Calendula officinalis L.
El boixac de jardí és una planta herbàcia de la família de les compostes, molt semblant al boixac de camp (C. arvensis) però té capítols més grossos i de color taronja i no grocs; és planta anual o de vegades de tendència perennat, de fins a poc més de pam i mig.
Les fulles, de fins a 15 x 4 cm, són alternes, lanceolades, enteres i sèssils, sovint abundants i cobreixen tota la llargada de la tija.
El capítol està format per flors ligulades amb l'àpex de la lígula dentat. Les flors són de color taronja, rarament apagat i groguenques. Els capítols tendeixen a tancar-se de nit.
El capítol està envoltat per bràctees lanceolades, superposades, agudes, amb pilositat fosca, amb el marge fosc, molt més curtes que les flors. Floreix a partir de Nadal i la podem trobar florida durant quasi tot l'any.
Els fruits són aquenis amb menys diversitat morfològica que el boixac de camp, corbats i pilosos.
El seu origen es creu híbrid i el lloc on es va originar és controvertit; potser va aparèixer a la pròpia regió mediterrània.
A la nostra comarca es cultiva a tots els pobles i masos. Resisteix les gelades i sequeres no extremes de la nostra zona. Naturalitzada en pocs llocs.
Se n'ha fet ús en medicina popular des d'antic. Entre d'altres compostos té saponines, triterpens, flavonoides, hidroxicumarines, mucílags, esteroides, carotens i olis essencials (Cf. H. Lastre & R. Piquet, 1999). S'ha usat des de molt antic en forma de pomades per al tractament d'inflamacions, com a cicatritzant, i per a d'altres dolences de la pell. En forma d'infusions o tisanes es pren com a antibacterià i fungicida. Es considera també emmenagoga i per les afeccions gàstriques.
 |
| Gravat de boixac de jardí realitzat per Franz Eugen Köhler, Köhler's Medizinal-Pflanzen (1897) |
El boixac de jardí és una planta herbàcia de la família de les compostes, molt semblant al boixac de camp (C. arvensis) però té capítols més grossos i de color taronja i no grocs; és planta anual o de vegades de tendència perennat, de fins a poc més de pam i mig.
 |
| Fulles de boixac de jardí, Maials, escapat de cultiu, 25 de gener de 2013 |
Les fulles, de fins a 15 x 4 cm, són alternes, lanceolades, enteres i sèssils, sovint abundants i cobreixen tota la llargada de la tija.
 |
| Capítol de boixac de jardí, Maials, escapat de cultiu, 25 de gener de 2013 |
El capítol està format per flors ligulades amb l'àpex de la lígula dentat. Les flors són de color taronja, rarament apagat i groguenques. Els capítols tendeixen a tancar-se de nit.
 |
| Vista lateral d'un capítol de boixac de jardí, Maials, escapat de cultiu, 25 de gener de 2013 |
El capítol està envoltat per bràctees lanceolades, superposades, agudes, amb pilositat fosca, amb el marge fosc, molt més curtes que les flors. Floreix a partir de Nadal i la podem trobar florida durant quasi tot l'any.
 |
| Capítol fructificat de boixac de jardí, Maials, escapat de cultiu, 25 de gener de 2013 |
Els fruits són aquenis amb menys diversitat morfològica que el boixac de camp, corbats i pilosos.
 |
| Mateta de boixac de jardí, Maials, escapat de cultiu, 25 de gener de 2013 |
El seu origen es creu híbrid i el lloc on es va originar és controvertit; potser va aparèixer a la pròpia regió mediterrània.
A la nostra comarca es cultiva a tots els pobles i masos. Resisteix les gelades i sequeres no extremes de la nostra zona. Naturalitzada en pocs llocs.
Se n'ha fet ús en medicina popular des d'antic. Entre d'altres compostos té saponines, triterpens, flavonoides, hidroxicumarines, mucílags, esteroides, carotens i olis essencials (Cf. H. Lastre & R. Piquet, 1999). S'ha usat des de molt antic en forma de pomades per al tractament d'inflamacions, com a cicatritzant, i per a d'altres dolences de la pell. En forma d'infusions o tisanes es pren com a antibacterià i fungicida. Es considera també emmenagoga i per les afeccions gàstriques.
