Amargot raspós

Urospermum picroides (L.) Scop. ex F.W. Schmidt Samml. Phys. Aufs. Naturk. 275 (1795)
=Tragopogon picroides L., Sp. Pl.: 790 (1753)
=Tragopogon asper L., Sp. Pl.: 790 (1753)
=Urospermum asperum (L.) DC. in Lamarck & Candolle, Fl. Franç., ed. 3, 4: 63. 1805

Amargot raspós en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Planta anual, herbàcia, de la família de les compostes (Asteraceae), amb pilositat aspra, pèls setacis escabres de color blanc; tiges ramificades a la part superior, amb les fulles a la part inferior; rarament supera els 60 cm d'alçada. Remarquem en negreta les diferències de l'amargot.

Plec d'herbari d'amargot raspós, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 11 d'abril de 1992 [FLS02175]

Fulles d'amargot raspós, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Fulles inferiors sèssils, irregularment pinnatisectes, les superiors sèssils, menys dividides, dentades, una mica amplexicaules i auriculades.

Inflorescència i fulles d'amargot raspós, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
14 d'abril de 2013

Capítol en secció longitudinal d'amargot raspós, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre,
Catalonia, 14 d'abril de 2013

Inflorescència en capítol llargament pedunculat, peduncles escabres; involucre de fins a 23 x 25 mm, amb aspecte de pera a la fructificació; flors ligulades groguenques.

Capítol en fruit d'amargot raspós, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre,
Catalonia, 14 d'abril de 2013

Capítol en secció longitudinal d'amargot raspós, fruits immadurs, Flix (T),
Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Capítol en secció longitudinal d'amargot raspós, fruits madurs, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
14 d'abril de 2013

Fruits en aqueni de 11-17 mm, amb un bec de 7-11(15) mm amb la part inferior molt inflada i evident; papus de 10-12 mm, de color blanc, caducs. Floreix de març a juny.

Hàbitat d'amargot raspós, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
14 d'abril de 2013

Habita els pradells i herbeis ruderals i viaris, les vores dels camps (Ruderali-Secalietea).

És poc comú a la part menys continental de la comarca, de Riba-roja cap al Pas de l'Ase, molt rar terres endins cap a l'aiguabarreig del Matarranya i l'Ebre, en general no gens abundant.

Distribució mediterrània una mica més àmplia que l'amargot.

Amargot

Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F. W. Schmidt, Phys. Aufs. Naturk. 276 (1795)
=Tragopogon dalechampii L. Sp. Pl.: 790 (1753) [basiònim]

Amargot en flor, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Planta perenne, herbàcia, de la familía de les compostes (Asteraceae), pilosa sedosa; tiges molt poc ramificades, amb les fulles a la part inferior.

Plec d'herbari d'amargot, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 22 de maig de 1994 [FLS0367]

Fulles d'amargot, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Fulles inferiors peciolades, pinnatisectes, les superiors sèssils, subenteres o una mica dentades, de tendència oposada o verticil·lada.

Amargot en flor, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Inflorescència en capítols solitaris al capdamunt de llargs peduncles.

Amargot en flor, tall longitudinal, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
14 d'abril de 2013

Involucre de fins a 20 x 23 mm, cilíndric quan madura; flors lígules amb tub de fins a 10 mm i limbe de fins a 13 mm, grogues, les externes amb el revers púrpura i les centrals sense desenvolupar amb l'extrem apical també púrpura.

Amargot en fruit, capítol amb el conjunt dels papus amb aspecte de plomall esfèric marró clar, Ascó (T),
Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,14 d'abril de 2013

Amargot en fruit, capítol amb el conjunt dels papus amb aspecte de plomall esfèric marró clar, queden al descobert
 les granes amb el bec i el papus, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,14 d'abril de 2013

Fruits en aqueni de 15-19 mm, amb un bec de 11-13 mm amb la part inferior més gruixuda; papus de 10-12 mm, de color palla o marronós, persistent a la maduresa. Floreix de març a juliol.

Habita els pradells i herbeis ruderals i viaris, les vores dels camps i algunes clarianes de les brolles (Brachypodion phoenicoidis).

És comú a la part menys continental de la comarca, molt rar cap a l'aiguabarreig del Matarranya i l'Ebre, no massa abundant.

Distribució mediterrània.

Torilis negligent, catxurrets

Torilis arvensis (Huds.) Link, Enum. Hort. Berol. Alt. 1: 265 (1821)
=Caucalis arvensis Huds., Fl. Angl.: 98 (1762) [basiònim]
=T. infesta (L.) Clairv., Man. Herbor. Suisse: 78 (1811)
=T. divaricata auct., non Moench, Suppl. Meth.: 34 (1802), nom. illeg.

subsp. neglecta (Spreng.) Thell. in Hegi, Ill. Fl. [neglécta] Mitt.-Eur. 5(2): 1055 (1926)
=T. neglecta Spreng. in Roem. & Schult., Syst. Veg. 6: 484 (1820) [basiònim]

Torilis negligent en flor, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 25 de maig de 2013

Planta herbàcia anual de la família de les umbel·líferes, erecta -no hem vist plantes prostrades-, bastant ramificada, amb pilositat aplicada o rarament glabra, en general no passa de 80 cm, però, en horts hi vora el riu hem vist exemplars de més d'1,5 m, pot arribar als 2 m. Congènere i molt semblant a la Torilis nodosa.

Plec d'herbari de torilis negligent, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
 21 de maig de 1995 [FLS03614]

Plec d'herbari de torilis negligent, detall dels fruits, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 25 de maig de 1995 [FLS03614]

Fulles de torilis negligent, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
25 de maig de 2013

Fulles 2-3 pinnatisectes, les inferiors més dividides que les superiors.

Torilis negligent en flor, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 25 de maig de 2013

Inflorescències en umbel·la terminal, peduncles de fins a 8 cm, amb (4)6-16 radis, involucre nul o amb 1-2 bràctees; corol·la blanca amb els pètals externs de les flors exteriors més grans i escotats, de fins a 2,5 mm; anteres rosa o purpúries; estil de fins a 1,5 mm, 3-6 vegades més llarg que l'estilopodi que és més llarg que els agullons.

Torilis negligent en flor, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 25 de maig de 2013

Fruit ovoide de fins a 5 mm, amb els mericarpis coberts d'agullons amb l'àpex engruixit o bé un mericarpi amb agullons i l'altre tuberculat.

Hàbitat de torilis negligent, Vingalis de Ferran, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre,
Catalonia, 26 de maig de 2013

Habita les vorades de boscos de ribera, penetra en alguns horts i també seguint alguns rierols.

És comú i de vegades abundant.

Distribució holàrtica, la subespècie àmpliament mediterrània.

Centàurea linifòlia

Centaurea linifolia L., Mant. Pl.: 117 (1767)
=Jacea linifolia (L.) Holub, in Preslia 46: 229 (1974)

Centàurea linifòlia en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Centàurea linifòlia en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
14 d'abril de 2013

Fulles i tija de centàurea linifòlia en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Capítol de centàurea linifòlia en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
14 d'abril de 2013

Capítol de centàurea linifòlia en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Hàbitat de centàurea linifòlia en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Lletsó de secà

Launaea fragilis (Asso) Pau, in Bol. Soc. Aragonesa Ci. Nat. 16: 68 (1917)
=Lactuca fragilis Asso, Syn. Stirp. Aragon.: 109 (1779) [basiònim]

Lletsó de secà en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 26 de maig de 2013

Planta perenne o rarament biennal de la família de les compostes, amb la base una mica lignificada, ramificada des de la base, glabra i glauca; tiges primes i poc fulloses.

Plec d'herbari de lletsó de secà, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
21 de maig de 1994 [FLS10253]

Lletsó de secà, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 26 de maig de 2013

Fulles de lletsó de secà, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 26 de maig de 2013

Fulles dividides en segments linears de menys de 3 mm d'amplada, blanques a l'àpex, marges dentats, una mica carnosos, les caulinars molt reduïdes, les de la base de fins a uns 10 x 3 cm.

Capítol de lletsó de secà, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 26 de maig de 2013

Inflorescència en capítols erectes terminals a l'extrem de les rames sense fulles, involucre més o menys cilíndric de fins a 18 x 7 mm, bràctees amb l'àpex endurit i blanquinós; flors ligulades, corol·la groga amb l'àpex pentadentat. Floreix del març al juny.

Capítol de lletsó de secà en secció longitudinal, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre,
Catalonia, 26 de maig de 2013

Aquenis madurs amb papus de lletsó de secà, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre,
Catalonia, 26 de maig de 2013

Fruits en aquenis cilíndrics de fins a 7 mm, amb estries o costes longitudinals, amb pilositat molt fina; papus amb pèls plumosos de fins a 12 mm.

Hàbitat de lletsó de secà, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 26 de maig de 2013

Habita els bancals i les vorades de camps de secà, brolles clares i timonedes, en sòls de tendència guixenca i margosa (Gypsophilion, rosmarinetalia).

És rara i escassa, sols la trobem a les parts més continentals de la comarca, excepcionalment supera, riu avall, el Pas de l'Ase.

Distribució mediterrània del sud, nord d'Àfrica i Península Ibèrica, a la península Ibèrica ocupa el litoral SE i la vall de l'Ebre, i alguns punts aïllats del centre.

Xicoira

Cichorium intybus L., Sp. Pl. 813 (1753)

Capítol am les flors tores ligulades, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 23 de juny de 2013

Vista lateral del capítol floral de la xicoria, Miravet, Ribera d'Ebre Sud, Catalonia, V-2020

Del mateix gènere que l'endivia la Xicoira és una planta perenne de la família de les compostes (Asteraceae), de fins a més d'1m d'alçada amb les tiges ramificades, estriades.

Tiges i poncelles de xicoira, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 23 de juny de 2013

Tija i fulles pinnatipartides de xicoira, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre,
Catalonia, 23 de juny de 2013

Tija i fulles de xicoira, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 23 de juny de 2013

Fulles pinnatipartides o molt lobades, una mica escàbrides o glabres, les basals agrupades en roseta, les caulinars més petites i amplexicaules.

Inflorescències en branques llargues i sense fulles o molt poc fulloses; capítols solitàries al llarg de les branques; peduncles poc engruixits a l'àpex; bràctees en 2 nivells, les externes de l'involucre molt més curtes que les internes; involucre de fins a 15 x 10; corol·la blava que es destenyeix amb la pluja. Floreix de l'abril al setembre, però no és rar veure-la florida fins a començament de la tardor.

Fruit en aqueni de 2-3 mm, papus format per esquames petites de fins a 0,5 mm que són més petites que la  vuitena part que l'aqueni.

Original book source: Prof. Dr. Otto Wilhelm Thomé 
Flora von Deutschland,
Österreich und der Schweiz 1885, Gera, Germany

Flor de xicoira, vista de les bràctees del capíto (verdes) i les flors amb la lúga blava, Flix (T),
 Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 23 de juny de 2013

Habita els descampats i les vores de xarxes viàries, té preferència pels sòls calcigats.

És comú i relativament abundant a tota la comarca.

Distribució àmpliament europea, mediterrània del nord. Esdevinguda subcosmopolita.

La xicòria és una planta usada en nutrició, alimentació, cuina i altres usos medicinals, de l'arrel torrada s'en treu un sucedani del café sense cafeina, comercializada com a "Eko" i ara en desus.
Mes informació sobre usos a https://ca.wikipedia.org/wiki/Xicoira

Actualitzat: 16-V-2020

Campaneta rosa

Convolvulus althaeoides L., Sp. Pl. 156 (1753)

Campaneta rosa en flor, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 25 de maig de 2013 

 Planta herbàcia perenne de la família de les convolvulàcies, densament pilosa que li dóna un aspecte verd grisenc; rizomes ramificats; vàries tiges enfiladisses o ajagudes de fins a 1,5 m o més.

Plec d'herbari de campaneta rosa, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
21 d'abril de 2011 [FLS10703]

Campaneta rosa en flor, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 25 de maig de 2013 

Fulles pinnatisectes a la part superior, cada cop menys dividides a mesura que baixen, a la base solen ser poc dividides o enteres; pecíol d'uns 20-40 mm; limbe d'uns 30-90 x 15-50 mm, de perfil ovat i amb la base cordada o sagitada.

Flor de campaneta rosa en detall, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 25 de maig de 2013 

Inflorescència en cimes axil·lars d'1-3 flors; peduncles de 6-15 cm, més llargs que les fulles corresponents; bràctees de fins a 10 x 0,3 mm; pedicels de fins a 8-16 mm, sovint poc més grans que el calze; calze amb els sèpals coriacis de fins a 9 x 5 mm, amb el marge membranós; corol·la de fins a 35-40 x 25 40 mm, rosa amb la gorja purpúria; estams de 12-15 mm, amb els filaments amb la base aplanada i blanquinosa i la part apical purpúria; anteres de fins a poc més de 4 mm, purpúries, nectari d'1mm aprox.; ovari glabre amb un estil d'uns 10 mm, amb la base que persisteix en el fruit.

Campaneta rosa en fruit, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
25 de maig de 2013 

Fruit de campaneta rosa en detall, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 25 de maig de 2013 

Fruit en càpsula, més llarga que els sèpals, de fins 10 x10 mm aprox.; 4 granes de fins a 5 x 3 mm, tuberculades, negroses.

Hàbitat de la campaneta rosa, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 25 de maig de 2013 

De tendència termòfila habita els prats d'albellatge, vores de les xarxes viàries i dels camps (Saturejo-Hypharrenion; Ruderali Secalietea).

Comú a les zones més termòfiles de la comarca, s'enrareix a les parts més continentals, sovint no és gens escassa.

Distribució mediterrània estenent-se més cap el sud (nord d'Àfrica).