diumenge, 23 de setembre del 2012

Server

Sorbus domestica L.



Un server als marges d'un bancal abandonat vora un bosquetó de roure valencià, La Palma d'Ebre


El server és un petit arbre de la família de les rosàcies molt proper a les moixeres, pereres i pomeres; té les rames patents o una mica erectes. A la nostra comarca supera amb dificultat els 5 m. És de fulla caduca a l'hivern i les gemmes no són piloses però si una mica viscoses, d'un verd glauc; l'escorça és grisenca i llisa de jove però es va escardant i es torna molt crivellosa de vell.




Rames i fullam d'un server, La Palma d'Ebre


Les fulles són compostes, fins poc més de 20 cm de llargues i imparipinnades amb uns 5-8 parells de folíols d'uns 5 x 2 cm, oblongs o lanceolats, serrats, pilosos al brotar però que es tornen glabres quan estan ben desenvolupades les fulles.




Fruit i fulles d'un server en fruit, La Palma d'Ebre



Les flors no arriben als 2 cm de diàmetre i s'agrupen en petits ramells corimbiformes que surten a l'aixella de les fulles, el calze és pilós i té 5 dents, els 5 pètals lliures són blancs, té fins a 20 estams i 5 estils i estigmes.

El fruit, la serva, és piriforme -té forma de petita pera-, és verd de petit, es torna groguenc amb  la maduració i, finalment, es torna fosc; fa uns 2´3 cm, és fat i una mica astringent; té 2-3 llavors de fins a 10 mm de llarg.




Rames d'un server en fruit, La Palma d'Ebre


Viu de forma natural als marges de boscos clars de roure valencià i baixa per les torrentades amb més humitat ambiental de la que li poden donar les pinedes de pi blanc; l'hem vist abundant en alguna valladeta de la serra de la Fatarella i dispers per tot el territori, més comú cap a la Serra del Tormo, els plans d'Almatret, la Punta de la Cana, etc.

És de distribució mediterrània del nord amb alguna localitat escassa al nord d'Àfrica.

El fruit és comestible, però com ja hem comentat una mica fat i astringent si no és ben madur.

Antigament es plantava a les raconades vora els trossos cultivats per menjar el fruit en temps de penúries.

En medicina popular s'ha usat el fruit per les seves propietats astringents o antidiarreiques i emolients, o sigui com a protector de la pell i les mucoses externes i internes.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Campanera cabdellada

Convolvulus lanuginosus Desr. , Encycl. [J. Lamarck & al.] 3(2): 551 (1792 ) =  Convolvulus  argentatus Pourr. Jacq. =  Convol...