Romer blanc, romerí

Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum., Cours, Bot. Cult. 3: 129 (1802) 

≡ Cistus syriacus Jacq.
= Helianthemum lavandulifolium auct. non Miller

Detall de la flor del romer blanc, al començament de la canícula.

El nom genèric fa referència al Sol i a la flor i l'epítet específic per la seva presència a les terres de Síria.

El romer mascle és una mata grisenca de la família de les Cistàcies, llenyosa, erecta, ramificada, pilosa en totes les seves parts, exceptuant els pètals, pèls grisencs; tiges i fulles tomentoses; pot superar els 50 cm d'alçada.

Fulles del romer blanc, amb la tomentositat grisenca característica.

Les fulles són oposades i peciolades i sovint amb estípules persisents més llargues que els sèpals, linears, lanceolades, revolutes, de fins 50 mm de llargada, concolors i tomentoses per ambdues cares, amb l'àpex agut, amb brots de fulles a l'axil·la.

Flors pentàmeres en cima simple escorpioide; sèpals pilosos, de fins a 11 mm; pètals grocs de fins a 10 mm una mica més llargs que els sèpals. 

Fruit en càpsula, de fins a 4 mm, pilós; granes de fins a 2 mm, marró clar.

Inflorescència amb flors en diversos estats de maduració.

Habita les brolles clares, les timonedes i els erms, abundant a les brolles de romer  (Rosmarinetalia), en sòls calcaris i guixencs

Comú a tota la Ribera d'Ebre, però no molt abundant.

De distribució mediterrània. La subespècie ocupa la part oest de la seva distribució.
A Catalunya creix a la depressió de l'Ebre i fins al mateix litoral al Sud del riu Francolí i a la resta de la zona litoral dels Països Catalans. No sol superar els 1.000 m.

Alguns autors han donat a les plantes catalanes la categoria de subespècie, Helianthemum syriacum subsp. thibaudii (Pers.) Meikle

S'ha usat en medicina popular i té propietats semblants a la fumana i a altres Cistàcies, la inflorescència s'ha utilitzat en medicina popular com a febrífuga, rebaixant la febre.

[Editat el 7 de juny de 2020]