dissabte, 13 de juliol de 2019

Silene vulgaris, Colitx, Collejas, coniell, Silene vulgaris

Silene vulgaris (Moench) Garcke, Fl. N. Mitt.-Deutschland ed. 9: 64 1869.
Nom vul.: Colitx, colis, etc.; Collejas; Silène enflé; Bladder campion.

=Cucubalus behen L., Sp. Pl. 414 1753. (Basiònim)
=Behen vulgaris Moench, Methodus 709 1794. [Basiònim !?]
=Cucubalus latifolius Mill., Gard. Dict. ed. 8 2 1768.
=Cucubalus viridis Lam.., Encycl. 2: 221 1786.

subsp. vulgaris
=S. vulgaris subsp. angustifolia Hayek in Repert. Spec. Nov. Regni Veg. Beih. 30(1): 256 (1927)
=S. vulgaris subsp. macrocarpa Turrill in Hooker’s Icon. Pl., tab. 3551 (1956)

  Detall de la flor amb els pètals bífids i amb els estils i els estams exerts en el moment de l'antesi 
en què es diferencien el filament i les anteres; herbassar arvense.   
Planta herbàcia perenne, verda o més aviat glauca i glabra, fulles opostes lanceolades i agudes; inflorescència en dicasi lax, calze inflat, umbilicat i glabre, pètals bilobats, de blancs a rosacis.

Plec d'herbari de colitx, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
7 de maig de 2011 [FLS10814]

Detall de la flor, es pot observar el calze inflat, umbilicat a la base i els petals recargolats 
i els 3 filaments que corresponen als estils; herbassar ruderal de secà, vores de la pista dels 
Vingalis a la Palma d'Ebre, Flix, Ribera d'Ebre, Catalunya, IV-2019

Detall de les fulles, agudes i uninervades de color glauc, són fulles oposades, 
característica típica de la família cariofil·làcies (Cariophyllaceae); herbassar ruderal 
de secà, vores de la pista dels Vingalis a la Palma d'Ebre, Flix, 
Ribera d'Ebre, Catalunya, IV-2019


Detall de la flor, el calze esquinçat deixa veure el fruit amb el carpòfor
(estructura sota el fruit) i filaments estaminals ja passats; herbassar ruderal de secà,
vores de la pista dels Vingalis a la Palma d'Ebre, Flix, Ribera d'Ebre,
Catalunya, IV-2019

Fruit en càpsula i amb un carpòfor curt de fins a 3.5 cm. Granes tuberculades.


Carpòfor de fins a 3,5 mm, glabre. Fruit en càpsula de 10-12 x 7 mm, que no excedeix el calze, globosa, amb 6 dents, erectes o ascendents.



Restes del fruit i granes de colitx, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 4 d'agost de 2012

Granes de fins a 1,5 x 2 mm reniformes, reticulades i normalment amb tubercles, amb les cares convexes i el dors ample i arrodonit.

Granes de colitx, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 4 d'agost de 2012

Detall de la inflorescència amb 3 flors, es pot observar l'estructura dicasial i els 3 filaments a cada flor
 que corresponen als estils; herbassar ruderal de secà, vores de la pista dels Vingalis a la Palma d'Ebre, Flix, 
Ribera d'Ebre, Catalunya, IV-2019

Hemicriptòfit escapós (Ch.sf.). 10-80 cm. Ill-VIII(X) 2n= 24, 48.

Habita els herbassars i els camps des del litoral a l'estatge subalpí, aquesta subespècie és sobretot planta arvense i viària, antropògena. 0-2.300 m.

Planta originàriament mediterrània estesa per Euràsia i N d'Àfrica i Macaonèsia i introduïda a la resta del món. És planta ubiqüista

Hàbitat de colitx, bancal herbós, Riba-roja d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 25 de maig de 2013

Etnobotànica:
El colitx (colitxos, colissos) s'ha vingut utilitzant en gastronomia, les fulles collides a la primavera abans de la florida de la plantes es poden menjar en amanides o cuinades, sovint substituint les bledes (Beta vulgaris) encara que són de digestió flatulenta (herba dels pets).


Creat en data 12 de juliol de 2019
Actualitzat 12 de juliol de 2019

diumenge, 7 de juliol de 2019

Corniol vulgar

Aquilegia vulgaris L., Sp. Pl. 533 1753.; corniol vulgar



   Detall de la flor, prat humit, V-2010

Herba peremne poc o molt pubescent o glandulosa de la família de les Ranunculàcies pot arribar a superar els 50 cm.; fulles compostes amb el revers del foliols glauc.

Flors blau violaci amb els petals amb els pètal en forma de caputxa i amb un espero amb l'àpex corbat.

Flors amb l'espero dels petals corbat a l'extrem, VI-2019

Fruit en folicles pubescents o glandulosos. En flor de l'abril al juny.

Inflorescència amb les flors, VI-2019

Habita els herbassars i prats, a la nostra terra també vores de carrascar en vessant humides.

Inflorescència amb les flors, es pot observar al centre una flor amb un pètal caigut. VI-2019 


A la comarca és més aviat rara o molt rara i molt poc abundant, la podem trvar a les muntanyes de Tivissa i Rasquera-Cardó.

Distribució mediterrània del nord i europea.

Al Port de Tortosa s'hi ha diferenciat una raça [Aquilegia paui Font Quer, Treb. Inst. Catalana Hist. Nat. 5(3): 198 1920.] més petita de flors més clares, endèmica i força comú que habita els herbeis secs i pedrusques calcàries (Ononidion striatae, Thlaspietalia), al dom. del Violo-Quercetum fagineae entre 1150-1350 m. (Bolòs & Vigo, Flora PPCC, vol 1: 249, 1984)



Creat a data: 07/VI/2019, 16:10 h.
Actualitzat a d
 data: 07/VI/2019, 16:10 h.

Silene vulgaris, Colitx, Collejas, coniell, Silene vulgaris

Silene vulgaris  (Moench) Garcke, Fl. N. Mitt.-Deutschland ed. 9: 64 1869. Nom vul.: Colitx, colis, etc.; Collejas; Silène enflé; Bladder...