Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman
=S. aquatilis Pourret
 |
| Lletsó d'aigua en un herbassar vora l'Ebre, Sebes, Flix, agost de 2012 |
El lletsó d'aigua, és una herba
perenne, glauca, de la família de les compostes; forma rosetes de fulles basals
de les quals surten les tiges que porten els capítols florals; es desenvolupa
vegetativament mitjançant tiges subterrànies o rizomes; és rica en làtex blanquinós com la resta dels seus
congèneres; rarament supera els 50 cm.
 |
| Fulla dentada de lletsó d'aigua, Sebes, Flix, agost de 2012 |
Les fulles són allargades, lanceolades,
serrades o dentades; les de la tija són sèssils i auriculades; les de la base
sovint agrupades en roseta; l'anvers és d'un verd glauc i el revers més
blanquinós; no solen superar els 30 x 3 cm.
 |
| Capítol floral de lletsó d'aigua, Sebes, Flix, agost de 2012 |
Les flors del capítol són ligulades, grogues i estan envoltades per les bràctees que les protegeixen i que estan disposades en diversos nivells; tant l'estil com l'estigma són grocs.
 |
| Capítol floral amb aquenis madurs i els papus blancs de lletsó d'aigua, Sebes, Flix, agost de 2012 |
Els fruits són aquenis, molt nombrosos a
cada capítol, fan uns 3 mm i porten un plomall de pèls anomenat papus; el papus
fa que el vent dispersi les llavors.
 |
| Herbassar on domina el lletsó d'aigua, fulles agrupades en roseta basal, Sebes, Flix, agost de 2012 |
 |
| Herbassar on domina el lletsó d'aigua, Sebes, Flix, agost de 2012 |
Viu als herbassars vora els rius i d'altres corrents d'aigua, també a les
jonqueres i no defuig els sòls moderadament salins. La subespècie aquí presentada habita les jonqueres i els herbassars humits i no massa salins en llocs poc assolellats.
És comú en els habitats propers al riu, però molt rar o inexistent a la resta de la nostra comarca. La seva distribució general és ibèrica i magrebí.
Hem constatat una gran davallada en les
seves poblacions: molt comú a la nostra comarca durant els anys 80 ha passat a
ser força rar en indrets que abans era molt abundant.
Alguns altres congèneres seus (Sonchus tenerrimus per ex., anomenat "llicsó") es menjaven en temps de penúries durant la guerra civil.