divendres, 12 de juny de 2020

Campanera cabdellada

Convolvulus lanuginosus Desr., Encycl. [J. Lamarck & al.] 3(2): 551 (1792)

Convolvulus argentatus Pourr. Jacq.
Convolvulus capitatus Cav.


Flor de campanera cabdellada, s'observen els estams i estils. Ribera d'Ebre, maig de 2020

El nom genèric Convolvulus fa referència, en aquest cas, a herba enfiladissa i l'epítet específic, a la seva villositat.

La campanera cabdellada és una mata grisenca de la família de les Convolvulàcies, llenyosa a la base i ascendent, ramificada, pilosa en totes les seves parts, exceptuant els pètals, pèls grisencs; tiges i fulles amb vellositat argentada; no supera els 50 cm d'alçada.


Flor de campanera cabdellada, cada flor pertany a una inflorescència diferent.
Ribera d'Ebre, maig de 2020

Les fulles són alternes i sèsils, de lanceolades a linears, de fins a 30 o 50 mm de llargada, velloses.

Flors pentàmeres en glomèruls bracteats; sèpals pilosos, de fins a 11 mm; pètals soldats d'un blanc rosàci, corol·la en forma d'embut de fins a 25 mm de diàmetre. 

Fruit en forma de càpsula glabra.


Flor oberta de campanera cabdellada al glomèrul floral, amb possible pol·linitzador. Ribera d'Ebre, maig de 2020

Floreix a la primavera i començament d'estiu; la podem trobar amb les primeres flors obertes a partir del març i fins ben entrat l'estiu. La floració s'allarga ja que de cada glomèrul floreix sols una o màxim dues flors a la vegada.


Mateta amb molts gloméruls en flor, observis una unica flor oferta per caíitol.
Mateta amb molts glomèruls en flor, observi's una única flor oberta per cada glomèrul.


Habita les brolles clares, les timonedes i els erms i talussos bàsics, comú en exposicions sud a les brolles de romer  (Rosmarinetalia) i màquies d'arçot (Rhamno-Quercetum).

Comú a tota la Ribera d'Ebre, però no molt abundant.

De distribució mediterrània del SW. Creix a les parts litorals de la costa catalana, penetra poc a la depressió de l'Ebre i desapareix amb la continentalitat. No sol superar els 1.000 m.

S'ha descrit la varietat sericeus de tiges i fulles amb vellositat curta i aplicada.

La majoria de convolvulàcies, entre elles la corretjola, s'ha emprat en medicina popular i té propietats purgants, de forma severa en algunes espècies; es recomanable la no utilització sense prescripció.

També es fa servir el nom de "campaneta", aquest darrer nom s'utilitza normalment per denominar espècies del gènere Campanula, molt rar a la Ribera d'Ebre.

[Editat el 7 de juny de 2020]
[Reeditat i ampliat el 12 de juny de 2020]




diumenge, 7 de juny de 2020

Romer blanc, romerí

Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum., Cours, Bot. Cult. 3: 129 (1802) 

≡ Cistus syriacus Jacq.
= Helianthemum lavandulifolium auct. non Miller


Detall de la flor del romer blanc, al començament de la canícula.
El nom genèric fa referència al Sol i a la flor i l'epítet específic per la seva presència a les terres de Síria.

El romer mascle és una mata grisenca de la família de les Cistàcies, llenyosa, erecta, ramificada, pilosa en totes les seves parts, exceptuant els pètals, pèls grisencs; tiges i fulles tomentoses; pot superar els 50 cm d'alçada.

Fulles del romer blanc, amb la tomentositat grisenca característica.

Les fulles són oposades i peciolades i sovint amb estípules persisents més llargues que els sèpals, linears, lanceolades, revolutes, de fins 50 mm de llargada, concolors i tomentoses per ambdues cares, amb l'àpex agut, amb brots de fulles a l'axil·la.

Flors pentàmeres en cima simple escorpioide; sèpals pilosos, de fins a 11 mm; pètals grocs de fins a 10 mm una mica més llargs que els sèpals. 

Fruit en càpsula, de fins a 4 mm, pilós; granes de fins a 2 mm, marró clar.


Inflorescència amb flors en diversos estats de maduració.

Habita les brolles clares, les timonedes i els erms, abundant a les brolles de romer  (Rosmarinetalia), en sòls calcaris i guixencs

Comú a tota la Ribera d'Ebre, però no molt abundant.

De distribució mediterrània. La subespècie ocupa la part oest de la seva distribució.
A Catalunya creix a la depressió de l'Ebre i fins al mateix litoral al Sud del riu Francolí i a la resta de la zona litoral dels Països Catalans. No sol superar els 1.000 m.

Alguns autors han donat a les plantes catalanes la categoria de subespècie, Helianthemum syriacum subsp. thibaudii (Pers.) Meikle

S'ha usat en medicina popular i té propietats semblants a la fumana i a altres Cistàcies, la inflorescència s'ha utilitzat en medicina popular com a febrífuga, rebaixant la febre.

[Editat el 7 de juny de 2020]


diumenge, 17 de maig de 2020

Onopordum illyricum L


Onopordum illyricum L., Sp. Pl. 2: 287. 1753, cardot il·líric

Carduus illyricus Baill., Hist. Pl. (Baillon) 8: 289 (1882).
Onopordum arabicum L., Sp. Pl. 2: 827 (1753).



Capítol florit, Miravet, Ribera d'Ebre Sud (T), Catalunya, UE, 13 de maig de 2020

Planta biennal o més comunament perenne, hemicriptòfit escapós erecte, ramificat, grisenc, araneós, de la família de les compostes (Asteraceae), glabra i erecta, amb pèls glandulosos a la inflorescència,  foliosa en tota la seua longitud, la planta pot superar el metre i mig, però sovint pot ser més alta depenent de l'hàbitat.

Capítol floral immadur, tija alada, Miravet, Ribera d'Ebre Sud (T), Catalunya, UE, 13 de maig de 2020

Fulles sovint pinnatipartides o pinnatisectes, amb els segments lanceolats i punxencs, les inferiors més grans,  sèssils i decurrents.

Població en procés de floració, Miravet, Ribera d'Ebre Sud (T), Catalunya, UE, 13 de maig de 2020
Població en procés de floració, Miravet, Ribera d'Ebre Sud (T), Catalunya, UE, 13 de maig de 2020

Inflorescències solitàries al capdamunt de les tiges; involucre en forma globosa amb les bràctees araneoses i les flors liles de fins a 60 mm d'amplada, corol·la glandulosa i papus de fins a 12 mm.


Habita els cardassars en llocs ruderals i arvenses nitrogenats, vores de poblacions i llocs degradats i molt pasturats, sestadors de bestiar.

És planta rara però localment abundant.

Distribució mediterrània del nord. Introduïda a l'Oest dels USA i Sud d'Austràlia,

Menjada pels rucs, els provoca flatulència, pets de ruc, d'aquí el nom grec del gènere, Onopordum.



Creat a data: 17/V/2020, 9:30 h.
Actualitzat a data: 
17/V/2020, 9:30 h.

dissabte, 13 de juliol de 2019

Silene vulgaris, Colitx, Collejas, coniell, Silene vulgaris

Silene vulgaris (Moench) Garcke, Fl. N. Mitt.-Deutschland ed. 9: 64 1869.
Nom vul.: Colitx, colis, etc.; Collejas; Silène enflé; Bladder campion.

=Cucubalus behen L., Sp. Pl. 414 1753. (Basiònim)
=Behen vulgaris Moench, Methodus 709 1794. [Basiònim !?]
=Cucubalus latifolius Mill., Gard. Dict. ed. 8 2 1768.
=Cucubalus viridis Lam.., Encycl. 2: 221 1786.

subsp. vulgaris
=S. vulgaris subsp. angustifolia Hayek in Repert. Spec. Nov. Regni Veg. Beih. 30(1): 256 (1927)
=S. vulgaris subsp. macrocarpa Turrill in Hooker’s Icon. Pl., tab. 3551 (1956)

  Detall de la flor amb els pètals bífids i amb els estils i els estams exerts en el moment de l'antesi 
en què es diferencien el filament i les anteres; herbassar arvense.   
Planta herbàcia perenne, verda o més aviat glauca i glabra, fulles opostes lanceolades i agudes; inflorescència en dicasi lax, calze inflat, umbilicat i glabre, pètals bilobats, de blancs a rosacis.

Plec d'herbari de colitx, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
7 de maig de 2011 [FLS10814]

Detall de la flor, es pot observar el calze inflat, umbilicat a la base i els petals recargolats 
i els 3 filaments que corresponen als estils; herbassar ruderal de secà, vores de la pista dels 
Vingalis a la Palma d'Ebre, Flix, Ribera d'Ebre, Catalunya, IV-2019

Detall de les fulles, agudes i uninervades de color glauc, són fulles oposades, 
característica típica de la família cariofil·làcies (Cariophyllaceae); herbassar ruderal 
de secà, vores de la pista dels Vingalis a la Palma d'Ebre, Flix, 
Ribera d'Ebre, Catalunya, IV-2019


Detall de la flor, el calze esquinçat deixa veure el fruit amb el carpòfor
(estructura sota el fruit) i filaments estaminals ja passats; herbassar ruderal de secà,
vores de la pista dels Vingalis a la Palma d'Ebre, Flix, Ribera d'Ebre,
Catalunya, IV-2019

Fruit en càpsula i amb un carpòfor curt de fins a 3.5 cm. Granes tuberculades.


Carpòfor de fins a 3,5 mm, glabre. Fruit en càpsula de 10-12 x 7 mm, que no excedeix el calze, globosa, amb 6 dents, erectes o ascendents.



Restes del fruit i granes de colitx, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 4 d'agost de 2012

Granes de fins a 1,5 x 2 mm reniformes, reticulades i normalment amb tubercles, amb les cares convexes i el dors ample i arrodonit.

Granes de colitx, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 4 d'agost de 2012

Detall de la inflorescència amb 3 flors, es pot observar l'estructura dicasial i els 3 filaments a cada flor
 que corresponen als estils; herbassar ruderal de secà, vores de la pista dels Vingalis a la Palma d'Ebre, Flix, 
Ribera d'Ebre, Catalunya, IV-2019

Hemicriptòfit escapós (Ch.sf.). 10-80 cm. Ill-VIII(X) 2n= 24, 48.

Habita els herbassars i els camps des del litoral a l'estatge subalpí, aquesta subespècie és sobretot planta arvense i viària, antropògena. 0-2.300 m.

Planta originàriament mediterrània estesa per Euràsia i N d'Àfrica i Macaonèsia i introduïda a la resta del món. És planta ubiqüista

Hàbitat de colitx, bancal herbós, Riba-roja d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 25 de maig de 2013

Etnobotànica:
El colitx (colitxos, colissos) s'ha vingut utilitzant en gastronomia, les fulles collides a la primavera abans de la florida de la plantes es poden menjar en amanides o cuinades, sovint substituint les bledes (Beta vulgaris) encara que són de digestió flatulenta (herba dels pets).


Creat en data 12 de juliol de 2019
Actualitzat 12 de juliol de 2019

diumenge, 7 de juliol de 2019

Corniol vulgar

Aquilegia vulgaris L., Sp. Pl. 533 1753.; corniol vulgar



   Detall de la flor, prat humit, V-2010

Herba peremne poc o molt pubescent o glandulosa de la família de les Ranunculàcies pot arribar a superar els 50 cm.; fulles compostes amb el revers del foliols glauc.

Flors blau violaci amb els petals amb els pètal en forma de caputxa i amb un espero amb l'àpex corbat.

Flors amb l'espero dels petals corbat a l'extrem, VI-2019

Fruit en folicles pubescents o glandulosos. En flor de l'abril al juny.

Inflorescència amb les flors, VI-2019

Habita els herbassars i prats, a la nostra terra també vores de carrascar en vessant humides.

Inflorescència amb les flors, es pot observar al centre una flor amb un pètal caigut. VI-2019 


A la comarca és més aviat rara o molt rara i molt poc abundant, la podem trvar a les muntanyes de Tivissa i Rasquera-Cardó.

Distribució mediterrània del nord i europea.

Al Port de Tortosa s'hi ha diferenciat una raça [Aquilegia paui Font Quer, Treb. Inst. Catalana Hist. Nat. 5(3): 198 1920.] més petita de flors més clares, endèmica i força comú que habita els herbeis secs i pedrusques calcàries (Ononidion striatae, Thlaspietalia), al dom. del Violo-Quercetum fagineae entre 1150-1350 m. (Bolòs & Vigo, Flora PPCC, vol 1: 249, 1984)



Creat a data: 07/VI/2019, 16:10 h.
Actualitzat a d
 data: 07/VI/2019, 16:10 h.

dimarts, 22 de gener de 2019

Caps blancs

Lobularia maritima (L.) Dev.
=Clypeola maritima L.
=Alyssum maritimum (L.) Lam.





Planta perenne (mata petita, camèfit sufruticós) de la família de les crucíferes o brassicàcies (Brassicaceae), amb la base de les tiges feblement llenyoses i de fins a uns 30 cm; te les fulles lanceolades-linears, agudes, sovint d'un verd platejat a causa de la seva pilositat.



Flors amb 4 pètals blancs, rarament amb tonalitats violàcies o blavenques, que s'agrupen en raïms o corimbes densos al capdamunt de les tiges, amb típica olor de mel són molt visitades per les abelles.



Fruit en silícula plana amb les valves caduques que deixen veure el septe translúcid amb una grana a cada lòbul.



Floreix tot l'any, exceptuant els mesos caniculars, a l'hivern la floració és màxima.

Planta típicament litoral, habita indrets diversos, penetra poc cap a l'interior on ocupa espais associats a la proximitat de vies de comunicació i descampats, solars, etc.

Comú i abundant al sud de la Ribera d'Ebre, la seva presència s'enrareix a mesura que penetra Ebre amunt, ja rara i poc abundant en remuntar el Pas de l'Ase. Quasi inexistent a l'Alta Ribera abans dels anys 70 del segle XX, ara més comuna i habitual a les xarxes viàries i als rodals de les poblacions. No sol pujar més amunt dels 400 m.

Distribució àmpliament mediterrània que esdevingut naturalitzada a la resta de continents.

Es pot confondre amb la ravenissa blanca amb la qual comparteix alguns hàbitats i amb la que coincideix amb el màxim de floració. 


Les llavors de sabor picant van ser empleades contra l'escorbut i les malalties de les vies urinàries. 

Les varietats amb flors violàcies i d'altres colors són emprades en jardineria.


Creat a data: 22/I/2019, 12:30 h.

Actualitzat a data: 22/I/2019, 12:30 h.



divendres, 2 de novembre de 2018

Reprenem el Blog ...


2 de novembre de 2018, actuaccions fetes 2016-2017


Ara per part de l'Associació Botànica Hort Ebrenc (ABHEi per Hortus Botanicus Ilercavonensis (HBI)



- Presentació de l'Associació Botànica Hort Ebrenc, l'Hort Ebrenc a Flix, el 21 d'abril de 2017


- Creació de l'Associació a Vingalis, Flix, l'1 de gener de 2016









Camp de blat florit de roselles, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2017

La floració espectacular de les roselles en sembrats es va veure interrompuda per uns dies plujosos i ennubolats




Creat a data: 15/V/2017, 22:30 h.

Actualitzat a data: 
15/V/2017, 22:30 h.


Campanera cabdellada

Convolvulus lanuginosus Desr. , Encycl. [J. Lamarck & al.] 3(2): 551 (1792 ) =  Convolvulus  argentatus Pourr. Jacq. =  Convol...