Aptenia cordifolia (L.f.) Schwantes in Gartenflora, 77:69 ( 1928)
L’aptènia és una espècie de la família de les aïzoàcies, crassa, perennant però de vida no massa llarga; totes les seves parts verdes són d’aspecte cristal·lí i papil·lós; les tiges són prostrades de fins a varis pams de llargada.
Les flors són pedunculades i creixen a les aixelles de les fulles, tenen 4 tèpals, 2 més grans que els altres; el que semblen els pètals són en realitat estaminodis, normalment purpuris; els estams, no massa nombrosos, tenen el filament blanc; l’ovari és ínfer i té 4 carpels.
El fruit és una càpsula, amb 4 lòculs, envoltada pels tèpals acrescents. Les llavors, d’un marró clar, fan uns 1,4 mm a la part més ampla.
A la nostra comarca l’hem observat cultivada arreu i subespontània a les rodalies de la majoria de pobles i d’alguns masos.
El nom d’aptènia prové de l’absència d’ales a les valves de la càpsula.
=Mesembryanthemum cordifolium L.f., Suppl. Pl., pl.260 (1782)
 |
| Aptènia cordifolia en flor, Riba-roja d'Ebre, subespontània, octubre de 2012 |
Les fulles són oposades, peciolades, planes i amb la base cordada, de poc més de 5 x 3 cm.
 |
| Aptènia cordifolia en flor, Riba-roja d'Ebre, subespontània, octubre de 2012 |
Les flors són pedunculades i creixen a les aixelles de les fulles, tenen 4 tèpals, 2 més grans que els altres; el que semblen els pètals són en realitat estaminodis, normalment purpuris; els estams, no massa nombrosos, tenen el filament blanc; l’ovari és ínfer i té 4 carpels.
El fruit és una càpsula, amb 4 lòculs, envoltada pels tèpals acrescents. Les llavors, d’un marró clar, fan uns 1,4 mm a la part més ampla.
 |
| Hàbitat d'aptènia cordifolia en flor amb bàlsam, Riba-roja d'Ebre, subespontània, octubre de 2012 |
 |
| Hàbitat d'aptènia cordifolia en flor, Riba-roja d'Ebre, subespontània, octubre de 2012 |
Habita els terraplens, murs, penya-segats, talussos pedregosos, cultivada als jardins i escapada de cultiu i subespontània en molts indrets. És una planta originària de Sud-Àfrica.
A la nostra comarca l’hem observat cultivada arreu i subespontània a les rodalies de la majoria de pobles i d’alguns masos.
El nom d’aptènia prové de l’absència d’ales a les valves de la càpsula.
