Plantatge de ca

Plantago sempervirens Crantz Inst. Rei Herb. 2: 331 (1766)
= Plantago cynops L., Sp. Pl. ed. 2: 167 (1762), nom. illeg., non L., Sp. Pl.: 116 (1753)

 

Inflorescència de plantatge de ca en flor, Riba-roja d'Ebre (T),
Alta Ribera d'Ebre, 23 de juny de 2013

Tiges lignificades de plantatge de ca, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, 23 de juny de 2013

Planta perenne de la família de les plantaginàcies, lignificada, de fins a mig metre o poc més, pilosa, la majoria sense glàndules; tija ramificada des de la base, amb els entrenusos de fins a 2,5 cm, sovint més curts que les fulles.

Plec d'herbari de plantatge de ca, la Palma d'Ebre, 7 de maig de 2011 [FLS10781]

Fulles, tija i entrenusos de plantatge de ca, Riba-roja d'Ebre (T),
Alta Ribera d'Ebre, 23 de juny de 2013

Fulles oposades, linears, enteres, més o menys triquetres, de fins a 60 x 2 mm, connades i amb una curta beina de fins a 3 mm, una mica piloses.

Inflorescència de plantatge de ca, detall de les flors. Riba-roja d'Ebre (T),
Alta Ribera d'Ebre, 23 de juny de 2013

Inflorescència de plantatge de ca, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, 23 de juny de 2013

Inflorescència en espiga ovoide, semblant a un glomèrul, amb més de 5 flors, de fins 20 x 12 mm; flors oposades o verticil·lades, bràctees de 4-6 mm, ovades, mucronades, les inferiors més llargues, de fins a 12 mm i acabades amb una prolongació linear, amb el nervi central que arriba a l'àpex i amb els marges escariosos; peduncle més llarg que l'espiga, de fins a 10 cm; sèpals soldats a la base, diferents, els anteriors poc més grans que els posteriors de fins a 5 x 4 mm; corol·la amb tub de 4-7 mm i els lòbuls de fins a 3 x 1 mm, deltoides o lanceolats; estams amb les anteres de poc més de 2 x 1,5 mm, groguenques o blanquinoses i els filaments marronosos. Floreix del maig fins a entrat l'agost.

Fruit en pixidi de 2-5 × 1,5-2,5 mm, glabre, amb 2 granes de fins a 2,5 x1,5, naviculars i caniculades a la cara interna.

Plantatge de ca en fruit, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, 23 de juny de 2013

Habita els sòls secs i pedregosos, en llocs àrids i assolellats.

Planta no massa comú i gens abundant, es fa menys rara a les parts continentals de la comarca.

Distribució àmpliament mediterrània de l'W (N).

Molt semblant al seu congènere l'herba pucera (Plantago afra) però més gran i perenne.

Lleteresa de Mariola

Euphorbia flavicoma DC., Cat. Pl. Horti Monsp.: 110 (1813)

subsp. flavicoma
= E. mariolensis Rouy in Bull. Soc. Bot. France 29: 127 (1882)
= E. flavicoma subsp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs & Vigo in Butll. Inst. Catalana Hist. Nat. 38: 85 (1974)
= E. verrucosa auct., non L. nec Lam.
= E. polygalifolia auct. cat.

Lleteresa de Mariola en fruit, la Fatarella (T), 23 de juny de 2013 

Planta perenne de la família de les lletereses (Euphorbiaceae), amb la base molt lignificada i el rizoma gruixut, les tiges herbàcies o feblement lignificades, sovint ramificada des de la base, glabra o una mica pubescent amb la pilositat molt curta, rarament supera els 40 cm.

Plec d'herbari de lleteresa de Mariola, Ascó, 18 d'abril de 1992 [FLS02326]

Tija i fulles de lleteresa de Mariola, la Fatarella (T), 23 de juny de 2013 

Fulles denticulades, excepcionalment enteres, el·líptiques, obovades o oblongues, de fins a 20 x 9 mm.

Lleteresa de Mariola en flor, la Fatarella (T), 23 de juny de 2013 

Inflorescència verda en forma de pleocasi amb 4-7 radis, bràctees ovades; glàndules del ciati grogues, sense apèndix. Fruit en càpsula de fins a 5 mm, berrugosa. Granes normalment llises, de fins 2,5 mm; carúncula de 0,8 x 1 mm. Floreix des de l'abril fins a entrat el juliol.

Lleteresa de Mariola al seu hàbitat, la Fatarella (T), 23 de juny de 2013 

Habita les brolles àrides en sòls pedregosos una mica eutròfics (Rosmarinetalia).

Comú a la comarca, més abundant per sobre dels 200 m i molt rara per sota.

Distribució mediterrània de l'oest, la subespècie ibèrica, arriba fins al sud de França.

El seu làtex com el del seus congèneres* és molt irritant.

* Congèneres (gènere Euphorbia):
Lleteresa de camp, Lleteresa nicenca, Lleteresa pubescent, Lleteresa serrada, Lleteresa terracina, Lleteresa vera, Lleterola d’hort, Lleterola peplus

Lleteresa nicenca

Euphorbia nicaeensis All., Fl. Pedem. 1: 285 (1785)
subsp. nicaeensis

Lleteresa nicenca en flor, la Fatarella, 23 de juny de 2013

Planta perenne de la família de les lletereses (Euphorbiaceae), fruticosa, glauca, glabra, amb abundant làtex blanc; vàries tiges afil·les a la part inferior i amb les fulles inferiors una mica arrosetades, normalment no ramificada, pot arribar a superar els 50 cm; arrel gruixuda, de fins a 2 cm de diàmetre.

Fullam de lleteresa nicenca, la Fatarella, 23 de juny de 2013

Fullam de lleteresa nicenca, la Fatarella, 23 de juny de 2013

Fulles lanceolades o oblongues, de fins a 50 x 10 aproximadament, sèssils, molt glauques.

Plec d'herbari de lleteresa nicenca, Vinebre, 4 d'abril de 1987 [FLS00876]

Lleteresa nicenca en flor, la Fatarella, 23 de juny de 2013

Lleteresa nicenca en flor, la Fatarella, 23 de juny de 2013

Lleteresa nicenca en flor, la Fatarella, 23 de juny de 2013

Inflorescència en pleocasi de fins a més de 15 radis de fins a 5 cm, de vegades bifurcats, bràctees cordiformes ovades, grogues. Flors en ciati amb les glàndules en forma trapezoidal amb dos apèndixs en forma de corns curts i prims. Floreix de l'abril al juliol

Plec d'herbari de lleteresa nicenca, detalls de les granes, Vinebre, 4 d'abril de 1987 [FLS00876]

Fruit en càpsula de fins a poc menys de 5 mm; granes llises de fins a 2,4 x 1,8 mm, grises o negroses de vegades una mica foveolades, carúncula de fins 0,6 x 0,8 mm.

Lleteresa nicenca en flor al seu hàbitat, la Fatarella, 23 de juny de 2013

Habita els matollars i les brolles de romer i xipell, sovint prefereix els rocams o sòls pedregosos (Rosmarinetalia).

És comú a la comarca però rareja a les parts de menys altitud.

Distribució àmpliament mediterrània.

Com totes les lletereses, el seu làtex és fortament irritant i pot causar danys severs als ulls; s'ha utilitzat popularment per posar-ne unes poques gotes a les berrugues i la irritació crema el teixit de la verruga.

Pinzell

Staehelina dubia L., Sp. Pl. 840 (1753)

Pinzell florit, Riba-roja vers la Fatarella (T), 23 de juny de 2013

Mata grisenca de la família de les compostes (Asteraceae), ramificada des de la base i sovint amb les branques tortuoses.

Plec d'herbari de pinzell, Flix (T), 21 de setembre de 1985 [FLS00095]

Fullam i tija de pinzell, Riba-roja vers la Fatarella (T),
23 de juny de 2013

Fullam i tija de pinzell, Riba-roja vers la Fatarella (T),
23 de juny de 2013

Fulles verdes a l'anvers i tomentoses i blanquinoses al revers, lanceolades o linears de no més de 4 mm d'amplada, dentades, les superiors més o menys enteres.

Pinzell florit, Riba-roja vers la Fatarella (T), 23 de juny de 2013

Inflorescència (capítol) de pinzell florit, Riba-roja vers la Fatarella (T),
23 de juny de 2013

Inflorescència en capítol de fins 20 x 5 mm, amb l'involucre purpurescent amb pilositat blanquinosa al centre de les bràctees i les flors purpúries; corol·la amb el tub de fins a 14 mm i el limbe de fins a 9 mm. Floreix del maig al juliol.

Capítol seccionat de pinzell, Riba-roja vers la Fatarella (T),
23 de juny de 2013

Fruits en aqueni de fins a 5 mm, i amb el papus de fins a 25 mm.

Planta i hàbitat de pinzell, Riba-roja vers la Fatarella (T),
23 de juny de 2013

Habita les brolles de xipell i romer (Rosmarino-Ericion).

Comú a tota la comarca però no massa abundant, falta en alguns llocs.

Distribució mediterrània de l'oest.

Veçot

Vicia peregrina L., Sp. Pl.: 737 (1753)

Veçot en flor, la Teuleria, Flix (T), 9 de maig de 2013

Planta anual de la família de les papilionàcies o lleguminoses (Fabaceae); tiges ascendents o trepadores, de fins a 50 cm o poc més, s'enfila sobre altres plantes mitjançant circells.

Plec d'herbari de veçot, la Fatarella (T), 12 d'abril de 1992 [FLS02092]

Fulla composta d'un veçot en flor, la Teuleria, Flix (T), 9 de maig de 2013

Fulles de fins a 50 mm, amb 3-7 parells de folíols truncats, escotats i mucronats o tridentats, el darrer transformat en circell; estípules lanceolades i enteres.

Inflorescència reduïda a una sola flor de fins a 17 mm; calze zigomorf amb dents desiguals; corol·la amb els pètals purpuris, estendard de fins a 12 mm de llargada.

Llegum d'un veçot en fruit, la Teuleria, Flix (T), 9 de maig de 2013

Fruit en llegum de fins a 40 x 10 mm, pla quan és verd i inflat quan va madurant, pubescent, amb els pèls aplicats que esdeve més o menys glabre quan madura; 4-6 granes globoses de 4-6 mm, grisenques amb taques més fosques. Floreix i fructifica de març a juny.

Llegum d'un veçot en fruit, la Teuleria, Flix (T), 9 de maig de 2013

Llegum quasi madur d'un veçot en fruit, la Teuleria, Flix (T),
9 de maig de 2013

Habita els herbeis i herbassars de les vores dels camins i dels camps de conreu (Secalion cerealis).

És comú i força abundant.

Distribució àmpliament mediterrània i del SW asiàtic, esdevinguda subcosmopolita.

Congènere de la veçota i la fava.

Oriola

Centaurea melitensis L., Sp. Pl. 917 (1753)

Oriola en florida, Flix, 10 de maig de 2013

Planta anual o bianual de la família de les compostes (Asteraceae), més o menys ramificada, pilosa o escabrida que li dóna aspecte blanquinós, pot superar els 50 cm i és habitual trobar exemplars més grans; tija alada donat que les fulles són decurrents.

Tija amb les fulles decurrents d'oriola, Flix, 10 de maig de 2013

Fulles de la base peciolades i molt dividides, les caulinars, sèssils, decurrents i més o menys enteres.

Capítols florits d'oriola, Flix, 10 de maig de 2013

Inflorescència en capítols solitaris o en grups de fins a 3, ovoides; de vegades alguns capítols inferiors amb les flors cleistògames; capítols de fins a 12 mm de llargada i l'involucre de fins a 12 mm de diàmetre sense comptar les espines; les espínules laterals de l'involucre poden arribar als 5 mm; bràctees de l'involucre lanceolades amb un apèndix punxenc terminal; flors ordinàries grogues amb un tub de 5 mm i el limbe de fins a 6 m, les cleistògames no sobresurten de les bràctees del capítol. Floreix de l'abril fins a ben entrat l'estiu.

Fruit en aqueni de fins a 3 mm, amb una dotzena de costelles longitudinals, pilós; papus de fins a 3 mm amb els pèls curtament plumulosos.

Detall d'un capítol florit d'oriola, Flix, 10 de maig de 2013

Habita els herbassars de les vores dels camps i de les xarxes viàries, també els erms terofítics no molt àrids i una mica nitrificats. (Thero-Brachypodietalia).

És comú però no gaire abundant a la nostra comarca.

Distribució mediterrània.

Sant Joan

"Per Sant Joan lo riu vol carn"

Lo riu, lo pont, l'automàtica i la segona

"Des de Sant Corneli a Sant Joan, aquest any, lo riu baixe gran". Excepcional veure l'aiguat que va avall, impressionant. No en tinc record, les comportes obertes, ara arriba l'aiguat del desgel; potser per Sant Poncià i Sant Hipòlit. A l'ombra fa fred i a dormir en manta, malgrat la gran Lluna que he vist des del terrat. Com els gats miro la Lluna.

Herba de Sant Joan, vinguda el mateix dia que la flama del Canigó, 23 de Juny de 2013

De l'herba de Sant Joan, la virtut és gran.

Cresta de gall

Bartsia trixago L., Sp. Pl.: 602 (1753)
= Bellardia trixago (L.) All., Fl. Pedem. 1: 61 (1785)

= Trixago apula Steven in Mém. Soc. Imp. Naturalistes Moscou 6: 4 (1823)

Cresta de gall florida al seu hàbitat, Maials (L), 9 de maig de 2013

Herba erecta anual de la família de les escrofulariàcies, no ramificada, hemiparàsita amb hostes no definits, pubescent, glandulosa, amb la tija de secció quadrada i sovint vermellosa, rarament supera els 50 cm.

Fulles de cresta de gall, Maials (L), 9 de maig de 2013 

Fulles de cresta de gall, Maials (L), 9 de maig de 2013 

Fulles oposades, sèssils, amplexicaules, estretament lanceolades, dentades, de vegades pinnatífides, de fins 80 x 15 mm.

Inflorescència de cresta de gall, Maials (L), 9 de maig de 2013

Inflorescència en raïm disposat de forma tetragonal, dens, flors que a la inflorescència s'obren de baix a dalt en espiral.

Flors de cresta de gall, Maials (L), 9 de maig de 2013 

Detall de la flor de cresta de gall en vista frontal, Maials (L), 9 de maig de 2013 

Flors amb el calze soldat, en forma de 2 lòbuls, de fins a 10 mm, amb les dents molt més curtes que el tub; corol·la de fins a 25 mm, bilabiada, normalment amb el llavi inferior blanc i el superior rosat o púrpura, de vegades tota la flor és groga; anteres grogues, piloses. Floreix de l'abril al juny.

El fruit té forma de càpsula subglobulosa, pubescent i que supera molt poc el calze; granes de fins a 0,7 x 0,5 mm, de color marró clar, amb costelles poc vistoses.

Detall de la flor de cresta de gall en vista lateral, Maials (L), 9 de maig de 2013 

Habita els erms i pradells d'anuals, de vegades els herbassars secs, sovint una mica nitròfils (Thero-Brometalia).

Espècie molt rara a la zona estudiada ja que sols l'hem vista penetrar per la part nord de la comarca.

Distribució mediterrània.

Desferracavalls glauc

Hippocrepis scorpioides Req. ex Benth. Cat. Pl. Pyrénées: 90 (1826)

= Hippocrepis glauca auct. hisp., p.p., non Ten., Fl. Napol. 2: 155 (1820)

= Hippocrepis comosa L., Sp. Pl.: 744 (1753) subsp. scorpioides (Req. ex Benth.) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot, Flora   Manual dels PPCC: 266 (1990) [incl. H. fruticescens Sennen]

Desferracavalls glauc en flor, a la vora d'un bancal, Flix (T), 9 de maig de 2013

El desferracavalls glauc és una mata petita de la família de les papilionàcies o lleguminoses (Fabàcies), de vegades una mica rizomatosa, pubescent i amb pèls blanquinosos aplicats; la base de la planta és lignificada; les tiges aèries són anuals i herbàcies, prostrades abans de la floració i ascendents quan està florida o fructificada.

Plec d'herbari de desferracavalls glauc, Vingalis de Ferran, Flix (T),
maig de 1988 [FLS07135]

Fulles de desferracavalls glauc, Flix, 19 de maig de 2013

Fulles amb el pecíol sovint més llarg que el limbe, imparipinnades, amb 4-8 parells de folíols obovats, pilosos i glandulosos per ambdues cares, d'un verd glauc.

Inflorescència de desferracavalls glauc, Flix, 19 de maig de 2013

Inflorescència en forma de corona, les flors surten del mateix punt, peduncle molt més llarg que la fulla corresponent; flors de fins a 10 mm; corol·la groga amb l'estendard amb ratlles longitudinals marronoses. Floreix de l'abril al juliol.

Fruits immadurs de desferracavalls glauc, Flix, 19 de maig de 2013

Fruits en llegum en forma de cua d'escorpí, de fins a 40 mm de llargada, format per segments còncaus cap a l'exterior de la curvatura, els entrants són poc acusats, amb papil·les rogenques abundants; de vegades el pes dels fruits fa que la branqueta quedi arran de terra. Per Sant Joan la majoria de plantes ja estan en fruit encara tendre.

Fruits immadurs de desferracavalls glauc, Flix, 19 de maig de 2013

Hàbitat i fruits immadurs de desferracavalls glauc, Flix, 19 de maig de 2013

Habita les brolles aclarides i li agrada entrar als bancals poc llaurats (Rosmarinetalia).

És molt comú a tota l'Alta Ribera d'Ebre, sovint abundant.

Distribució mediterrània, NE de la Península Ibèrica, Catalunya i E d'Aragó.