Onopordum illyricum L., Sp. Pl. 2: 287. 1753, cardot il·líric
= Carduus illyricus Baill., Hist. Pl. (Baillon) 8: 289 (1882).
= Onopordum arabicum L., Sp. Pl. 2: 827 (1753).
= Onopordum arabicum L., Sp. Pl. 2: 827 (1753).
Capítol florit, Miravet, Ribera d'Ebre Sud (T), Catalunya, UE, 13 de maig de 2020 |
Planta biennal o més comunament perenne, hemicriptòfit escapós erecte, ramificat, grisenc, araneós, de la família de les compostes (Asteraceae), glabra i erecta, amb pèls glandulosos a la inflorescència, foliosa en tota la seua longitud, la planta pot superar el metre i mig, però sovint pot ser més alta depenent de l'hàbitat.
Capítol floral immadur, tija alada, Miravet, Ribera d'Ebre Sud (T), Catalunya, UE, 13 de maig de 2020 |
Fulles sovint pinnatipartides o pinnatisectes, amb els segments lanceolats i punxencs, les inferiors més grans, sèssils i decurrents.
Població en procés de floració, Miravet, Ribera d'Ebre Sud (T), Catalunya, UE, 13 de maig de 2020 |
Inflorescències solitàries al capdamunt de les tiges; involucre en forma globosa amb les bràctees araneoses i les flors liles de fins a 60 mm d'amplada, corol·la glandulosa i papus de fins a 12 mm.
És planta rara però localment abundant.
Distribució mediterrània del nord. Introduïda a l'Oest dels USA i Sud d'Austràlia,
Menjada pels rucs, els provoca flatulència, pets de ruc, d'aquí el nom grec del gènere, Onopordum.
Creat a data: 17/V/2020, 9:30 h.
Actualitzat a data: 17/V/2020, 9:30 h.