Inflabous

Tragopogon dubius Scop., Fl. Carniol., ed. 2, 2: 95. 1772
=Tragopogon major Jacq., Fl. Austriac. (Jacquin) 1: 19. 1773 

=Tragopogon major Jacq. subsp. dubius (Scop.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 463. 1879
=Tragopogon dubius subsp. major (Jacq.) Vollm., Fl. Bayern. 772 1914.
=Tragopogon tauricus Klokov in Visjulina, Fl. URSR 12: 566. 1965

Inflabous en flor i fruit, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Planta herbàcia (teròfit o hemicriptòfit erecte) anual o rarament biennal, de la família de les compostes (Asteraceae), glabra, erecta, simple o poc ramificada, amb làtex, pot arribar a superar el mig metre.

Flors en capítols allargats; involucre de fins a 7 cm que està format per 8-12 bràctees herbàcies; receptacle sense esquames, amb concavitats, peduncle fistulós, inflat sota el capítol; flors grogues, més curtes que les bràctees.

Plec d'herbari d'inflabous, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 1994 [FLS3655]

Fig. 36 from book Deutschlands Flora in Abbildungen. 1796
Johann Georg Sturm (Painter: Jacob Sturm) http://www.biolib.de

Plec d'herbari d'inflabous, detalls, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 1994 [FLS3655]

Plec d'herbari d'inflabous, detalls, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 1994 [FLS3655]

Fulles enteres, linears cap a l'àpex i amplexicaules a la base.

Plec d'herbari d'inflabous, detalls, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 1994 [FLS3655]

Inflabous en fruit, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, juliol de 2010

Inflabous en fruit, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, juliol de 2010

Inflabous en fruit, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Inflabous en fruit, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Inflabous en fruit, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Fruit en aqueni; tots els aquenis iguals, de secció més o menys circulars, amb bec ben marcat, muricats de fins a 3,5 cm; papus uniseriats de fins a 3 cm, amb les setes plumoses i sovint entortolligades.

Inflabous, hàbitat Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Habita els fenassars i els herbassars, vores de camps (Brachypodion phoenicoidis).

És planta rara i poc abundant.

Distribució mediterrània del nord i europea.

Creat a data: 24/XI/2013, 02:30 h.
Actualitzat a data: 24/XI/2013, 02:30 h.

Pedrosa

Aethionema saxatile (L.) R. Br. in W.T. Aiton, Hort. Kew. [saxátile] ed. 2, 4: 80. 1812
=Thlaspi saxatile L., Sp. Pl.: 646. 1753 [basiònim]

Pedrosa en flor, la Torre de l'Espanyol, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2010

Planta biennal o perennat, de vegades anual de la família de les crucíferes (Brassicacea), herbàcia amb la base llenyosa, ramosa i pluriacaule, glabra i glauca; tiges de fins a 35 cm.

Plec d'herbari de pedrosa, la Torre de l'Espanyol, Alta Ribera d'Ebre, maig de 2011 [FLS10880]

Pedrosa en fruit, la Torre de l'Espanyol, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2010

Inflorescència en raïm corimbiforme que arriba als 20 cm; sèpals de fins a 3 mm amb els marges escariosos, 2 d'ells cuculats o amb una gepa a l'àpex; pètals de fins a 4-5 mm blancs, rosacis o violacis.

Floreix de l'abril al maig.

Pedrosa, fulles, la Torre de l'Espanyol, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2010

Fulles lanceolades o linears lanceolades, les inferiors més arrodonides, normalment caduques després de l'antesi.

Plec d'herbari de pedrosa, la Torre de l'espanyol, Alta Ribera d'Ebre, maig de 2011 [FLS10880]

Plec d'herbari de pedrosa, la Torre de l'espanyol, Alta Ribera d'Ebre, maig de 2011 [FLS10880]

Fruits en silícula de 10 x 11 mm, biloculars i dehiscents, alats i emarginats a l'àpex; amb fins a 6 - 8 granes d'uns 2 mm, de secció arrodonida i tuberculades de fins a 1,5 mm, còncaus, amb ales revolutes.

Habita els rocams, relleixos i esquerdes (Thlaspietalia).

És molt rara i escassa.

Distribució mediterrània.

Creat a data: 23/XI/2013, 00:30 h.
Actualitzat a data: 23/XI/2013, 00:30 h.

Traspic perfoliat

Thlaspi perfoliatum L.

ssp. perfoliatum

=Microthlaspi perfoliatum (L.) F. K. Mey.Feddes Repert. 84: 453 1973
=Thlaspi perfoliatum f. tineoi Paol. n Fiori & Paol., Fl. Italia 1: 471. 1898
=Thlaspi perfoliatum subsp. tineoi (Paol.) Mairei n Jahand. & Maire, Cat. Pl. Maroc: 273. 1932

Traspic perfoliat, en flor i fruit, Flix, Alta Ribera d'Ebre,  Catalonia, maig de 2013

Planta anual (teròfit erecte) de la família de les crucíferes (Brassicaceae), glabra, glauca, erecta, de vegades ramificada, de fins a 30 cm.

Plec d'herbari de traspic perfoliat, la Fatarella, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, abril de 2011 [FLS10730]

Traspic perfoliat, tija i fulla, Alta Ribera d'Ebre,  Catalonia, maig de 2013

Plec d'herbari de traspic perfoliat, la Fatarella, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, abril de 2011 [FLS10730]

Fulles enteres de fins a 5 x 1,5 mm, les inferiors agrupades en roseta i peciolades, les superiors més petites, sèssils, auriculades, amplexicaules.

Inflorescència en raïm, sense bràctees, pedicel més curt que el fruit i que es fa més llarg a la fructificació; sèpals de fins a 1,5 mm d'un verd violaci; pètals de fins a poc més de 2 mm, blancs; estams més curts que els pètals de menys de 2,5 mm, anteres grogues d'uns 0,3 mm.

Fruit en silícula obcordiforme de fins a 6 x 6 mm, angustisepte, envà que separa els 2 lòculs persistent, alat, amb l'estil molt curt de fins a 0,5 mm, amb l'àpex emarginat; fins a 4(5) granes per lòcul, de fins a 1,5 x 1 mm, d'un marró rogenc i llises.

Traspic perfoliat, en flor i fruit, Flix, Alta Ribera d'Ebre,  Catalonia, maig de 2013

Habita els pradells d'anuals en indrets ombrívols (Thero-Brachipodion, Alysso-Sedion)

És planta molt comú i sovint abundant; donada la seva mida i forma és difícil d'observar-la.

Planta de distribució àmpliament mediterrània i europea (holàrtica, invasora en altres continents).

Creat a data: 22/XI/2013, 22:30 h.
Actualitzat a data: 22/XI/2013, 22:30 h.

Fraret d’estepa de flor gran

Cytinus hypocistis (L.) L., Syst. Nat. ed. 12, 2: 602 (1767)
=Asarum hypocistis L., Sp. Pl.: 442 (1753) [basiònim]

subsp. macranthus Wettst. in Ber. Deutsch. [macránthus] Bot. Ges. 35: 95 (1917)

Fraret d'estepa florit, la Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Planta paràsita (geòfit paràsit) de la família de les Rafflesiàcies, groga i roja, amb florida arran de terra, arrelada a les arrels d'altres plantes -estepes, esteperoles de flor blanca- de la família de les cistàcies; tiges curtes i carnoses la part no soterrada de groga fins a roja, la part externa no sol superar els 10 cm.

Fulles lanceolades bacteroides imbricades sobrepassades fins a 10 mm per les flors, que es confonen amb les esquames i que envolten les tiges.

Fraret d'estepa florit, la Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Inflorescència compacta en espiga densa; bràctees i periant groc i roig a la part mitjana i a l'àpex; fins a 12-20 flors unisexuals normalment tetràmeres, periant d'un groc llimona, amb 2 bràctees, les inferiors femenines i les superiors masculines; 8 estams units en columna i dipositats en forma circular en vista superior.

Floreix de finals d'abril a començament de juny.

Fruit en baia de fins a 10 mm; fruit dolç i comestible.

Romer mascle (Cistus clussi) a la brolla de romer i xipell (Rosmarino-Ericion)

Habita les brolles de romer i xipell abundants en estepes, especialment en romer mascle (Cistus clussi) (Rosmarino -Ericion).

Més rara que la subespècie típica, sempre associada a l'hoste que és molt més comú.

Distribució àmpliament mediterrània.

Molt semblant a la subespècie típica.



Creat a data: 22/XI/2013, 00:30 h.
Actualitzat a data: 22/XI/2013, 00:30 h.

Fraret d’estepa

Cytinus hypocistis (L.) L., Syst. Nat. ed. 12, 2: 602 (1767)
=Asarum hypocistis L., Sp. Pl.: 442 (1753) [basiònim]

subsp. hypocistis

Fraret d'estepa florit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2010

Planta paràsita (geòfit paràsit) de la família de les Rafflesiàcies, groga i roja, amb florida arran de terra, arrelada a les arrels d'altres plantes -estepes, esteperoles de flor blanca- de la família de les cistàcies; tiges curtes i carnoses sovint mig enterrades, una mica rogenques a la base, la part externa no sol superar els 10 cm.

Fulles lanceolades imbricades, que es confonen amb les esquames i que envolten les tiges.

Fraret d'estepa florit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2010

Inflorescència compacta en espiga densa; bràctees i periant groc i roig a la part mitjana i a l'àpex; fins a 10-15 flors, flors unisexuals normalment tetràmeres, amb 2 bràctees, les inferiors femenines i amb el periant de fins a 15 mm i les superiors masculines; 8 estams units en columna i dipositats en forma circular en vista superior.

Floreix de finals d'abril a començament de juny.

Fruit en baia; fruit dolç i comestible.

Romer mascle, (Cistus clussi) planta hoste, a la brolla de romer i xipell (Rosmarino-Ericion)

Habita les brolles de romer i xipell abundants en estepes, especialment en romer mascle (Cistus clussi) (Rosmarino -Ericion).

És rara, sempre associada a l'hoste que és molt més comú.

Distribució àmpliament mediterrània.




Creat a data: 21/XI/2013, 19:30 h.
Actualitzat a data: 21/XI/2013, 19:30 h.

Arçot

Rhamnus lycioides L., Sp. Pl. ed. 2 279. 1762

=Verlangia sicula Neck. ex Raf., Sylva Tellur. 34 1838.
=Atulandra arragonensis Raf., Sylva Tellur. 31 1838.

Arçot en flor, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Arbust (macro o nanofaneròfit semicaducifoli a l'estiu) de la família  de les ramnàcies (Rhamnaceae), port arbustiu divaricat o erecte, amb tiges espinoses, espines caulinars; té les fulles persistents tot l'any; pot arribar a superar els 3 m d'alçada.

Plec d'herbari d'arçot, atacat pel corc i recuperat, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
abril de 1992 [FLS02131]

Fulles esparses, agrupades en fascicles al final de les rames secundàries, linears el·líptiques, espatulades, obtuses, una mica coriàcies, lluents i verdes per ambdues cares, de fins a 50(60) x 25(35) mm com a molt, amb pecíol de fins a 15 mm, amb el marge una mica serrat, amb unes poques dents poc evidents.

Arçot en flor, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Flors hermafrodites o unisexuals, normalment tetràmeres encara que també n'hi ha de pentàmeres, groguenques reunides en fascicles pauciflors; calze amb 4(5) sèpals de fins a 3 x 1,5 mm lanceolats, normalment reflexes; corol·la amb pètals sovint nuls.

Floreix del mars al juny.

Arçot en flor, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Arçot en fruit, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2013

Arçot en fruit, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2013

Fruit en drupa, sovint trigona, de fins a 8 x 6 mm, subesfèric, fosc rogenc negrós quan madura; granes de fins a 4-5 mm.

Arçot, hàbitat, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Arçot en fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Habita brolles i garrigues, també clarianes de pinedes i els carrascars, màquies (Querco-lentiscetum, Rhamno cocciferetum).

A la nostra comarca és planta comú i de vegades abundant.

De distribució mediterrània.

Els fruits han estat usats en medicina popular com a purgants, s'han de tenir precaucions i seguiment facultatiu per al seu ús.



Creat a data: 11/III/2013, 22:34 h.
Actualitzat a data: 11/XI/2013, 12:10 h.

Estaca-rossí blanc

Astragalus incanus L., Syst. Nat. ed. 10: 1175. 1759

subsp. incanus

=Astragalus barrelieri Dufour, Ann. Gen. Sci. Phys. vii.: 297. 1820

Estaca-rossí blanc en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Planta perenne, (camèfit reptant) de la família de les lleguminoses (Fabaceae), herbàcia a la part aèria, d'aspecte grisenc, pubescent, amb pèls medifixos -en forma de T- de color blanc i de color negre; rizomatosa, rizoma gruixut, tiges nul·les o molt curtes, la planta pot arribar als 20 cm comptant amb la inflorescència.

Plec d'herbari d'estaca-rossí blanc, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, abril de 1992 [FLS02088]

Plec d'herbari d'estaca-rossí blanc, detall, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, abril de 1992 [FLS02088]

Plec d'herbari d'estaca-rossí blanc, detall, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, abril de 1992 [FLS02088]

Fulles de fins a 20 cm, imparipinnades, amb fins a 10-14 parells de folíols; folíols el·líptics o de forma variable de fins a 15 x 8 mm i pubescents per ambdues cares la qual cosa li dóna un aspecte grisenc; estípules de fins a 25 mm soldades al pecíol, de pilositat variable, membranàcies; pecíol de fins a 7 cm.

Estaca-rossí blanc en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Estaca-rossí blanc en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Inflorescència en glomèruls ovoides (raïms pedunculats) amb bràctees de fins a 4 mm i bractèoles de fins a 2,5 mm  i de fins a 25 flors; peduncles de fins a 10-12 mm; calze de fins a 10-12 mm, amb les dents de fins a 3 mm; corol·la amb els pètals purpuris o rosats, l'estendard de fins a 25 mm, obtús a l'àpex, ales de fins a 18 mm amb la base auriculada i carena de fins a 15 mm.

Floreix de l'abril a finals de maig.

Estaca-rossí blanc en flor i fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Fruit en llegum corbat de fins a 3 x 0,5 cm, de secció quasi cilíndrica, bilocular, groguenc amb taques violàcies, pubescent, rarament recte i amb un bec de fins a 3 mm a l'àpex; granes de 3-4 mm, negroses.

Estaca-rossí blanc en flor, hàbitat, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Habita les timonedes i colonitza les brolles tallades o cremades, en sòls àrids, de vegades margosos i/o pedregosos (Rosmarinetalia).

És planta comuna però no massa abundant.

Distribució de l'oest de la mediterrània.




Creat a data: 09/XI/2013, 21:30 h.
Actualitzat a data: 09/XI/2013, 21:30 h.