Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2013

Plantatge de ca

Imatge
Plantago sempervirens Crantz Inst. Rei Herb. 2: 331 (1766)
= Plantago cynops L., Sp. Pl. ed. 2: 167 (1762), nom. illeg., non L., Sp. Pl.: 116 (1753)

Planta perenne de la família de les plantaginàcies, lignificada, de fins a mig metre o poc més, pilosa, la majoria sense glàndules; tija ramificada des de la base, amb els entrenusos de fins a 2,5 cm, sovint més curts que les fulles.




Fulles oposades, linears, enteres, més o menys triquetres, de fins a 60 x 2 mm, connades i amb una curta beina de fins a 3 mm, una mica piloses.




Inflorescència en espiga ovoide, semblant a un glomèrul, amb més de 5 flors, de fins 20 x 12 mm; flors oposades o verticil·lades, bràctees de 4-6 mm, ovades, mucronades, les inferiors més llargues, de fins a 12 mm i acabades amb una prolongació linear, amb el nervi central que arriba a l'àpex i amb els marges escariosos; peduncle més llarg que l'espiga, de fins a 10 cm; sèpals soldats a la base, diferents, els anteriors poc més grans que els posteriors de fins…

Lleteresa de Mariola

Imatge
Euphorbia flavicoma DC., Cat. Pl. Horti Monsp.: 110 (1813)
subsp. flavicoma
= E. mariolensis Rouy in Bull. Soc. Bot. France 29: 127 (1882)
= E. flavicoma subsp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs & Vigo in Butll. Inst. Catalana Hist. Nat. 38: 85 (1974)
= E. verrucosa auct., non L. nec Lam.
= E. polygalifolia auct. cat.



Planta perenne de la família de les lletereses (Euphorbiaceae), amb la base molt lignificada i el rizoma gruixut, les tiges herbàcies o feblement lignificades, sovint ramificada des de la base, glabra o una mica pubescent amb la pilositat molt curta, rarament supera els 40 cm.





Fulles denticulades, excepcionalment enteres, el·líptiques, obovades o oblongues, de fins a 20 x 9 mm.



Inflorescència verda en forma de pleocasi amb 4-7 radis, bràctees ovades; glàndules del ciati grogues, sense apèndix. Fruit en càpsula de fins a 5 mm, berrugosa. Granes normalment llises, de fins 2,5 mm; carúncula de 0,8 x 1 mm. Floreix des de l'abril fins a entrat el juliol.



Habita les brolles àride…

Lleteresa nicenca

Imatge
Euphorbia nicaeensisAll., Fl. Pedem. 1: 285 (1785)
subsp. nicaeensis


Planta perenne de la família de les lletereses (Euphorbiaceae), fruticosa, glauca, glabra, amb abundant làtex blanc; vàries tiges afil·les a la part inferior i amb les fulles inferiors una mica arrosetades, normalment no ramificada, pot arribar a superar els 50 cm; arrel gruixuda, de fins a 2 cm de diàmetre.



Fulles lanceolades o oblongues, de fins a 50 x 10 aproximadament, sèssils, molt glauques.






Inflorescència en pleocasi de fins a més de 15 radis de fins a 5 cm, de vegades bifurcats, bràctees cordiformes ovades, grogues. Flors en ciati amb les glàndules en forma trapezoidal amb dos apèndixs en forma de corns curts i prims. Floreix de l'abril al juliol


Fruit en càpsula de fins a poc menys de 5 mm; granes llises de fins a 2,4 x 1,8 mm, grises o negroses de vegades una mica foveolades, carúncula de fins 0,6 x 0,8 mm.


Habita els matollars i les brolles de romer i xipell, sovint prefereix els rocams o sòls pedregosos …

Pinzell

Imatge
Staehelina dubia L., Sp. Pl. 840 (1753)


Mata grisenca de la família de les compostes (Asteraceae), ramificada des de la base i sovint amb les branques tortuoses.




Fulles verdes a l'anvers i tomentoses i blanquinoses al revers, lanceolades o linears de no més de 4 mm d'amplada, dentades, les superiors més o menys enteres.




Inflorescència en capítol de fins 20 x 5 mm, amb l'involucre purpurescent amb pilositat blanquinosa al centre de les bràctees i les flors purpúries; corol·la amb el tub de fins a 14 mm i el limbe de fins a 9 mm. Floreix del maig al juliol.



Fruits en aqueni de fins a 5 mm, i amb el papus de fins a 25 mm.



Habita les brolles de xipell i romer (Rosmarino-Ericion).

Comú a tota la comarca però no massa abundant, falta en alguns llocs.

Distribució mediterrània de l'oest.




Veçot

Imatge
Vicia peregrina L., Sp. Pl.: 737 (1753)

Planta anual de la família de les papilionàcies o lleguminoses (Fabaceae); tiges ascendents o trepadores, de fins a 50 cm o poc més, s'enfila sobre altres plantes mitjançant circells.



Fulles de fins a 50 mm, amb 3-7 parells de folíols truncats, escotats i mucronats o tridentats, el darrer transformat en circell; estípules lanceolades i enteres.
Inflorescència reduïda a una sola flor de fins a 17 mm; calze zigomorf amb dents desiguals; corol·la amb els pètals purpuris, estendard de fins a 12 mm de llargada.


Fruit en llegum de fins a 40 x 10 mm, pla quan és verd i inflat quan va madurant, pubescent, amb els pèls aplicats que esdeve més o menys glabre quan madura; 4-6 granes globoses de 4-6 mm, grisenques amb taques més fosques. Floreix i fructifica de març a juny.




Habita els herbeis i herbassars de les vores dels camins i dels camps de conreu (Secalion cerealis).
És comú i força abundant.
Distribució àmpliament mediterrània i del SW asiàtic, e…

Oriola

Imatge
Centaurea melitensis L., Sp. Pl. 917 (1753)


Planta anual o bianual de la família de les compostes (Asteraceae), més o menys ramificada, pilosa o escabrida que li dóna aspecte blanquinós, pot superar els 50 cm i és habitual trobar exemplars més grans; tija alada donat que les fulles són decurrents.



Fulles de la base peciolades i molt dividides, les caulinars, sèssils, decurrents i més o menys enteres.



Inflorescència en capítols solitaris o en grups de fins a 3, ovoides; de vegades alguns capítols inferiors amb les flors cleistògames; capítols de fins a 12 mm de llargada i l'involucre de fins a 12 mm de diàmetre sense comptar les espines; les espínules laterals de l'involucre poden arribar als 5 mm; bràctees de l'involucre lanceolades amb un apèndix punxenc terminal; flors ordinàries grogues amb un tub de 5 mm i el limbe de fins a 6 m, les cleistògames no sobresurten de les bràctees del capítol. Floreix de l'abril fins a ben entrat l'estiu.

Fruit en aqueni de fins a …

Sant Joan

Imatge
"Per Sant Joan lo riu vol carn"



"Des de Sant Corneli a Sant Joan, aquest any, lo riu baixe gran". Excepcional veure l'aiguat que va avall, impressionant. No en tinc record, les comportes obertes, ara arriba l'aiguat del desgel; potser per Sant Poncià i Sant Hipòlit. A l'ombra fa fred i a dormir en manta, malgrat la gran Lluna que he vist des del terrat. Com els gats miro la Lluna.



De l'herba de Sant Joan, la virtut és gran.

Cresta de gall

Imatge
Bartsia trixago L., Sp. Pl.: 602 (1753)
= Bellardia trixago (L.) All., Fl. Pedem. 1: 61 (1785)
= Trixago apula Steven in Mém. Soc. Imp. Naturalistes Moscou 6: 4 (1823)


Herba erecta anual de la família de les escrofulariàcies, no ramificada, hemiparàsita amb hostes no definits, pubescent, glandulosa, amb la tija de secció quadrada i sovint vermellosa, rarament supera els 50 cm.




Fulles oposades, sèssils, amplexicaules, estretament lanceolades, dentades, de vegades pinnatífides, de fins 80 x 15 mm.



Inflorescència en raïm disposat de forma tetragonal, dens, flors que a la inflorescència s'obren de baix a dalt en espiral.




Flors amb el calze soldat, en forma de 2 lòbuls, de fins a 10 mm, amb les dents molt més curtes que el tub; corol·la de fins a 25 mm, bilabiada, normalment amb el llavi inferior blanc i el superior rosat o púrpura, de vegades tota la flor és groga; anteres grogues, piloses. Floreix de l'abril al juny.

El fruit té forma de càpsula subglobulosa, pubescent i que supera…

Desferracavalls glauc

Imatge
Hippocrepis scorpioides Req. ex Benth. Cat. Pl. Pyrénées: 90 (1826)
= Hippocrepis glauca auct. hisp., p.p., non Ten., Fl. Napol. 2: 155 (1820) = Hippocrepis comosa L., Sp. Pl.: 744 (1753) subsp. scorpioides (Req. ex Benth.) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot, Flora   Manual dels PPCC: 266 (1990) [incl. H. fruticescens Sennen]



El desferracavalls glauc és una mata petita de la família de les papilionàcies o lleguminoses (Fabàcies), de vegades una mica rizomatosa, pubescent i amb pèls blanquinosos aplicats; la base de la planta és lignificada; les tiges aèries són anuals i herbàcies, prostrades abans de la floració i ascendents quan està florida o fructificada.



Fulles amb el pecíol sovint més llarg que el limbe, imparipinnades, amb 4-8 parells de folíols obovats, pilosos i glandulosos per ambdues cares, d'un verd glauc.



Inflorescència en forma de corona, les flors surten del mateix punt, peduncle molt més llarg que la fulla corresponent; flors de fins a 10 mm; corol·la groga amb l'e…