Translate

dimecres, 26 de desembre de 2012

Argelaga

Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius
=Spartium scorpius L.


Argelaga molt ramificada en flor, Vinebre, garriga, desembre de 2012

L'argelaga és una mata de la família de les papilionàcies o lleguminoses, espinosa, amb fulles simples o nul·les, molt ramificada, d'aspecte grisenc; tiges endurides i amb la base difícil d'arrabassar; branquillons amb costes fines separats per solcs més amples; sovint no supera el mig metre però pot arribar als 2 m.


Espines estriades d'argelaga, Vinebre, garriga, desembre de 2012

Les espines són la part terminal dels branquillons transformats, sovint sense ramificacions i de varis cm de llargada, molt fortes i punxenques.

Les fulles són unifoliades, de fins a 8 mm, i amb dues estípules a la base, alternes, subsèssils, promptament caduques i sols  hi queden les restes de les estípules que estan a la base del curt pecíol.


Argelaga en flor, Vinebre, garriga, desembre de 2012

Les flors estan agrupades en fascicles o raïms terminals que neixen dels òrgans estipulars de l'any anterior; calze campanulat i bilabiat, llavis més curts que el tub; corol·la de fins a 10 mm, d'un groc viu i fort  que esdevé color rovell d'ou o carbassa; l'estendard és tan llarg com la carena o més; els estams (10) estan soldats en forma de tub; l'estil és cilíndric i corbat, amb menys de 8-10 rudiments seminals. La florida es dóna a partir del gener i fins al maig.


Argelaga en fruit, Ascó, garriga, desembre de 2012

El fruit és un llegum oblong, comprimit, glabre, d'un marró brillant, de fins a 45 x 6 mm, amb 2-6 granes o rarament més. Fructifica a partir de l'abril i madura de finals de maig i fins entrada la tardor.


Brolles i garrigues aclarides, hàbitat de l'argelaga, Riba-roja d'Ebre, setembre de 2012

Habita les brolles i garrigues clares, sovint entre pins o colonitzant erms o bancals abandonats i terres remogudes (Ononido-Rosmarinetea). Té preferència pels sòls calcaris. De distribució mediterrània de l'oest.

És molt comú i molt abundant a la nostra comarca.

Crema fàcilment i molt ràpid amb forts esclafits i sorollam i es fa servir per encendre foc per cremar rama. Les seves punxades són molt doloroses i sovint es trenca la punta, queda a la dermis i produeix petites infeccions. Les seves flors s'han usat com a tint groc.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada