Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2013

Fumana ericoide

Imatge
Fumana ericoides (Cav.) Gand. in Magnier, Fl. Select. Exsicc., n.o 201 (1883), in sched.
Cistus ericoides Cav., Icon. 2: 56, tab. 172 (1793)
=F. spachii auct.



Petita mata ascendent de la família de les cistàcies, ramificada des de la base més o menys llenyosa, laxa, amb les tiges folioses fins a l'àpex; normalment no supera els 30-40 cm.



Fulles alternes, linears, rígides, subcilíndriques, obtuses, d'uns 5-12 x 1 mm, les de les tiges estèrils una mica més curtes.


Peduncle floral recurvat, poc pilós o glandulífer, sovint tan llarg com els sèpals, vermell i brillant.

Flors pentàmeres terminals; calze vermell i brillant com el peduncle, sèpals interns (3) més grans, de fins a 10 mm, amb les costelles molt prominents; pètals grocs, de fins a 12-14 mm; estams nombrosos, els externs estèrils; ovari tricarpelar, estil llarg i geniculat.  Floreix a partir del febrer i fins entrat el maig, rarament alguns exemplars floreixen a la tardor.

Fruit en càpsula ovoide, de fins a 8 mm, oberta en…

Nevada de Febrer

Imatge
Nevada de febrer a la Palma, flor d'un dia




Abellera fosca

Imatge
Ophrys fuscagr.
[≡Ophrys fusca Link in J. Bot. (Schrader) 1799(2): 324 (1800)]

Ophrys lupercalis Devillers-Tersch. & Devillers in Naturalistes Belges 75: 373 (1994)


L'abellera fosca és una orquídia (Orchidaceae) del grup de les abelleres (Ophrys) com ara l'abellera becadatambé existent a la comarca; és una planta herbàcia perenne. Té un parell de pseudobulbs ovoides, enters, envoltats d'arrels gruixudes; aquests pseudobulbs proporcionen nutrició a la planta i un és viable durant la temporada i es torna cada cop més minse, mentre l'altre es va formant com a reservori per a la següent. La tija és un escap simple amb la inflorescència terminal bracteada. La planta no sol superar els 50 cm.


Les fulles, de fins a 10 x 4,5 cm, estan agrupades a base de la planta en una roseta basal; aquesta roseta està formada per unes poques fulles que surten molt abans de la florida i que es van marcint un cop les flors han estat fecundades. A l’escap hi ha algunes fulles que es transforme…

Ortiga petita

Imatge
Urtica urens L., Sp. Pl. 984 (1753).



Planta anual de la família de les urticàcies, monoica, amb les tiges sovint ramificades des de la base; coberta de cistòlits arrodonits i de pèls urticants amb el pedicel flexible; nusos amb estípules. De 20 a 60 cm, rarament de més o menys alçada.






Fulles oposades d’uns 20-50 x 15-40 mm, ovades, dentades, amb la base arrodonida o atenuada; pecíol més curt que el limbe.




Flors tetràmeres, unisexuals, en raïms a les axil·les de les fulles, de fins a 25 mm, simples amb més flors femenines que masculines. Flors ciliades, amb quatre peces o lòbuls, de vegades amb algun pèl a la línea mitjana; les masculines amb 4 estams; les femenines amb 4 lòbuls sovint amb algun en estat rudimentari, un estil sovint capitat. Fruits en aquenis de quasi 1,75 mm. Floreix de febrer a maig, rarament la floració s’allarga fins l’estiu.



Habita els indrets nitròfils, herbassars arvenses i viaris, cultius i descampats.

A la nostra comarca és planta molt comú i abundant.

Distrib…

Lleteresa terracina

Imatge
Euphorbia terracina L., Sp. Pl. ed. 2: 654 (1762)



Planta herbàcia perenne de la família de les euforbiàcies, tiges erectes, poc ramificades, d'alçada variable però sol estar entre 50 i 100 cm, rarament de més o menys alçada.



Fulles de morfologia variable però amb tendència lanceolada, de fins a 50 x 10 mm; sèssils, serrulades o una mica dentades amb l'àpex amb morfologia diversa.


Inflorescència amb pleocasi de fins a 5(6) radis d'uns 50-70 mm, bifurcats vàries vegades, bràctees variables però de tendència lanceolada o ovada.



Ciati de fins a 2,5 mm; nectaris semicirculars,  amb 2 corns setacis de fins a 2 mm, groguencs. Floreix de finals de febrer fins al maig; rarament s'allarga la floració.
Fruit en càpsula de fins quasi 4 x 4,5 mm, subesfèric i solcat, coques amb quilles però no alades, llises; granes de fins a 2,5 x 1,8 mm, subovoidees, llises i de tons grisencs o marronosos, carúncula de fins a 0,6 mm.


Habita els herbassars arvenses o viaris, molt sovint en sòls ar…

Suassana rotundifòlia

Imatge
Geranium rotundifolium L. Sp. Pl. 683 (1753)



La suassana rotundifòlia és una herba anual de la família de les geraniàcies; les tiges són erectes o postrades, amb pels glandulosos i no glandulosos, superen de poc els 50 cm.






Les fulles basals són llargament peciolades, reniformes o orbiculars de fins a 70 mm d'amplada, palmatífides, amb 5-9 lòbuls obovats, amb l'àpex trilobat, sovint amb una taca rogenca al sinus dels lòbuls (veure detall a la foto).




La inflorescència és erecta, normalment amb 2 flors al capdamunt amb pedicels erectes que esdevenen reflexes a la fructificació

Flors pentàmeres; sèpals pilosos de fins a 5 mm, pubescents i aristats; pètals d'un rosa vinós, enters i ovobats, de fins a 8 mm; estams amb els filaments ciliats. Floreix de febrer fins a maig, rarament abans o després.


Fruits amb mericarps de fins a 3 mm, llisos i pubescents que es comencen a separar de l'eix per la part inferior (vegeu detall del fruit); llavors alveolades.




Habita els poblaments …

Ruca

Imatge
Eruca vesicaria(L.) Cav., Descr. Pl.: 426 (1802) ≡Brassica vesicaria L., Sp. Pl.: 668 (1753)
=E. sativa Mill., Gard. Dict. ed. 8, n.° 19 (1768)
=E. vesicaria subsp. sativa (Mill.) Thell. in Hegi, Ill. FI. Mitt.-Eur. 4: 201 (1918)



La ruca és una planta herbàcia de la família de les crucíferes (Brassicaceae), més o menys ramificada, sovint poc o molt piloses amb els pèls simples i rídids, d'olor forta, pot arribar a fer 1 m d'alçada en sòls fèrtils.





Fulles lirades pinnatífides o fins i tot bipinnatisectes; les basals solen formar una roseta i són bastant efímeres.

Les flors estan agrupades en raïms sense bràctees, el nombre de flors per raïm és molt variable; els pedicels són acrescents, arriben a fer 6 mm a la floració i fins a 10 mm a la fructificació.


Sèpals de fins a 10 mm, una mica gibosos a la base i poc cuculats a l'àpex, caducs amb la fructificació; pètals blancs o groguencs amb venes marró rogenques, espatulats, de fins 20 mm de llargada; 6 estams, 2 més curts; estigm…

Morró

Imatge
Stellaria media (L.) Vill., Hist. Pl. Dauphiné 3: 615 (1789)
≡Alsine media L., Sp. Pl. 1: 272 (1753)
=Malachia calycina Willk. in Bot. Zeitung (Berlín) 5: 239 (1847)




El morró és una herba de la família de les cariofil·làcies. És planta variable morfològicament i es considera com un grup amb vàries espècies o subespècies; en el nostre cas es tracta de l'espècie típica,  anual o bianual. Les tiges normalment són postrades o poc erectes, amb 1 o 2 línies piloses, arriben a superar de poc el pam de llargada.




Fulles peciolades, ovades o arrodonides, una mica agudes; les inferiors una mica cordiformes, les superiors sèssils.



Inflorescències denses, bracteades, amb els pedicels fructífers fins a 4 vegades més llargs que el calze. Flors pentàmeres; sèpals de 3-4 mm, aguts, normalment pilosos; pètals bífids, molt profundament bipartits, blancs, sovint més curts que els sèpals; anteres, en nombre variable, en el nostre cas 5 o menys, rogenques que es tornen groguenques; ovari amb l'estil…