La riuada contínua de gener-juny de 2013
La constància de l'aigua, comportes avall del pont de Flix, la remor des de casa, la remor de sempre. Una riuada infinita que no va parar fins passat Sant Joan. No tinc record de les comportes obertes durant tant temps, gener de 2013.
Anem seguint l'evolució i els canvis en la floració de les espècies de vegetació de ribera per poder fer comparacions respecte a un any "normal" en el que l'aigua no la cobreix durant tant de temps.
Mesura de la proporció [controlada] de la riuada, a l'altre costat del pont, gener de 2013
Lo Sol de cara, les comportes a tope, gener de 2013
De sobre lo talús de la gasolinera vella, gener de 2013
De sobre lo talús de la gasolinera vella, a l'esquerra l'automàtica parada, la segona a tope, gener de 2013
Vista del cementiri, a pla mitjà la pilastra del marge esquerre, desgraciadament em va donar el nom ja que poques setmanes abans del meu naixement va morir ofegat el meu cosí germà Fernando Mur i Lloret (E.P.D.) quan encara era massa jove. Lo riu és sério, sempre ho han dit: "per Sant Joan lo riu vol carn". De petit no m'hi deixaven baixar, encara que anàvem a mullar-nos les sabates a la barca intentant pescar madrilles en un pot de tomata buit, abans d'anar al cine a l'Ebro i que mun pare (acomodador del cine) se n'anterés.
La constància de l'aigua, comportes avall del pont de Flix, la remor des de casa, la remor de sempre. Una riuada infinita que no va parar fins passat Sant Joan. No tinc record de les comportes obertes durant tant temps, gener de 2013.
