Almegó, trèvol de Sant Joan

Melilotus officinalis (L.) Pall. Reise Russ. Reich. 3: 537 (1776)

= Trifolium officinale L., Sp. Pl.: 765 (1753) [basiònim]

= Melilotus petitpierreanus Willd., Enum. Pl.: 790 (1809)

= Melilotus arvensis Wallr., Sched. Crit.: 391 (1822)

Almegó en flor, inflorescència, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre,
 23 de juny de 2013

Planta herbàcia anual o més sovint bienal de la família de les papilionàcies o lleguminosa (fabaceae); arrel gruixuda i allargada; tiges ramificades, erectes, sovint pot superar 1 m i arribar als 180 cm.

Plec d'herbari d'almegó, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, 23 d'abril de 2011 [FLS10685]

Fulles i tija d'almegó en flor, inflorescència, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, 23 de juny de 2013

Fulles d'almegó en flor, inflorescència, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, 23 de juny de 2013

Fulles compostes, trifoliades; folíols de fins 2,5 x 1,5 cm, obovats, amb les estípules linears i enteres.

Flors d'almegó en flor, inflorescència, Riba-roja d'Ebre (T),
Alta Ribera d'Ebre, 23 de juny de 2013

Inflorescència en raïm lax, de fins a 12-15 cm, amb moltes flors, sovint fins a més de 70; peduncle de fins a 3 cm acrescent a la fructificació sovint amb aresta terminal. Flors molt oloroses, pèndules; pedicels d'uns 2,5 mm, reflexes; claze de 2-3 m, verdós o groguenc amb les dents de fins a 1,8 mm, quasi iguals, linears; corol·la de fins a 7 mm, groga, amb l'estendard de la mateixa mida que les ales i poc més llargues que la quilla; ovari glabre. Floreix del maig al setembre.

Fruit de fins a 4 x 1,8 mm, estipitat i amb una sutura ventral; amb 1 o rarament 2 granes de fins 2,4 x 1,5, ovoides i rugoses.

Fruits d'almegó, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, 23 de juny de 2013

Detall de fruits d'almegó, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre,
23 de juny de 2013

Hàbitat típic d'almegó, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre,
23 de juny de 2013

Habita els herbassars ruderals i arvenses, sovint creix a les cunetes.

És rara però en alguns llocs abundant.

Distribució europea i àmpliament mediterrània, avui dia introduïda a bona part del món, subcosmopolita.

És congènere de l'aufals bord (M. sulcatus), planta semblant però més petita.