Sideritis ilicifolia Willd., Enum. Pl.: 606 (1809)
= S. spinulosa subsp. ilicifolia (Willd.) O. Bolòs & Vigo in Collect. Bot. (Barcelona) 14: 93 (1983)
 |
Inflorescència amb els verticil·lastres de l'herba de la pulmonia,
la Fatarella (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 6 de juny de 2013 |
Planta perenne de la família de les
labiades (
Lamiaceae), amb la rabassa llenyosa, erecta i ramificada des de la base, pilosa tota ella, però en especial les parts floríferes, en aquest sentit tan els sèpals com les bràctees, un cop la planta s'asseca, són més piloses que la resta de la planta, tenen 2 tipus de pèls, els uns llargs i blanquinosos sovint de més de 5 cèl·lules i els altres groguencs amb molt poques cèl·lules i la de l'àpex glandulífera que conté els olis essencials; rarament arriba al mig metre d'alçada.
 |
Plec d'herbari de la S. ilicifolia, dels Vingalis de Ferran, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre,
Catalonia, 20 de maig de 1985 [FLS01297] |
 |
Tija i fulles de l'herba de la pulmonia, la Fatarella (T), Alta Ribera d'Ebre,
Catalonia, 6 de juny de 2013 |
 |
| Detall de les fulles espinuloses de l'herba de la pulmonia, la Fatarella (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 6 de juny de 2013 |
Fulles linears lanceolades de fins a 40 (60) x 20 mm, té fins a 5-6 parells de dents acabades en espines més o menys punxenques.
 |
| Flors, agrupades en verticil·lastres, de l'herba de la pulmonia, la Fatarella (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 6 de juny de 2013 |
Inflorescència de fins a uns 15-20 cm, formada per fins a 10 verticil·lastres distants entre ells i amb unes 8-10 flors; pilosa i glandulosa; corol·la de fins a 10 mm més llarga que el calze (4-5 mm) que té els segments espinescents i molt punxents un cop s'asseque, les bràctees són dentades i també molt punxenques. Floreix a partir de final de maig i fins mitjans de juliol.
 |
| Granes de l'herba de la pulmonia, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2013 |
Fruits en forma de núcules de 2,8 × 1,5-1,6 mm aproximadament, llises i glabres, de secció quadrangular però amb les dues cares externes que no són anguloses sinó que fan un angle obtús, convex, color fosc, negrós, pruïnós quan la llavor està ben madura; en els exemplars que hem pogut observar, en general, poc menys de la meitat de les llavors són viables.
 |
| Hàbitat de l'herba de la pulmonia, la Fatarella (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 6 de juny de 2013 |
Habita els erms i clarianes de matollars, en sòls de vegades guixencs o margosos (Rosmarinetalia).
És rara i gens abundant, una mica més comú a la part més continental.
Distribució Ibèrica de l'est.
La nostra planta pertanyeria a la raça hirsuta.
S'ha vingut utilitzant per guarir el mal de panxa, com a digestiva en forma tisana i s'usava antigament per lluitar, més aviat amb poc èxit, contra les pulmonies; es fa servir com a vulnerària igual que la resta de congèneres. Fa un olor que recorda el de la llimona però no tan àcid.
Actuilitzat a dat: 28 d'agost, 01:20 h.
