Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2013

Màstec

Imatge
Chondrilla juncea L., Sp. Pl.: 796. 1753
=Chondrilla acanthophylla Borkh., in Neues Mag. Bot. 1: 5. 1794
=Chondrilla vallisoletana Pau, in Bol. Soc. Aragonesa Ci. Nat. 3: 292. 1904


Planta biennal o perennat (hemicriptòfit) de la família de les compostes (Asteracerae), erecta, ramificada, glabra en general; tiges rígides, verdes, clorofíl·liques, amb alguns pèls híspids a la base, molt poc folioses, arriben a superar 1 m.





Fulles basals desaparegudes al temps de la florida, oblongues, dentades o més dividides, de fins a 12 x 4 cm, una mica piloses, les caulinars semblants a les bràctees són linears i de no més de 10 mm.




Inflorescència en capítols a l'axil·la de fulles bracteals en nombre d'1 o més, sovint en creix un quan l'anterior ja ha deixat anar els fruits; involucre de fins a 14 x 5 mm; bràctees externes molt petites, les internes (fins a 10) linears; fins a 10-12 flors ligulades; lígules amb 5 dents; estils que sobresurten de les flors uns 4-6 mm.
Floreix del juny fins …

Pelitre (II)

Imatge
Divertimento

Tanacetum cinerariifolium (Trevir.) Sch. Bip.



Aquesta és la segona entrada del pelitre, és una entrada de divertimento, ganes d'un dels autors de contar vivències interessants, ja que no es tracta de plantes de la nostra comarca però sí d'una espècie que creix, al menys naturalitzada, en algun rogle de la nostra terreta.
Es tracta de plantes conreades a Rwanda, i explotades pel seu contingut en piretres, com ja hem comentat a Pelitre (I), un important insecticida natural.
Rwanda és un estat de l'Àfrica Central, independitzat de Bèlgica el 1962. Desgraciadament recordat per la cruenta guerra civil entre les ètnies Utu i Tutsi -l'ètnia Twas en menor nombre- i en la qual a la dècada dels 90 del segle passat van morir quasi 1.000.000 de civils. Els 2 bàndols van cometre greus genocidis. La seva superfície és menor que la de Catalunya i amb una població de quasi 11.000.000 d'habitants, la major part joves i dones, és el més poblat d'Àfrica.
La major part…

Pelitre (I)

Imatge
Tanacetum cinerariifolium (Trevir.) Sch. Bip., Tanaceteen: 58. 1844
=Pyrethrum cinerariifolium Trevir., Index Sem. Hort. Bot. Wratislav. App. 2: 2. 1820
=Chrysanthemum cinerariifolium (Trevir.) Vis., Fl. Dalmat. 2: 88. 1847



Planta perenne (hemicriptòfit) de la família de les compostes (Asteraceae), cespitosa, poc dividida o amb les tiges simples, pot arribar als 50 cm i rarament supera els 60.




Les fulles són fins a 3- pinnatisectes, amb els segments finals linears lanceolats, té l'anvers verd fosc i el revers sedós de color cendrós que li dona nom a l'epítet especific; les inferiors llargament peciolades, les caulinars amb el pecíol més curt, el limbe de fins a 10 x 5 cm.





Inflorescència en capítols solitaris, llargament pedunculats; involucre de fins a 18-20 mm; flors exteriors ligulades, ligules blanques de fins a 15 mm, tridentades a l'àpex, les interiors grogues i en tub amb 5 dents patents.
Floreix de final d'abril fins al juny.




Almegó blanc, melilot blanc

Imatge
Melilotus albusMedik. in Vorles. Churpfälz. Phys.-Okon. Ges. 2: 382. 1787
=Melilotus leucanthus Koch ex DC., Fl. Franc. (DC. & Lamarck), ed. 3. 6: 564. 1815




Planta herbàcia anual o biennal de la família de les lleguminoses (Fabaceae), erecta, molt ramificada des de la base, glabra, pot superar els 1,5 m i arribar als 2 m; tija amb la base arrodonida i amb la part mitjana i ramificacions anguloses o canaliculars; arrel gruixuda amb poques ramificacions.




Fulles compostes, trifoliades; folíols lanceolats de fins a 2,5 x 1,5 cm, serrulats, anvers verd fosc i revers glauc; pecíol canaliculat de mida semblant a la del folíol; estípules linears, agudes.



Inflorescència paniculoides o en raïms; pedicels de poc més d'1 mm, més llargs que el calze, reflexos; flors pèndules, oloroses; calze de fins a 2 mm, campanulat, amb les dents de menys d'1mm; corol·la blanca, de fins a poc més de 4 mm, estendard més llarg que la carena i les ales; ovari glabre.
Floreix durant bona part de l'an…

Herba de les palomes

Imatge
Nepeta amethystina Desf. ex Poir. in de Lamarck, Encycl., Suppl. 3: 206. 1813
=Nepeta nepetella L., Syst. Nat. ed. 10, 2: 1096. 1759
  subsp. amethystina (Desf. ex Poir.) Briq., Lab. Alp. Mar.: 368. 1893
  subsp. aragonensis (Lam.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 586. 1881 =Nepeta aragonensis Lam., Encycl. 1: 711. 1785

Petita mata (nanofaneròfit) de la família de les labiades (Lamiaceae), pluricaule, erecta o ascendent, molt ramificada, glandulosa, pubescent, olorosa; tiges de secció quadrada, de fins a 70-80 cm o poc més; rizoma estret, vertical.


Fulles estretament lanceolades, crenades i grollerament dentades, pulverulentes amb aspecte grisenc blanquinós com la tija, nervis molt marcats sobretot al revers; pecíol de fins a 1,5 cm, limbe de fins a 4 x 1,2 cm, sovint truncat i de vegades una mica més amples a la base del limbe que li donen un aspecte triangular.



Inflorescència paniculoide laxa, flors reunides en verticil·lastres; bractèoles més curtes que el calze; calze corbat, de fins a 7 mm, s…

Arbre de l'amor

Imatge
Cercis siliquastrum L., Sp. Pl.: 374. 1753



Arbre de la família de les lleguminoses (Fabaceae), relativament petit, encara que en alguns casos pot arribar a superar els 5 metres i de vegades arriba als 8 o excepcionalment més, ramificat molt anàrquicament.



Fulles arrodonides, suborbiculars, cordades, peciolades, verdes per l'anvers i una mica glauques pel revers, de 5-10 cm.




Inflorescències que surten en fascicles sobre les branques, abans que brotin les fulles; flors rosades o purpúries, pedunculades; calze poc zigomorf, amb les dents obtuses; estructura de la corol·la típica de la família.





Fruits en llegum amb la cicatriu aplanada i alada, de fins a 8-10 cm de llargada; granes marró clar de fins a 3-4 mm.