dijous, 31 de gener de 2013

Lo riu va gros

Regant els boscos de ribera


Riu Ebre, meandre de Flix, 25 de gener de 2013

Riu Ebre, pont de Flix, 25 de gener de 2013

Riu Ebre, pont de Flix davant les pilastres, 25 de gener de 2013

Plantes de riu

Fotografia amb l'aigua al coll

Un dels autors, Ferran, amb l'aigua al coll, Riba-roja vers Faió, agost de 2012

Bovera

Bovera, encara fent aulives, amunt de la vall limita al NE la nostra zona d'estudi, 27 de gener de 2013

Almatret

Almatret a dalt a l'altiplà, zona NW de l'àrea d'estudi, 27 de gener de 2013

Maials

Maials, a l'altiplà, vist des de Sant Sebastià, límit NW de la zona d'estudi, 27 de gener de 2013

La Palma d'Ebre

La Palma d'Ebre, extrem nord de la zona d'estudi; al fons el Montsant, 27 de gener de 2013

Llardecans

Llardecans, ja fora de l'àrea d'estudi, 26 de gener de 2013

Fumària de flor menuda

Fumaria parviflora Lam., Encycl. 2: 567 (1788)

Fumària de flor menuda florida, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, gener de 2013

Herba de la família de les papaveràcies, poc erecta o rastrera, glauca. Les fulles són molt dividides i els segments linears.

Les fulles són molt dividides i els segments linears.


Inflorescència de fumària de flor menuda, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, gener de 2013

Inflorescències en forma de raïm amb unes 10 a 20 flors de longitud més gran que el peduncle. Les flors són bracteades; bràctees més grans que els pedicels. Les flors molt menudes són característiques del gènere. Els sèpals poden arribar al 0,75 x 1 mm, blancs amb el nervi central verdós o rosat; corol·la blanca o rosada. El pètal superior és poc agut amb esperó ample i curt. Floreix del gener al maig o començament de juny.


Inflorescència de fumària de flor menuda, les flors basals ja en fruit, Flix (T),
Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, gener de 2013

El fruit de color verd i no glauc és una càpsula globosa, de fins a poc més de 2 x 2 mm, una mica rugós i amb un mugró poc agut a l'àpex.


Hàbitat de la fumària de flor menuda, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, gener de 2013

Habita els herbeis i herbassars ruderals i arvenses (Solano-Polygonetalia), vores dels camps de cultiu, etc.

A la nostra comarca és comú i està en expansió; fa una vintena d'anys era molt poc abundant.

És planta de distribució molt àmplia que ha esdevingut subcosmopolita, lateholàrtica o paleotropical.



Creat a data: 31/I/3013, 16:40 h.
Actualitzat a data: 03/IX/2013, 10:10 h.

dimecres, 30 de gener de 2013

Bufalaga tintòria

Thymelaea tinctoria (Pourr.) Endl., Gen. Pl. Suppl. 4(2): 66 (1848)
subsp. tinctoria
=Passerina tinctoria Pourr.



Mata de bufalaga tintòria florida, Flix vers Riba-roja, 26 de gener de 2013

La bufalaga tintòria és una mata perenne de la família de les timeleàcies. És dioica i té la base de les tiges llenyoses; els branquillons nous són pilosos i a les tiges velles queden les cicatrius foliars.


Mata de bufalaga tintòria florida, Flix vers Riba-roja, 26 de gener de 2013

Fulles de bufalaga tintòria florida, Flix vers Riba-roja, 26 de gener de 2013

Les fulles són linears, una mica carnoses i de secció semicircular, de quasi 20 x 4 mm.


Fulles de bufalaga tintòria florida, Flix vers Riba-roja, 26 de gener de 2013

Les inflorescències són axil·lars amb les flors femenines i masculines bracteades, a les rames de l'any anterior.


Flors masculines de bufalaga tintòria, Flix vers Riba-roja, 26 de gener de 2013

Les flors masculines són tubuloses i fan de 4 a 5 mm i les femenines, d'una mida semblant, més ovoides. La part basal de les flors està soldada i engloba l'ovari envoltat pèls sèpals; tot el conjunt és de color groc. Les anteres no superen de gaire els 0,5 mm; l'estil es de mida semblant a les anteres. Floreix a partir de Nadal amb el màxim al febrer i de vegades s'allarga fins a finals d'abril.

El fruit és ovoide de fins a 3,5 mm; les granes arriben a poc més de 3 mm.


Bufalaga tintòria florida, Flix vers Riba-roja, 26 de gener de 2013

Hàbitat de bufalaga tintòria, Flix vers Riba-roja, 26 de gener de 2013

Habita les garrigues i brolles de romer i xipell, sovint en sòls calcaris i pedregosos.

A la nostra comarca és comú i de vegades abundant.

És espècie de distribució Ibèrica occitana.

Se n'ha fet ús com a purgant, les fulles triturades i barrejades amb mel, però no és aconsellable. Pels seus efectes se'n va dir "merdacreu" en llenguatge vulgar. Tant a Catalunya com a l'Aragó s'ha utilitzat per tenyir de la llana de color groc.



dimarts, 29 de gener de 2013

Visc

Viscum album L., Sp. Pl.: 1023 (1753)
subsp. austriacum (Wiesb.) Vollm., Fl. Bayern: 212 (1914)


Vesc parasitant un pi blanc, Riba-roja d'Ebre vers Almatret, barranc de les Deveses, 26 de gener de 2012

El vesc és una planta de la família de les lorantàcies, dioica, paràsita, que viu sobre arbres i arbusts; en el nostre cas (subsp. austriacum) sobre pi blanc. Les tiges i les rames estan formades per segments de fins a 100 x 10 mm. La planta fa petites mates de fins a 0,5 m sobre les rames dels pins, és d'un verd pàl·lid o groguenc, amb poca dependència de la clorofil·la.


Font original: Prof. Dr. Otto Wilhelm Thomé Flora von Deutschland,
 Österreich und der Schweiz (1885)

Les fulles són oposades, lanceolades o el·líptiques, obtuses, de poc més de 4 x 1 cm, amb nervis paral·lels poc marcats; pecíol quasi inexistent.


Vesc en flor parasitant un pi blanc, la Palma d'Ebre vers els Vingalis,
25 de gener de 2012

Té les flors masculines i femenines separades; les masculines normalment amb 4 tèpals de fins a 5 x 3 mm soldats a la base, les anteres de fins a 3 x 1,4 mm; les flors femenines també tenen 4 tèpals de fins a 1,5 x 1,4 mm. Floreix del febrer al març.


Vesc en fruit parasitant un pi blanc, Riba-roja d'Ebre vers Almatret, barranc de les Deveses, 26 de gener de 2012

Fruit de vesc, Riba-roja d'Ebre vers Almatret, barranc de les Deveses, 26 de gener de 2012

Els fruits poden arribar a superar els 7 mm de diàmetre, sèssils, globosos, blanquinosos. Tenen una coberta que amaga les granes envoltades per una substància viscosa, molt enganxosa, el vesc. Fructifica a partir de l'estiu i els fruits ja han caigut passat Nadal.


Vesc parasitant un pi blanc, la Palma d'Ebre vers els Vingalis,
25 de gener de 2012

És planta de distribució holàrtica -àmpliament distribuïda per Europa- que penetra poc cap el sud de la Península Ibèrica.

Les propietats cancerostàtiques i antitumorals del gènere Viscum estan en estudi. Les branques en infusió es consideren diürètiques i hipotensores; els fruits són molt tòxics i la planta s'ha de prendre amb  molta cura i seguiment mèdic.

Les branquetes amb fruit són típiques de Nadal, com és el cas d'altres plantes amb fruits vermells com ara el galzeran o el grèvol; planta sagrada i màgica per als druides.

El vesc untat a petites rames s'ha utilitzat des de molt antic pels ocellaires per "enganxar" moixons, pràctica encara usada avui dia.

Té una gran capacitat invasiva gràcies a la disseminació i dispersió de les llavors per part de les grives (Turdus viscivorus) que mengen els fruits i defequen les llavors sobre les branques dels pins on germinen i arrelen. Molts pins arriben a morir si la infestació és gran.


dilluns, 28 de gener de 2013

Boixac de jardí

Calendula officinalis L.


Gravat de boixac de jardí realitzat per Franz Eugen Köhler,
 
Köhler's Medizinal-Pflanzen (1897)

El boixac de jardí és una planta herbàcia de la família de les compostes, molt semblant al boixac de camp (C. arvensis) però té capítols més grossos i de color taronja i no grocs; és planta anual o de vegades de tendència perennat, de fins a poc més de pam i mig.


Fulles de boixac de jardí, Maials, escapat de cultiu, 25 de gener de 2013

Les fulles, de fins a 15 x 4 cm, són alternes, lanceolades, enteres i sèssils, sovint abundants i cobreixen tota la llargada de la tija.


Capítol de boixac de jardí, Maials, escapat de cultiu, 25 de gener de 2013

El capítol està format per flors ligulades amb l'àpex de la lígula dentat. Les flors són de color taronja, rarament apagat i groguenques. Els capítols tendeixen a tancar-se de nit.


Vista lateral d'un capítol de boixac de jardí, Maials, escapat de cultiu, 25 de gener de 2013

El capítol està envoltat per bràctees lanceolades, superposades, agudes, amb pilositat fosca, amb el marge fosc, molt més curtes que les flors. Floreix a partir de Nadal i la podem trobar florida durant quasi tot l'any.


Capítol fructificat de boixac de jardí, Maials,  escapat de cultiu, 25 de gener de 2013

Els fruits són aquenis amb menys diversitat morfològica que el boixac de camp, corbats i pilosos.


Mateta de boixac de jardí, Maials, escapat de cultiu, 25 de gener de 2013

El seu origen es creu híbrid i el lloc on es va originar és controvertit; potser va aparèixer a la pròpia regió mediterrània.

A la nostra comarca es cultiva a tots els pobles i masos. Resisteix les gelades i sequeres no extremes de la nostra zona. Naturalitzada en pocs llocs.

Se n'ha fet ús en medicina popular des d'antic. Entre d'altres compostos té saponines, triterpens, flavonoides, hidroxicumarines, mucílags, esteroides, carotens i olis essencials (Cf. H. Lastre & R. Piquet, 1999). S'ha usat des de molt antic en forma de pomades per al tractament d'inflamacions, com a cicatritzant, i per a d'altres dolences de la pell. En forma d'infusions o tisanes es pren com a antibacterià i fungicida. Es considera també emmenagoga i per les afeccions gàstriques.



diumenge, 27 de gener de 2013

Desmai

Salix babylonica L., Sp. Pl.: 1017 (1753)



Desmai vora l'Ebre, Móra d'Ebre, 30 de setembre de 2012

Desmai vora l'Ebre, Móra d'Ebre, 30 de setembre de 2012

Tronc i escorça de desmai vora l'Ebre, Móra d'Ebre, 30 de setembre de 2012

Fulles de desmai vora l'Ebre, Móra d'Ebre, 30 de setembre de 2012

Fulles de desmai vora l'Ebre, Móra d'Ebre, 30 de setembre de 2012

Fulles de desmai amb deformacions, vora l'Ebre, Móra d'Ebre,
30 de setembre de 2012

Desmai vora l'Ebre, Ascó, bosc de ribera, 16 d'agost de 2012


dissabte, 26 de gener de 2013

Lletosa

Lactuca serriola L.



Plec d'herbari de Lactuca serriola, Flix, Castellons, en una era, 16 de juliol de 2011

La lletosa és una herba anual o biennal, rarament perennat de la família de les compostes, erecta i robusta, amb làtex, ramificada a la inflorescència, part fullosa de la tija amb pèls molt rígids, fa una olor força desagradable. Pot superar els 2 m perfectament.


Fulles auriculades de lletosa, Ascó, assut vora el riu, 11 d'agost de 2012

Fulles auriculades de lletosa, Ascó, assut vora el riu, 11 d'agost de 2012

Les fulles són rígides i molt o poc dividides, sense pecíol i amb la base molt retorçada i auriculada; auricules que abracen la tija; tenen els marges i els nervis amb pèls rígid, espinescents, arriben a fer més de 20 cm de llargada, tenen aspecte verd clar, o glauc.


Capítol florit i fructificat de lletosa, Ascó, assut vora el riu, 11 d'agost de 2012

Inflorescència molt ramosa amb abundants capítols amb involucre de fins a 15 mm; les flors són ligulades, de color groc clar. Floreix del juny fina a ben entrat el setembre.


Capítol florit i fructificat de lletosa, Ascó, assut vora el riu,
11 d'agost de 2012

Els fruits són aquenis pàl·lids el·líptics de fins a 8 mm amb costes longitudinals, el bec de l'aqueni és tan llarga com el cos. Trobem els primer fruits ben formats a finals de juliol.



Hàbitat de lletosa, Ascó, assut vora el riu, 11 d'agost de 2012

Habita els herbassars ruderals i arvenses sovint en llocs humits i profunds.

A la comarca és comú encara no massa comú.

És planta d'origen (dubtós) mediterrani i europeu, estesa i naturalitzada a d'altres continent.

És una espècie silvestre del mateix gènere que l'enciam. La posició retorçada de la fulla a la tija indica (aproximadament i no sempre) la direcció Nord-Sud. Les fulles són comestibles però una mica indigestes i dures si no es mengen bullides.


divendres, 25 de gener de 2013

Nespler

Mespilus germanica L., Sp. Pl. 1: 478 (1753) 


Nesprer cultivat en fruit, Flix, Sebes, 28 de setembre de 2012

Petit arbre de no gaire més de 3 m, de la família de les rosàcies, molt ramificat amb les branques petites piloses i rogenques.


Nesprer cultivat en fruit, Flix, Sebes, 28 de setembre de 2012

Fulles de fins a 12 x 4 cm, oblongues o lanceolades, sovint obtuses, normalment enteres, amb l'anvers verd fosc i pilós i el revers més blanquinós; pecíol de fins a 8 mm.

Flors solitàries de fins a 5 cm de diàmetre amb peduncle de fins a 5 mm; 5 sèpals de fins a poc més de 15 mm de mida similar als pètals; 5 pètals de fins 26 mm amb l'àpex emarginat; fins a 40 estams soldat a la base; ovari ínfer. Floreix de l'abril a final de maig.

El fruit és un pom de 3-8 cm de diàmetre, una mica piriforme, granes de 12 x 7 mm, de vegades sense llavors.


 Fruit de nesprer on es veuen les puntes dels sèpals, confirmant que es tracta d'un fruit d'ovari ínfer, Flix, Sebes,
28 de setembre de 2012

Fruit de nesprer on es veuen les puntes dels sèpals, confirmant que es tracta d'un fruit d'ovari ínfer, Flix, Sebes,
28 de setembre de 2012


Habita en estat dubtosament naturalitzat els marges de camps i vores de rius.

Cultivat a la mediterrània i al SW d'Àsia des de l'antiguitat. Rarament naturalitzat a partir de cultius abandonats.

Els fruits es cullen verds i s'espera fins que estan passats i han perdut el gust aspre característic. El seu cultiu s'ha abandonat i el seu nom, mal emprat, es dóna a una espècie d'introducció recent: Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindl. o nesprer del Japó.




dijous, 24 de gener de 2013

Palmera de Canàries

Phoenix canariensis Chabaud in Prov. Agric. Hort. Ill. 19: 293 (1882)


Exemplar de palmera canària, Flix, plantada a Sebes, 28 de setembre de 2012

Palmera amb un tronc de fins a 100 cm de diàmetre o més, i fins a 20 m d'alçada. El tronc queda amb les restes de la base de les fulles que van caient o que es tallen quan és cultivada.



Tronc d'un exemplar de palmera canària, Flix, plantada a Sebes,
28 de setembre de 2012

Fullam i inflorescència de palmera canària, Flix, plantada a Sebes,
28 de setembre de 2012

Les fulles poden arribar a superar els 5 m de llargada. Estan dividides de manera pinnatífida en segments prims i punxencs de fins a 100 x 2,5 cm. El raquis amb espines de fins a més de 25 cm.


Fullam i fruits de palmera canària, Flix, plantada a Sebes, 28 de setembre de 2012

Fullam i inflorescència de palmera canària, Flix, plantada a Sebes,
28 de setembre de 2012

Inflorescències diferenciades per sexes. La masculina erecta i blanquinosa amb un peduncle de fins a 70 cm i amb ramificacions de fins a 20 cm, envoltada per una espata bivalva que esdevé rogenca i dura a la maduresa. La femenina pèndula al madurar, de color taronja i de fins a 2 m, amb ramificacions de fins a 80 cm, amb l'espata també bivalva de fins a 80 x 20. Les flors masculines de 6-7 × 3-5 mm, blanquinoses; les femenines 7-9 × 4-6 mm, verdes o groguenques. Floreix del setembre al desembre.


Fruits de palmera canària, Flix, plantada a Sebes, 28 de setembre de 2012

Fruits (dàtils) d'1,5-2,3 × 1-1,3 cm de color taronja. Granes d'1,5-2,3 × 0,8-1,3 cm.


Inflorescència amb fruits secs de palmera canària, Flix, plantada a Sebes,
28 de setembre de 2012

Exemplar de palmera canària, Flix, plantada a Sebes,
28 de setembre de 2012

Habita les Illes Cànaries. Cultivada en zones temperades i naturalitzada als indrets propers al litoral per exemple a l'Illa de Buda, al Delta de l'Ebre.

L'hem vist plantada en algunes poblacions de la comarca amb un futur incert per les gelades, encara que les aguanta quan no són molt prolongades i estan en un lloc protegit.

Els fruits, dàtils de canàries, són comestibles, però normalment es donen com a alimentació per al bestiar.

Existeixen cultivats, als carrer de les poblacions i en jardins, alguns híbrids amb la palmera dactilífera,  P. canariensis × P. dactylifera  [P. × intermedia Naudin ex Becc. in Malesia 3: 364 (1886)]




Silene vulgaris, Colitx, Collejas, coniell, Silene vulgaris

Silene vulgaris  (Moench) Garcke, Fl. N. Mitt.-Deutschland ed. 9: 64 1869. Nom vul.: Colitx, colis, etc.; Collejas; Silène enflé; Bladder...