dilluns, 31 de desembre de 2012

Coletxó

Moricandia arvensis (L.) DC., Syst. Nat. 2: 626 (1821)
Brassica arvensis L., Mant. Pl. 1: 95 (1767)
=B. moricandia Boiss., Voy. Bot. Espagne 2: 34 (1839), nom. illeg.




Coletxó en flor i fruits incipients, Pas de l'Ase, Ascó-Garcia, desembre de 2012

Planta anual o perenne de la família de les crucíferes, glabra i glauca. Tija ramosa i amb la base llenyosa com es pot veure a la foto següent. Pot superar bé el mig metre.


Coletxó en flor mostrant l'arrel gruixuda, Pas de l'Ase, Ascó-Garcia,
desembre de 2012

Vista de la base de la planta amb la tija llenyosa, amb abundant fullam. Població que fa anys que es manté.


Fulles de coletxó, Pas de l'Ase, Ascó-Garcia, desembre de 2012

Fulles una mica suculentes; les mitjanes i superiors amplexicaules, sovint en forma lanceolada o espatulada i amb el nervi central molt marcat, amb l'àpex obtús. Les fulles de la base no formen clarament una rosteta basal.


Coletxó en flor, flor en vista frontal, Pas de l'Ase, Ascó-Garcia,
desembre de 2012

Inflorescència en raïm sense bràctees, amb de 10 a 20 flors. Pètals de fins a 25 mm, liles o blanquinosos. Sèpals linears o lanceolats; els laterals gibosos a la base, lanceolats.


Coletxó en flor, flor en vista lateral, Pas de l'Ase, Ascó-Garcia, desembre de 2012

Floreix del març a l'abril. En temps de bonança climàtica, la trobem florida des del desembre fins a l'estiu.


Coletxó en flor, flor en vista lateral, al descobert estams i estil, Pas de l'Ase, Ascó-Garcia,
desembre de 2012

Coletxó en fruit (síliqua),  en vista lateral, Pas de l'Ase, Ascó-Garcia, desembre de 2012

Coletxó en fruit en vista lateral, es veuen llavors alternants a cada lòcul de forma biseriada, Pas de l'Ase,
 Ascó-Garcia, desembre de 2012

Fruits de fins a 60 x 3 mm, erectes, rectes i comprimits lateralment. Granes àpteres d'1,2 x 0,8 mm aproximadament, biseriades, sense ales evidents, el·lipsoïdals i aplanades, de color marró clar.


Coletxó en fruit, fruit passat de l'any anterior  en vista lateral, es veuen llavors alternants a cada lòcul
de forma pseudobiseriada, Pas de l'Ase, Ascó-Garcia, desembre de 2013

Habitat arvense i viari del coletxó, Pas de l'Ase, Ascó-Garcia, desembre de 2012

Habitat arvense i viari del coletxó, Pas de l'Ase, Ascó-Garcia, desembre de 2012

Habita les vores de camins i de conreus, amb preferència pel sòl calcari i margós o guixenc.

De distribució Mediterrània Sahariana, ha esdevingut invasora en algunes zones, l'hem vist molt abundant vers Maials barrejat amb ruca.

A la nostra comarca era inexistent fins a principis del 2000; ara s'està estenen pels límits nord de Garcia i sud de Maials i Almatret i hi ha rogles on la trobem molt abundant. Creiem que acabarà colonitzant perfectament tota la comarca.

Rarament les seves fulles es consumeixen en amanida.





diumenge, 30 de desembre de 2012

Sarronets de pastor

Capsella bursa-pastoris (L.) Medik., Pfl.-Gatt.: 85 (1792)
Thlaspi bursa-pastoris L., Sp. Pl.: 647 (1753)



Sarronet de pastor en flor i fruit, Vinebre, herbassar arvense,
26 de desembre de 2012

Planta herbàcia de la família de les crucíferes, anual o biennal, pilosa, amb pèls simples o estriats estelats. La planta fa uns 50 cm però pot arribar als 70 cm.



Fulla inferior de sarronet de pastor en flor i fruit, Vinebre, herbassar arvense,
26 de desembre de 2012

Fulles basals persistents, en roseta basal, lanceolades, enteres o un poc denticulades i pinnatífides o pinnatipartides.



Fulla caulinar auriculada sarronet de pastor en flor i fruit, Vinebre, herbassar arvense,
26 de desembre de 2012

Les fulles caulinars són sèssils i cordades, menys dividides, sagitades i amplexicaules



Flors i fruit en corimbe de sarronet de pastor

Les flor s'agrupen en raïms terminals que són triennals, corimbiformes en el moment àlgid de la població. Sèpals de fins a 2 mm, ovats, amb un marge membranós, de color marró rogenc a l'àpex, amb pilositat a la cara externa. Els pètals són blancs. Els estams de fins a 2 mm amb 2 nivells (4+2), amb les anteres de fins a 0,4mm.





Els fruits en forma de cor (aqueni), de 4 x 7 mm; marge apical emarginat; les teques o valves són una mica reticulades. Les llavors fan uns 1 x 0,5 mm






Planta que habita els herbassars ruderals i arvenses, vores de camps i camins.

És de distribució cosmopolita, la trobem en bona part del món.

Molt comú i abundant en tots els camps i herbassars de la nostra comarca.

En medicina popular, diversos autors la consideren vasoconstrictora i hemostàtica. S'ha vingut utilitzant com a tònic uterí a causa de la seva acció constrictiva muscular de l'úter.






dissabte, 29 de desembre de 2012

Eròfila

Erophila verna (L.) Chevall.
=Draba verna L.




Eròfila en flor, Ascó, vers el Pas de l'Ase, herbei de teròfits entre molses, desembre de 2012

Herba molt petita de la família de les crucíferes, fràgil, hàbit en forma d'escap, efímera, pilosa, sovint no supera els 10 cm d'alçada, rarament poc més.



Plantes d'eròfila en flor, Ascó, vers el Pas de l'Ase, herbei de teròfits entre molses, desembre de 2012

Fulles agrupades en roseta basal, enteres o rarament una mica dentades, amb pilositat composta per pèls simples i pèls bifurcats, de fins a 25 x 10 mm, espatulades o ovades.



Eròfila en flor i fruit, Ascó, vers el Pas de l'Ase, herbei de teròfits entre molses, desembre de 2012

Flors pentàmeres en raïm sense bràctees, amb unes 2-15 flors per escap; pedicels de fins a un 2 mm; sèpals obtusos de fins a 1,5 mm, pilosos; pètals blancs, bífids, de fins a poc més de 3 mm; 6 estams, 2 més curts que els altres 4, inclosos a la corol·la; anteres grogues; té 4 nectaris laterals; estil simple molt curt. Floreix del desembre al març.

Fruit en siliqua elíptica o oblonga orbicular, latisepta, glabra de fins a 8(10) x 3 mm. Granes entre 15-40, biserides, ovals, marró rogenc, sense ala.



Pradell herbós sobre rocam, hàbitat típic de l'eròfila, Ascó, vers el Pas de l'Ase, herbei de teròfits entre molses,
desembre de 2012

Habita els pradells i herbeis d'anuals, sovint ruderals i arvenses, sobre sòls ben desenvolupats o molt prims sobre rocams, en llocs humits i ombrívols al menys durant l'hivern.

Planta de distribució pluriregional.

A la nostra és comú i abundant als pradells que es fa.

Sembla probable que les poblacions de la nostra comarca s'aproparien al tàxon E. spathulata Láng, encara que molts autors la consideren subespècie de la E. verna (E. verna (L.) Checall subsp. spathulata (Láng) Viim, (O. Bòlos & J. Vigo. 1984-2001) o fins hi tot com a varietat (cf. R. Morales, 1993)




divendres, 28 de desembre de 2012

Flor-robí

Lamium amplexicaule L. subsp. amplexicaule


Planta de flor-robí florida, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, desembre de 2012

La flor-robí és una herba anual de la família de les labiades, poc ramificada; tija de secció quadrangular, de tiges poc folioses, de rel prima, rarament supera els 30 cm d'alçada.


Fulla de flor-robí,  Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, desembre de 2012

Les fulles fan entre 4 i 8 cm amb el pecíol inclòs, limbe ovat, crenat o lobat de fins a 25 x 20 mm, amb pilositat curta, d'un verd grisenc.


Planta de flor-robí a punt de la florida, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, desembre de 2012

Flors reunides en 2 a 5 verticil·lastres, amb les bràctees molt similars a les fulles però sèssils i de fins a 40 mm de llargada; les bràctees de vegades estan tenyides de tonalitats purpúries


Planta de flor-robí florida, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, desembre de 2012

Calze de fins a 7-9 mm; corol·la de 15-20 mm amb el tub molt llarg, bilabiada, amb pilositat molt curta, el llavi inferior amb l'interior blanquinós i amb tonalitats purpúria com la resta de la corol·la; els estams queden protegits pel llavi superior, les anteres són piloses i el pol·len de color taronja o vermellós; l'estil també està inclòs amb l'estigma dividit en segments desiguals. El màxim de la floració es dóna entre el febrer i maig, però és planta molt primerenca i ja floreix als herbassars a recer a finals de desembre.

Els fruits són 4 núcules de fins a 3,5 x 1,3 mm, de color marró clar amb puntets blancs.



Hàbitat de flor-robí, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, desembre de 2012

Com la verònica polida habita els herbassars de les vores dels camps i de les xarxes viàries, en llocs sovint remoguts i nitrificats (Solano-Polygonetalia).

És planta de distribució subcosmopolita. És considerada com una mala herba.

Molt comú i abundant a tota la comarca.

S'han descrit varietats i formes a causa de la seva relativa variabilitat morfològica.



La Torre de l'Espanyol



La Torre de l'Espanyol, vist des del camí de Barbers a Ascó, desembre de 2012

La Torre de l'Espanyol situada a la base de les Aubagues, a la cara nord de la Serra del Tormo; a primer terme el bosc de ribera sense fullam durant el mes de desembre; els camps de Vinebre a punt de ser adobats, alguns grups de pins aillats.



La Torre de l'Espanyol, vist des del Tossal de Canta-ranes, desembre de 2012

Des del Tossal de Canta-ranes es gaudeix d'una bona vista dels camps de conreu del Planot i les pinedes denses de les Aubagues darrere el poble. Al fons la Serra del Tormo amb el seu punt culminant, lo Piló del Tormo (525 m) i el pas del Pla de la Mola, camí de Garcia.



Vinebre


Vinebre, vist des del camí de Barbers, desembre de 2012

A la foto de dalt podem veure el poble de Vinebre al marge esquerre de l'Ebre, vist des del camí de Barbers (Ascó) al marge dret del riu per on passava el camí de Sirga. A primer terme hi ha el bosc de ribera, dominat pels àubens; entre l'aubera i el poble, els camps encara en terme d'Ascó, amb algun sembrat que comença a sortir. Al fons, a sobre del campanar, es veu la Punta de la Bruixeta i el Tossal de Canta-ranes cap a la serra del Rovelló; al fons a la dreta el límit nord-est de la Serra del Tormo.


Punta de la Bruixeta, vista des del Tossal de Canta-ranes, Vinebe, setembre de 2012

Punta de la Bruixeta (190 m.) vista des del extrem sud-oest de la serra del Tossal de Canta-ranes (238 m) entre els termes de Vinebre i la Torre de l'Espanyol;  al darrere la plana conreada entre la Torre de l'Espanyol i Vinebre al marge esquerre de l'Ebre; al fons les muntanyes que limiten la Ribera d'Ebre amb la Terra Alta.


Punta de la Bruixeta

Base de la Punta de la Bruixeta; darrere de l'indicador un bancal abandonat d'oliveres, colonitzat per argelagues, romers i ginesta vimenera, entre d'altres mates.



Faió


Campanar de Faió

El campanar de l'antic Faió, aturat en el temps, marca el límit superior de l'Ebre en l'estudi del present bloc; sols als murs del campanar hi hem comptat més d'una desena d'espècies.



Ascó



Sembrat incipient, Ascó al fons, desembre de 2012


Ascó, vist des del camí que baixa a l'embarcador de Vinebre el dia de Sant Esteve de 2012; a primer terme un sembrat que comença a créixer i darrere els camps del marge esquerre de l'Ebre, al fons la serra de la Fatarella. La foto està feta des dels herbassars que envolten el sembrat.



Ascó vist des de la Punta de la Bruixeta, setembre de 2012

A primer terme veiem els camps de conreu de Vinebre i Ascó al marge esquerre de l'Ebre, entre els camps i el poble d'Ascó es veuen afilerats els àubens del bosc de ribera que seguixen el marge del riu; al fons la Serra de la Fatarella.



dijous, 27 de desembre de 2012

Verònica polida

Veronica polita Fr.
=Veronica agrestris subsp. polita (Fr.) Rouy


Planta de Verònica polida en flor, Vinebre, herbassar arvense, desembre de 2012

La verònica polida és una herba anual de la família de les escrofulariàcies; pilosa amb dos tipus de pèls, uns curts i unicel·lulars de fins a 0,5 mm i els altres més llargs de 0,5 mm i glandulífers; tiges ajagudes i ramificades de fins a 40 cm.


Planta de Verònica polida en flor, Vinebre, herbassar arvense,
desembre de 2012

Les fulles de fins a 15(17) x 13(15) mm són ovals o arrodonides i cordiformes, dentades, amb unes 7-10 dents, els pecíols poden arribar als 4-5 mm però sovint són més curts.

Inflorescència en forma de raïm molt lax, terminal; les bràctees de la base de les flors són similars a les fulles; realment no té l'aspecte de raïm; alguns pedicels arriben als 20 mm i de vegades són més llargs que la bràctea corresponent, corbats cap avall quan són madurs. 

Les flors són pentàmeres; calze amb 4 sèpals de 3-6 x 3-4 mm ovals, sobrepassen la càpsula, estan solapats a la base i són divergents a l'àpex; corol·la de fins a poc més de 6 mm de diàmetre, amb 4 pètals d'un blau viu i amb estries longitudinals més fosques, la gorja més clara; tenen 2 estams exserts, amb les anteres blanquinoses o blavoses; l'estil fa uns 2 mm i sobrepassa lleugerament el sinus del fruit. Floreix quasi tot l'any encara que la floració és més comú a l'hivern i començament de primavera.


Planta de Verònica polida en flor i fruit, Vinebre, herbassar arvense,
desembre de 2012

El fruit és una càpsula en forma de cor de fins a 6 mm d'amplada a l'àpex, més ampla que llarga, una mica comprimida, amb la superfície molt poc reticulada; granes de fins a 2 x 1,5 mm, menys de 10 per càpsula, de color groguenc.


Hàbitat típic de Verònica polida, Vinebre, herbassar arvense, desembre de 2012

Habita els herbassars de les vores dels camps i de les xarxes viàries, en llocs sovint remoguts i nitrificats (Solano-Polygonetalia).

És planta de distribució subcosmopolita. És considerada com una mala herba.

Molt comú i abundant a tota la comarca.

La verònica agresta (Veronica agrestis = Veronica agrestis subsp. polita) molt semblant a la verònica polida, de corol·la blanca i estil que no ultrapassa el sinus de la càpsula, no l'hem detectat a la zona que estudiem.



dimecres, 26 de desembre de 2012

Argelaga

Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius
=Spartium scorpius L.


Argelaga molt ramificada en flor, Vinebre, garriga, desembre de 2012

L'argelaga és una mata de la família de les papilionàcies o lleguminoses, espinosa, amb fulles simples o nul·les, molt ramificada, d'aspecte grisenc; tiges endurides i amb la base difícil d'arrabassar; branquillons amb costes fines separats per solcs més amples; sovint no supera el mig metre però pot arribar als 2 m.


Espines estriades d'argelaga, Vinebre, garriga, desembre de 2012

Les espines són la part terminal dels branquillons transformats, sovint sense ramificacions i de varis cm de llargada, molt fortes i punxenques.

Les fulles són unifoliades, de fins a 8 mm, i amb dues estípules a la base, alternes, subsèssils, promptament caduques i sols  hi queden les restes de les estípules que estan a la base del curt pecíol.


Argelaga en flor, Vinebre, garriga, desembre de 2012

Les flors estan agrupades en fascicles o raïms terminals que neixen dels òrgans estipulars de l'any anterior; calze campanulat i bilabiat, llavis més curts que el tub; corol·la de fins a 10 mm, d'un groc viu i fort  que esdevé color rovell d'ou o carbassa; l'estendard és tan llarg com la carena o més; els estams (10) estan soldats en forma de tub; l'estil és cilíndric i corbat, amb menys de 8-10 rudiments seminals. La florida es dóna a partir del gener i fins al maig.


Argelaga en fruit, Ascó, garriga, desembre de 2012

El fruit és un llegum oblong, comprimit, glabre, d'un marró brillant, de fins a 45 x 6 mm, amb 2-6 granes o rarament més. Fructifica a partir de l'abril i madura de finals de maig i fins entrada la tardor.


Brolles i garrigues aclarides, hàbitat de l'argelaga, Riba-roja d'Ebre, setembre de 2012

Habita les brolles i garrigues clares, sovint entre pins o colonitzant erms o bancals abandonats i terres remogudes (Ononido-Rosmarinetea). Té preferència pels sòls calcaris. De distribució mediterrània de l'oest.

És molt comú i molt abundant a la nostra comarca.

Crema fàcilment i molt ràpid amb forts esclafits i sorollam i es fa servir per encendre foc per cremar rama. Les seves punxades són molt doloroses i sovint es trenca la punta, queda a la dermis i produeix petites infeccions. Les seves flors s'han usat com a tint groc.





dimarts, 25 de desembre de 2012

Cervina

Plantago coronopus L.

Plantes de cervina, Flix, herbei en sòl una mica salobre, setembre de 2012

La cervina o plantatge de fulla retallada és una planta herbàcia anual o perennat, de la família de les plantaginàcies; acaule, amb les fulles agrupades en una roseta basal; pilosa o glabra, normalment no passa d'un pam d'alçada.


Fulles de cervina, Flix, herbei en sòl una mica salobre, setembre de 2012

Fulles alternes en roseta basal, linears i pinnatífides o fins a 2-pinnatipartides, rarament enteres, d'un verd blanquinós o una mica glauques; de vegades gruixudes sense ser carnoses, amb els lòbuls o divisions prims, aguts i corbats cap a la base de la fulla; de fins a poc més de 10 x 15 mm.



Inflorescència de cervina, Flix, herbei en sòl una mica salobre,
setembre de 2012

Inflorescència en espiga compacta de fins a 7 x 0,8 cm, excepcionalment més llarga o ampla; bràctees ovades i subagudes; flors hermafrodites, tetràmeres; sèpals diferents entre si, soldats a la base i amb la carena ciliada; corol·la amb el tub pilós de fins a 3 mm. Els estams superen les flors i tenen les anteres groguenques. Ampli període de floració que va des de finals de febrer fins ben entrat l'octubre.

Càpsula dehiscent transversalment per un opercle amb unes 4-6 granes; les llavors són hemielipsoidals amb la cara interna plana i poden arribar a poc més d'1,5 x 0,7 mm.


Cervina, gravat de Johann Georg Sturm (Painter: Jacob Sturm) de l'any 1796
 (Fig. from book Deutschlands Flora in Abbildungen at http://www.biolib.de
)



Hàbitat típic de la cervina, Flix, herbei en sòl una mica salobre, setembre de 2012

Habita els sòls salabrosos, herbeis trepitjats o calcigats i jonqueres no inundades (Limonetalia, Juncetalia maritimi, Polygonion avicularis). És una planta de distribució mediterrània atlàntica que arriba a l'Àsia occidental.

A la nostra comarca és molt comú, i la podem trobar a tot el territori.

Al territori estudiat està representada per la subsp. coronopus de la qual se n'han descrit algunes varietats; això és degut al fet que és una planta molt polimorfa, amb criteris de vegades no molt clars.

El nom popular deriva de la semblança de les fulles amb les banyes del cérvol.

En medicina popular (Font i Quer, 1980) s'ha considerat diürètica i s'ha usat en forma de tisana contra algunes infeccions; per glopejar, per alleugerir les angines o en col·liri per a combatre la conjuntivitis i la inflamació de les parpelles, també en forma de xarop pels refredats, bronquitis i asma.




dilluns, 24 de desembre de 2012

Abelia


Abelia x grandiflora (André) Rehder


Abelia en flor, Riba-roja d'Ebre, plantada, octubre de 2012

L'Abelia x grandiflora és un híbrid originat a partir de l'Abelia chinensis i l'Abelia uniflora; pertany a la família de les caprifoliàcies; és un arbust marcescent o semicaduc, amb les branques arquejades; pot arribar als 3 metres però rarament passa del metre i mig.


Fulles d'Abelia en flor,  Riba-roja d'Ebre, plantada, octubre de 2012

Les fulles són ovades o lanceolades, oposades, dentades, d'un verd brillant, d'entre 2 i 6 cm de llargada x poc més de 2 d'amplada.



Rama d'Abelia en flor,  Riba-roja d'Ebre, plantada, octubre de 2012

Les flors estan agrupades en raïms; el calze està format per 5 lòbuls obtusos soldats a la base, vermellosos i persistents després de la floració;  la corol·la és blanca amb tonalitats rosades, tubular en forma campanulada amb el tub tort, una mica olorosa, de fins a 2 cm de llargada. Floreix durant un llarg període que va des de la primavera fins ben entrada la tardor, aquesta característica li dóna un plus important en jardineria.

El fruit és un aqueni allargat inclòs al calze; les granes, si es produeixen, són inviables.



Flors d'Abelia en flor,  Riba-roja d'Ebre, plantada, octubre de 2012

El nom genèric és en homenatge a Clarke Abel, i l'epítet grandiflora fa referència a la mida de les flors.

L'híbrid es va aconseguir a finals del segle 19 en un viver del nord d'Italià i, a partir de llavors, es fa servir com a planta de jardineria per les seves flors més grosses que les seves espècies parentals. Es fa servir com a tanca als jardins; es multiplica per esqueixos ja que les seves granes no són fèrtils; existeixen diverses varietats d'aquest híbrid. Les progenitores són originàries de l'Àsia, probablement de la Xina.

No suporta les gelades fortes i persistents; és força indiferent al sòl però no aguanta tampoc les sequeres fortes; floreix de manera més abundant a ple Sol.




Silene vulgaris, Colitx, Collejas, coniell, Silene vulgaris

Silene vulgaris  (Moench) Garcke, Fl. N. Mitt.-Deutschland ed. 9: 64 1869. Nom vul.: Colitx, colis, etc.; Collejas; Silène enflé; Bladder...