Dittrichia viscosa (L.) Greuter
(=Inula viscosa Aiton)
L'olivarda és una planta de base llenyosa que arriba a 1 m, ramificada des de la base i amb fulles molt abundants. Les tiges culminen en la inflorescència que és un raïm de capítols; està coberta de pèls i és molt enganxosa a causa de les glàndules que cobreixen tota la planta; l'olor no és gaire agradable i les fulles són de gust amargant.
Les fulles densament disposades a la tija són lanceolades i no tenen pecíol; per contra, tenen dues orelletes a la base que envolten parcialment la tija; les vores són dentades i ondulades.
Les flors estan agrupades en capítols envoltats per bràctees enganxifoses. El conjunt està disposat a la part alta de les rames en forma de raïm; les flors exteriors tenen una llengüeta amb 3 dents i les interiors tenen forma de tub amb 5 dents. Els fruits fan poc més de 2 mm i estan culminats per una coroneta d'on surt el papus, conjunt de pèls que ajuda a la dispersió del fruit mitjançant el vent. La floració comença a mitjan agost i s'allarga fins ben entrada la tardor.
Habita els descampats erms, les vores de camins i d'altres vies de pas; colonitza terres remogudes i talusos. És molt comuna i abundant a la nostra comarca.
Font i Quer, al llibre el Dioscorides renovado, esmenta que a Algèria s'utilitza pel tractament del paludisme i malalties de les vies urinàries i que altres autors afirmen ser planta fatal per les cabres; també comenta que al País Valencià s'utilitza com a vulnerària. És recomanable utilitzar-la sols per a ús extern.
(=Inula viscosa Aiton)
 |
| Plantes d'olivarda en floració primerenca a l'agost, Riba-roja d'Ebre |
L'olivarda és una planta de base llenyosa que arriba a 1 m, ramificada des de la base i amb fulles molt abundants. Les tiges culminen en la inflorescència que és un raïm de capítols; està coberta de pèls i és molt enganxosa a causa de les glàndules que cobreixen tota la planta; l'olor no és gaire agradable i les fulles són de gust amargant.
 |
| Detall de les fulles, talús pedregós vora l'Ebre, Garcia |
Les fulles densament disposades a la tija són lanceolades i no tenen pecíol; per contra, tenen dues orelletes a la base que envolten parcialment la tija; les vores són dentades i ondulades.
 |
| Rama terminal amb inflorescències (capítols) en raïm, Flix |
Les flors estan agrupades en capítols envoltats per bràctees enganxifoses. El conjunt està disposat a la part alta de les rames en forma de raïm; les flors exteriors tenen una llengüeta amb 3 dents i les interiors tenen forma de tub amb 5 dents. Els fruits fan poc més de 2 mm i estan culminats per una coroneta d'on surt el papus, conjunt de pèls que ajuda a la dispersió del fruit mitjançant el vent. La floració comença a mitjan agost i s'allarga fins ben entrada la tardor.
 |
| Detall de rama terminal amb inflorescències (capítols) en raïm, Flix |
Habita els descampats erms, les vores de camins i d'altres vies de pas; colonitza terres remogudes i talusos. És molt comuna i abundant a la nostra comarca.
Font i Quer, al llibre el Dioscorides renovado, esmenta que a Algèria s'utilitza pel tractament del paludisme i malalties de les vies urinàries i que altres autors afirmen ser planta fatal per les cabres; també comenta que al País Valencià s'utilitza com a vulnerària. És recomanable utilitzar-la sols per a ús extern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada