Carrichtera annua (L.) DC. in Mém. Mus. Hist. Nat. 7: 244, 250 (1821)
≡
Vella annua L., Sp. Pl.: 641 (1753) [basión.]
=Carrichtera vellae DC., Syst. Nat. 2: 642 (1821), nom. illeg.
 |
| Plantes de pitanet en flor i fruit, Flix, Castellons, 17 de febrer de 2013 |
El pitanet és una planta herbàcia de la família de les crucíferes, poc o molt ramificada, coberta de pèls rígids i simples, erecta, rarament supera els 40 cm.
 |
| Fulles de pitanet en flor i fruit, Flix, Castellons, 17 de febrer de 2013 |
Fulles peciolades de fins a 6 x 3 cm, bipinnatisectes amb els segments linears i obtusos
 |
| Flors de pitanet en flor i fruit, Flix, Castellons, 17 de febrer de 2013 |
Inflorescències en raïm sense bràctees de fins a 40 flors; pedicels de fins a 1,5 mm, es fan més llargs a la fructificació i recurvats. Sèpals de 4-5 mm, pilosos. Pètals de 7-9 mm, groguencs amb venes fosques. Floreix del gener a l'abril, rarament abans o després.
 |
| Detall dels fruits de pitanet en flor i fruit, Flix, Castellons, 17 de febrer de 2013 |
Fruit patent, en silícula, reflex o pèndul de fins a 3-4 × 2-2,5 mm, amb 2 segments, el superior foliaci sense granes, l'inferior amb les valves convexes amb 3 nervis i cobertes de pèls cònics; 3-4 llavors per valva de fins a 1,5 mm, marró fosc o rogenques.
 |
| Hàbitat de pitanet en flor i fruit, Flix, Castellons, 17 de febrer de 2013 |
Habita els herbeis secs, ruderals o arvenses, vores de camins, de camps, etc., sobretot en sòls calcaris
Molt rara a Catalunya; a la comarca és rara però de vegades abundant en alguns rogles, una mica més comú a la part continental.
De distribució mediterrània del sud, sahariana i nord africana i iraniano-turaniana.
