Ceratonia siliqua L.
 |
| Rama de garrofer en flor, prop del pas de l'Ase, Garcia, setembre de 2012 |
El garrofer és un arbre de la família de les lleguminoses, de capçada ampla; el tronc és gruixut i grisenc, sovint tortuós. No sol superar els 5-6 m.
 |
| Rama de garrofer en flor, prop del pas de l'Ase, Garcia, setembre de 2012 |
Les fulles són perennes i compostes per un nombre parell (3-6) de folíols gruixuts, obtusos i amb l'àpex emarginat, verd fosc i lluent a l'anvers i més pàl·lid al revers de fins a 6 x 4 cm; té estípules petites i caduques.
 |
| Inflorescència masculina de garrofer, prop del pas de l'Ase, Garcia, setembre de 2012 |
 |
| Detall d'inflorescència masculina de garrofer, prop del pas de l'Ase, Garcia, setembre de 2012 |
Les flors estan agrupades en inflorescències en forma de raïm axil·lars allargades; no tenen corol·la i el calze és caduc; tenen 5 estams lliures al voltant del disc que porta el gineceu i que es transformarà en la garrofa. Floreix de l'agost fins a l'octubre.
 |
Inflorescència masculina de garrofer, prop del pas de l'Ase, Garcia,
setembre de 2012 |
El fruit, la garrofa, és un llegum de fins a un pam per uns 2 cm d'ample, de colors marró negrós i lluent. La polpa és una mica dolça i les llavors queden a l'interior ja que és indehiscent; té fins a poc més de 15 llavors que recorden les faves i que tenen un pes més o menys constant per la qual cosa es feien servir per pesar les joies (quirats). Cap a l'octubre es va desenvolupant la garrofa.
 |
| Rames de garrofer en fruit, garrofes, Garcia, abril de 2011 |
N'hem trobat algun exemplar, suposadament subespontani, a la part sud del Pas de l'Ase, ja en terme de Garcia, a la part més termòfila de la zona estudiada. No penetra més a l'interior cap a la part més continental.
És de distribució mediterrània del sud.
La garrofa i el fullam és menjada pel bestiar i la seva farina s'ha utilitzat cap al Baix Ebre i Montsià en temps de penúria per al consum humà, encara avui es menja en alguns països d'orient mitjà i s'esta recuperant per fer pastissos.
La seva polpa és astringent i antidiarreica i el fruit verd s'ha utilitzat com antifúngic. La goma de què està formada la polpa dóna una sensació de sacietat i el mucílag que conté li dóna un efecte laxant emol·lient; s'ha utilitzat per regular la diabetis i la prevenció de l'arteriosclerosi.
