divendres, 30 de novembre de 2012

Picardia

Cymbalaria muralis G. Gaertn., B. Mey. & Scherb. subsp. muralis


Planta de picardia florida al mur del campanar de Faió, agost de 2012

La picardia és una herba perenne de fins a 70-80 cm, glabra, amb tiges normalment penjants o arrapades a parets i murs, sovint força ramificades.


Planta de picardia florida amb capil·lera al mur del campanar de Faió,
agost de 2012

Les fulles tenen 5 lòbuls o més, són molt variables de mida, alternes o, les inferiors, oposades; tenen forma arronyonada, amb 5-9 lòbuls, els lòbuls centrals més grans que els laterals.



Planta de picardia florida amb capil·lera al mur del campanar de Faió,
agost de 2012

Planta de picardia florida al mur del campanar de Faió,
agost de 2012

Les flors són blanquinoses amb tons violetes de fins a 15 mm, la flor és típica de la família de les escrofulariàcies com els conillets; tenen el paladar amb dues prominències amb taques grogues; tenen un esperó de fins a poc més de 3 mm. El fruit és una càpsula de menys de 5mm de diàmetre amb llavors  negres subesferoidals de fins a 1,3x1,2 mm i crestes prominents. Floreix durant pràcticament tot l'any.



Habitat de picardia florida amb capil·lera al mur del campanar de Faió,
agost de 2012


Viu als murs i parets ombrívoles (Parietarietum muralis) i rarament als horts i herbeis vora camins. És una planta que, a partir del seu cultiu com a ornamental, s'ha naturalitzat a tota la mediterrània.

És planta poc comú a tota la comarca, normalment no gaire abundant.

La infusió de flors s'ha usat en medicina popular com a tònica i diürètica, també com a antiescorbútica.





dijous, 29 de novembre de 2012

Lletsó d'aigua

Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman
=S. aquatilis Pourret 


Lletsó d'aigua en un herbassar vora l'Ebre, Sebes, Flix, agost de 2012

El lletsó d'aigua, és una herba perenne, glauca, de la família de les compostes; forma rosetes de fulles basals de les quals surten les tiges que porten els capítols florals; es desenvolupa vegetativament mitjançant tiges subterrànies o rizomes; és rica en làtex blanquinós com la resta dels seus congèneres; rarament supera els 50 cm.



Fulla dentada de lletsó d'aigua, Sebes, Flix, agost de 2012

Les fulles són allargades, lanceolades, serrades o dentades; les de la tija són sèssils i auriculades; les de la base sovint agrupades en roseta; l'anvers és d'un verd glauc i el revers més blanquinós; no solen superar els 30 x 3 cm.



Capítol floral de lletsó d'aigua, Sebes, Flix, agost de 2012

Les flors del capítol són ligulades, grogues i estan envoltades per les bràctees que les protegeixen i que estan disposades en diversos nivells; tant l'estil com l'estigma són grocs.



Capítol floral amb aquenis madurs i els papus blancs de lletsó d'aigua, Sebes, Flix, agost de 2012


Els fruits són aquenis, molt nombrosos a cada capítol, fan uns 3 mm i porten un plomall de pèls anomenat papus; el papus fa que el vent dispersi les llavors.



Herbassar on domina el lletsó d'aigua, fulles agrupades en roseta basal, Sebes, Flix, agost de 2012

Herbassar on domina el lletsó d'aigua, Sebes, Flix, agost de 2012


Viu als herbassars vora els rius i d'altres corrents d'aigua, també a les jonqueres i no defuig els sòls moderadament salins. La subespècie aquí presentada habita les jonqueres i els herbassars humits i no massa salins en llocs poc assolellats.

És comú en els habitats propers al riu, però molt rar o inexistent a la resta de la nostra comarca. La seva distribució general és ibèrica i magrebí.

Hem constatat una gran davallada en les seves poblacions: molt comú a la nostra comarca durant els anys 80 ha passat a ser força rar en indrets que abans era molt abundant.

Alguns altres congèneres seus (Sonchus tenerrimus per ex., anomenat "llicsó") es menjaven en temps de penúries durant la guerra civil.



Caps blancs

Lobularia maritima  ( L.) Dev. = Clypeola   maritima   L. = Alyssum   maritimum   (L.) Lam. Planta perenne (mata petita, camèfit...