Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb in Feddes Repert. 74(1/2): 24 (1967)
≡Amygdalus dulcis Mill., Gard. Dict. ed. 8, n.° 2 (1768)
=A. communis L., Sp. Pl. 1: 473 (1753)
=P. amygdalus Batsch, Beytr. Entw. Gewächsreich 1: 30 (1801)
L'ametller és un arbret de la família de les rosàcies, proper al server i la maçanera borda. És caducifoli; el tronc té l'escorça rugosa i s'esquerda quan és vella, les rames joves són llises, rarament supera els 5 m.
Les fulles són lanceolades de fins a 10 x 3 cm, amb el marge serrat i amb glàndules al dents, glabres i d'un verd lluent, els pecíols de vegades superen els 2,5 cm.
Les flors són pentàmeres, subsèssils; els pedicels no superen els 0,5 cm; el receptacle té forma de copa i és vermellós; els sèpals fan fins a 6 mm; els pètals de fins a 20 mm són en general emarginats, roses o blancs: els estams són múltiples; l'ovari és pubescent. Floreix a partir del gener i fins al març, rarament abans o després.
El fruit és l'ametlla, envoltat per la pellerofa vellutosa; és dura o més tova en algunes varietats, el fruit silvestre és amarg.
La varietat silvestre viu a les vores dels camps i dels corrents d'aigua, s'estima els sòls calcaris.
El trobem per tota la comarca escapat de cultiu. Cultivat per tot arreu.
És originari del SW d'Àsia i nord d'Àfrica. Cultivat a tot el món; les varietats són moltes, la més comú és la var. dulcis [Amygdalus sativa Mill.] de fruits dolços. Les ametlles encara no madures són comestibles, s'anomenen ametllons.
S'ha usat en cosmètica aplicant l'oli d'ametlles dolces a la pell, directament o en forma de cremes. Les ametlles amargues tenen un alt contingut en amigdalina, substància tòxica en quantitats relatives, es desaconsella l'ús o el consum d'ametlles amargues si no es fa sota prescripció mèdica.
La seva fusta és dura, vermellosa i s'ha usat per fer eines del camp.
=A. communis L., Sp. Pl. 1: 473 (1753)
=P. amygdalus Batsch, Beytr. Entw. Gewächsreich 1: 30 (1801)
 |
| Ametller silvestre, vores d'una brolla de romer i xipell, Flix, 3 de febrer de 2013 |
L'ametller és un arbret de la família de les rosàcies, proper al server i la maçanera borda. És caducifoli; el tronc té l'escorça rugosa i s'esquerda quan és vella, les rames joves són llises, rarament supera els 5 m.
 |
| Rama jove d'ametller amb brots nous, vores d'una brolla de romer i xipell, Flix, 3 de febrer de 2013 |
 |
| Fulles d'ametller, vores d'una brolla de romer i xipell, Flix, 3 de febrer de 2013 |
Les fulles són lanceolades de fins a 10 x 3 cm, amb el marge serrat i amb glàndules al dents, glabres i d'un verd lluent, els pecíols de vegades superen els 2,5 cm.
 |
| Flors d'ametller, vores d'una brolla de romer i xipell, Flix, 3 de febrer de 2013 |
 |
| Flors d'ametller, vores d'una brolla de romer i xipell, Flix, 3 de febrer de 2013 |
Les flors són pentàmeres, subsèssils; els pedicels no superen els 0,5 cm; el receptacle té forma de copa i és vermellós; els sèpals fan fins a 6 mm; els pètals de fins a 20 mm són en general emarginats, roses o blancs: els estams són múltiples; l'ovari és pubescent. Floreix a partir del gener i fins al març, rarament abans o després.
El fruit és l'ametlla, envoltat per la pellerofa vellutosa; és dura o més tova en algunes varietats, el fruit silvestre és amarg.
 |
| Ametller en flor i fruits vells, vores d'una brolla de romer i xipell, Flix, 3 de febrer de 2013 |
 |
| Ametlla, vores d'una brolla de romer i xipell, Flix, 3 de febrer de 2013 |
 |
| Ametlla, vores d'una brolla de romer i xipell, Flix, 3 de febrer de 2013 |
 |
| Ametller plantat, Vinebre, vers el Toll de l'Estret, 3 de febrer de 2013 |
El trobem per tota la comarca escapat de cultiu. Cultivat per tot arreu.
És originari del SW d'Àsia i nord d'Àfrica. Cultivat a tot el món; les varietats són moltes, la més comú és la var. dulcis [Amygdalus sativa Mill.] de fruits dolços. Les ametlles encara no madures són comestibles, s'anomenen ametllons.
S'ha usat en cosmètica aplicant l'oli d'ametlles dolces a la pell, directament o en forma de cremes. Les ametlles amargues tenen un alt contingut en amigdalina, substància tòxica en quantitats relatives, es desaconsella l'ús o el consum d'ametlles amargues si no es fa sota prescripció mèdica.
La seva fusta és dura, vermellosa i s'ha usat per fer eines del camp.
