dimarts, 22 de gener de 2019

Caps blancs

Lobularia maritima (L.) Dev.
=Clypeola maritima L.
=Alyssum maritimum (L.) Lam.





Planta perenne (mata petita, camèfit sufruticós) de la família de les crucíferes o brassicàcies (Brassicaceae), amb la base de les tiges feblement llenyoses i de fins a uns 30 cm; te les fulles lanceolades-linears, agudes, sovint d'un verd platejat a causa de la seva pilositat.



Flors amb 4 pètals blancs, rarament amb tonalitats violàcies o blavenques, que s'agrupen en raïms o corimbes densos al capdamunt de les tiges, amb típica olor de mel són molt visitades per les abelles.



Fruit en silícula plana amb les valves caduques que deixen veure el septe translúcid amb una grana a cada lòbul.



Floreix tot l'any, exceptuant els mesos caniculars, a l'hivern la floració és màxima.

Planta típicament litoral, habita indrets diversos, penetra poc cap a l'interior on ocupa espais associats a la proximitat de vies de comunicació i descampats, solars, etc.

Comú i abundant al sud de la Ribera d'Ebre, la seva presència s'enrareix a mesura que penetra Ebre amunt, ja rara i poc abundant en remuntar el Pas de l'Ase. Quasi inexistent a l'Alta Ribera abans dels anys 70 del segle XX, ara més comuna i habitual a les xarxes viàries i als rodals de les poblacions. No sol pujar més amunt dels 400 m.

Distribució àmpliament mediterrània que esdevingut naturalitzada a la resta de continents.

Es pot confondre amb la ravenissa blanca amb la qual comparteix alguns hàbitats i amb la que coincideix amb el màxim de floració. 


Les llavors de sabor picant van ser empleades contra l'escorbut i les malalties de les vies urinàries. 

Les varietats amb flors violàcies i d'altres colors són emprades en jardineria.


Creat a data: 22/I/2019, 12:30 h.

Actualitzat a data: 22/I/2019, 12:30 h.



divendres, 2 de novembre de 2018

Reprenem el Blog ...


2 de novembre de 2018, actuaccions fetes 2016-2017


Ara per part de l'Associació Botànica Hort Ebrenc (ABHEi per Hortus Botanicus Ilercavonensis (HBI)



- Presentació de l'Associació Botànica Hort Ebrenc, l'Hort Ebrenc a Flix, el 21 d'abril de 2017


- Creació de l'Associació a Vingalis, Flix, l'1 de gener de 2016









Camp de blat florit de roselles, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2017

La floració espectacular de les roselles en sembrats es va veure interrompuda per uns dies plujosos i ennubolats




Creat a data: 15/V/2017, 22:30 h.

Actualitzat a data: 
15/V/2017, 22:30 h.


diumenge, 1 de desembre de 2013

Berbena

Verbena officinalis L., Sp. Pl.: 20. 1753

Berbena en flor, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2013 

Planta perenne (hemicriptòfit cespitós) de la família de les verbenàcies (Verbenaceae), herbàcia, escabrida; tiges simples o normalment ramificades, de secció quadrada, amb les cares solcades longitudinalment, de fins a 1 m o de vegades més, amb pèls durs i antorsos de no gaire més de 0,5 mm.




Berbena en fulla, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2013 

Berbena en fulla, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2013 

Fulles lanceolades, de fins a 8 x 4 cm, oposades, lanceolades i de dentades a quasi pinnatisectes, piloses glanduloses, les inferiors peciolades i les superiors sèssils i simplement dentades.


Berbena en flor, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2013 

Berbena en flor, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2013 

Berbena en fruit, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2013 

Berbena en fruit, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2013 

Inflorescència en panícula o raïm d'espiga de fins a 40 cm, laxa, amb els peduncles de pilositat més densa i amb més glàndules; espigues de fins a 20 cm o més; bràctees de fins a 2,5 mm, més petites que el calze; flors sèssils tetra o pentàmeres; calze de fins a quasi 3 mm i dents de 0,5 mm, agudes; corol·la de fins a 5 x 6 mm com a molt i amb el tub d'uns 4 mm, pentàmera, normalment de color rosa o blanquinós amb els lòbuls dels pètals desiguals i amb aspecte de corol·la labiada; 4 estams no exerts; estigma amb 2 lòbuls.

Floreix del maig fins a començaments de tardor.

Fruit amb 4 mericarpis de fins a 2 mm, oblongs i trígons, amb vàries costes transversals, el calze resta envoltant el fruit.


Berbena, hàbitat, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2013 

Habita les herbassars ruderals i arvenses, sovint prefereix els sòls una mica humits (Ruderali-Secalietea).

És una planta comú i abundant a tot el nostre territori.

És una espècie subcosmopolita, present als continents dels dos hemisferis.



Creat a data: 01/XII/2013, 22:30 h.

Actualitzat a data: 01/XII/2013, 22:30 h.


dimarts, 26 de novembre de 2013

Amarant blitoide, blet roig, blet

Amaranthus blitoides S. Watson in Proc. Amer. Acad. Arts 12: 273. 1877


Blet roig en flor, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

Planta herbàcia anual (teròfit ascendent) de la família de les amarantàcies (Amarantaceae); glabrescent, ramificada; tija verda o sovint vermellosa, foliosa fins a l'àpex, prostrada o ascendent.


Plec d'herbari, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2010 [FLS10543]


Blet roig en flor, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

Fulles esparses, pecíol de fins a 2 cm i limbe obovat i obtús de vegades amb una taca blanca a l'anvers, de fins a 2 x 4 cm, lluent, amb el marge blanc, translúcid i els nervis prominents.


Blet roig en flor, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

Blet roig en flor, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

Blet roig en flor, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

 Glomèruls axil·lars; bràctees lanceolades més curtes o iguals que els tèpals; flors generalment tetràmeres rarament pentàmeres o trímeres; tèpals verds, mucronats de fins a 3 mm, desiguals i aguts, fins a 4 a les flors masculines i fins a 4-5 a les flors femenines; estams lliures.

Floreix del maig fins a finals de novembre.


Plec d'herbari, detall de les granes, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2010 [FLS10543]

Fruit dehiscent transversalment (pixidi), ovoide, llis; grana d'aplanada a subglobulosa, lluent, negra de fins a 1,8 mm.

Blet roig, tija i fulles, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

Habita els herbeis i herbassars ruderals, vores de camps i camins (Chenopodion muralisRuderali-Secalietea).

És planta comú i abundant.

Distribució sobretot holàrtica, possiblement nativa d'Amèrica del nord, ha envaït la Mediterrània occidental, Euro-Asiàtica i vàries zones més del món.




Creat a data: 26/XI/2013, 22:30 h.

Actualitzat a data: 26/XI/2013, 22:30 h.

divendres, 15 de novembre de 2013

Senet de pobre

Globularia vulgaris L., Sp. Pl.: 96. 1753
=Globularia aphyllanthes Crantz, Inst. Rei Herb. 1: 350. 1766
=Globularia valentina Willk., Rech. Organ. Class. Globular.: 21. 1850


Senet de pobre en flor, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Planta perenne (hemicriptòfit rosulat), de la família de les globulariàcies (Globulariaceae), amb roseta basal, cespitosa, erecta, ramificada; tiges floríferes que fan funció de peduncle, amb fins a 20 bràctees de fins a 3 cm de longitud, amb aspecte de fulles, lanceolades o linears, sèssils; pot arribar a superar els 40 cm; rabassa llenyosa no fibrosa amb arrel un xic napiforme.


Plec d'herbari de senet de pobre, la Bisbal de Falset (T), Priorat, Catalonia, juny de 1986 [FLS0118]

Plec d'herbari de senet de pobre, la Bisbal de Falset (T), Priorat, Catalonia, juny de 1986 [FLS0118]

Plec d'herbari de senet de pobre, detall, la Bisbal de Falset (T), Priorat, Catalonia, juny de 1986 [FLS0118]

Senet de pobre, tija i fulles, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Senet de pobre, fulles basals, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Senet de pobre, fulles basals, Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Fulles basals, rosulades, ajagudes, amb el limbe obovat amb l'àpex dentat; dents que coincideixen amb la part terminal dels 3-5 nervis de la fulla; pecíol de fins a poc més de 4 cm, sovint més llarg que el limbe; la subespècie típica -la nostra- té les fulles primes de tal forma que es poden doblegar sense trencar-se.


Senet de pobre en flor, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Senet de pobre, flor, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Flors reunides en capítols de fins a  poc més de 15 mm de diàmetre, subglobosos, amb aspecte de planta de la família de les compostes; involucre i receptacle pilosos; bràctees de forma ja comentada de fins a 4 mm, calze pilós; flors blaves, més llargues que les bràctees; calze amb les dentes iguals o més llargues que el tub.

Floreix del febrer al maig, essent el període de màxima floració a finals d'abril.

Fruit en aqueni; tots els aquenis iguals, de secció més o menys circular, amb bec gens marcat, llisos i costats longitudinalment de fins a 2,5 cm; papus uniseriats de fins a 2,5 cm, amb les setes plumoses i sovint entortolligades.


Senet de pobre, flor, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Senet de pobre en flor, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Habita els fenassars i herbassars mesoxeròfils com ara les joncedes (Xerobromion). L'hem vist vora balmes buscant sòls humits per la presència de fonts.

És planta molt rara i poc abundant, la trobem sobretot per sobre dels 300 m.

Distribució mediterrània del nord i sud-europea, excepcional a la península escandinava.

És congènere de la foixarda.

Com el seu nom indica és planta purgant, diürètica i la globularina ajuda contra la incontinència de l'orina. A més de les virtuts de la foixarda.



Creat a data: 25/XI/2013, 16:30 h.

Actualitzat a data: 25/XI/2013, 16:30 h.

dijous, 14 de novembre de 2013

Cicuta

Conium maculatum L., Sp. Pl.: 243. 1753
=Conium divaricatum Boiss. & Orph., in Boissier, Diagn. Pl. Orient., ser. 2, 5: 103. 1856


Cicuta en flor, la Palma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Planta herbàcia (teròfit erecte) anual o normalment biennal, de la família de les umbel·líferes (Asteraceae), d'olor poc agradable, poc pilosa, erecta, normalment ramificada; tija fistulosa, que pot arribar a superar el 2 metres, verda amb taques violàcies, d'arrel napiforme. 




Cicuta, detall de la tija, la Palma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011


Cicuta, la Palma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011
Cicuta, detall de la fulla, la Palma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011


Fulles molt dividides, fins a 4 pinnatisectes, blanes, les inferiors peciolades i grans, 50 x 40 cm, molt primes, les mitjanes i superiors més petites i subsèssils.


Cicuta en flor, la Palma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Inflorescència en umbel·la amb fins a 20 radis amb pilositat molt curta, fins a 6 bràctees reflexes i fins a 6 bractèoles disposades cap al costat exterior de la umbel·la; sèpals inexistents; pètals blancs, emarginats.

Floreix del maig a començament de juny.

Cicuta en fruit, la Palma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Cicuta en fruit, la Palma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Fruits globulosos i comprimits lateralment de fins a 2.3 mm, 2 mericarps de secció pentagonal, amb els angles costats i prominents.


Cicuta en fruit, la Palma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Habita els herbassars nitròfils en sòls humit i indrets ombrívols (Sylibo-Urticion).

És planta molt rara i poc abundant. Inexistent en bona part del territori, habitual als rodals d'algunes poblacions.

Distribució àmpliament mediterrània i europea.

És planta molt tòxica, fins i tot MORTAL. El seu ús ha d'estar supervisat per un facultatiu. A dosis petites té propietats anestèsiques.

La intoxicació per cicuta és, en alguns aspectes, semblant a la de la belladona i el desenllaç és la mort per parada respiratòria en un termini de fins a 4-5 hores després del seu consum. El tractament s'ha de fer amb vomitius, rentats d'estómac i tractament amb oxigen.

Alguna vegada s'ha confós amb el julivert, al primer símptoma d'intoxicació s'ha d'anar al metge. La tija fistulosa (buida) i les taques violàcies a la tija la delaten bé.

La seva composició i els seus efectes són controvertits (Font i Quer, 1962).






Creat a data: 25/XI/2013, 18:30 h.

Actualitzat a data: 25/XI/2013, 16:30 h.

dimecres, 13 de novembre de 2013

Escurçonera de fulla estreta o barballera

Scorzonera angustifolia L., Sp. Pl.: 791. 1753
=Scorzonera macrocephala DC., Prodr. 7: 122. 1838
=Scorzonera pinifolia Gouan, Ill. Observ. Bot.: 53. 1773



Escurçonera de fulla estreta en flor i fruit, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
maig de 2011

Planta herbàcia (teròfit o hemicriptòfit erecte) anual o biennal, de la família de les compostes (Asteraceae), poc pilosa, erecta, simple o molt poc ramificada, amb làtex, pot arribar a superar el mig metre; rabassa no fibrosa a la part superior.


Plec d'herbari d'escurçonera de fulla estreta, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, abril de 1994 [FLS10676]

Escurçonera de fulla estreta, detalls, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 1994 [FLS10252]

Escurçonera de fulla estreta, fulles, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 
maig de 2011

Escurçonera de fulla estreta, fullam, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Fulles linears, molt primes, graminifòlies, semiamplexicaules, de fins a 25 x 0,3 cm.


Escurçonera de fulla estreta, capítol fructificat, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 
maig de 2011

Flors en capítols allargats sovint solitaris al capdamunt de la tija; involucre de fins a 5 cm que està format per 10-18 bràctees herbàcies; receptacle sense esquames, peduncle no fistulós, no inflat sota el capítol; flors grogues, més llargues que les bràctees.



Plec d'herbari d'escurçonera de fulla estreta, detalls, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, abril de 1994 [FLS10676]

Fruit en aqueni; tots els aquenis iguals, de secció més o menys circular, amb bec gens marcat, llisos i costats longitudinalment de fins a 2,5 cm; papus uniseriats de fins a 2,5 cm, amb les setes plumoses i sovint entortolligades.
Escurçonera de fulla estreta, capítol fructificat, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 
maig de 2011

Escurçonera de fulla estreta, hàbitat, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 
maig de 2011

Escurçonera de fulla estreta, hàbitat, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 
maig de 2011


Escurçonera de fulla estreta, hàbitat, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011
Escurçonera de fulla estreta, hàbitat, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Habita els fenassars i els herbassars, vores de camps (Brachypodion phoenicoidis), no és rara als bassiols que es formen a la base dels talussos margosos i guixencs.

És planta molt rara i poc abundant.

Distribució mediterrània occidental, Península Ibèrica i alguna població nord-africana.


Segons Font i Quer (1962), el nom Scorzonera és una llatinització irregular del català escurçonera. Antigament hom emprava aquestes plantes per tal de combatre els efectes de les picades d'escurçó (Vipera) Cf. Bolòs & Vigo, 2010.




Creat a data: 25/XI/2013, 16:30 h.
Actualitzat a data: 
25/XI/2013, 16:30 h.

Caps blancs

Lobularia maritima  ( L.) Dev. = Clypeola   maritima   L. = Alyssum   maritimum   (L.) Lam. Planta perenne (mata petita, camèfit...