Estudi de la botànica de la comarca. Blog amb col·laboració de la gent observadora de la flora i coneixedora de les propietats populars de les plantes.
diumenge, 19 d’agost del 2012
Càdec
Etiquetes de comentaris:
Juniperus oxycedrus L.
Ubicació:
Ebre, Espanya
dissabte, 18 d’agost del 2012
Llentia d'aigua
Etiquetes de comentaris:
Lemna gibba L.
Ubicació:
43792 Vinebre, Espanya
divendres, 17 d’agost del 2012
Xop, Pollancre
Populus nigra L.
![]() |
| Dos exemplar grans de xop, a la dreta un de petit, vora l'Ebre, Garcia |
![]() |
| Exemplars a la vora de negundos (Acer negundo), Ascó |
![]() |
| Fulles en forma deltoides, verdes per les dues cares, Vinebre |
![]() |
| Inflorescència femenina passada, Flix |
![]() |
| Opertura dels fruits i alliberament de les llavors i dispersió pel vent, Riba-roja |
![]() |
| Exemplar prim i llarg a l'esquerra, a la dreta grup d'àubens, davant canyissar i canyar, Flix |
Etiquetes de comentaris:
Pollancre,
Populus nigra L.,
Xop
Ubicació:
43791 Ascó
dijous, 16 d’agost del 2012
Aube
Populus alba L.
L'aube, o àlber, és un arbre caducifoli i dioic, de la família dels salzes. Els exemplars vells i forts poden arribar a fer 30 m; a la nostra comarca alguns individus arriben a aquesta alçada.
Les arrels són molt llargues i poden arribar fàcilment al nivell freàtic. El seu nom específic "alba" fa referència al color blanc del revers de les fulles.
Els troncs, blancs i llisos quan són joves, es tornen rugosos i grisencs de vells. El seu creixement és molt ràpid.
La fusta és tova i de poc pes, no gaire apta per a fusteria, s'utilitza per a embalatges. Envaeix fàcilment els horts i altres conreus a les vores del riu.
La fulla és simple, peciolada i amb dents grosses, fa fins a uns 12 cm de llarga, l'anvers és verd lluent i el revers és blanc.
És molt comú a les vores de l'Ebre, element important al bosc de ribera, encara que el podem trobar on les arrels troben aigua subterrània. Forma alberedes on conviu amb el xop o pollancre, la freixa de fulla petita i altres arbres. La seva distribució és molt àmplia i abarca el sud d'Europa, gran part d'Àsia i el nord d'Àfrica. S'ha utilitzat en medicina popular com a antiinflamatori.
![]() |
| Aube vora l'Ebre, Gracia vers Móra la Nova |
![]() |
| Àubens al marge de l'Ebre, Riba-roja |
L'aube, o àlber, és un arbre caducifoli i dioic, de la família dels salzes. Els exemplars vells i forts poden arribar a fer 30 m; a la nostra comarca alguns individus arriben a aquesta alçada.
![]() |
| Rama d'aube amb les fulles discolors |
Les arrels són molt llargues i poden arribar fàcilment al nivell freàtic. El seu nom específic "alba" fa referència al color blanc del revers de les fulles.
![]() |
| Soques d'àubens en una albereda, Ascó |
Els troncs, blancs i llisos quan són joves, es tornen rugosos i grisencs de vells. El seu creixement és molt ràpid.
![]() |
| Diferència en la textura de la soca d'un aube, part inferior rugosa i gris fosc |
La fusta és tova i de poc pes, no gaire apta per a fusteria, s'utilitza per a embalatges. Envaeix fàcilment els horts i altres conreus a les vores del riu.
![]() |
| Revers de la fulla amb tonalitat blanquinosa |
La fulla és simple, peciolada i amb dents grosses, fa fins a uns 12 cm de llarga, l'anvers és verd lluent i el revers és blanc.
![]() |
| Anvers de la fulla, de color verd |
![]() |
| Rama amb fullam |
![]() |
| Escorça jove que es comença a tornar rugosa |
![]() |
| Aubereda jove formada per rebrots, Vinebre |
És molt comú a les vores de l'Ebre, element important al bosc de ribera, encara que el podem trobar on les arrels troben aigua subterrània. Forma alberedes on conviu amb el xop o pollancre, la freixa de fulla petita i altres arbres. La seva distribució és molt àmplia i abarca el sud d'Europa, gran part d'Àsia i el nord d'Àfrica. S'ha utilitzat en medicina popular com a antiinflamatori.
Etiquetes de comentaris:
Populus alba L.
Ubicació:
43792 Vinebre, Espanya
dimecres, 15 d’agost del 2012
Freixa
Fraxinus angustifolia Vahl
La freixa, també anomenada freixe de fulla petita o fleix, és un arbre caducifoli, molt rarament arriba als 20 m, pertany a la família de les oliveres (oleàcies).
Les fulles són comopostes i imparipinnades, fins a 7 (9) folíols. Els borrons són de color marró característic. L'escorça és marronosa i rugosa.
Floreix a final d'hivern i les flors diminutes i poc vistoses es disposen en ramells terminals.
Els fruits són alats, anomenats sàmares i es disseminen pel vent (fenòmen anomenat anemocòria).
Habita els boscos de ribera i zones properes on les arrels poden arribar al nivell freàtic. Sol compartir l'hàbitat natural amb els àubens, salzes, xops i oms. Es distribueix per tota la Mediterrània i arriba al SE d'Àsia.
![]() |
| Exemplar de freixa amb el banc del "sinofós", Flix |
La freixa, també anomenada freixe de fulla petita o fleix, és un arbre caducifoli, molt rarament arriba als 20 m, pertany a la família de les oliveres (oleàcies).
![]() |
| Braca amb fruits quasi madurs |
Les fulles són comopostes i imparipinnades, fins a 7 (9) folíols. Els borrons són de color marró característic. L'escorça és marronosa i rugosa.
![]() |
| Fulles compostes amb 7 folíols, s'observa un borró típic d'aquesta espècie |
Floreix a final d'hivern i les flors diminutes i poc vistoses es disposen en ramells terminals.
![]() |
| Fruits amb una ala evident (sàmares) |
![]() |
| Escorça de freixa, Ascó |
dimarts, 14 d’agost del 2012
Negundo, auró americà
Acer negundo L.
El negundo o auró americà és un arbre nadiu d'Amèrica que s'ha naturalitzat a la nostra comarca. De fet, ja en vam comptar més de 20 peus ben crescuts a Flix, al bosc de ribera del marge esquerre del Riu de Baix, aigües amunt del pas de Barca.
El negundo creix molt de pressa i pot superar els 20 m. És un arbre caducifoli i dioic, és a dir, peus amb flors masculines i peus amb flors femenines. Té les fulles compostes per diversos folíols i sovint de forma variable. Les flors són molt petites i estan agrupades en raïms.
Un cop fecundades les flors dels raïms es transformen en fruit i aquests en inflorescències.
Els fruits són alats i s'anomenen sàmares, igual que en el cas dels oms o de tantes espècies amb fruits alats; estan agrupats en parelles i es dispersen pel vent. Són molts els ocells que s'alimenten d'aquests fruits.
És un arbre que s'ha naturalitzat en gran part del món. En alguns llocs es vol eradicar perquè es diu que pot modificar l'associació vegetal del bosc de ribera.
![]() |
| Exemplar de negundo amb el típic color groguenc, vores de l'Ebre, Garcia |
![]() |
| Negundo a la vora del riu en un bosc de ribera, Ascó |
El negundo o auró americà és un arbre nadiu d'Amèrica que s'ha naturalitzat a la nostra comarca. De fet, ja en vam comptar més de 20 peus ben crescuts a Flix, al bosc de ribera del marge esquerre del Riu de Baix, aigües amunt del pas de Barca.
![]() |
| Fulles compostes del negundo |
El negundo creix molt de pressa i pot superar els 20 m. És un arbre caducifoli i dioic, és a dir, peus amb flors masculines i peus amb flors femenines. Té les fulles compostes per diversos folíols i sovint de forma variable. Les flors són molt petites i estan agrupades en raïms.
![]() |
| Infrutescència en forma de ramell, amb llavors |
Un cop fecundades les flors dels raïms es transformen en fruit i aquests en inflorescències.
![]() |
| Llavors alades (sàmares) en parelles |
Els fruits són alats i s'anomenen sàmares, igual que en el cas dels oms o de tantes espècies amb fruits alats; estan agrupats en parelles i es dispersen pel vent. Són molts els ocells que s'alimenten d'aquests fruits.
És un arbre que s'ha naturalitzat en gran part del món. En alguns llocs es vol eradicar perquè es diu que pot modificar l'associació vegetal del bosc de ribera.
Etiquetes de comentaris:
Acer negundo L.
Ubicació:
Ebre, Espanya
dilluns, 13 d’agost del 2012
Narcís híbrid flixenc, dedicat a la Dra. M. Àngels Cardona i Florit
Narcissus x Cardonae Lloret Sabaté & Fernández Casas
Híbrid nou per a la ciència descobert la dècada dels 80 a Flix i descrit l'any 2009. Es tracta d'un híbrid entre Narcissus tazetta i Narcissus dubius. Ambdós progenitors són molt rars a la zona.
És una planta bulbosa que té vàries fulles i que, al moment de la florida, té una tija al capdamunt de la qual hi ha entre 5 i 12 flors blanques.
Creix a les garrigues i l'hem trobat en dues localitats més de Catalunya, al Vallès Oriental, a més de la població de Flix. La població de Flix tenia uns 10 nuclis els anys 80, però el 2010 sols en vam comptar 3 amb un total de 9 individus, 4 dels quals van arribar a florir.
![]() |
| Inflorescència de Narcissus x Cardonae, Flix |
Híbrid nou per a la ciència descobert la dècada dels 80 a Flix i descrit l'any 2009. Es tracta d'un híbrid entre Narcissus tazetta i Narcissus dubius. Ambdós progenitors són molt rars a la zona.
![]() |
| Inflorescència de Narcissus x Cardonae, Flix |
És una planta bulbosa que té vàries fulles i que, al moment de la florida, té una tija al capdamunt de la qual hi ha entre 5 i 12 flors blanques.
![]() |
| Grup de vàries plantes de Narcissus x Cardonae |
Creix a les garrigues i l'hem trobat en dues localitats més de Catalunya, al Vallès Oriental, a més de la població de Flix. La població de Flix tenia uns 10 nuclis els anys 80, però el 2010 sols en vam comptar 3 amb un total de 9 individus, 4 dels quals van arribar a florir.
| Plec d'herbari, herbari FLS (Lloret i Sabaté) |
La planta la vam descriure de la població de Flix i el seu nom específic està dedicat a la Dra. Maria Àngels CARDONA i FLORIT, (Ferreries, Menorca, 08-x-1940 - Barcelona, 24-xii-1991) eminent botànica i Catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona.
| Plec d'herbari, dipositat a l'herbari MA, Jardín Botánico de Madrid |
Plec d'herbari tipus dipositat a L'herbari del Jardín Botánico de Madrid. Pubicat a: Lloret Sabaté, F.J.; Fernández Casas, F.J. 2009. Narcissus × Cardonæ (Amaryllidaceæ). Nuevo mesto silvestre. Fontqueria 56(01): 01-14.
![]() |
| La metgessa Mar Lloret, col·laboradora del bloc amb un dels exemplars del narcís flixanco, Flix, febrer de 2005, |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Campanera cabdellada
Convolvulus lanuginosus Desr. , Encycl. [J. Lamarck & al.] 3(2): 551 (1792 ) = Convolvulus argentatus Pourr. Jacq. = Convol...
-
Convolvulus lanuginosus Desr. , Encycl. [J. Lamarck & al.] 3(2): 551 (1792 ) = Convolvulus argentatus Pourr. Jacq. = Convol...
-
Silene vulgaris (Moench) Garcke, Fl. N. Mitt.-Deutschland ed. 9: 64 1869. Nom vul.: Colitx, colis, etc.; Collejas; Silène enflé; Bladder...
-
Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum., Cours, Bot. Cult. 3: 129 (1802) ≡ Cistus syriacus Jacq. = Helianthemum lavandulifolium auct. non...





































