Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2012

Mata o llentiscle

Imatge
Pistacia lentiscus L.




La mata és un arbust o, més rarament, amb aspecte de petit arbre en exemplars molt vells, de fulla perenne, és dioic i per tant hi ha exemplars amb flors masculines i d'altres amb flors femenines; pertany a la família de les anacardiàcies; rarament supera els 3 m d'alçada encara que de vegades trobem exemplars excepcionals de més de 5 m de diàmetre.




Les fulles són compostes amb un nombre parell de folíols i amb el raquis una mica alat i igual que el pecíol; els folíols en nombre de 6-10 parells per fulla són gruixuts, durs i lluents i de forma lanceolada.




Les flors masculines i femenines estan agrupades en raïms a l'aixella de les fulles i separades en peus masculins i femenins; les flors masculines tenen 5 peces a manera de sèpals que deixen 5 estams al descobert; les anteres tenen un color rogenc que esdevé groguenc; les femenines tenen l'estil acabat de manera trífida.





El fruit és una drupa d'uns 5 mm de diàmetre, vermella que es torna negros…

Xereix d'aresta groga

Imatge
Setaria pumila (Poiret) Roem. et Schultes





El xereix d'aresta groga és una planta anual, molt poc pilosa o totalment glabra, de la família de les gramínies que fa herbassars en condicions adequades; fa poc més de mig metre.
El limbe foliar és llarg i estret com a quasi totes les gramínies, de 15 a 30 cm de llarga per 1 cm d'ampla.
La inflorescència és una espiga cilíndrica i més densa que la dels seus congèneres, de fins a 15 x 1 cm; les espiguetes amb una sola flor poden arribar a superar els 3 mm, la flor fèrtil té una gluma superior que supera la meitat de la lemma que és visible i que està coberta d'arrugues transversals. És molt característic per les seves setes de color grog daurat. Floreix de finals de maig fins ben entrat el mes d'octubre.



Viu als herbassars humits vora l'Ebre i d'altres corrents d'aigua; als horts conviu amb alguns del seus congèneres com ara el xereix aferradís i d'altres (Panico-Setarion).
A la comarca és comú però no massa ab…

Corretjola borda

Imatge
Cynanchum acutum L.




La corretjola borda és una planta herbàcia o una mica llenyosa a la base i de tiges subterrànies, pertany a la família de les asclepiadàcies, és voluble i s'enfila sobre diverses plantes, és glabra i glauca o una mica grisenca, pot arribar a fer 2 metres. Tota la planta desprèn làtex blanc quan es trenca o talla.





Les fulles són oposades i peciolades, el limbe és cordat o sagitat i agut de fins a 15 cm de llargada per poc més de 5 cm d'amplada.




Les flors estan agrupades en umbel·les que creixen a les aixelles de les fulles; els sèpals són ovats i aguts de fins a 1,5 mm de llarg i la corol·la té un tub curt i els pètals d'uns 5 x 1,5 mm.




Les flors tenen una corona doble de 10 segments amb l'interior de color rosa i l'exterior i resta de corol·la blanc. Floreix a l'estiu.



El fruit és un folicle simple allargat i prim, de fins a 8 cm de llar i 1 cm d'ample. Les llavors tenen un plomall de pèls blancs.







Habita els herbassars i els canyars i can…

Aloc

Imatge
Vitex agnus-castus L.




L'aloc és un arbust rarament en forma de petit arbre que pertany a la família de les verbenàcies. Les tiges joves són piloses de color grisenc, fa uns 3-4 m però pot arribar a superar els 5 m. Font i Quer (1980) esmenta un exemplar plantat al parc de la Ciutadella (Bracelona) provinent del riu Besòs, que tenia una alçada de 10 m, desconeixem si viu encara a l'actualitat.






Les fulles són oposades i palmaticompostes amb pecíol de fins a poc més de 5 cm i de 5 o 7 folíols enters i aguts  de fins a 12(13) x 2(2,5) cm; són verds a l'anvers i grisencs al revers. L'aspecte recorda les fulles del cànem però amb els folíols enters.






Les flors estan agrupades en verticil·lastres en forma de cimes paniculoides terminals a les branques que surten de les aixelles de les fulles; el calze té (2)5 dents de poc més de 3 mm, la corol·la és blava -existeixen alguns exemplars albins- i amb 5 pètals de fins a 10 mm de longitud, té 4 estams més llargs que la corol·la. Fl…

Medicina popular

Vocabulari mèdic


Anèmia: disminució de la concentració d'hemoglobina per sota dels valors que es consideren normals. L'hemoglobina és la proteïna encarregada de portar l'oxígen de l'aire que arriba als pulmons a totes les cèl·lules del cos, i es troba dins dels glòbuls vermells, a la sang. És molt freqüent i causa, quan no és gaire greu, cansament i debilitat.Antidiarreic: que atura o fa més lleu la diarrea.Antiespasmòdic: substància que relaxa la musculatura, que actua contra els espasmes. Aperitiu: que estimula la secreció gàstrica i ajuda a la digestió dels aliments, que combat les obstruccions intestinals.Ascites: acumulació de líquid a la cavitat peritoneal (espai que hi ha entre els òrgans abdominals i les parets de l'abdomen). Es veu, sobretot, en problemes greus de fetge.Astringent: que produeix constricció i sequedat a l'aplicar-se a la pell, de manera que té propietats cicatritzants, antihemorràgiques, antiinflamatòries i desinfectants.Carminatiu: que …

Jonc boval

Imatge
Scirpus holoschoenusL., Sp. Pl.: 49 (1753)
Scirpoides holoschoenus (L.) Soják in Čas. Nár. Mus., Odd. Přír. 140: 127 (1972)
=Holoschoenus romanus (L.) Fritsch




El jonc boval és una planta herbàcia, perenne, amb rizomes, que forma mates denses ben arrelades; supera en general el metre d'alçada, encara que poden fer mates de mida inferior.

Les fulles estan reduïdes a beines i són imperceptibles a la pràctica. La tija és l'encarregada de fer la funció clorofílica.

La inflorescència està formada per glomèruls de 5-10 mm de diàmetre disposats al capdamunt de curts peduncles que sovint no superen els pocs centímetres; té una bràctea erecta de fins a uns 30 cm que té l'aspecte de la continuació de la tija i molt punxenca. Els glomèruls agrupen espiguetes d'uns 5x4 mm aproximadament.




Les espiguetes tenen unes glumes que protegeixen les flors que tenen 3 estams de fins a 8 mm i estils de poc més de 2 mm. Els fruits són aquenis esferoïdals subtrigons diminuts de poc més d'1x0,…

Jonca marítima

Imatge
Scirpus maritimus L. subsp. maritimus
=Bolboschoenus maritimus (L.) Palla 





Planta herbàcia perenne, amb rizoma ben desenvolupat de mig cm de diàmetre que sovint està per sota del nivell freàtic; té la tija trígona i erecta al capdamunt de la qual té una inflorescència en forma de panícula fasciculada compacta i amb bràctees semblants a les fulles i patents de fins a 30 cm; de vegades supera el metre.





Té les fulles planes de fins a 10 mm d'amplada, de llargada variable però normalment no superen la llargada de la planta.





Les espiguetes tenen els peduncles molt curts o inexistents i es troben agrupades en nombre de 4-5 per cada glomèrul o grup al capdamunt de cada branca de la inflorescència; les espiguetes poden superar els 20 mm de llarg, són groguenques i es tornen marronoses al madurar.







Les flors estan protegides per les glumes que no solen tenir més de 7 mm de llarg, tenen una aresta a la punta i vàries dents als costats de l'aresta; té 3 estams amb les anteres groguenques  …

Àster barceloní

Imatge
Aster squamatus (Spreng.) Hieron
A. barcinonensis Sennen = Symphyotrichum squamatum (Spreng.) G. L. Nesom.



L'aster barceloní és una planta herbàcia perennant que sovint pot arribar al metre d'altura quan creix en sol ufanós; fa una tija poc fullosa i poc pilosa amb poques ramificacions, sovint la tija principal viu varis anys.










Les fulles són lanceolades, verdes per ambdues cares i amb els marges enters o dentats; són glabres o, de vegades, amb alguns pèls llargs; no passen dels 2 cm de llargada.




Les flors estan agrupades en forma de capítols agrupats en panícules amples i laxes. Sovint trobem a la mateixa panícula capítols amb diferents estats de maduració.





Els capítols són prims i allargats, de fins a 1 cm, i estan protegits per bractees herbàcies aplicades abans que s'obri el capítol. Les flors exteriors són femenines i tenen diminutes lígules blanques; les flors centrals són hermafrodites i tubuloses també blanques; el fruit és un aqueni culminat per un plomall o papus …

Bibliografia

Bibliografia

Anthos on line. http://www.anthos.es.Benedí, , C. & J. Güemes. 2009. Chaenorhinum (DC.) Rchb. in Benedí, C. & al. (eds.) Flora Iberica Vol XIII. Plantaginaceae-Scrophulariaceae. 167-198. RJBM (CSIC). Madrid.Boldú, A. 1975. Estudio floristico y fitogeográfico de la zona comprendida entre los montes de Prades i el rio Segre. Tesi doctoral inèdita. Fac. Farmàc. U.B. Barcelona.Boldú, A. et Molero, J. 1979. Aportacions respecte a la distribució i límits d’algunes de les espècies mediterràneo-estepiques a Catalunya. Butll. ICHN, Sec. Bot. 3: 95-110. Barcelona.Bolòs O. & Vigo J. 1984-2001. Flora dels Països Catalans. Vols. I-IV. Editorial Barcino. Barcelona.Bolòs O. & al. 2005. Flora Manual dels Països Catalans. 3a edició. Editorial Pòrtic. Barcelona.Boscaiu, MJ, Riera, E. Estrelles & J. Güemes. 1997. Números cromosomàticos de plantas occidentales, 751-756. Anal. Jard. Bot. Madrid 55:430-431.Carpinella, M.C. & al. 2007. in J. Amer. Acad. Dermatology 56(2):…

Server

Imatge
Sorbus domestica L.




El server és un petit arbre de la família de les rosàcies molt proper a les moixeres, pereres i pomeres; té les rames patents o una mica erectes. A la nostra comarca supera amb dificultat els 5 m. És de fulla caduca a l'hivern i les gemmes no són piloses però si una mica viscoses, d'un verd glauc; l'escorça és grisenca i llisa de jove però es va escardant i es torna molt crivellosa de vell.





Les fulles són compostes, fins poc més de 20 cm de llargues i imparipinnades amb uns 5-8 parells de folíols d'uns 5 x 2 cm, oblongs o lanceolats, serrats, pilosos al brotar però que es tornen glabres quan estan ben desenvolupades les fulles.






Les flors no arriben als 2 cm de diàmetre i s'agrupen en petits ramells corimbiformes que surten a l'aixella de les fulles, el calze és pilós i té 5 dents, els 5 pètals lliures són blancs, té fins a 20 estams i 5 estils i estigmes.

El fruit, la serva, és piriforme -té forma de petita pera-, és verd de petit, es torna …

Ruac

Imatge
Ononis tridentata L.




El ruac és una mata llenyosa molt ramificada de la família de les fabàcies -o papilionàcies-, les tiges són més o menys erectes i una mica piloses; sovint supera 1 m.





Fulles compostes, amb 3 folíols de fins a 20 x 5 mm, de forma espatulada, suculents (carnosos) amb 3-5 dents apicals i amb un nervi poc visible i pecíol molt curt amb 2 estipules a la base que l'envolten en forma de beina.







Les flors estan agrupades en petits raïms, sovint de 2-4 flors; creixen sobre peduncles d'1 cm de llarg aproximadament que tenen pèls glandulosos. A la base té una bràctea d'uns 5 mm; la corol·la de fins a uns 15 mm té les peces florals blanquinoses i amb els àpexs rosats o una mica violacis, els sèpals no arriben a 1 cm de llargada. Floreix des del maig fins al setembre i sovint podem trobar a la mateixa planta flors obertes i fruits madurs.








El llegum, fruit típic de la família, és com el calze i el peduncle cobert de pels glandulosos que es fan enganxosos al tacte; és…

Lledoner

Imatge
Celtis australis L.






Arbre de fulla caduca de la família de les ulmàcies com l'om de fulla petita, té l'escorça llisa i grisenca i la capsada arrodonida o ovoide; és molt ramós. A la nostra zona no supera els 15 m.




Les fulles són asimètriques com el cas de l'om, lanceolades, dentades i aspres al tacte de fins a 15 x 5 cm i amb el pecíol de fins a poc menys de 2 cm. Les flors són de 2 tipus, les unes masculines i les altres femenines amb 5 tèpals curts i 5 estams; l'ovari s'allarga amb l'estil que es divideix en 2 estigmes.



El fruit en forma de drupa és el lledó, de poc més d'1 cm de diàmetre i d'un verd groguenc, que es torna negrós a la maduresa, és comestible. El lledoner floreix a la primavera i fructifica a l'estiu; el fruit madura ja entrada la tardor.





És una espècie cultivada des de fa segles i viu vora masies; és subespontani i perdura molts anys en indrets una mica humits, petites vallades o vores de rierols.

De manera subespontània l'hem…