Nacional de Virunga, Rwanda, juliol de 2008

Conreu del pelitre al mig dels camps de patates, a mig pla plantades canyes de bambú, base del mont Virunga, Rwanda, juliol de 2008

Conreu del pelitre al mig dels camps de patates, a mig pla la típica imatge d'un nen carregant un bidó
per anar a buscar aigua potable, recurs molt restringit; base del mont Virunga, Rwanda, juliol de 2008

Conreu del pelitre al mig dels camps de patates, a mig pla la típica imatge d'un nen carregant un bidó
per anar a buscar aigua potable, recurs molt restringit; a l'esquerra grup d'exploradors portats
per un guia oficial i un ranger al davant;  base del mont Virunga, Rwanda, juliol de 2008

Creat a data: 29/IX/2013, 21:00 h.
Actualitzat a data:  29/IX/2013, 21:00 h. 

Pelitre (I)

Tanacetum cinerariifolium (Trevir.) Sch. Bip., Tanaceteen: 58. 1844
=Pyrethrum cinerariifolium Trevir., Index Sem. Hort. Bot. Wratislav. App. 2: 2. 1820
=Chrysanthemum cinerariifolium (Trevir.) Vis., Fl. Dalmat. 2: 88. 1847

Pelitre en flor, La Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia maig de 2011

Planta perenne (hemicriptòfit) de la família de les compostes (Asteraceae), cespitosa, poc dividida o amb les tiges simples, pot arribar als 50 cm i rarament supera els 60.

Plec d'herbari de pelitre, La Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011 [FLS11068]

Pelitre, fulles, La Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Pelitre, fulles, La Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Les fulles són fins a 3- pinnatisectes, amb els segments finals linears lanceolats, té l'anvers verd fosc i el revers sedós de color cendrós que li dona nom a l'epítet especific; les inferiors llargament peciolades, les caulinars amb el pecíol més curt, el limbe de fins a 10 x 5 cm.

Pelitre en flor, La Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia maig de 2011

Pelitre en flor, La Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia maig de 2011

Pelitre en flor, La Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia maig de 2011

Pelitre en flor, La Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia maig de 2011

Inflorescència en capítols solitaris, llargament pedunculats; involucre de fins a 18-20 mm; flors exteriors ligulades, ligules blanques de fins a 15 mm, tridentades a l'àpex, les interiors grogues i en tub amb 5 dents patents.

Floreix de final d'abril fins al juny.

Pelitre en fruit, La Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia maig de 2011

Pelitre en fruit, La Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia maig de 2011

Pelitre en fruit, La Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia maig de 2011

Fruit en aqueni de fins a 3,5 mm de llargada, amb fins a 7 costes, amb una corona de fins a 1 mm a l'àpex.

Pelitre, hàbitat, La Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia maig de 2011

Habita els fenassar i fa incursions a les garrigues i brolles no massa xeriques (Brachypoidion phoenicoidis).

És molt rara i sols l'hem trobat a una sola localitat, sembla totalment naturalitzada.

Distribució mediterrània, originari de la regió de Dalmàcia, s'ha naturalitzat al nord oest de la mediterrània i s'ha estès cap el centre d'Europa i es cultiva a l'est de la mediterrània, cap a Crimea i Azerbaitjan i a d'altres parts del món.

És una planta econòmicament important pel seu contingut en piretrina, de la que se'n produeixen diversos derivats usats per algunes marques comercials molt conegudes, molt important insecticida natural. Hem vist molt importants cultius d'aquesta planta a Kenya i Rwanda.

The end of the 1st part

Creat a data: 28/IX/2013, 11:36 h.
Actualitzat a data: 27/IX/2013, 20:00 h.

Almegó blanc, melilot blanc

Melilotus albus Medik. in Vorles. Churpfälz. Phys.-Okon. Ges. 2: 382. 1787
=Melilotus leucanthus Koch ex DC., Fl. Franc. (DC. & Lamarck), ed. 3. 6: 564. 1815

Almegó blanc florit, Maials (L) Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2011

Almegó blanc, Maials (L) Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2011

Planta herbàcia anual o biennal de la família de les lleguminoses (Fabaceae), erecta, molt ramificada des de la base, glabra, pot superar els 1,5 m i arribar als 2 m; tija amb la base arrodonida i amb la part mitjana i ramificacions anguloses o canaliculars; arrel gruixuda amb poques ramificacions.

Plec d'herbari d'almegó blanc, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, juny de 1985 [FLS00685]

Almegó blanc, detall de la fulla, Maials (L) Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2011

Almegó blanc, detall de la fulla, Maials (L) Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2011

Fulles compostes, trifoliades; folíols lanceolats de fins a 2,5 x 1,5 cm, serrulats, anvers verd fosc i revers glauc; pecíol canaliculat de mida semblant a la del folíol; estípules linears, agudes.

Almegó blanc, inflorescència, Maials (L) Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
setembre de 2011

Inflorescència paniculoides o en raïms; pedicels de poc més d'1 mm, més llargs que el calze, reflexos; flors pèndules, oloroses; calze de fins a 2 mm, campanulat, amb les dents de menys d'1mm; corol·la blanca, de fins a poc més de 4 mm, estendard més llarg que la carena i les ales; ovari glabre.

Floreix durant bona part de l'any, el seu màxim és al juliol i agost, es pot trobar quasi sempre en flor i fruit al mateix temps.

Almegó blanc, fruits, Maials (L) Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2011

Almegó blanc, fruits, Maials (L) Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2011

Fruit en llegum, de fins 3,5 x 2 mm, reticulat, marró a la maduresa, amb 1-2 granes negroses de poc més de 2,1 x 1,2 mm, llises.

Almegó blanc, hàbitat, Maials (L) Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2011

Habita en indrets ruderals i arvenses, sovint nitrogenats, vores de xarxes viàries on es queda l'aigua acumulada, també l'hem vist a les vores de l'Ebre i d'altres corrents d'aigua (Dauco-Melilotion).

És rara i sovint la seva presència depèn d'obres de carreteres i camins, on es fa sol ser abundant.

Distribució àmpliament mediterrània i europea que ha envaït altres continents.

És planta molt similar a M. officinalis, però se'n diferencia pel fruit i el color de les flors.

Creat a data: 26/IX/2013, 20:00 h.
Actualitzat a data: 26/IX/2013, 20:00 h.

Herba de les palomes

Nepeta amethystina Desf. ex Poir. in de Lamarck, Encycl., Suppl. 3: 206. 1813
=Nepeta nepetella L., Syst. Nat. ed. 10, 2: 1096. 1759

  subsp. amethystina (Desf. ex Poir.) Briq., Lab. Alp. Mar.: 368. 1893
  subsp. aragonensis (Lam.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 586. 1881

=Nepeta aragonensis Lam., Encycl. 1: 711. 1785

Herba de les palomes en flor, Almatret (L), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Petita mata (nanofaneròfit) de la família de les labiades (Lamiaceae), pluricaule, erecta o ascendent, molt ramificada, glandulosa, pubescent, olorosa; tiges de secció quadrada, de fins a 70-80 cm o poc més; rizoma estret, vertical.

Plec d'herbari d'herba de les palomes, Almatret (L), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011 [FLS11092]

Herba de les palomes, tija i fulles, Almatret (L), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Fulles estretament lanceolades, crenades i grollerament dentades, pulverulentes amb aspecte grisenc blanquinós com la tija, nervis molt marcats sobretot al revers; pecíol de fins a 1,5 cm, limbe de fins a 4 x 1,2 cm, sovint truncat i de vegades una mica més amples a la base del limbe que li donen un aspecte triangular.

Herba de les palomes, flors, Almatret (L), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Herba de les palomes, flors, Almatret (L), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Inflorescència paniculoide laxa, flors reunides en verticil·lastres; bractèoles més curtes que el calze; calze corbat, de fins a 7 mm, soldat als 2/3 inferiors, amb pilositat molt curta i densa i algunes glàndules esferoïdals sèssils, amb la base més inflada d'un cantó que li dóna un aspecte asimètric; corol·la blava de vàries tonalitats i pics i màcules purpúries, de fins a 12 mm, amb el tub que sobresurt clarament del calze; estams amb anteres blau fosc que sobrepassen l'estil bífid.

Floreix de l'abril al juny.

Fruit en tetranúcula, mericarpis amb tubercles truncats, de fins a 2,3 x 1,2 mm aprox.; nectari entre les núcules inferiors, el nèctar s'acumula al fons del calze.

Herba de les palomes, hàbitat, Almatret (L), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Habita els herbassars una mica nitrogenats, en sòl pedregós.

És planta molt rara i poc abundant.

Distribució ibèrica, el grup N. nepetella, en el qual hi ha autors que la inclouen és iber magrebí.


Creat a data: 18/IX/2013, 20:00 h.
Actualitzat a data: 18/IX/2013, 20:00 h.

Arbre de l'amor

Cercis siliquastrum L., Sp. Pl.: 374. 1753

Arbre de l'amor florit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Arbre de la família de les lleguminoses (Fabaceae), relativament petit, encara que en alguns casos pot arribar a superar els 5 metres i de vegades arriba als 8 o excepcionalment més, ramificat molt anàrquicament.

Arbre de l'amor en fruit, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012

Arbre de l'amor, fulla, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012

Fulles arrodonides, suborbiculars, cordades, peciolades, verdes per l'anvers i una mica glauques pel revers, de 5-10 cm.

Arbre de l'amor florit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Arbre de l'amor florit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Arbre de l'amor florit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Inflorescències que surten en fascicles sobre les branques, abans que brotin les fulles; flors rosades o purpúries, pedunculades; calze poc zigomorf, amb les dents obtuses; estructura de la corol·la típica de la família.

Arbre de l'amor, fulla i fruit, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012

Arbre de l'amor, fulla i fruit, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012

Arbre de l'amor, llegum i granes, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012

Arbre de l'amor, granes, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012

Arbre de l'amor, llegum i granes, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012

Fruits en llegum amb la cicatriu aplanada i alada, de fins a 8-10 cm de llargada; granes marró clar de fins a 3-4 mm.

Arbre de l'amor en fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2012

És una planta cultivada als jardins però que ha esdevingut subespontània, de fet hem fet el seguiment de vàries poblacions que han anat augmentant les generacions durant els 30 darrers anys i es troben adaptades al llocs que creixen.

El seu origen sembla mediterrani del sud i est i va ser important cap a França, avui dia cultivat a bona part del món.

Les seves flors es poden menjar en amanida o pastissos i les poncelles s'adoben en vinagre.



Creat a data: 25/IX/2013, 22:00 h.
Actualitzat a data: 25/IX/2013, 22:00 h.