dissabte, 13 de juliol de 2019

Silene vulgaris, Colitx, Collejas, coniell, Silene vulgaris

Silene vulgaris (Moench) Garcke, Fl. N. Mitt.-Deutschland ed. 9: 64 1869.
Nom vul.: Colitx, colis, etc.; Collejas; Silène enflé; Bladder campion.

=Cucubalus behen L., Sp. Pl. 414 1753. (Basiònim)
=Behen vulgaris Moench, Methodus 709 1794. [Basiònim !?]
=Cucubalus latifolius Mill., Gard. Dict. ed. 8 2 1768.
=Cucubalus viridis Lam.., Encycl. 2: 221 1786.

subsp. vulgaris
=S. vulgaris subsp. angustifolia Hayek in Repert. Spec. Nov. Regni Veg. Beih. 30(1): 256 (1927)
=S. vulgaris subsp. macrocarpa Turrill in Hooker’s Icon. Pl., tab. 3551 (1956)

  Detall de la flor amb els pètals bífids i amb els estils i els estams exerts en el moment de l'antesi 
en què es diferencien el filament i les anteres; herbassar arvense.   
Planta herbàcia perenne, verda o més aviat glauca i glabra, fulles opostes lanceolades i agudes; inflorescència en dicasi lax, calze inflat, umbilicat i glabre, pètals bilobats, de blancs a rosacis.

Plec d'herbari de colitx, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
7 de maig de 2011 [FLS10814]

Detall de la flor, es pot observar el calze inflat, umbilicat a la base i els petals recargolats 
i els 3 filaments que corresponen als estils; herbassar ruderal de secà, vores de la pista dels 
Vingalis a la Palma d'Ebre, Flix, Ribera d'Ebre, Catalunya, IV-2019

Detall de les fulles, agudes i uninervades de color glauc, són fulles oposades, 
característica típica de la família cariofil·làcies (Cariophyllaceae); herbassar ruderal 
de secà, vores de la pista dels Vingalis a la Palma d'Ebre, Flix, 
Ribera d'Ebre, Catalunya, IV-2019


Detall de la flor, el calze esquinçat deixa veure el fruit amb el carpòfor
(estructura sota el fruit) i filaments estaminals ja passats; herbassar ruderal de secà,
vores de la pista dels Vingalis a la Palma d'Ebre, Flix, Ribera d'Ebre,
Catalunya, IV-2019

Fruit en càpsula i amb un carpòfor curt de fins a 3.5 cm. Granes tuberculades.


Carpòfor de fins a 3,5 mm, glabre. Fruit en càpsula de 10-12 x 7 mm, que no excedeix el calze, globosa, amb 6 dents, erectes o ascendents.



Restes del fruit i granes de colitx, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 4 d'agost de 2012

Granes de fins a 1,5 x 2 mm reniformes, reticulades i normalment amb tubercles, amb les cares convexes i el dors ample i arrodonit.

Granes de colitx, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 4 d'agost de 2012

Detall de la inflorescència amb 3 flors, es pot observar l'estructura dicasial i els 3 filaments a cada flor
 que corresponen als estils; herbassar ruderal de secà, vores de la pista dels Vingalis a la Palma d'Ebre, Flix, 
Ribera d'Ebre, Catalunya, IV-2019

Hemicriptòfit escapós (Ch.sf.). 10-80 cm. Ill-VIII(X) 2n= 24, 48.

Habita els herbassars i els camps des del litoral a l'estatge subalpí, aquesta subespècie és sobretot planta arvense i viària, antropògena. 0-2.300 m.

Planta originàriament mediterrània estesa per Euràsia i N d'Àfrica i Macaonèsia i introduïda a la resta del món. És planta ubiqüista

Hàbitat de colitx, bancal herbós, Riba-roja d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 25 de maig de 2013

Etnobotànica:
El colitx (colitxos, colissos) s'ha vingut utilitzant en gastronomia, les fulles collides a la primavera abans de la florida de la plantes es poden menjar en amanides o cuinades, sovint substituint les bledes (Beta vulgaris) encara que són de digestió flatulenta (herba dels pets).


Creat en data 12 de juliol de 2019
Actualitzat 12 de juliol de 2019

diumenge, 7 de juliol de 2019

Corniol vulgar

Aquilegia vulgaris L., Sp. Pl. 533 1753.; corniol vulgar



   Detall de la flor, prat humit, V-2010

Herba peremne poc o molt pubescent o glandulosa de la família de les Ranunculàcies pot arribar a superar els 50 cm.; fulles compostes amb el revers del foliols glauc.

Flors blau violaci amb els petals amb els pètal en forma de caputxa i amb un espero amb l'àpex corbat.

Flors amb l'espero dels petals corbat a l'extrem, VI-2019

Fruit en folicles pubescents o glandulosos. En flor de l'abril al juny.

Inflorescència amb les flors, VI-2019

Habita els herbassars i prats, a la nostra terra també vores de carrascar en vessant humides.

Inflorescència amb les flors, es pot observar al centre una flor amb un pètal caigut. VI-2019 


A la comarca és més aviat rara o molt rara i molt poc abundant, la podem trvar a les muntanyes de Tivissa i Rasquera-Cardó.

Distribució mediterrània del nord i europea.

Al Port de Tortosa s'hi ha diferenciat una raça [Aquilegia paui Font Quer, Treb. Inst. Catalana Hist. Nat. 5(3): 198 1920.] més petita de flors més clares, endèmica i força comú que habita els herbeis secs i pedrusques calcàries (Ononidion striatae, Thlaspietalia), al dom. del Violo-Quercetum fagineae entre 1150-1350 m. (Bolòs & Vigo, Flora PPCC, vol 1: 249, 1984)



Creat a data: 07/VI/2019, 16:10 h.
Actualitzat a d
 data: 07/VI/2019, 16:10 h.

dimarts, 22 de gener de 2019

Caps blancs

Lobularia maritima (L.) Dev.
=Clypeola maritima L.
=Alyssum maritimum (L.) Lam.





Planta perenne (mata petita, camèfit sufruticós) de la família de les crucíferes o brassicàcies (Brassicaceae), amb la base de les tiges feblement llenyoses i de fins a uns 30 cm; te les fulles lanceolades-linears, agudes, sovint d'un verd platejat a causa de la seva pilositat.



Flors amb 4 pètals blancs, rarament amb tonalitats violàcies o blavenques, que s'agrupen en raïms o corimbes densos al capdamunt de les tiges, amb típica olor de mel són molt visitades per les abelles.



Fruit en silícula plana amb les valves caduques que deixen veure el septe translúcid amb una grana a cada lòbul.



Floreix tot l'any, exceptuant els mesos caniculars, a l'hivern la floració és màxima.

Planta típicament litoral, habita indrets diversos, penetra poc cap a l'interior on ocupa espais associats a la proximitat de vies de comunicació i descampats, solars, etc.

Comú i abundant al sud de la Ribera d'Ebre, la seva presència s'enrareix a mesura que penetra Ebre amunt, ja rara i poc abundant en remuntar el Pas de l'Ase. Quasi inexistent a l'Alta Ribera abans dels anys 70 del segle XX, ara més comuna i habitual a les xarxes viàries i als rodals de les poblacions. No sol pujar més amunt dels 400 m.

Distribució àmpliament mediterrània que esdevingut naturalitzada a la resta de continents.

Es pot confondre amb la ravenissa blanca amb la qual comparteix alguns hàbitats i amb la que coincideix amb el màxim de floració. 


Les llavors de sabor picant van ser empleades contra l'escorbut i les malalties de les vies urinàries. 

Les varietats amb flors violàcies i d'altres colors són emprades en jardineria.


Creat a data: 22/I/2019, 12:30 h.

Actualitzat a data: 22/I/2019, 12:30 h.



divendres, 2 de novembre de 2018

Reprenem el Blog ...


2 de novembre de 2018, actuaccions fetes 2016-2017


Ara per part de l'Associació Botànica Hort Ebrenc (ABHEi per Hortus Botanicus Ilercavonensis (HBI)



- Presentació de l'Associació Botànica Hort Ebrenc, l'Hort Ebrenc a Flix, el 21 d'abril de 2017


- Creació de l'Associació a Vingalis, Flix, l'1 de gener de 2016









Camp de blat florit de roselles, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2017

La floració espectacular de les roselles en sembrats es va veure interrompuda per uns dies plujosos i ennubolats




Creat a data: 15/V/2017, 22:30 h.

Actualitzat a data: 
15/V/2017, 22:30 h.


diumenge, 1 de desembre de 2013

Berbena

Verbena officinalis L., Sp. Pl.: 20. 1753

Berbena en flor, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2013 

Planta perenne (hemicriptòfit cespitós) de la família de les verbenàcies (Verbenaceae), herbàcia, escabrida; tiges simples o normalment ramificades, de secció quadrada, amb les cares solcades longitudinalment, de fins a 1 m o de vegades més, amb pèls durs i antorsos de no gaire més de 0,5 mm.




Berbena en fulla, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2013 

Berbena en fulla, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2013 

Fulles lanceolades, de fins a 8 x 4 cm, oposades, lanceolades i de dentades a quasi pinnatisectes, piloses glanduloses, les inferiors peciolades i les superiors sèssils i simplement dentades.


Berbena en flor, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2013 

Berbena en flor, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2013 

Berbena en fruit, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2013 

Berbena en fruit, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2013 

Inflorescència en panícula o raïm d'espiga de fins a 40 cm, laxa, amb els peduncles de pilositat més densa i amb més glàndules; espigues de fins a 20 cm o més; bràctees de fins a 2,5 mm, més petites que el calze; flors sèssils tetra o pentàmeres; calze de fins a quasi 3 mm i dents de 0,5 mm, agudes; corol·la de fins a 5 x 6 mm com a molt i amb el tub d'uns 4 mm, pentàmera, normalment de color rosa o blanquinós amb els lòbuls dels pètals desiguals i amb aspecte de corol·la labiada; 4 estams no exerts; estigma amb 2 lòbuls.

Floreix del maig fins a començaments de tardor.

Fruit amb 4 mericarpis de fins a 2 mm, oblongs i trígons, amb vàries costes transversals, el calze resta envoltant el fruit.


Berbena, hàbitat, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2013 

Habita les herbassars ruderals i arvenses, sovint prefereix els sòls una mica humits (Ruderali-Secalietea).

És una planta comú i abundant a tot el nostre territori.

És una espècie subcosmopolita, present als continents dels dos hemisferis.



Creat a data: 01/XII/2013, 22:30 h.

Actualitzat a data: 01/XII/2013, 22:30 h.


dimarts, 26 de novembre de 2013

Amarant blitoide, blet roig, blet

Amaranthus blitoides S. Watson in Proc. Amer. Acad. Arts 12: 273. 1877


Blet roig en flor, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

Planta herbàcia anual (teròfit ascendent) de la família de les amarantàcies (Amarantaceae); glabrescent, ramificada; tija verda o sovint vermellosa, foliosa fins a l'àpex, prostrada o ascendent.


Plec d'herbari, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2010 [FLS10543]


Blet roig en flor, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

Fulles esparses, pecíol de fins a 2 cm i limbe obovat i obtús de vegades amb una taca blanca a l'anvers, de fins a 2 x 4 cm, lluent, amb el marge blanc, translúcid i els nervis prominents.


Blet roig en flor, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

Blet roig en flor, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

Blet roig en flor, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

 Glomèruls axil·lars; bràctees lanceolades més curtes o iguals que els tèpals; flors generalment tetràmeres rarament pentàmeres o trímeres; tèpals verds, mucronats de fins a 3 mm, desiguals i aguts, fins a 4 a les flors masculines i fins a 4-5 a les flors femenines; estams lliures.

Floreix del maig fins a finals de novembre.


Plec d'herbari, detall de les granes, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2010 [FLS10543]

Fruit dehiscent transversalment (pixidi), ovoide, llis; grana d'aplanada a subglobulosa, lluent, negra de fins a 1,8 mm.

Blet roig, tija i fulles, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

Habita els herbeis i herbassars ruderals, vores de camps i camins (Chenopodion muralisRuderali-Secalietea).

És planta comú i abundant.

Distribució sobretot holàrtica, possiblement nativa d'Amèrica del nord, ha envaït la Mediterrània occidental, Euro-Asiàtica i vàries zones més del món.




Creat a data: 26/XI/2013, 22:30 h.

Actualitzat a data: 26/XI/2013, 22:30 h.

divendres, 15 de novembre de 2013

Senet de pobre

Globularia vulgaris L., Sp. Pl.: 96. 1753
=Globularia aphyllanthes Crantz, Inst. Rei Herb. 1: 350. 1766
=Globularia valentina Willk., Rech. Organ. Class. Globular.: 21. 1850


Senet de pobre en flor, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Planta perenne (hemicriptòfit rosulat), de la família de les globulariàcies (Globulariaceae), amb roseta basal, cespitosa, erecta, ramificada; tiges floríferes que fan funció de peduncle, amb fins a 20 bràctees de fins a 3 cm de longitud, amb aspecte de fulles, lanceolades o linears, sèssils; pot arribar a superar els 40 cm; rabassa llenyosa no fibrosa amb arrel un xic napiforme.


Plec d'herbari de senet de pobre, la Bisbal de Falset (T), Priorat, Catalonia, juny de 1986 [FLS0118]

Plec d'herbari de senet de pobre, la Bisbal de Falset (T), Priorat, Catalonia, juny de 1986 [FLS0118]

Plec d'herbari de senet de pobre, detall, la Bisbal de Falset (T), Priorat, Catalonia, juny de 1986 [FLS0118]

Senet de pobre, tija i fulles, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Senet de pobre, fulles basals, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Senet de pobre, fulles basals, Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Fulles basals, rosulades, ajagudes, amb el limbe obovat amb l'àpex dentat; dents que coincideixen amb la part terminal dels 3-5 nervis de la fulla; pecíol de fins a poc més de 4 cm, sovint més llarg que el limbe; la subespècie típica -la nostra- té les fulles primes de tal forma que es poden doblegar sense trencar-se.


Senet de pobre en flor, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Senet de pobre, flor, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Flors reunides en capítols de fins a  poc més de 15 mm de diàmetre, subglobosos, amb aspecte de planta de la família de les compostes; involucre i receptacle pilosos; bràctees de forma ja comentada de fins a 4 mm, calze pilós; flors blaves, més llargues que les bràctees; calze amb les dentes iguals o més llargues que el tub.

Floreix del febrer al maig, essent el període de màxima floració a finals d'abril.

Fruit en aqueni; tots els aquenis iguals, de secció més o menys circular, amb bec gens marcat, llisos i costats longitudinalment de fins a 2,5 cm; papus uniseriats de fins a 2,5 cm, amb les setes plumoses i sovint entortolligades.


Senet de pobre, flor, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Senet de pobre en flor, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Habita els fenassars i herbassars mesoxeròfils com ara les joncedes (Xerobromion). L'hem vist vora balmes buscant sòls humits per la presència de fonts.

És planta molt rara i poc abundant, la trobem sobretot per sobre dels 300 m.

Distribució mediterrània del nord i sud-europea, excepcional a la península escandinava.

És congènere de la foixarda.

Com el seu nom indica és planta purgant, diürètica i la globularina ajuda contra la incontinència de l'orina. A més de les virtuts de la foixarda.



Creat a data: 25/XI/2013, 16:30 h.

Actualitzat a data: 25/XI/2013, 16:30 h.

Silene vulgaris, Colitx, Collejas, coniell, Silene vulgaris

Silene vulgaris  (Moench) Garcke, Fl. N. Mitt.-Deutschland ed. 9: 64 1869. Nom vul.: Colitx, colis, etc.; Collejas; Silène enflé; Bladder...