Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2013

Roella híbrida

Imatge
Papaver hybridum L., Sp. Pl. 506 (1753)
=Papaver hispidum Lam., Fl. Franç. 3: 174 (1779)


Planta anual de la família de les papaveràcies, híspida; tiges unicaules o poc ramificades, de fins a 50-60 cm.




Fulles de fins a 9 x 4 cm o poc més, 2-3 pinnatipartides o pinnatisectes, les inferiors peciolades, les superiors una mica més petites i menys dividides.




Pedicels de fins a 10 (15) mm amb pèls normalment patents; pètals de 10-12 x 5-10 mm, purpuris vermellosos amb una taca negra a la base; estams amb el filament més estret cap a l'àpex de color negrós; anteres de fins a 0,7 mm i blavenques.



Fruit en càpsula de 8-10 x 4-7 mm, globosa o subesfèrica, estriada, amb pèls hirsuts patents, disc superior convex amb 5-10 radis.


Habita els sembrats i les vores de camins i camps (Ruderali-Secalietea).

Molt comú i abundant a tota la comarca.

Distribució mediterrània, europea, arriba fins al SE asàtic, introduïda en altres continents.



Actualitzat a data: 31 d'agost, 13:30 h.

Iva artètica

Imatge
Ajuga chamaepitys (L.) Schreb., Pl. Verticill. Unilab.: 24 (1773)
=Teucrium chamaepitys L., Sp. Pl.: 562 (1753) [basiònim]

=Bugula chamaepithys (L.) Scop., Fl. Carniol., ed. 2, 1: 416 (1771)
=Bulga chamaepitys (L.) Kuntze, Revis. Gen. Pl. 2: 512 (1891)
=Chamaepitys vulgaris Link, Handbuch 1: 453 (1829)



Planta anual o perennant de la família de les labiades (Lamiaceae), desprèn una lleu olor mentolada quan es masega, tiges ramificades des de la base, pubescents, ajagudes que li donen un aspecte radial, l'arrel és de tipus axonomorf o pivotant segons podeu veure a l'exemplar del plec d'herbari.







Fulles trífides amb els segments linears i de marge revolut, de vegades amb els segments també trífids, les basals més amples amb el pecíol que de vegades supera els 5 mm d'amplada, nervis molt marcats sovint de color violaci.







Inflorescència en verticil·lastres axil·lars poc visibles donat que estan superats per les bràctees, que són semblants a les fulles, i per les pròpies fulles q…

Bàbol

Imatge
Cardaria draba (L.) Desv. in J. Bot. Agric. 3: 163 (1815) 
subsp. draba 
=Lepidium draba L., Sp. Pl.: 645 (1753) [basiònim]



Planta perenne de la família de les crucíferes (Brassicàcies), amb rizoma i estolons subterranis, vàries tiges per rizoma, pubescent; tiges erectes, ramificades a la part superior (base de la inflorescència).




Fulles amplament lanceolades o ovades oblongues de fins a 10 x 5 cm, piloses per ambdues cares, lobades o dentades, les basals, seques a la florida, són peciolades, les caulinars sèssils i auriculades, amplexicaules.





Inflorescències corimbiformes, bràctees nul·les o alguna fulla bracteal, pedicels de fins a 12 mm, pilosos; sèpals verds amb les vores blanquinoses de fins a 2 mm; pètals de fins a 4 mm, amb l'ungla quasi tan llarga com el limbe; estil d'1-2 mm; estigma capitat. Fruit en silícula amb septa transversal indehiscent, cordiforme de fins a poc més de 4 x 4 mm.



Habita els indrets ruderals i arvenses, sovint en poblacions molt denses (Chenopodiet…

Rèvola borda

Imatge
Sherardia arvensis L., Sp. Pl.: 102 (1753)
=Asperula sherardia (L.) Hallier, Syn. Deut. Schweiz. Fl., 1199 (1893)
=Galium sherardia (L.) E.H.L. Krause, Deutschl. Fl., ed. 2, 12: 187 (1904)


Petita herba anual de la família de les rubiàcies; tiges ramificades, erectes o ascendents, piloses o una mica hirsutes, amb aculèols retrorsos, de secció tetragonal, de fins a 30 cm, rarament poc més.








Fulles de fins a 20 x 7 mm, les basals en verticils de 4, ovobades, efímeres, normalment seques a la floració, les mitjanes i superiors en verticils de fins a 6 fulles més estretes que les basals i agudes.




Inflorescències en forma de capítols, terminals o bé axil·lars, amb 4-8 (10) flors; bràctees verticil·lades  semblants a les fulles, les de darrer ordre soldades en forma d'involucre; flors hermafrodites; calze amb 6 dents triangulars i lanceolades lliures i persistents al fruit; corol·la tetràmera de color rosa, glabra de 4-5 mm, amb el tub més llarg que els lòbuls que són obtusos; androceu amb 4…

Sisimbri oriental

Imatge
Sisymbrium orientale L., Cent. Pl. II: 24 (1756)
=Sisymbrium  columnae Jacq., Fl. Austriac. 4: 12 (1776) =Sisymbrium subhastatum (Willd.) Hornem., Enum. Hort. Haun.: 37 (1807)
=Sisymbrium costei Foucaud & Rouy in Rouy, Fl. France 2: 325 (1895)


Planta anual de la família de les crucíferes (Brassicàcies), de tija simple o rarament ramificada, densament pilosa, amb aspecte grisenc; tija d'uns 50 cm, rarament fins a 80 o menys de 30 cm.






Fulles runcinades pinnatisectes o lirades amb el lòbul terminal més gran que el de la resta, 2 o 5 parells, les basals agrupades en roseta i semblants a les caulinars, aquestes últimes més petites i amb menys lòbuls, densament piloses com tota la planta.


Inflorescència en raïms laxos amb fins a 25 flors, sense fulles com és el cas del sisimbri runcinat; pedicels de fins a 4 mm i 6 a la fructificació, iguals o més gruixuts que els fruits; sèpals de fins a 5,5 mm, erectes; pètals de fins a 9 mm, grocs; 6 estams, els 2 laterals de fins a 4,5 mm, la resta d…