Populus alba L.
 |
| Aube vora l'Ebre, Gracia vers Móra la Nova |
 |
| Àubens al marge de l'Ebre, Riba-roja |
L'aube, o àlber, és un arbre caducifoli i dioic, de la família dels salzes. Els exemplars vells i forts poden arribar a fer 30 m; a la nostra comarca alguns individus arriben a aquesta alçada.
 |
| Rama d'aube amb les fulles discolors |
Les arrels són molt llargues i poden arribar fàcilment al nivell freàtic. El seu nom específic "alba" fa referència al color blanc del revers de les fulles.
 |
| Soques d'àubens en una albereda, Ascó |
Els troncs, blancs i llisos quan són joves, es tornen rugosos i grisencs de vells. El seu creixement és molt ràpid.
 |
| Diferència en la textura de la soca d'un aube, part inferior rugosa i gris fosc |
La fusta és tova i de poc pes, no gaire apta per a fusteria, s'utilitza per a embalatges. Envaeix fàcilment els horts i altres conreus a les vores del riu.
 |
| Revers de la fulla amb tonalitat blanquinosa |
La fulla és simple, peciolada i amb dents grosses, fa fins a uns 12 cm de llarga, l'anvers és verd lluent i el revers és blanc.
 |
| Anvers de la fulla, de color verd |
 |
| Rama amb fullam |
 |
| Escorça jove que es comença a tornar rugosa |
 |
| Aubereda jove formada per rebrots, Vinebre |
És molt comú a les vores de l'Ebre, element important al bosc de ribera, encara que el podem trobar on les arrels troben aigua subterrània. Forma alberedes on conviu amb el xop o pollancre, la freixa de fulla petita i altres arbres. La seva distribució és molt àmplia i abarca el sud d'Europa, gran part d'Àsia i el nord d'Àfrica. S'ha utilitzat en medicina popular com a antiinflamatori.
