Esperó de cavaller

Delphinium gracile DC., Syst. Nat. 1: 347 (1817)

=Delphinium peregrinum subsp. gracile (DC.) O. Bolòs & Vigo in Butll. Inst. Catalana Hist. Nat. 38: 64 (1974)

Esperó de cavaller en flor, Riba-roja (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
23 de juny de 2013

Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies, prima, glabra o amb pilositat molt curta, rarament més alta de 80 cm; tiges erectes, poc ramificades, rames de 10-30 cm.

Arrel d'esperó de cavaller, Riba-roja (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
23 de juny de 2013

Plec d'herbari d'esperó de cavaller,  Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
17 de juliol de 2011

Tija i fulles d'esperó de cavaller, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
30 de juny de 2013

Tija i fulles d'esperó de cavaller, Riba-roja (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
23 de juny de 2013

Tija i fulles d'esperó de cavaller, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
30 de juny de 2013

Fulles superiors enteres o 2-3 pinnatisectes i les inferiors i les basals 3-5 pinnatisectes, totes amb les divisions linears.

Poncelles d'esperó de cavaller, Riba-roja (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 23 de juny de 2013

Flor d'esperó de cavaller, Riba-roja (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 23 de juny de 2013

Inflorescència d'esperó de cavaller, Riba-roja (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
23 de juny de 2013

Flors d'esperó de cavaller, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
30 de juny de 2013

Inflorescència en raïm no massa dens, amb 5-15 flors blaves; bràctees linears; sèpals petaloides de 6-7 mm; esperó de 15-20 mm més llarg que 2,5 vegades els pètals laterals; pètals laterals amb el limbe oblong, més llarg que ample, poc cordat a la base, exsert. Floreix de finals de maig al setembre.

Fruit tricarpelar en 3 fol·licles de 7-11 mm, pilosos o glabres; granes nombroses, cobertes de membranes transversals.

Hàbitat d'esperó de cavaller, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 30 de juny de 2013

Habita els herbassars de les vores de les brolles, dels camps, als bancals incultes, etc. (Secalion mediterraneum).

És rar i gens abundant.

Distribució mediterrània de l'oest.

És un tàxon que a les nostres terres mostra caràcters intermedis entre el que comentem en aquesta entrada i el D. halteratum Sm. subsp. verduense (Balb.) Graebn. & P. Graebn. i és possible que el tractament qui li donen Bolòls & Vigo (1984) sigui el més correcte; fins i tot podem especular que se li podria donar el tractament de varietat dins de D. peregrinum L. si aquesta nomenclatura espècifica és la correcta.