Mentha borda o de ruc

Mentha suaveolens Ehrh.

Inflorescència de menta borda, llera seca del riu

Planta perenne herbàcia de la família de les labiades molt propera a la Menta aquatica, rarament supera el mig metre, els seus estolons són molt evidents.

Detall de la inflorescència de menta borda, llera seca del riu

Les flors, molt menudes i amb els pètals blanquinosos, estan agrupades en inflorescències allargades terminals de fins a 10 cm de llarg per 1 cm d'ample.

Detall de les fulles de menta borda, llera seca del riu

Les fulles són oposades i una mica arrodonides de la punta, són gruixudes, piloses i molt rugoses, sobretot al revers on els nervis són molt manifests.

Viu a la llera seca per l'estiatge de l'Ebre i altres cursos d'aigua i als herbassars humits i sovint inundats de les vores. És planta comú i floreix a partir del juliol.

És olorosa; de vegades, una mica pudent. Pel que fa als seus usos, és molt menys apreciada que d'altres mentes, encara que té propietats similars.

Malví

Althaea officinalis L.

Planta en flor, herbassar higròfil vora l'Ebre, Sebes, Flix

El malví o altea és una planta herbàcia de la família de les malvàcies com les malves. Normalment és erecta i supera el metre; està coberta tota ella de pèls molt petits que, en conjunt, s'anomenen toment; és per tant tomentosa. Aquest toment li dóna un aspecte grisenc o blanquinós.

Planta en flor passada, amb algun fruit quasi fet, aigües amunt de Riba-roja

Les fulles són peciolades i tenen el limbe més o menys triangular i una mica lobulat.

Planta en flor passada, flor per obrir i fruit quasi fet, aigües amunt de Riba-roja

Les flors, a més del calze amb 5 sèpals, tenen un calicle a la seva base format per fins a 10 segments; els pètals, que estan soldats a la base i arriben als 20 mm de llargada, són d'un rosa molt pàl·lid o blanquinosos.

Flor oberta i poncella a punt d'esclatar a la dreta, aigües amunt de Riba-roja

L'aparell reproductor femení té els estils purpuris soldats formant una mena de columna; els estams tenen les anteres d'un color rosaci tirant a purpuri; el fruit està format per peces anomenades mericarpis i són llisos i pubescentes.

A la nostra comarca viu als herbassars molt humits, de vegades inundats vora l'Ebre; també la podem trobar molt rara en altres cursos d'aigua i basses. És una planta de distribució Europea i Mediterrània i Iraniana.

Floreix a l'estiu.

De sempre ha tingut un ús medicinal molt ampli, però sobretot en afeccions de tipus respiratori com ara tos i bronquitis. Té molts altres usos menys estudiats en afeccions gastrointestinals. En general, les seves propietats són semblants a les de les malves però una mica més acrecentades.

Salat blanc

Atriplex halimus L.

Inflorescència de salat blanc, Flix

El salat blanc o sosa és un arbust de la família de les bledes (quenopodiàcia) que no sol superar els 2 m; té les branques anguloses i tot ell és d'aspecte grisenc blanquinós o platejat.

Inflorescència de salat blanc, Riba-roja

És una espècie monoica; és a dir, les flors són unisexuals i estan agrupades en inflorescències espiciformes, les masculines pentàmeres i les femenines amb 1 sol ovari estan al mateix peu; estan embolcallades per dues bràctees. Les llavors, d'1 mm de diàmetre i fosques, són orbiculars i estan comprimides lateralment. Floreix del maig fins al desembre.

Fulles i inflorescències immadures de salat blanc, Riba-roja

Les fulles són enteres, ovades o rombals de fins a 4 cm de llargada, gruixudes i brillants.

Mates de salat blanc, Riba-roja

Viu a diferent tipus de sòl, amb preferència pels sòls salins, és per tant una planta de tendència halòfila; sovint, les fulles poden secretar sal. És una planta comú a la Mediterrània i al nord d'Àfrica. A les nostres terres té preferència continental, és fa molt rara aigües avall del Pas de l'Ase i és molt abundat en alguns erms de Riba-roja cap a Meqinensa.

Són comestibles en amanida i així no cal posar-hi sal. Es cultiva com a ornamental pel seu color i la seva resistència.

Volantí espigat

Myriophyllum spicatum L.

Plantes amb fulles i tiges rosades de volantí espigat, Flix

El volantí espigat és una herba aquàtica de rizoma reptant que arrela fins a 3 m de fondària; la planta no sol passar dels 2,5 m. Té les fulles de fins a poc més de 3 cm, sovint més curtes que els entrenusos en verticils de fins a 4 i formades per fins a 35-40 segments oposats.

Espiga floral de volantí espigat, Riba-roja

Les flors, agrupades en espigues més llargues de 4 cm, són unisexuals i estan agrupades en verticils, amb bràctees més curtes que les pròpies flors i dentades; els petals fan poc més de 3 mm i són vermellosos a les flors masculines i pràcticament inexistents a les femenines; sol tenir unes 4 flors per verticil; els fruits són tuberculats i fan uns 3 mm.

Detall d'espiga floral de volantí espigat, Riba-roja

Floreix des del maig fins al setembre. Habita a l'Ebre i a altres aigües de curs lent, també en algunes basses. És planta de distribució subcosmopolita.

Espècie que ha esdevingut molt comú els darrers 20 anys. Es diferencia de volantí verticil·lat per les seves fulles i bràctees florals més curtes.

Menta de riu

Mentha aquatica L.

Exemplar de menta d'aigua a les vores de l'Ebre, Riba-roja

La menta de riu és una planta que rarament supera els 50 cm, flairosa i sovint pilosa. Les fulles són peciolades i d'uns 2 cm d'amplada, de limbe ovat o lanceolat i dentat.

Inflorescència de menta d'aigua

Les flors lilacines estan agrupades en glomèruls, el terminal és el més gros. Floreix ben entrat l'estiu.

Capítol terminal de la inflorescència de menta d'aigua

Viu a la vora del riu, als herbeis, herbassars i altres indrets sovint inundats. És de distribució europea i rara al nord d'Àfrica.

Fulles oposades de la menta d'aigua

S'ha utilitzat en infusió com a planta tònica i per a aromatitzar sopes i guisats.

Pi blanc

Pinus halepensis Mill.

Pi de Montbrió, arbre monumental, Flix

Escorça de pi blanc, Ascó vers Garcia, Setembre de 2012

Pi blanc vora l'Ebre, Riba-roja

Pinya i fulles de pi blanc, Flix

Pinya de pi blanc, Ascó vers Garcia, setembre de 2012

Pinya de pi blanc, barranc de Xercums, Ascó, setembre de 2012

Pi monumental de Cal Pino, la Palma

Llúpol

Humulus lupulus L.

Inflorescències femenines de llúpol

Inflorescències femenines creixent sobre una branca morta de xop