Desferracavalls glauc

Hippocrepis scorpioides Req. ex Benth. Cat. Pl. Pyrénées: 90 (1826)

= Hippocrepis glauca auct. hisp., p.p., non Ten., Fl. Napol. 2: 155 (1820)

= Hippocrepis comosa L., Sp. Pl.: 744 (1753) subsp. scorpioides (Req. ex Benth.) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot, Flora   Manual dels PPCC: 266 (1990) [incl. H. fruticescens Sennen]

Desferracavalls glauc en flor, a la vora d'un bancal, Flix (T), 9 de maig de 2013

El desferracavalls glauc és una mata petita de la família de les papilionàcies o lleguminoses (Fabàcies), de vegades una mica rizomatosa, pubescent i amb pèls blanquinosos aplicats; la base de la planta és lignificada; les tiges aèries són anuals i herbàcies, prostrades abans de la floració i ascendents quan està florida o fructificada.

Plec d'herbari de desferracavalls glauc, Vingalis de Ferran, Flix (T),
maig de 1988 [FLS07135]

Fulles de desferracavalls glauc, Flix, 19 de maig de 2013

Fulles amb el pecíol sovint més llarg que el limbe, imparipinnades, amb 4-8 parells de folíols obovats, pilosos i glandulosos per ambdues cares, d'un verd glauc.

Inflorescència de desferracavalls glauc, Flix, 19 de maig de 2013

Inflorescència en forma de corona, les flors surten del mateix punt, peduncle molt més llarg que la fulla corresponent; flors de fins a 10 mm; corol·la groga amb l'estendard amb ratlles longitudinals marronoses. Floreix de l'abril al juliol.

Fruits immadurs de desferracavalls glauc, Flix, 19 de maig de 2013

Fruits en llegum en forma de cua d'escorpí, de fins a 40 mm de llargada, format per segments còncaus cap a l'exterior de la curvatura, els entrants són poc acusats, amb papil·les rogenques abundants; de vegades el pes dels fruits fa que la branqueta quedi arran de terra. Per Sant Joan la majoria de plantes ja estan en fruit encara tendre.

Fruits immadurs de desferracavalls glauc, Flix, 19 de maig de 2013

Hàbitat i fruits immadurs de desferracavalls glauc, Flix, 19 de maig de 2013

Habita les brolles aclarides i li agrada entrar als bancals poc llaurats (Rosmarinetalia).

És molt comú a tota l'Alta Ribera d'Ebre, sovint abundant.

Distribució mediterrània, NE de la Península Ibèrica, Catalunya i E d'Aragó.