Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2013

Lo riu va gros

Imatge
Regant els boscos de ribera




Plantes de riu

Imatge
Fotografia amb l'aigua al coll


Bovera

Imatge

Almatret

Imatge

Maials

Imatge

La Palma d'Ebre

Imatge

Llardecans

Imatge

Fumària de flor menuda

Imatge
Fumaria parvifloraLam., Encycl. 2: 567 (1788)


Herba de la família de les papaveràcies, poc erecta o rastrera, glauca. Les fulles són molt dividides i els segments linears.
Les fulles són molt dividides i els segments linears.



Inflorescències en forma de raïm amb unes 10 a 20 flors de longitud més gran que el peduncle. Les flors són bracteades; bràctees més grans que els pedicels. Les flors molt menudes són característiques del gènere. Els sèpals poden arribar al 0,75 x 1 mm, blancs amb el nervi central verdós o rosat; corol·la blanca o rosada. El pètal superior és poc agut amb esperó ample i curt. Floreix del gener al maig o començament de juny.



El fruit de color verd i no glauc és una càpsula globosa, de fins a poc més de 2 x 2 mm, una mica rugós i amb un mugró poc agut a l'àpex.



Habita els herbeis i herbassars ruderals i arvenses (Solano-Polygonetalia), vores dels camps de cultiu, etc.

A la nostra comarca és comú i està en expansió; fa una vintena d'anys era molt poc abundan…

Bufalaga tintòria

Imatge
Thymelaea tinctoria(Pourr.) Endl., Gen. Pl. Suppl. 4(2): 66 (1848)
subsp. tinctoria
=Passerina tinctoria Pourr.




La bufalaga tintòria és una mata perenne de la família de les timeleàcies. És dioica i té la base de les tiges llenyoses; els branquillons nous són pilosos i a les tiges velles queden les cicatrius foliars.



Les fulles són linears, una mica carnoses i de secció semicircular, de quasi 20 x 4 mm.


Les inflorescències són axil·lars amb les flors femenines i masculines bracteades, a les rames de l'any anterior.



Les flors masculines són tubuloses i fan de 4 a 5 mm i les femenines, d'una mida semblant, més ovoides. La part basal de les flors està soldada i engloba l'ovari envoltat pèls sèpals; tot el conjunt és de color groc. Les anteres no superen de gaire els 0,5 mm; l'estil es de mida semblant a les anteres. Floreix a partir de Nadal amb el màxim al febrer i de vegades s'allarga fins a finals d'abril.

El fruit és ovoide de fins a 3,5 mm; les granes arriben a…

Visc

Imatge
Viscum albumL., Sp. Pl.: 1023 (1753)
subsp.austriacum(Wiesb.) Vollm., Fl. Bayern: 212 (1914)



El vesc és una planta de la família de les lorantàcies, dioica, paràsita, que viu sobre arbres i arbusts; en el nostre cas (subsp. austriacum) sobre pi blanc. Les tiges i les rames estan formades per segments de fins a 100 x 10 mm. La planta fa petites mates de fins a 0,5 m sobre les rames dels pins, és d'un verd pàl·lid o groguenc, amb poca dependència de la clorofil·la.


Les fulles són oposades, lanceolades o el·líptiques, obtuses, de poc més de 4 x 1 cm, amb nervis paral·lels poc marcats; pecíol quasi inexistent.


Té les flors masculines i femenines separades; les masculines normalment amb 4 tèpals de fins a 5 x 3 mm soldats a la base, les anteres de fins a 3 x 1,4 mm; les flors femenines també tenen 4 tèpals de fins a 1,5 x 1,4 mm. Floreix del febrer al març.




Els fruits poden arribar a superar els 7 mm de diàmetre, sèssils, globosos, blanquinosos. Tenen una coberta que amaga les granes e…

Boixac de jardí

Imatge
Calendula officinalis L.



El boixac de jardí és una planta herbàcia de la família de les compostes, molt semblant al boixac de camp (C. arvensis) però té capítols més grossos i de color taronja i no grocs; és planta anual o de vegades de tendència perennat, de fins a poc més de pam i mig.



Les fulles, de fins a 15 x 4 cm, són alternes, lanceolades, enteres i sèssils, sovint abundants i cobreixen tota la llargada de la tija.



El capítol està format per flors ligulades amb l'àpex de la lígula dentat. Les flors són de color taronja, rarament apagat i groguenques. Els capítols tendeixen a tancar-se de nit.



El capítol està envoltat per bràctees lanceolades, superposades, agudes, amb pilositat fosca, amb el marge fosc, molt més curtes que les flors. Floreix a partir de Nadal i la podem trobar florida durant quasi tot l'any.



Els fruits són aquenis amb menys diversitat morfològica que el boixac de camp, corbats i pilosos.



El seu origen es creu híbrid i el lloc on es va originar és contro…

Desmai

Imatge
Salix babylonica L., Sp. Pl.: 1017 (1753)











Lletosa

Imatge
Lactuca serriola L.




La lletosa és una herba anual o biennal, rarament perennat de la família de les compostes, erecta i robusta, amb làtex, ramificada a la inflorescència, part fullosa de la tija amb pèls molt rígids, fa una olor força desagradable. Pot superar els 2 m perfectament.



Les fulles són rígides i molt o poc dividides, sense pecíol i amb la base molt retorçada i auriculada; auricules que abracen la tija; tenen els marges i els nervis amb pèls rígid, espinescents, arriben a fer més de 20 cm de llargada, tenen aspecte verd clar, o glauc.



Inflorescència molt ramosa amb abundants capítols amb involucre de fins a 15 mm; les flors són ligulades, de color groc clar. Floreix del juny fina a ben entrat el setembre.


Els fruits són aquenis pàl·lids el·líptics de fins a 8 mm amb costes longitudinals, el bec de l'aqueni és tan llarga com el cos. Trobem els primer fruits ben formats a finals de juliol.



Habita els herbassars ruderals i arvenses sovint en llocs humits i profunds.
A la co…

Nespler

Imatge
Mespilus germanicaL., Sp. Pl. 1: 478 (1753) 



Petit arbre de no gaire més de 3 m, de la família de les rosàcies, molt ramificat amb les branques petites piloses i rogenques.



Fulles de fins a 12 x 4 cm, oblongues o lanceolades, sovint obtuses, normalment enteres, amb l'anvers verd fosc i pilós i el revers més blanquinós; pecíol de fins a 8 mm.
Flors solitàries de fins a 5 cm de diàmetre amb peduncle de fins a 5 mm; 5 sèpals de fins a poc més de 15 mm de mida similar als pètals; 5 pètals de fins 26 mm amb l'àpex emarginat; fins a 40 estams soldat a la base; ovari ínfer. Floreix de l'abril a final de maig.
El fruit és un pom de 3-8 cm de diàmetre, una mica piriforme, granes de 12 x 7 mm, de vegades sense llavors.




Habita en estat dubtosament naturalitzat els marges de camps i vores de rius.

Cultivat a la mediterrània i al SW d'Àsia des de l'antiguitat. Rarament naturalitzat a partir de cultius abandonats.

Els fruits es cullen verds i s'espera fins que estan passats …

Palmera de Canàries

Imatge
Phoenix canariensis Chabaud in Prov. Agric. Hort. Ill. 19: 293 (1882)



Palmera amb un tronc de fins a 100 cm de diàmetre o més, i fins a 20 m d'alçada. El tronc queda amb les restes de la base de les fulles que van caient o que es tallen quan és cultivada.




Les fulles poden arribar a superar els 5 m de llargada. Estan dividides de manera pinnatífida en segments prims i punxencs de fins a 100 x 2,5 cm. El raquis amb espines de fins a més de 25 cm.




Inflorescències diferenciades per sexes. La masculina erecta i blanquinosa amb un peduncle de fins a 70 cm i amb ramificacions de fins a 20 cm, envoltada per una espata bivalva que esdevé rogenca i dura a la maduresa. La femenina pèndula al madurar, de color taronja i de fins a 2 m, amb ramificacions de fins a 80 cm, amb l'espata també bivalva de fins a 80 x 20. Les flors masculines de 6-7 × 3-5 mm, blanquinoses; les femenines 7-9 × 4-6 mm, verdes o groguenques. Floreix del setembre al desembre.



Fruits (dàtils) d'1,5-2,3 × 1-1,3 cm …