Plantago coronopus L.
La cervina o plantatge de fulla retallada és una planta herbàcia anual o perennat, de la família de les plantaginàcies; acaule, amb les fulles agrupades en una roseta basal; pilosa o glabra, normalment no passa d'un pam d'alçada.
Fulles alternes en roseta basal, linears i pinnatífides o fins a 2-pinnatipartides, rarament enteres, d'un verd blanquinós o una mica glauques; de vegades gruixudes sense ser carnoses, amb els lòbuls o divisions prims, aguts i corbats cap a la base de la fulla; de fins a poc més de 10 x 15 mm.
Habita els sòls salabrosos, herbeis trepitjats o calcigats i jonqueres no inundades (Limonetalia, Juncetalia maritimi, Polygonion avicularis). És una planta de distribució mediterrània atlàntica que arriba a l'Àsia occidental.
A la nostra comarca és molt comú, i la podem trobar a tot el territori.
Al territori estudiat està representada per la subsp. coronopus de la qual se n'han descrit algunes varietats; això és degut al fet que és una planta molt polimorfa, amb criteris de vegades no molt clars.
El nom popular deriva de la semblança de les fulles amb les banyes del cérvol.
En medicina popular (Font i Quer, 1980) s'ha considerat diürètica i s'ha usat en forma de tisana contra algunes infeccions; per glopejar, per alleugerir les angines o en col·liri per a combatre la conjuntivitis i la inflamació de les parpelles, també en forma de xarop pels refredats, bronquitis i asma.
 |
| Plantes de cervina, Flix, herbei en sòl una mica salobre, setembre de 2012 |
La cervina o plantatge de fulla retallada és una planta herbàcia anual o perennat, de la família de les plantaginàcies; acaule, amb les fulles agrupades en una roseta basal; pilosa o glabra, normalment no passa d'un pam d'alçada.
 |
| Fulles de cervina, Flix, herbei en sòl una mica salobre, setembre de 2012 |
Fulles alternes en roseta basal, linears i pinnatífides o fins a 2-pinnatipartides, rarament enteres, d'un verd blanquinós o una mica glauques; de vegades gruixudes sense ser carnoses, amb els lòbuls o divisions prims, aguts i corbats cap a la base de la fulla; de fins a poc més de 10 x 15 mm.
 |
| Inflorescència de cervina, Flix, herbei en sòl una mica salobre, setembre de 2012 |
Inflorescència en espiga compacta de fins a 7 x 0,8 cm, excepcionalment més llarga o ampla; bràctees ovades i subagudes; flors hermafrodites, tetràmeres; sèpals diferents entre si, soldats a la base i amb la carena ciliada; corol·la amb el tub pilós de fins a 3 mm. Els estams superen les flors i tenen les anteres groguenques. Ampli període de floració que va des de finals de febrer fins ben entrat l'octubre.
Càpsula dehiscent transversalment per un opercle amb unes 4-6 granes; les llavors són hemielipsoidals amb la cara interna plana i poden arribar a poc més d'1,5 x 0,7 mm.
 |
| Cervina, gravat de Johann Georg Sturm (Painter: Jacob Sturm) de l'any 1796 (Fig. from book Deutschlands Flora in Abbildungen at http://www.biolib.de) |
 |
| Hàbitat típic de la cervina, Flix, herbei en sòl una mica salobre, setembre de 2012 |
A la nostra comarca és molt comú, i la podem trobar a tot el territori.
Al territori estudiat està representada per la subsp. coronopus de la qual se n'han descrit algunes varietats; això és degut al fet que és una planta molt polimorfa, amb criteris de vegades no molt clars.
El nom popular deriva de la semblança de les fulles amb les banyes del cérvol.
En medicina popular (Font i Quer, 1980) s'ha considerat diürètica i s'ha usat en forma de tisana contra algunes infeccions; per glopejar, per alleugerir les angines o en col·liri per a combatre la conjuntivitis i la inflamació de les parpelles, també en forma de xarop pels refredats, bronquitis i asma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada