Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2012

Coletxó

Imatge
Moricandia arvensis (L.) DC., Syst. Nat. 2: 626 (1821)
Brassica arvensis L., Mant. Pl. 1: 95 (1767)
=B. moricandia Boiss., Voy. Bot. Espagne 2: 34 (1839), nom. illeg.


(Veure Coletxó gros)

Planta anual o perenne de la família de les crucíferes, glabra i glauca. Tija ramosa i amb la base llenyosa com es pot veure a la foto següent. Pot superar bé el mig metre.


Vista de la base de la planta amb la tija llenyosa, amb abundant fullam. Població que fa anys que es manté.


Fulles una mica suculentes; les mitjanes i superiors amplexicaules, sovint en forma lanceolada o espatulada i amb el nervi central molt marcat, amb l'àpex obtús. Les fulles de la base no formen clarament una rosteta basal.


Inflorescència en raïm sense bràctees, amb de 10 a 20 flors. Pètals de fins a 25 mm, liles o blanquinosos. Sèpals linears o lanceolats; els laterals gibosos a la base, lanceolats.


Floreix del març a l'abril. En temps de bonança climàtica, la trobem florida des del desembre fins a l'estiu.




Fruits…

Sarronets de pastor

Imatge
Capsella bursa-pastoris (L.) Medik., Pfl.-Gatt.: 85 (1792)
Thlaspi bursa-pastoris L., Sp. Pl.: 647 (1753)




Planta herbàcia de la família de les crucíferes, anual o biennal, pilosa, amb pèls simples o estriats estelats. La planta fa uns 50 cm però pot arribar als 70 cm.



Fulles basals persistents, en roseta basal, lanceolades, enteres o un poc denticulades i pinnatífides o pinnatipartides.




Les fulles caulinars són sèssils i cordades, menys dividides, sagitades i amplexicaules



Les flor s'agrupen en raïms terminals que són triennals, corimbiformes en el moment àlgid de la població. Sèpals de fins a 2 mm, ovats, amb un marge membranós, de color marró rogenc a l'àpex, amb pilositat a la cara externa. Els pètals són blancs. Els estams de fins a 2 mm amb 2 nivells (4+2), amb les anteres de fins a 0,4mm.




Els fruits en forma de cor (aqueni), de 4 x 7 mm; marge apical emarginat; les teques o valves són una mica reticulades. Les llavors fan uns 1 x 0,5 mm





Planta que habita els herbassars r…

Eròfila

Imatge
Erophila verna (L.) Chevall.
=Draba verna L.




Herba molt petita de la família de les crucíferes, fràgil, hàbit en forma d'escap, efímera, pilosa, sovint no supera els 10 cm d'alçada, rarament poc més.




Fulles agrupades en roseta basal, enteres o rarament una mica dentades, amb pilositat composta per pèls simples i pèls bifurcats, de fins a 25 x 10 mm, espatulades o ovades.




Flors pentàmeres en raïm sense bràctees, amb unes 2-15 flors per escap; pedicels de fins a un 2 mm; sèpals obtusos de fins a 1,5 mm, pilosos; pètals blancs, bífids, de fins a poc més de 3 mm; 6 estams, 2 més curts que els altres 4, inclosos a la corol·la; anteres grogues; té 4 nectaris laterals; estil simple molt curt. Floreix del desembre al març.

Fruit en siliqua elíptica o oblonga orbicular, latisepta, glabra de fins a 8(10) x 3 mm. Granes entre 15-40, biserides, ovals, marró rogenc, sense ala.




Habita els pradells i herbeis d'anuals, sovint ruderals i arvenses, sobre sòls ben desenvolupats o molt prims so…

Flor-robí

Imatge
Lamium amplexicaule L. subsp. amplexicaule



La flor-robí és una herba anual de la família de les labiades, poc ramificada; tija de secció quadrangular, de tiges poc folioses, de rel prima, rarament supera els 30 cm d'alçada.


Les fulles fan entre 4 i 8 cm amb el pecíol inclòs, limbe ovat, crenat o lobat de fins a 25 x 20 mm, amb pilositat curta, d'un verd grisenc.



Flors reunides en 2 a 5 verticil·lastres, amb les bràctees molt similars a les fulles però sèssils i de fins a 40 mm de llargada; les bràctees de vegades estan tenyides de tonalitats purpúries



Calze de fins a 7-9 mm; corol·la de 15-20 mm amb el tub molt llarg, bilabiada, amb pilositat molt curta, el llavi inferior amb l'interior blanquinós i amb tonalitats purpúria com la resta de la corol·la; els estams queden protegits pel llavi superior, les anteres són piloses i el pol·len de color taronja o vermellós; l'estil també està inclòs amb l'estigma dividit en segments desiguals. El màxim de la floració es dóna …

La Torre de l'Espanyol

Imatge
La Torre de l'Espanyol situada a la base de les Aubagues, a la cara nord de la Serra del Tormo; a primer terme el bosc de ribera sense fullam durant el mes de desembre; els camps de Vinebre a punt de ser adobats, alguns grups de pins aillats.



Des del Tossal de Canta-ranes es gaudeix d'una bona vista dels camps de conreu del Planot i les pinedes denses de les Aubagues darrere el poble. Al fons la Serra del Tormo amb el seu punt culminant, lo Piló del Tormo (525 m) i el pas del Pla de la Mola, camí de Garcia.



Vinebre

Imatge
A la foto de dalt podem veure el poble de Vinebre al marge esquerre de l'Ebre, vist des del camí de Barbers (Ascó) al marge dret del riu per on passava el camí de Sirga. A primer terme hi ha el bosc de ribera, dominat pels àubens; entre l'aubera i el poble, els camps encara en terme d'Ascó, amb algun sembrat que comença a sortir. Al fons, a sobre del campanar, es veu la Punta de la Bruixeta i el Tossal de Canta-ranes cap a la serra del Rovelló; al fons a la dreta el límit nord-est de la Serra del Tormo.


Punta de la Bruixeta (190 m.) vista des del extrem sud-oest de la serra del Tossal de Canta-ranes (238 m) entre els termes de Vinebre i la Torre de l'Espanyol;  al darrere la plana conreada entre la Torre de l'Espanyol i Vinebre al marge esquerre de l'Ebre; al fons les muntanyes que limiten la Ribera d'Ebre amb la Terra Alta.


Base de la Punta de la Bruixeta; darrere de l'indicador un bancal abandonat d'oliveres, colonitzat per argelagues, romers i g…

Faió

Imatge
El campanar de l'antic Faió, aturat en el temps, marca el límit superior de l'Ebre en l'estudi del present bloc; sols als murs del campanar hi hem comptat més d'una desena d'espècies.



Ascó

Imatge
Ascó, vist des del camí que baixa a l'embarcador de Vinebre el dia de Sant Esteve de 2012; a primer terme un sembrat que comença a créixer i darrere els camps del marge esquerre de l'Ebre, al fons la serra de la Fatarella. La foto està feta des dels herbassars que envolten el sembrat.




A primer terme veiem els camps de conreu de Vinebre i Ascó al marge esquerre de l'Ebre, entre els camps i el poble d'Ascó es veuen afilerats els àubens del bosc de ribera que seguixen el marge del riu; al fons la Serra de la Fatarella.



Verònica polida

Imatge
Veronica polita Fr.
=Veronica agrestris subsp. polita (Fr.) Rouy



La verònica polida és una herba anual de la família de les escrofulariàcies; pilosa amb dos tipus de pèls, uns curts i unicel·lulars de fins a 0,5 mm i els altres més llargs de 0,5 mm i glandulífers; tiges ajagudes i ramificades de fins a 40 cm.



Les fulles de fins a 15(17) x 13(15) mm són ovals o arrodonides i cordiformes, dentades, amb unes 7-10 dents, els pecíols poden arribar als 4-5 mm però sovint són més curts.
Inflorescència en forma de raïm molt lax, terminal; les bràctees de la base de les flors són similars a les fulles; realment no té l'aspecte de raïm; alguns pedicels arriben als 20 mm i de vegades són més llargs que la bràctea corresponent, corbats cap avall quan són madurs. 
Les flors són pentàmeres; calze amb 4 sèpals de 3-6 x 3-4 mm ovals, sobrepassen la càpsula, estan solapats a la base i són divergents a l'àpex; corol·la de fins a poc més de 6 mm de diàmetre, amb 4 pètals d'un blau viu i amb e…

Argelaga

Imatge
Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius
=Spartium scorpius L.



L'argelaga és una mata de la família de les papilionàcies o lleguminoses, espinosa, amb fulles simples o nul·les, molt ramificada, d'aspecte grisenc; tiges endurides i amb la base difícil d'arrabassar; branquillons amb costes fines separats per solcs més amples; sovint no supera el mig metre però pot arribar als 2 m.


Les espines són la part terminal dels branquillons transformats, sovint sense ramificacions i de varis cm de llargada, molt fortes i punxenques.
Les fulles són unifoliades, de fins a 8 mm, i amb dues estípules a la base, alternes, subsèssils, promptament caduques i sols  hi queden les restes de les estípules que estan a la base del curt pecíol.


Les flors estan agrupades en fascicles o raïms terminals que neixen dels òrgans estipulars de l'any anterior; calze campanulat i bilabiat, llavis més curts que el tub; corol·la de fins a 10 mm, d'un groc viu i fort  que esdevé color rov…

Cervina

Imatge
Plantago coronopus L.


La cervina o plantatge de fulla retallada és una planta herbàcia anual o perennat, de la família de les plantaginàcies; acaule, amb les fulles agrupades en una roseta basal; pilosa o glabra, normalment no passa d'un pam d'alçada.



Fulles alternes en roseta basal, linears i pinnatífides o fins a 2-pinnatipartides, rarament enteres, d'un verd blanquinós o una mica glauques; de vegades gruixudes sense ser carnoses, amb els lòbuls o divisions prims, aguts i corbats cap a la base de la fulla; de fins a poc més de 10 x 15 mm.




Inflorescència en espiga compacta de fins a 7 x 0,8 cm, excepcionalment més llarga o ampla; bràctees ovades i subagudes; flors hermafrodites, tetràmeres; sèpals diferents entre si, soldats a la base i amb la carena ciliada; corol·la amb el tub pilós de fins a 3 mm. Els estams superen les flors i tenen les anteres groguenques. Ampli període de floració que va des de finals de febrer fins ben entrat l'octubre.
Càpsula dehiscent transv…

Abelia

Imatge
Abelia x grandiflora (André) Rehder



L'Abelia x grandiflora és un híbrid originat a partir de l'Abelia chinensis i l'Abelia uniflora; pertany a la família de les caprifoliàcies; és un arbust marcescent o semicaduc, amb les branques arquejades; pot arribar als 3 metres però rarament passa del metre i mig.


Les fulles són ovades o lanceolades, oposades, dentades, d'un verd brillant, d'entre 2 i 6 cm de llargada x poc més de 2 d'amplada.




Les flors estan agrupades en raïms; el calze està format per 5 lòbuls obtusos soldats a la base, vermellosos i persistents després de la floració;  la corol·la és blanca amb tonalitats rosades, tubular en forma campanulada amb el tub tort, una mica olorosa, de fins a 2 cm de llargada. Floreix durant un llarg període que va des de la primavera fins ben entrada la tardor, aquesta característica li dóna un plus important en jardineria.
El fruit és un aqueni allargat inclòs al calze; les granes, si es produeixen, són inviables.



El nom ge…