Jusquiam blanc

Hyoscyamus albus L.

Planta de jusquiam a les runes d'un solar a Riba-roja d'Ebre, octubre de 2012

Herba anual, biennal o que pot viure més de 2 anys, erecta i ramificada, molt pilosa o vellutada i viscosa, una mica fètida; té la rel gruixuda sovint napiforme quan té sòl.

Fulles peciolades de jusquiam a les runes d'un solar a Riba-roja d'Ebre, octubre de 2012

Les fulles són peciolades amb el limbe amplament ovat i lobat, de 6-9 x 3-8 cm; té els lòbuls amples i sovint obtusos.

Flor de jusquiam a les runes d'un solar a Riba-roja d'Ebre, octubre de 2012

Les flors formen raïms; les flors surten a l'aixella de les fulles que es fan més petites cap a l'àpex i es tornen en bràctees; les inferiors són pedicel·lades però les mitjanes i les superiors són subsèsils (veure foto següent); el calze és allargat i campanulat d'uns 1,5 cm com a molt; la corol·la és més grossa d'un costat, groga i amb poques nervacions sense aspecte massa reticulat; la gorja pot ser verdosa o una mica violàcia, la resta és d'un groc clar. Floreix a partir del març i s'allarga fins al setembre.

El fruit té forma de càpsula que queda amagada dins el calze i s'obre per una mena de "tapa" quan madura, les llavors són diminutes i molt abundants.

Inflorescència fructificada de jusquiam a les runes d'un solar a Riba-roja d'Ebre, octubre de 2012

Habita els indrets amb poc sòl, sec i assoleiat, sovint en rocams o murs d'antics edificis.

És planta de distribució mediterrània i no sol assolir altituds superiors als 800 m.

Té una composició química semblant a la belladona i, per tant, té alcaloides que la fan molt tòxica si se'n desconeix el seu ús i se n'abusa. L'ús ha de quedar restringit al seguiment del facultatiu; a petites dosis augmenta la pressió arterial i dilata les pupil·les i a dosis grans l'efecte és el contrari. Per la seva composició en escopolamina i hiosciamina s'ha utilitzat en el mal de Parkison. El fum de les llavors cremades s'ha fet servir per calmar el mal de queixal; la menja de diferents parts produeix somnolència; s'ha utilitzat barrejada amb d'altres plantes com ara la belladona i l'estramoni per determinats rituals. És desaconsellable el seu ús.