diumenge, 19 d’agost del 2012

Càdec

Juniperus oxycedrus L.


Exemplar de càdec vora una xopera


Fulles on es poden observar dues franges blanques longitudinals


Fulles i fruits madurs


Detalls dels fruits, anomenats gàlbuls

dissabte, 18 d’agost del 2012

Llentia d'aigua

Lemna gibba L.


Detall d'un grup de molts exemplars de llentia d'aigua, Vinebre

Grup de molts exemplars de llentia d'aigua, Riba-roja



Grup de llenties d'aigua, Flix


Poblament de llentia d'aigua, Ascó



divendres, 17 d’agost del 2012

Xop, Pollancre

Populus nigra L.


Dos exemplar grans de xop, a la dreta un de petit, vora l'Ebre, Garcia



Exemplars a la vora de negundos (Acer negundo), Ascó




Fulles en forma deltoides, verdes per les dues cares, Vinebre



Inflorescència femenina passada, Flix



Opertura dels fruits i alliberament de les llavors i dispersió pel vent, Riba-roja



Exemplar prim i llarg a l'esquerra, a la dreta grup d'àubens, davant canyissar i canyar,  Flix


dijous, 16 d’agost del 2012

Aube

Populus alba L.


Aube vora l'Ebre, Gracia vers Móra la Nova


Àubens al marge de l'Ebre, Riba-roja

L'aube, o àlber, és un arbre caducifoli i dioic, de la família dels salzes. Els exemplars vells i forts poden arribar a fer 30 m; a la nostra comarca alguns individus arriben a aquesta alçada.


Rama d'aube amb les fulles discolors

Les arrels són molt llargues i poden arribar fàcilment al nivell freàtic. El seu nom específic "alba" fa referència al color blanc del revers de les fulles.


Soques d'àubens en una albereda, Ascó

Els troncs, blancs i llisos quan són joves, es tornen rugosos i grisencs de vells. El seu creixement és molt ràpid.



Diferència en la textura de la soca d'un aube, part inferior rugosa i gris fosc

La fusta és tova i de poc pes, no gaire apta per a fusteria, s'utilitza per a embalatges. Envaeix fàcilment els horts i altres conreus a les vores del riu.


Revers de la fulla amb tonalitat blanquinosa

La fulla és simple, peciolada i amb dents grosses, fa fins a uns 12 cm de llarga, l'anvers és verd lluent i el revers és blanc.


Anvers de la fulla, de color verd



Rama amb fullam




Escorça jove que es comença a tornar rugosa


Aubereda jove formada per rebrots, Vinebre


És molt comú a les vores de l'Ebre, element important al bosc de ribera, encara que el podem trobar on les arrels troben aigua subterrània. Forma alberedes on conviu amb el xop o pollancre, la freixa de fulla petita i altres arbres. La seva distribució és molt àmplia i abarca el sud d'Europa, gran part d'Àsia i el nord d'Àfrica. S'ha utilitzat en medicina popular com a antiinflamatori.

dimecres, 15 d’agost del 2012

Freixa

Fraxinus angustifolia Vahl

Exemplar de freixa amb el banc del "sinofós", Flix

La freixa, també anomenada freixe de fulla petita o fleix, és un arbre caducifoli, molt rarament arriba als 20 m, pertany a la família de les oliveres (oleàcies).


Braca amb fruits quasi madurs

Les fulles són comopostes i imparipinnades, fins a 7 (9) folíols. Els borrons són de color marró característic. L'escorça és marronosa i rugosa.


Fulles compostes amb 7 folíols, s'observa un borró típic d'aquesta espècie


Floreix a final d'hivern i les flors diminutes i poc vistoses es disposen en ramells terminals.


Fruits amb una ala evident (sàmares)
Els fruits són alats, anomenats sàmares i es disseminen pel vent (fenòmen anomenat anemocòria).

Escorça de freixa, Ascó


Habita els boscos de ribera i zones properes on les arrels poden arribar al nivell freàtic. Sol compartir l'hàbitat natural amb els àubens, salzes, xops i oms. Es distribueix per tota la Mediterrània i arriba al SE d'Àsia.





dimarts, 14 d’agost del 2012

Negundo, auró americà

Acer negundo L.



Exemplar de negundo amb el típic color groguenc, vores de l'Ebre, Garcia



Negundo a la vora del riu en un bosc de ribera, Ascó


El negundo o auró americà és un arbre nadiu d'Amèrica que s'ha naturalitzat a la nostra comarca. De fet,  ja en vam comptar més de 20 peus ben crescuts a Flix, al bosc de ribera del marge esquerre del Riu de Baix, aigües amunt del pas de Barca.



Fulles compostes del negundo

El negundo creix molt de pressa i pot superar els 20 m. És un arbre caducifoli i dioic, és a dir, peus amb flors masculines i peus amb flors femenines. Té les fulles compostes per diversos folíols i sovint de forma variable. Les flors són molt petites i estan agrupades en raïms.



Infrutescència en forma de ramell, amb llavors


Un cop fecundades les flors dels raïms es transformen en fruit i aquests en inflorescències.


Llavors alades (sàmares) en parelles


Els fruits són alats i s'anomenen sàmares, igual que en el cas dels oms o de tantes espècies amb fruits alats; estan agrupats en parelles i es dispersen pel vent. Són molts els ocells que s'alimenten d'aquests fruits.

És un arbre que s'ha naturalitzat en gran part del món. En alguns llocs es vol eradicar perquè es diu que pot modificar l'associació vegetal del bosc de ribera.


dilluns, 13 d’agost del 2012

Narcís híbrid flixenc, dedicat a la Dra. M. Àngels Cardona i Florit

Narcissus x Cardonae Lloret Sabaté & Fernández Casas

Inflorescència de Narcissus x Cardonae, Flix

Híbrid nou per a la ciència descobert la dècada dels 80 a Flix i descrit l'any 2009. Es tracta d'un híbrid entre Narcissus tazetta i Narcissus dubius. Ambdós progenitors són molt rars a la zona.


Inflorescència de Narcissus x Cardonae, Flix

És una planta bulbosa que té vàries fulles i que, al moment de la florida, té una tija al capdamunt de la qual hi ha entre 5 i 12 flors blanques.


Grup de vàries plantes de Narcissus x Cardonae

Creix a les garrigues i l'hem trobat en dues localitats més de Catalunya, al Vallès Oriental, a més de la població de Flix. La població de Flix tenia uns 10 nuclis els anys 80, però el 2010 sols en vam comptar 3 amb un total de 9 individus, 4 dels quals van arribar a florir.


Plec d'herbari, herbari FLS (Lloret i Sabaté)

La planta la vam descriure de la població de Flix i el seu nom específic està dedicat a la Dra. Maria Àngels CARDONA i FLORIT, (Ferreries, Menorca, 08-x-1940 - Barcelona, 24-xii-1991)  eminent botànica i Catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona.


Plec d'herbari, dipositat a l'herbari MA, Jardín Botánico de Madrid



La metgessa Mar Lloret, col·laboradora del bloc amb un dels exemplars del narcís flixanco, Flix, febrer de 2005,



Campanera cabdellada

Convolvulus lanuginosus Desr. , Encycl. [J. Lamarck & al.] 3(2): 551 (1792 ) =  Convolvulus  argentatus Pourr. Jacq. =  Convol...