Gladiolus illyricus W.D.J. Koch, Syn. Fl. Germ. Helv.: 699 (1837)
= G. communis subsp. illyricus (W.D.J.Koch) O.Bolòs & Vigo, Fl. Països Catalans 4: 167 (2001)
El nom Gladiolus prové de la relació de la planta amb els gladiadors; es lliurava als vencedors com a símbol de victòria, tant per la seva bellesa com per la semblança de les fulles amb les espases que usaven (gladius). L'epítet específic fa referència a la seva pertinença a Illyria, regne preromà situat a l'oest de l'Adriàtic.
 |
| Vistes diferents de la flor del gladiol de garriga, Ribera d'Ebre nord, abril de 2020 |
 |
| Gladiol de garriga en flor, vista frontal, les Eroles, Flix, Ribera d'Ebre, Catalunya, 9 de maig de 2013 |
 |
| Plec d'herbari del gladiol de garriga, la Palma d'Ebre, maig de 2011 |
 |
| Gladiol de garriga, bulb, les Eroles, Flix, 9 de maig de 2013 |
 |
| Gladiol de garriga, fulles, les Eroles, Flix, 9 de maig de 2013 |
 |
| Gladiol de garriga o lliri d'espases, flor vista lateral, les Eroles, Flix, 9 de maig de 2013 |
 |
| Gladiol de garriga, flor vista frontal, les Eroles, Flix, 9 de maig de 2013 |
 |
| Gladiol de garriga o Lliri d'espases, flor vista lateral, antera i estil, les Eroles, Flix, 9 de maig de 2013 |
 |
| Gladiol de garriga o Lliri d'espases, hàbit, les Eroles, Flix, 14 de maig de 2013 |
Són molt usades en floristeria i ornamentació litúrgica. Són tòxics, tant en humans com en mamífers.
Habita les garrigues, llistonars i s'endinsa a les brolles (Quercetea ilicis, Rosmarino-Ericion, Thero-Brachypodietalia).
És planta que va esdevenint rara i poc abundant. Més comuna i abundant a la Ribera d'Ebre sud, Rasquera, Miravet, etc.
Distribució mediterrània del nord i europea.
Altres espècies presents a la Ribera d'Ebre són el gladiol comú (G. communis) i el de sembrat (G. italicus), molt semblants i difícils de diferenciar d'aquesta espècie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada