Translate

dijous, 6 de setembre de 2012

Coscoll

Quercus coccifera L.



Fulles punxenques de coscoll, les Valls, Flix


El coscoll, també anomenat garric, és un arbust de la família de les fagàcies, que rarament supera els 2 m, encara que, de vegades, en exemplars vells, té forma de petit arbre i supera aquesta alçada. És de la família del faig i del gènere de les carrasques (fulles persistents) i dels roures (fulles marcescents o caduques a l'hivern). La seva escorça és fina, llisa i grisenca.




Rama de coscoll amb una gla verda que sobresurt de la cúpula, cap a la punta de l'Home, Riba-roja


Té les fulles verdes i lluents i sense pèls que fan fins a 4 cm de llargada i tenen un pecíol petit; són ovades i ondulades i les vores amb dents espinoses.





Rama de coscoll amb glans verdes que no sobresurten gaire de les cúpules, al mes d'agost cap a la punta de l'Home, Riba-roja d'Ebre


Té les flors masculines agrupades en ramells anomenats aments i les femenines en inflorescència separada, com és el cas dels altres components del gènere Quercus. El fruit és una gla que, de vegades, no sobresurt massa de la cúpula. Està en flor des de final de març fins al maig.




Detall de la gla, cap a la punta de l'Home, Riba-roja


La cúpula que porta la gla està recoberta d'esquames llargues i rígides, patents o corbades; un cop madura, la gla es desprèn de la cúpula, s'asseca i queda a les rames durant un cert temps.




Cúpula seca de la temporada anterior, cap a la punta de l'Home, Riba-roja

Gla madur de coscoll, Flix vers la Palma, Vingalis, novembre de 2012

Gla madur de coscoll, Flix vers la Palma, Vingalis, novembre de 2012



Viu a les garrigues a les quals dóna el nom, també en comunitats convivint amb el xipell i el romer, amb les mates o amb l'arçot, entre d'altres espècies. És una planta de distribució mediterrània molt comú i abundant a la nostra comarca.

Les escorces de les espècies del gènere són riques en tanins, bàsicament àcid quercitànic, i es feien servir per curtir pells. Per la seva composició són també astringents; l'escorça bullida i macerada  es fa servir per curar llagues i hemorroides. El seu ús per via digestiva s'ha d'evitar. Les escorces de la carrasca o del roure són de millor qualitat pel que fa a la seva composició química. Molt rarament i en temps de guerres i penúries s'ha utilitzat la gla per fer farina per al consum humà.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada