Bleda silvestre

Beta maritima L., Sp. Pl. ed. 2: 322. 1762
subsp. maritima (L.) Arcang., Comp. Fl. Ital.: 593. 1882

=B. maritima L., Sp. Pl. ed. 2: 322. 1762 [basiònim]

Bleda silvestre en flor, Bovera (L), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Planta herbàcia anual o normalment perennant de la família de les quenopodiàcies, poc o molt ramificada, normalment erecta, glabra, d'un verd fosc; rel prima una mica llenyosa; tija que no arriba a superar 1 m.

Fulles basals en una roseta, amb pecíols llargs, limbe ovat i sovint cordat, una mica ondulat, de fins a 40 x 20 cm, les caulinars lanceolades, que van decreixent a mesura que s'acosten a l'àpex, amb pecíols curts o subsèssils, amb els nervis centrals endurits amples i de color blanquinós.

Bleda silvestre en flor, Bovera (L), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Bleda silvestre en flor, Bovera (L), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Inflorescències denses, amb bràctees sèssils i linears lanceolades; flors agrupades en fascicles de fins a 2-4 a l'axil·la de les bràctees; tèpals de fins a 3 mm, acrescents; periant del fruit incurvat; 2-3 estigmes.

Floreix de l'abril a l'octubre.

Granes globuloses de fins a 2,4 mm.

Bleda silvestre en flor, hàbitat, Bovera (L), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Habita els herbassars, talussos i erms sovint en sòls de tendència salina.

És comú però no massa abundant, de tendència continental, la trobem més comú Ebre amunt de Flix.

Espècie de distribució mediterrània i del litoral i costes de bona part d'Europa.

La subsespècie vulgaris és la bleda vera, amb multitud d'usos culinaris, amb un alt contingut d'aigua i molt poc energètica. La subespècie marítima és també comestible però una mica més aspra i amarga que la subespècie típica.

Fet un seguiment i estudiada la biologia de l'espècie, no creiem, en opinió nostra, que pertanyi a una espècie diferent de la bleda vera.

Creat a data: 17/X/2013, 14:30 h. 

Actualitzat a data: 17/X/2013, 14:30 h.