Lletsó d'aigua

Sonchus maritimus L. subsp. aquatilis (Pourr.) Nyman
=S. aquatilis Pourret 

Lletsó d'aigua en un herbassar vora l'Ebre, Sebes, Flix, agost de 2012

El lletsó d'aigua, és una herba perenne, glauca, de la família de les compostes; forma rosetes de fulles basals de les quals surten les tiges que porten els capítols florals; es desenvolupa vegetativament mitjançant tiges subterrànies o rizomes; és rica en làtex blanquinós com la resta dels seus congèneres; rarament supera els 50 cm.

Fulla dentada de lletsó d'aigua, Sebes, Flix, agost de 2012

Les fulles són allargades, lanceolades, serrades o dentades; les de la tija són sèssils i auriculades; les de la base sovint agrupades en roseta; l'anvers és d'un verd glauc i el revers més blanquinós; no solen superar els 30 x 3 cm.

Capítol floral de lletsó d'aigua, Sebes, Flix, agost de 2012

Les flors del capítol són ligulades, grogues i estan envoltades per les bràctees que les protegeixen i que estan disposades en diversos nivells; tant l'estil com l'estigma són grocs.

Capítol floral amb aquenis madurs i els papus blancs de lletsó d'aigua, Sebes, Flix, agost de 2012

Els fruits són aquenis, molt nombrosos a cada capítol, fan uns 3 mm i porten un plomall de pèls anomenat papus; el papus fa que el vent dispersi les llavors.

Herbassar on domina el lletsó d'aigua, fulles agrupades en roseta basal, Sebes, Flix, agost de 2012

Herbassar on domina el lletsó d'aigua, Sebes, Flix, agost de 2012

Viu als herbassars vora els rius i d'altres corrents d'aigua, també a les jonqueres i no defuig els sòls moderadament salins. La subespècie aquí presentada habita les jonqueres i els herbassars humits i no massa salins en llocs poc assolellats.

És comú en els habitats propers al riu, però molt rar o inexistent a la resta de la nostra comarca. La seva distribució general és ibèrica i magrebí.

Hem constatat una gran davallada en les seves poblacions: molt comú a la nostra comarca durant els anys 80 ha passat a ser força rar en indrets que abans era molt abundant.

Alguns altres congèneres seus (Sonchus tenerrimus per ex., anomenat "llicsó") es menjaven en temps de penúries durant la guerra civil.