dissabte, 31 d’agost de 2013

Roella híbrida

Papaver hybridum L., Sp. Pl. 506 (1753)
=Papaver hispidum Lam., Fl. Franç. 3: 174 (1779)

Roella híbrida en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Planta anual de la família de les papaveràcies, híspida; tiges unicaules o poc ramificades, de fins a 50-60 cm.


Plec d'herbari de roella híbrida, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,maig de 1992 [FLS02044]


Roella híbrida,  fulles i poncella, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
març de 2013

Fulles de fins a 9 x 4 cm o poc més, 2-3 pinnatipartides o pinnatisectes, les inferiors peciolades, les superiors una mica més petites i menys dividides.


Roella híbrida en flor, detall, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013


Roella híbrida en flor, detall, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Pedicels de fins a 10 (15) mm amb pèls normalment patents; pètals de 10-12 x 5-10 mm, purpuris vermellosos amb una taca negra a la base; estams amb el filament més estret cap a l'àpex de color negrós; anteres de fins a 0,7 mm i blavenques.


Roella híbrida, fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Fruit en càpsula de 8-10 x 4-7 mm, globosa o subesfèrica, estriada, amb pèls hirsuts patents, disc superior convex amb 5-10 radis.


Roella híbrida, fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Habita els sembrats i les vores de camins i camps (Ruderali-Secalietea).

Molt comú i abundant a tota la comarca.

Distribució mediterrània, europea, arriba fins al SE asàtic, introduïda en altres continents.



Actualitzat a data: 31 d'agost, 13:30 h.

divendres, 30 d’agost de 2013

Iva artètica

Ajuga chamaepitys (L.) Schreb., Pl. Verticill. Unilab.: 24 (1773)
=Teucrium chamaepitys L., Sp. Pl.: 562 (1753) [basiònim]

=Bugula chamaepithys (L.) Scop., Fl. Carniol., ed. 2, 1: 416 (1771)
=Bulga chamaepitys (L.) Kuntze, Revis. Gen. Pl. 2: 512 (1891)

=Chamaepitys vulgaris Link, Handbuch 1: 453 (1829)


Iva artètica florida, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Planta anual o perennant de la família de les labiades (Lamiaceae), desprèn una lleu olor mentolada quan es masega, tiges ramificades des de la base, pubescents, ajagudes que li donen un aspecte radial, l'arrel és de tipus axonomorf o pivotant segons podeu veure a l'exemplar del plec d'herbari.


Plec d'herbari d'iva artètica, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, abril de 1996 [FLS01548]


Janus (Jan) Kops. 1889 .Flora Batava. Afbeelding en Beschrijving der Nederlandsche Gewas,
Leiden. Source: www.BioLib.de 


Iva artètica florida, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Fulles trífides amb els segments linears i de marge revolut, de vegades amb els segments també trífids, les basals més amples amb el pecíol que de vegades supera els 5 mm d'amplada, nervis molt marcats sovint de color violaci.

Iva artètica florida, detall de la flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013


Iva artètica florida, detall de la flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013


Iva artètica florida, detall de la flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013


Iva artètica florida, detall de la flor i les fulles, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Inflorescència en verticil·lastres axil·lars poc visibles donat que estan superats per les bràctees, que són semblants a les fulles, i per les pròpies fulles que són més llargues que els entrenusos, amb unes 2-5 flors; calze de fins a 6 mm, amb el tub pubescent, les dents són tan llargues com el tub, una mica punxenques un cop seques; corol·la de fins a 17 mm, amb el llavi inferior bilobulat o molt escotat de color groc i taques purpúries  disposades sobre els nervis que són de color similar; estams exserts fora de la corol·la amb els filaments pilosos i les anteres purpúries amb el pol·len groc. Floreix del febrer fins a finals d'estiu.


Iva artètica fructificada, detall del fruit amb els 4 mericarpis o núcules encara adherits, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2013 

Iva artètica fructificada, detall del fruit amb els 4 mericarpis o núcules encara adherids, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2013

Iva artètica fructificada, detall de 2 mericarpis o núcules, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2013

 
Iva artètica fructificada, detall de mericarpis o núcules, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2013

Fruit format per 4 mericarpis o núcules; núcula reticulada al dors i faveolada a la cara ventral i als marges.



Habita els erms, herbeis i pradells ruderals i les vores dels camps, sovint té preferència pels sòls margosos o argilosos (Polycnemo-Linarietum, Ruderali-Secalietea).

És rara i l'hem vist sempre molt poc abundant.

Distribució holàrtica, mediterrània i europea, possiblement extinta als Països Baixos.



Actualitzat a data: 30 d'agost, 13:30 h.

dijous, 29 d’agost de 2013

Bàbol

Cardaria draba (L.) Desv. in J. Bot. Agric. 3: 163 (1815) 
subsp. draba 

=Lepidium draba L., Sp. Pl.: 645 (1753) [basiònim]



Bàbol en flor i fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Planta perenne de la família de les crucíferes (Brassicàcies), amb rizoma i estolons subterranis, vàries tiges per rizoma, pubescent; tiges erectes, ramificades a la part superior (base de la inflorescència).


Bàbol, tija i fulles, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Bàbol, tija i fulles, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Fulles amplament lanceolades o ovades oblongues de fins a 10 x 5 cm, piloses per ambdues cares, lobades o dentades, les basals, seques a la florida, són peciolades, les caulinars sèssils i auriculades, amplexicaules.


Bàbol en flor, inflorescència, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Bàbol, inflorescència, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Bàbol, inflorescència i fruits immadurs, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
març de 2013

Inflorescències corimbiformes, bràctees nul·les o alguna fulla bracteal, pedicels de fins a 12 mm, pilosos; sèpals verds amb les vores blanquinoses de fins a 2 mm; pètals de fins a 4 mm, amb l'ungla quasi tan llarga com el limbe; estil d'1-2 mm; estigma capitat. Fruit en silícula amb septa transversal indehiscent, cordiforme de fins a poc més de 4 x 4 mm.


Bàbol en flor, hàbitat, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
març de 2013

Habita els indrets ruderals i arvenses, sovint en poblacions molt denses (Chenopodietalia).

És comú i abundant en determinats llocs però no la podem considerar massa comú ni abundant en tot el territori.

Distribució tan àmpliament mediterrània com europea i irano-turaniana.



Actualitzat a data: 29 d'agost, 15:24 h.

dimecres, 28 d’agost de 2013

Rèvola borda

Sherardia arvensis L., Sp. Pl.: 102 (1753)
=Asperula sherardia (L.) Hallier, Syn. Deut. Schweiz. Fl., 1199 (1893)
=Galium sherardia (L.) E.H.L. Krause, Deutschl. Fl., ed. 2, 12: 187 (1904)


Rèvola borda en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Petita herba anual de la família de les rubiàcies; tiges ramificades, erectes o ascendents, piloses o una mica hirsutes, amb aculèols retrorsos, de secció tetragonal, de fins a 30 cm, rarament poc més.


Plec d'herbari de rèvola borda, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
maig de 1985 [FLS00050]

Plec d'herbari de rèvola borda, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
maig de 1992 [FLS02034]

Original book source: Prof. Dr. Otto Wilhelm Thomé Flora von Deutschland,
Österreich und der Schweiz 1885, Gera, Germany. Source: www.biolib.de

Rèvola borda en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Rèvola borda en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Rèvola borda, detall de les fulles, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Fulles de fins a 20 x 7 mm, les basals en verticils de 4, ovobades, efímeres, normalment seques a la floració, les mitjanes i superiors en verticils de fins a 6 fulles més estretes que les basals i agudes.


Rèvola borda en flor, detall de la inflorescència, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, abril de 2013

Rèvola borda en flor, detall de la inflorescència, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, abril de 2013

Inflorescències en forma de capítols, terminals o bé axil·lars, amb 4-8 (10) flors; bràctees verticil·lades  semblants a les fulles, les de darrer ordre soldades en forma d'involucre; flors hermafrodites; calze amb 6 dents triangulars i lanceolades lliures i persistents al fruit; corol·la tetràmera de color rosa, glabra de 4-5 mm, amb el tub més llarg que els lòbuls que són obtusos; androceu amb 4 estams exserts, amb filaments llisos i anteres medifixes de fins a 0,6 mm, violetes; 1 estil bífid amb braços desiguals; estigmes capitats.


Rèvola borda en flor, detall, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, abril de 2013

Rèvola borda en flor, detall, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, abril de 2013

Fruit en esquizocarp amb 2 mericarpis units per la base; mericarpis secs, papil·losos escàbrids, glabres, marronosos, de 2 mm o poc mes.


Rèvola borda en flor, hàbitat, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Habita els pradells i herbeis de teròfits a la vora de les xarxes viàries i vorada dels camps.

És comú i molt abundant.

Distribució mediterrània, macaronèsica i europea.

Es tracta d'un gènere amb una sola espècie (monoespecífic). Molt variable en les mides i la morfologia [pilositat i sobretot en alguns aspectes del calze].




Actualitzat a data: 28 d'agost, 13:59 h.

dimarts, 27 d’agost de 2013

Sisimbri oriental

Sisymbrium orientale L., Cent. Pl. II: 24 (1756)
=Sisymbrium  columnae Jacq., Fl. Austriac. 4: 12 (1776)
=Sisymbrium subhastatum (Willd.) Hornem., Enum. Hort. Haun.: 37 (1807)
=Sisymbrium costei Foucaud & Rouy in Rouy, Fl. France 2: 325 (1895)


Sisimbri oriental en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Planta anual de la família de les crucíferes (Brassicàcies), de tija simple o rarament ramificada, densament pilosa, amb aspecte grisenc; tija d'uns 50 cm, rarament fins a 80 o menys de 30 cm.


Sisimbri oriental en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Plec d'herbari de sisimbri oriental, Monegres (Hu), Baix Aragó, Spain, abril de 2009 [FLS09902]

Plec d'herbari de sisimbri oriental, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 1994
 [FLS09902]

Sisimbri oriental, fulles, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
març de 2013

Sisimbri oriental, fulles, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
març de 2013

Fulles runcinades pinnatisectes o lirades amb el lòbul terminal més gran que el de la resta, 2 o 5 parells, les basals agrupades en roseta i semblants a les caulinars, aquestes últimes més petites i amb menys lòbuls, densament piloses com tota la planta.


Sisimbri oriental, flors, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
març de 2013

Inflorescència en raïms laxos amb fins a 25 flors, sense fulles com és el cas del sisimbri runcinat; pedicels de fins a 4 mm i 6 a la fructificació, iguals o més gruixuts que els fruits; sèpals de fins a 5,5 mm, erectes; pètals de fins a 9 mm, grocs; 6 estams, els 2 laterals de fins a 4,5 mm, la resta d'1 mm més; anteres grogues de fins a 1,8 mm. Floreix del gener a final de primavera.


Sisimbri oriental, flors, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
març de 2013

Sisimbri oriental, flors, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
març de 2013

Sisimbri oriental  en flor i fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
març de 2013

Sisimbri oriental en flor i fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Sisimbri oriental en fruit, detall del pedicel Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, març de 2013

Fruits en siliqua de fins a 10 cm de llargada i fins a 1,5 mm d'amplada, amb la base més gruixuda i una mica cònica, amb pilositat patent, valves amb nervis poc marcats que es veuen més amb la maduració del fruit, patents o sovint una mica ascendents; estil que no arriba a 5 mm; estigma bilobat d'amplada similar a la del fruit; fins a 140 granes de fins a 1,4 x 0,9 mm.


Sisimbri oriental en fruit, detall del pedicel Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
març de 2013


Habita els herbeis ruderals i arvenses, camps, etc. (Diplotaxion).

És comú però no massa abundant a tot el territori estudiat.

Distribució d'origen mediterrani que ha esdevingut subcosmopolita.




Actualitzat a data: 27 d'agost, 22:49 h.

Caps blancs

Lobularia maritima  ( L.) Dev. = Clypeola   maritima   L. = Alyssum   maritimum   (L.) Lam. Planta perenne (mata petita, camèfit...