dimarts, 7 de maig del 2013

Canonges rosats

Valerianella discoidea (L.) Loisel., Not. Fl. France: 148 (1810) 

≡Valeriana locusta var. discoidea L., Demonstr. Pl.: 2 (1753) 
=V. platiloba Dufr., Hist. Nat. Valér.: 59 (1811) 



Plec d'herbari de canonges rosats, la Torre de l'Espanyol, maig de 2011


Herba anual de la família de les valerianàcies. Tija que rarament supera el 20 cm, ramificada vàries vegades en forma dicotòmica; amb els nusos amb pèls antorsos, de vegades també en els entrenusos.


Inflorescències i flors de canonges rosats, la Torre de l'Espanyol, maig de 2011

Inflorescència acabada en cimes de fins a 12 mm de diàmetre, en forma de capítol, que es desarticula a la fructificació; bràctees lanceolades de fins a 4,5 mm, bractèoles de fins a 3,5 mm; calze amb 6-12 dents en forma de ganxo i que segueixen creixent amb la fructificació; corol·la de fins a 2 mm, amb tub i limbe blanquinós o blau cel, pilosa; anteres molt petites d’uns 0,2 mm.


Fulles de canonges rosats, la Torre de l'Espanyol, maig de 2011

Fulles oposades, amb el nervi central ben manifest, les basals dentades o subenteres de fins a 70x13 mm, decreixent de baix a dalt, les caulinars pinnatífides o pinnatipartides. 


Inflorescències en fruit de canonges rosats, la Torre de l'Espanyol, maig de 2011

Fruits en aqueni de fins a 2,1 mm, pilosos, amb 1 lòbul fèrtil i 2 lòbuls estèrils i el calze acrescent format per una corona campanulada de fins a 3 mm, molt pilosa a l’interior, amb al menys 6 dents algunes bi o trífides i aleshores amb l’aspecte de fins a 12 dents que poden arribar als 2,5 mm, en forma de ganxo. 


Hàbitat de canonges rosats, la Torre de l'Espanyol, maig de 2011


Habita els herbeis secs, els erms i els espartars (Thero-Brachipodietalia). És comú i sovint escassa. Floreix de l’abril fins a començament de juny. És espècie de distribució mediterrània.



dilluns, 6 de maig del 2013

Gram estrellat

Echinaria capitata (L.) Desf., FI. Atl. 2: 385 (1799)

=Cenchrus capitatus L., Sp. Pl. 1049 (1753)
=Echinaria pumila Willk., Bot. Zeit. (Berlin) 6: 415 (1848)
=Echinaria capitata var. pumila (Willk.) Willk. in Willk. & Lange, Prodr. Fl. Hisp. 1: 42 (1861) 



Gram estrellat en flor, Maials, Vall Major, 14 d'abril de 2013

Herba anual, petita, de la família de les gramínies. Tiges erectes, glabres o una mica piloses, estriades, d’uns 5-15 mm o rarament més altes.


Tija i fulles de gram estrellat, Maials, Vall Major, 14 d'abril de 2013

Detall de la fulla de gram estrellat, Maials, Vall Major, 14 d'abril de 2013

Fulles planes, limbe d’uns 1-10 x 0,1(03) cm amb el marge pilós o ciliat, amb els nervis marcats, lígula de fins a 0,6 mm amb cilis als marges.


Panícula florida de gram estrellat, es poden observar les anteres més clares
entre les flors, Maials, Vall Major, 14 d'abril de 2013

Inflorescència de fins a 15 mm, densa, en forma de panícula ovoide al capdamunt de la tija; espícules sèssils de fins a 7 o 8 mm, comprimides lateralment, amb 2-3 flors; glumes semblants i una mica comprimides lateralment, la inferior més curta amb 2 carenes acabades en prolongacions espinoses, la superior amb una sola quilla i una prolongació; lemma coriàcia, de 4-8 mm, escabrida, una mica pilosa a la base, amb 5 nervis prolongats en petites arestes més o menys divaricades, pàlea amb 2 carenes prolongades en petites arestes. Floreix des de finals de març fins al juny.


Panícula florida de gram  estrellat, Maials, Vall Major, 14 d'abril de 2013

Habita els erms amb anuals (Thero-Brachypodietalia), herbeis i clarianes de brolles, sovint en sòls pedregosos.

Planta comú a la nostra zona, no és de fàcil observació, localment és abundant.

Planta de distribució Mediterrània, i Iranoturaniana.




diumenge, 5 de maig del 2013

Estaca-rossí

Hedysarum boveanum Bunge ex Basiner in Mém. Acad. Imp. Sci. St.-Pétersbourg Divers Savans 6: 50, 64 (1846) 
subsp. europaeum Guitt.&Kerguélen in Bull. Soc. Échange Pl. Vasc. Eur. Occid. Bassin Médit. 23: 81 (1991)
=H. confertum auct., non Desf., Fl. Atlant. 2: 178 (1799)



Estaca-rossí  en flor, Flix, vers l'ermita, 16 de maig de 2013

Petita mata herbàcia  de la família de les fabàcies, de rabassa lignificada, ramificada, pubescent.


Plec d'herbari d'estaca-rossí, Flix, maig de 1985


Fulla d' estaca-rossí, Flix, vers l'ermita, 16 de maig de 2013

Fulles imparipinnades, amb 15 parells de folíols o rarament més, folíols de fins a 14 x 5 mm; estípules soldades entre elles.


Inflorescència verda d'estaca-rossí, Flix, vers l'ermita, 16 de maig de 2013

Inflorescència en raïms axil·lars, llargament pedunculats i laxos, amb unes 10- 20 flors o més d'uns 10 - 15 mm, flor papilionàcia; corol·la purpúria, estendard més curt que la carena, la corol·la un cop seca queda amagant el fruit; calze pubescent, amb les dents de llargada semblant a la del tub.


Inflorescència madura d' estaca-rossí, Flix, vers l'ermita, 16 de maig de 2013

Inflorescència madura d' estaca-rossí, Flix, vers l'ermita, 16 de maig de 2013

Inflorescència amb fruits d' estaca-rossí, Flix, vers l'ermita,
16 de maig de 2013

Fruit immadur d' estaca-rossí, Flix, vers l'ermita, 16 de maig de 2013

Fruit madur d' estaca-rossí, Flix, vers l'ermita, 16 de maig de 2013

Fruit en forma de llegum segmentat, normalment amb 2 segments però sovint amb un de sol o molt rarament amb 3 o 4 -com a la foto superior- verrucós o amb tubercles acabats en punta.


Hàbitat típic d' estaca-rossí, Flix, vers l'ermita, 16 de maig de 2013

Habita els talussos margosos argilosos sovint guixencs, també les brolles i matollars (Rosmarino-Linetum), els erms i les timonedes. Molt comú i localment molt abundant. És espècie de distribució mediterrània de l'oest.




dissabte, 4 de maig del 2013

Boix

Buxus sempervirens L., Sp. Pl.: 983 (1753)


Boix en fruit, a la base dels fruits es veuen les restes seques de les flors masculines, vessant esquerre
del riu de la Cana vers l'ermita, Flix, 16 de maig de 2013

Arbust de fins a 5 m, monoic, és a dir que en la mateixa planta hi ha flors masculines i femenines, molt ramificat, de fusta groguenca i molt dura.


Plec d'herbari de boix, prop de Comadevaques, Flix, abril de 1996 
(Clic per engrandir)


Prof. Dr. Otto Wilhelm Thomé ''Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz''
1885, Gera, Germany Permission granted to use under GFDL by Kurt Stueber


Fulles de boix, vessant esquerre del riu de la Cana vers l'ermita, Flix,
16 de maig de 2013

Fulles de boix, vessant esquerre del riu de la Cana vers l'ermita, Flix,
16 de maig de 2013

Fulles de fins a 3 cm, oposades i peciolades, ovades o el·líptiques, amb el nervi central molt marcat, lluents i verdes quan estan ben desenvolupades i glauques en estat juvenil.



Fulles tendres de color glauc de boix, vessant esquerre del riu de la Cana vers l'ermita, Flix, 16 de maig de 2013

Boix en fruit, vessant esquerre del riu de la Cana vers l'ermita, Flix, 16 de maig de 2013

Boix en fruit i restes de les flors  masculines, vessant esquerre del riu de
la Cana vers l'ermita, Flix, 16 de maig de 2013

Flors axil·lars, vàries de masculines n'envolten una de femenina, la masculina amb 4 estams, ovari amb 3 estils persistents en el fruit. Fruit en càpsula ovoide, amb tres lòculs, granes negres i lluents.


Boix en fruit i restes de les flors  masculines de la temporada passada, vessant esquerre del riu de la Cana
vers l'ermita, Flix, 16 de maig de 2013

Hàbitat obac del boix, vessant esquerre del riu de la Cana vers l'ermita,
Flix, 16 de maig de 2013

Habita els boscos i matollars secs, més humits en la nostra zona, sovint es fa amb els roures de fulla petita. Rar a la nostra comarca, però abundant en alguns indrets, probablement es tracta de les poblacions de més baixa altitud de Catalunya, ja que hem vist exemplars per sota dels 50 m. És planta de distribució mediterrània.

El nom sempervirens fa referència a que és arbust perennifoli i verd tot l'any.

Entrada del blog i espècie dedicada al seguidor del blog Joan Margalef Segura.

Fusta molt dura, densa, homogènia sense cor emprada per fer els populars "gravats al boix" i culleres, instruments de vent i altres peces (com el "boixos" de fer puntes de coixí)
Planta medicinal però també tòxica, la seva escorça conté alcaloides (buxina, parabuxina) de pretesa activitat antipalúdica i colagoga.
Jardineria: A banda del seu ús aïllat es retallen les plantes i se li donen diverses formes geomètriques en l'anomenat art topiari. El boix va ser molt usat en la jardineria francesa del segle XVIII seguint una tradició que venia des dels temps dels romans. 

(Font dels usos del boix)








divendres, 3 de maig del 2013

Veçota

Vicia hybrida (L.) Gray, Nat. Arr. Brit. Pl. II. 614 (1821)
=Erbum hirsutum L., Sp.Pl.: 737 (1753)

Veça híbrida en flor, Flix, 16 de maig de 2013

Herba anual de la família de les papilionàcies, enfiladissa o de vegades ajaguda, amb una pilositat molt curta que li dóna un color verd cendrós. Tiges anguloses de fins a poc més de 0,50 cm.


Fulla de veça híbrida, Flix, 16 de maig de 2013

Fulles de fins a 7 cm aprox., peciolades, amb 4-8 parells de folíols, acabades en un circell ramificat; estípules de fins 3 x 1,5 mm, lanceolades, agudes i semihastades, amb un nectari fosc en una de les cares; folíols de fins a 18 x 10 mm. més o menys el·líptics, truncats o emarginats i mucronats, amb la nervació pinnada reticulada.


Flors de veça híbrida, Flix, 16 de maig de 2013

Inflorescències uniflores amb el pedicel de fins a 1 mm.; calze de fins a 10 mm, amb sèpals poc diferents, tub amb 10 nervis, lòbuls més curts que el tub de 3 a 5 mm; pètals grocs amb taques marronoses a l’assecar-se, l’estendard fa uns 20 x 15 mm aprox., pubescent; ales d’uns 20 x 56 mm aprox; quilla de 13 x 6 aprox. Androceu amb el tub oblic a l’extrem, anteres de fins 0,4 mm. Ovari pubescent amb l’estil deprimit i amb pilositat subapical a la cara de la carena. 


Veça híbrida en fruit, Flix, 16 de maig de 2013

Fruit de veça híbrida, Flix, 16 de maig de 2013

Fruit en llegum de fins a 30 x 10, fusiforme, i amb unes 3-5 granes de color marronós quan són madures, esferoïdals i comprimides. 


Veça híbrida en fruit, veces, Flix, 16 de maig de 2013

Hàbitat de veça híbrida, Flix, 16 de maig de 2013

Habita conreus, fenassars, de vegades en codolars. És molt rara i escassa. Sols l’hem trobat en un fenassar i un codolar. 





dijous, 2 de maig del 2013

Llistó, fenàs

Brachypodium retusum (Pers.) Beauv., Agrost. 101, 155 (1812);
=Bromus ramosus L., Mantissa 32 (1767), non Hudson, Fl. Angl. 1: 40 (1762)
=Festuca caespitosa Desf., Fl. Atl. 1: 91, tab. 24 (1798), non Bromus caespitosus Host, Icon. Descr. Gram. Austr. 4: 11, tab. 18 (1809)
=Brachypodium ramosum (L.) Roemer & Schultes, Syst. Veg. 2: 737 (1817)
=Bromus retusus Pers., Syn. Pl. 1: 96 (1805)
=Brachypodium caespitosum (Desf.) C. Presl, Gram. Cyp. Sic. 40 (1820), non (Host) Roemer & Schultes, Syst. Veg. 2: 737 (1817)
=Brachypodium boissierii Nyman, Syll. 425 (1854-1855)
=Brachypodium pinnatum var. australe subvar. ramosum (L.) Pérez Lara, Anales Soc. Esp. Hist. Nat. 15: 420 (1886)
=Brachypodium pinnatum var. australe subvar. mucronatum (Willk.) Pérez Lara, l. c.: 421 (1886)
=Triticum obtusifolius Boiss., Elenchus 93 (1838)




Inflorescència de fenàs, Flix, 14 de maig de 2013

Planta perenne estolonífera de la família de les gramínies, molt ramificada, pot arribar a superar els 50 cm. Rizoma ramificat. Tiges ascendents o repents; les estèrils, no ramificades.

Inflorescències de fins a 10 cm, normalment més curtes i 7-8 espiguetes com a molt, amb un peduncle llarg; pedicels de fins a 2 mm; espiguetes de 2-3 cm i de 10-15 flors; gluma inferior de fins a 5 mm, la superior més llarga, de fins a 7 mm; lemma d’uns 8 mm; aresta nul·la o de fins a 4 mm. Anteres de 4 x 6 mm. Floreix de finals d’abril fins al juny.



Fulla de fenàs, Flix, 14 de maig de 2013

Fulles caulinars dístiques, convolutes, de mida molt variable, 3-12 x 1,3 mm o rarament més amples; lígula de fins a 2 mm, truncada.



Hàbitat típic de fenàs, Flix, 14 de maig de 2013

Habita els prats secs, les garrigues, les brolles, etc. Molt comú i abundant a tota la comarca. Planta de distribució mediterrània.




dimecres, 1 de maig del 2013

Fenàs anual

Brachypodium distachyon (L.) Beauv., Agrost. 101: 155 (1812)
 =Bromus distachyos L., Amoen. Acad. 4: 304 (1759)

 =Trachynia distachya (L.) Link, Hort. Berol. 1: 43 (1827) 


Fenàs anual en flor, Flix, 14 de maig de 2013

Herba anual de la família de les gramínies, de vegades fa estolons, difícilment supera els 40 cm. Tiges simples o molt poc ramificades, erectes o una mica geniculades a la base, amb els nusos pilosos.



Plec d'herbari de fenàs anual en flor (FLS_10827), Flix, 14 de maig de 2013

Fulla de fenàs anual, Flix, 14 de maig de 2013

Fulles amb les beines una mica piloses; lígula emarginada de fins a 2 mm; limbe pla de fins a uns 12 x 0,5 mm, escàbrid i pilós per ambdues cares.



Inflorescència de fenàs anual, Flix, 14 de maig de 2013

Inflorescència en espiga amb raquis de fins a 4 cm, rígida i recta, té fins a 5 espiguetes pràcticament sèssils, de fins a 35 mm, amb peduncles de menys d’1 mm; espiguetes amb 5-15 flors o de vegades més; glumes amb 7 nervis, lanceolades, la inferior de fins a 6 mm, la superior de 7-8 mm; lemma lanceolada de fins a 10 mm, amb 7 nervis amb una aresta de fins a 15 mm; pàlea de fins a 8 mm, més curta que la lemma, el·líptica i truncada; anteres d’1 mm. Floreix a partir de l’abril i al juny està ben fructificada.


Hàbitat típic del fenàs anual, Flix, 14 de maig de 2013

Viu als erms i als pradells terofítics, normalment en sòls secs o molt secs i lleugerament eutròfics. És planta molt comuna i, localment, molt abundant. Mediterrània i iranoturaniana.




Campanera cabdellada

Convolvulus lanuginosus Desr. , Encycl. [J. Lamarck & al.] 3(2): 551 (1792 ) =  Convolvulus  argentatus Pourr. Jacq. =  Convol...