Medicina popular

Vocabulari mèdic

• Anèmia: disminució de la concentració d'hemoglobina per sota dels valors que es consideren normals. L'hemoglobina és la proteïna encarregada de portar l'oxígen de l'aire que arriba als pulmons a totes les cèl·lules del cos, i es troba dins dels glòbuls vermells, a la sang. És molt freqüent i causa, quan no és gaire greu, cansament i debilitat.
• Antidiarreic: que atura o fa més lleu la diarrea.
• Antiespasmòdic: substància que relaxa la musculatura, que actua contra els espasmes. 
• Aperitiu: que estimula la secreció gàstrica i ajuda a la digestió dels aliments, que combat les obstruccions intestinals.
• Ascites: acumulació de líquid a la cavitat peritoneal (espai que hi ha entre els òrgans abdominals i les parets de l'abdomen). Es veu, sobretot, en problemes greus de fetge.
• Astringent: que produeix constricció i sequedat a l'aplicar-se a la pell, de manera que té propietats cicatritzants, antihemorràgiques, antiinflamatòries i desinfectants.
• Carminatiu: que afavoreix l'expulsió de gasos que es formen a l'intestí i redueix els espasmes intestinals. 
• Diarrea: alteració en l'evacuació de femta o excrements que fa que siguin de consistència més tova i, fins i tot, líquida. A més, també augmentea les vegades que s'evacua. 
• Diürètic: que provoca l'eliminació d'aigua i sodi del cos a través de l'orina, que fa orinar. Utilitzat sobretot per tractar la hipertensió arterial i, en general, malalties que comporten retenció de líquids. Pot provocar deshidratació per la gran pèrdua de líquids.
• Escorbut: falta de vitamina C per manca de menjar aliments rics en aquesta vitamina, sobretot fruita i verdura. Els símptomes són inflamació de les genives, hemorràgies a pell, a articulacions, a músculs (que provoquen dolor intens a tot el cos), entre altres. Es cura amb l'aport suficient de vitamina C. Se solia veure en mariners que passaven llargues temporades a alta mar i, per tant, no tenien accés a fruites i verdures fresques.
• Fasciolasi: la Fasciola hepatica és un platelmint trematode, causant d’una zoonosi (infecció parasitària d’animals que pot ser transmesa a l’home), la fasciolasi. És una de les malalties parasitàries més importants dels remugants domèstics. La WHO (World Health Organization) estima que més de 2,4 milions de persones estan infectades per la Fasciola hepatica i que cap continent n’està lliure. Durant el seu cicle vital parasita diferents hostes segons el seu estadi. L’hoste final (on l’adult viu) són animals herbívors o l’home, l’hoste intermediari (on viuen les larves) són els cargols d’aigua, i el portador (on formen quists) són plantes com el cas del creixen, que transmeten la infecció quan són ingerides.
  Afecta, sobretot, el fetge. Té una fase assimptomàtica d’incubació de dies o mesos seguida d’una fase aguda, que dura entre 2 i 4 mesos i en la qual el paràsit penetra intestí i peritoneu fins arribar al fetge i a les vies biliars provocant febre, nàusees, inflamació hepàtica, erupcions cutànies i dolor abdominal. Finalment hi ha una fase crònica, que comença quan el paràsit arriba a les vies biliars on produeix ous, alliberats a l’intestí a través de la bilis de manera que són evacuats completant el cicle del platelmint. En aquesta fase podem trobar pancreatitis, dolor abdominal intermitent, icterícia, anèmia, pancreatitis i colelitiasi. A llarg termini pot provocar fibrosi hepàtica.
• Helicobacter pylori: és un bacteri que podem trobar a l'estómac i a la primera part de l'intestí prim. Més de la meitat de la població està infectada per l'H. pylori, és a dir, el tenen al seu tracte digestiu, on, si no es tracta amb antibiòtic, continua vivint i provoca gastritis (inflamació de l'estómac) que, en la majoria de les persones (80%) no és simptomàtica, i, en aquest cas, no cal tractar-lo. En altres casos, aquest bacteri pot provocar úlceres pèptiques (llaga a l'estómac o al duodè), i, a més a més, al provocar inflamació, fa que es tingui més risc de patir càncer d'estómac. Robin Warren i Barry Marshall van ser guardonats l'any 2005 amb el premi Nobel de Fisiologia i Medicina pel descobriment de l'H. pylori com a causant de gastritis i úlceres pèptiques.
• Hipolipemiant: substància capaç de disminuir el nivell de lípids en sang. La hiperlipèmia és l'augment de lípids (colesterol, triglicèrids) en sang per sobre de nivells normals, i és un factor de risc molt important per les malalties cardiovasculars, cerebrovasculars, etc.
• Parasimpaticolític: també dit anticolinèrgic, que contraresta les accions del sistema nerviós parasimpàtic (o del seu transmissor, l'acetilcolina). Són substàncies naturals anticolinèrgiques els alcaloides escopolamina, atropina i hioscinamina.
• Purgant: que fa anar de ventre, que provoca l'evacuació del contingut intestinal.
• Taní: substància que es troba en diferents vegetals (sobretot en fulles, fruits immadurs i escorça) i que característicament conté fenols. S'usa en el camp medicinal com a astringent i en el tractament de cremades.
• Tenífug: que té la propietat d'eliminar o expulsar la tènia del tracte intestinal.
• Vitamina A: també coneguda com a retinol.  La trobem en productes animals (fetge, ous, formatge) o el nostre cos la sintetitza a partir de substàncies que es troben en fruites i verdures (les que són de color taronja, per exemple). Quan hi ha falta de vitamina A, entre altres, apareixen problemes de visió i ceguesa nocturna que, amb el temps, pot acabar amb ceguesa total.
• Vulnerari: que a l'aplicar-se sobre una ferida n'accelera la seva curació.