Silybum marianum (L.) Gaertn., Fruct. Sem. Pl. 2: 378 (1791)
=Carduus marianus L., Sp. Pl.: 823 (1753) [basiònim]
Fulles molt grans, no decurrents, amb nervació pinnada i nervis molt prominents que formen un reticle blanquinós molt marcat, de pinnatífides a pinnatipartides, amb els lòbuls serrulats i els àpex amb espines grogues de fins a 15 mm, sobretot les basals, de fins a 45 x 12 cm, les inferiors rosulades i una mica peciolades, les caulinars sèssils i una mica auriculades i una mica més petites i menys dividides.
=Carduus marianus L., Sp. Pl.: 823 (1753) [basiònim]
Planta anual o biennal de la família de les compostes (Asteraceae), card molt robust, erecte, poc ramificat, molt espinós; tiges molt altes, sovint superen els 2 m i de vegades poden superar els 3 m, molt pilós, amb solcs longitudinals però no alats, molt foliós cap a la base, molt tomentós (toment araneós) sota els capítols.
Original book source: Prof. Dr. Otto Wilhelm Thomé Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz 1885, Gera, Germany. Source: www.biolib.de |
Card marià, tija i fulles, la Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013 |
Fulles molt grans, no decurrents, amb nervació pinnada i nervis molt prominents que formen un reticle blanquinós molt marcat, de pinnatífides a pinnatipartides, amb els lòbuls serrulats i els àpex amb espines grogues de fins a 15 mm, sobretot les basals, de fins a 45 x 12 cm, les inferiors rosulades i una mica peciolades, les caulinars sèssils i una mica auriculades i una mica més petites i menys dividides.
Card marià, fulles, la Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013 |
Card marià, capítol immadur, la Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013 |
Inflorescència en capítols solitaris al capdamunt de les rames, sobre peduncles tomentosos de fins a 25 cm; involucre de fins a més de 30 x 35 mm, ovoide, glabre o de vegades amb pèls tomentosos; bràctees disposades en fins a més de 5 sèries, verdes a excepció dels marges i l'àpex que són groguencs, les bràctees exteriors són recorbades de fins a més de 5 cm i té l'àpex en forma d'espina molt punxenca que de vegades supera els 2 cm de llargada; corol·la purpúria de fins a més de 35 mm, tub de 20-25 mm molt estret i blanquinós, limbe de fins a 10 mm purpuri, amb 5 lòbuls de fins a 8 mm i linears; androceu amb les anteres de fins a 8 mm, purpúries amb apèndix de fins a 0,3 mm. Floreix de l'abril al juliol, rarament més tard.
Fruit en aqueni de fins a 7-8 x 3,5 mm, de secció circular o el·líptica, de color marronós a la maduresa; papus intern i extern, el papus extern amb 4(5) files de pèls escabres de fins a 15-18 mm o poc més i inserits en un anell, el papus intern amb pèls o cilis de fins a 1 mm.
Habita els cardassars a les vores dels camps i de les xarxes viàries, en sòls bastant nitrificats (Silybo-Urticion).
Card marià, hàbitat, la Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013 |
Habita els cardassars a les vores dels camps i de les xarxes viàries, en sòls bastant nitrificats (Silybo-Urticion).
És molt comú i sovint abundant a tota la comarca.
Distribució àmpliament mediterrània i europea del sud fins el SW asiàtic, ha estat introduïda i està naturalitzada a Macaronèsia, i a gran part de la resta de continents.
Des d'antic, s'ha utilitzat per diverses malalties del fetge. Les fulles i els capítols tenen diversos usos culinaris.
Actualitzat: 17 de maig de 2020
Des d'antic, s'ha utilitzat per diverses malalties del fetge. Les fulles i els capítols tenen diversos usos culinaris.
Actualitzat: 17 de maig de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada