Card de Sant Miquel

Atractylis humilis L., Sp. Pl.: 829. 1753
=A. tutinii Franco in Bot. J. Linn. Soc. 71: 47 (1975)

Card de Sant Miquel florit, Ascó, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2013

Planta biennal o perenne de la família de les compostes (Asteraceae), herbàcia, erecta, poc ramificada poc o molt pilosa, amb pèls unicel·lulars simples araneosos o flocosos; sovint multiacaule amb tiges de secció circular i amb solcs longitudinals molt pocs evidents, folioses en tota la seva longitut.

Card de Sant Miquel florit, Ascó, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, agost de 2013

Fulles espinoses, sèssils, endurides, linears o laneolades, les basals poc més grans que la resta, les superiors erectes i una mica recorbades, pinnatipartides amb fins a 10 parells de lòbuls aguts i amb espínules terminals, nervadura pinnada ben visible i sovint araneosa, les fulles basals en roseta abans del creixement de les tiges, seques al moment de la floració.

Card de Sant Miquel florit, Riba-roja d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2010

Inflorescència en cimes laxes sovint amb capítols terminals solitaris; fulles superiors que envolten l'involucre i que no solen superar els 50 mm, arquejades cap al centre de l'àpex; capítols sèssils amb flors hermafrodites, tubuloses les centrals i ligulades a la perifèria; involucre de 25 x 35 mm, ovoide, amb les flors de la perifèria més llargues que les bràctees; bràctees disposades en diversos nivells (de vegades més de 10), les externes més grosses i llargues, obtuses, truncades o de vegades una mica emarginades i acabades en una espina apical de fins a 7 mm; corol·la de les flors ligulades de 18 a 28 mm, glabra, amb tub de 8-12 mm, amb la lígula de fins a 15 mm, violàcia i amb 5 lòbuls de 8 mm, triangulars, corol·la de les flors tubuloses de fins a 13-20 mm, blanquinosa, amb el tub de fins a 7 mm i el limbe molt evident de fins a 14-15 mm; estams amb els filaments de fins a 6 mm a les flors ligulades i de fins a 8 mm a les tubuloses; estil de fins a 24 mm amb branques de fins a 1 mm, violàcies.

Card de Sant Miquel florit, Riba-roja d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2010

Floreix del juliol a finals de setembre o començament d'octubre, amb el punt àlgid de floració sovint per Sant Miquel.

Fruits en aqueni de fins a 4 x 3 mm a les flors ligulades i poc més grans a les tubuloses, villosos blanquinosos, amb la pilositat que sobrepassa la minúscula placa apical i l'encara més minúscul nectari; papus blanquinós un poc més brut cap a la base, amb 1 filera de fins a 20 pèls plumosos gruixuts.

Card de Sant Miquel, hàbitat, Ascó, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2011

Card de Sant Miquel, hàbitat, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2010

Habita els erms i llistonars, clapers de garrigues, etc. (Rosmarinetalia).

És comú i abundant a tot el territori.

Distribució mediterrània de l'oest.


Creat a data: 06/XI/2013, 20:30 h.
Actualitzat a data: 06/XI/2013, 21:30 h.

Enreixada

Atractylis cancellata L., Sp. Pl.: 830. 1753

=Carthamus cancellatus (L.) Lam., Fl. Franç. 2: 10. 1779
=Acarna cancellata (L.) All., Fl. Pedem. 1: 153. 1785
=Acarna caespitosa Willd. Sp. Pl., ed. 4 3(3): 1700. 1803
=Cirsellium cancellatum (L.) Gaertn., Fruct. Sem. Pl. 2: 454. 1791
=A. cancellata subsp. gaditana Franco in Bot. J. Linn. Soc. 71: 47. 1975

Enreixada en flor, la Torre de l'Espanyol, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Planta anual de la família de les compostes (Asteraceae), herbàcia, erecta, ramificada molt foliosa, amb pèls unicel·lulars simples; tiges de secció el·líptica i amb solcs longitudinals molt pocs evidents.

Enreixada, Vinebre, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Enreixada, tija i fulla, la Torre de l'Espanyol, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Fulles en general pinnatífides o rarament lobulades, alternes, dentades, de fins a 50 x 10 mm, les involucrals de fins a 25 mm amb 6-11 parells de lòbuls, rarament una mica conduplicades o més comunment planes, nervi medial principal molt evident per ambdues cares; les fulles basals sovint arosetades, efímeres i desaparegudes o seques al temps de la florida i les caulinars superiors pinnatisectes pectinades, erectes i amb l'àpex corbat cap a l'eix i més llargues que el capítol al qual envolten.

Enreixada en flor, la Torre de l'Espanyol, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Inflorescència en cimes corimboides laxes i pedunculades; capítols amb l'involucre de fins a 17 x 15, subesfèrics i poc sobrepassats per les flors que es manifesten poc evidents; bràctees imbricades en més de 8 nivells, les internes més petites, les externes lanceolades sense nervis massa aparents, piloses a la cara externa i glabres a la interna, àpex més o menys purpuri i acabat en una petita espínula que no supera els 1,5 mm; receptacle amb esquames lacerades i amb el marge ciliat; flors externes ligulades amb androceu o gineceu de vegades rudimentari o inexistent i no fèrtils i les internes tubuloses; les corol·les de les flors ligulades de fins a 14 mm, amb el tub de fins a 9 mm, glabres, amb el tub més blanquinós i la lígula purpúria amb fins a 4 lòbuls de no més d'1 mm, flors internes tubuloses d'un púrpura clar i de fins a 12 mm i amb 5 lòbuls linears de fins a 2,5 mm; estams amb filaments de fins a 4 mm amb les anteres violetes de fins a 4 mm, amb apèndix basals de fins a 1,5 mm; estil de fins poc més de 10 mm amb la base blanquinosa i amb els estils purpuris.

Enreixada en flor, la Torre de l'Espanyol, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Floreix del maig al juny.

Fruits en aqueni de fins a 4 x 2 mm, subovoides i de secció el·líptica, vellosos i amb pèl de coloració clara, que sobrepassen la placa apical que tenen un minúscul nectari de poc més de 0,1 mm; papus de fins a 10 mm blanquinós, més fosc a la base, amb una filera de pèls gruixuts plumosos.

Enreixada en flor, hàbitat, la Torre de l'Espanyol, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Habita les vores de brolles, els llistonars i vores de xarxes viàries i camps.

És comú però no massa abundant.

Distribució mediterrània i macaronèsica.

Creat a data: 30/X/2013, 21:00 h.
Actualitzat a data: 06/XI/2013, 14:00 h.

Cuprina

Crupina vulgaris Pers. ex Cass. in Cuvier, Dict. Sci. Nat. 12: 68. 1818

=Centaurea crupina L., Sp. Pl.: 909. 1753

Cuprina en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Planta anual de la família de les compostes (Asteraceae), herbàcia, erecta, poc ramificada i poc foliosa, amb pèls uni i pluricel·lulars de vegades ramificats; tiges de secció circular i amb solcs.

Plec d'herbari de cuprina, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011 [FLS10796]

Cuprina, tija i fulles, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Fulles basals efímeres poc dividides i atenuades i sovint en roseta, les mitjanes i superiors pinnatisectes amb fins a 7 parells de lòbuls de fins a 40 x 3 mm

Cuprina en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Inflorescències en capítols agrupats en cimes corimbiformes; peduncles pilosos molt més llargs que els capítols; capítols amb flors patents sovint no fèrtils a la perifèria i amb fins a 4 flors hermafrodites al centre i fins a 2 de masculines; involucre de fins a 20 x 10 mm, cilíndric, sobrepassat per les flors exteriors; bràctees imbricades i disposades en fins a 9 sèries, les externes més grans, agudes, amb el dors glandulós, i la punta purpúria i escariosa i el nervi (rarament fins a tres nervis) dorsal blanquinós i molt aparent; corol·la de les flors exteriors no fèrtils de fins a 19 mm amb el tub rosat i amb els lòbuls de fins a 8 mm, les corol·les de les flors centrals amb els lòbuls una mica més petits i sovint amb l'androceu i gineceu visibles (al menys en part); estams amb anteres de fins a 3 mm; estils amb les rames d'un rosa purpuri.

Cuprina amb capítol fructificat, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Cuprina en fruit, papus separat de l'aqueni i, al detall, marca circular que ha deixat el papus,
Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Cuprina amb aqueni i papus, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Fruit en aquenis subcilíndrics de fins a 5 x 3,5 mm, amb l'àpex truncat, de secció circular i amb els marges de l'àpex pilosos, de color fosc i amb ratlles longitudinals quan maduren; papus doble, l'extern amb esquames que esdevenen pèls escàbrids de color fosc, l'intern amb 8-10 esquames agudes de fins poc més d'1 mm.

Cuprina, hàbitat, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Habita els herbeis de les vores dels matollars i brolles, també a les vores dels camps i les xarxes viàries (Thero-Brachypodietalia).

És comú però força escassa, en indrets concrets rareja.

Distribució mediterrània i irano-turaniana.

Creat a data: 03/XI/2013, 21:30 h.
Actualitzat a data: 03/XI/2013, 15:00 h.

Timó llanut

Teucrium gnaphalodes L’Hér., Stirp. Nov.: 84. 1788

Timó llanut en flor, Maials (L), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Petita mata de la la família de les labiades (lamiaceae), erecta o ascendent, ramificada, sovint amb rizomes o estolons, aromàtica, molt llanosa (pèls molt llargs i flocosos), rarament supera el pam.

Plec d'herbari de timó llanut en flor, Monegres (Z), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013
[FLS9896]

Timó llanut en flor, fulles, Maials (L), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
maig de 2013

Fulles lanceolades, crenades, ondulades de fins a 14 x 4 mm, de base un poc cordiforme, de vegades difícil de veure la seva morfologia per estar coberta de tal pilositat esmentada.

Timó llanut en flor, Maials (L), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Timó llanut en flor, detall de la flor, Maials (L), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Timó llanut en flor, detall de la flor, Maials (L), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Inflorescènia en cima terminal capitada una mica indefinida,  de fins a 3 x 2 mm, amb fins a 8-10 flors; peduncles de fins a 1,5 cm; bràctees crenades o lobulades que recorden les flors; bractèoles semblants a les bràctees però més petites; calze amb l'indument molt dens que no el deixa veure gaire; corol·la de fins a 8 mm, amb un sòl llavi trilobat i dos lòbus laterals erectes, de color rosa o purpuri; gorja ciliada; estams i estils que queden totalment exserts.

Floreix del març al maig.


Fruit en tetranúcula; núcula de fins a 1,5 x 2,6 mm, ovoide i reticulada, de color fosc.

Timó llanut en flor, Maials (L), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Habita les timonedes xeriques, en sòls sovint margosos o guixencs, etc. (Sideritetum cavanillesii).

És rar a la nostra comarca i sols l'hem vist a les parts més continentals. Sols l'hem observat amb la corol·la rosa, malgrat que hi ha hagi poblacions amb corol·la groga o blanquinosa.

Endemisme ibèric.




Creat a data: 22/X/2013, 20:30 h.
Actualitzat a data: 28/X/2013, 15:00 h.

Jonça

Aphyllanthes monspeliensis L., Sp. Pl.: 294 (1753)

Jonça en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Planta herbàcia perenne de la família de les liliàcies, que sovint fa grans tofes rizomatoses; tiges foliàcies amb aspecte de jonc, primes i allargades assimiladores que fan la funció clorofíl·lica; rabassa endurida; pot arribar a superar els 60 cm.

Plec d'herbari de jonça, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de1994 [FLS3653]

Jonça en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Fulles reduïdes a beines, de fins a 8 cm, radicals, de color marrón groguenc.

Jonça en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Inflorescències en petits glomèruls de 2-3 flors, envoltat per un involucre de fins a 12 mm que està format per fins a 3 bràctees lliures al costat de cada flor i per fins a 4-5 bràctèoles més petites; flors trímeres;  tèpals lliures de fins a 20 mm, de color blau molt clar amb un nervi cental d'un blau violaci més fosc; androceu amb 6 estams lliures, desiguals, amb anteres violetes; gineceu format per 3 carpels soldats.

Floreix del març al maig.


Fruit en càpsula que queda amagat dins l'involucre; granes ovades, negres de fins a poc més de 2 x 2.

Jonça en flor, hàbitat, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Habita les pastures i herbeis secs, vegetació amb domini propi (Aphyllanthion).

És comú i en molts llocs molt abundant.

Distribució mediterrània occidental.



Creat a data: 22/X/2013, 20:30 h.
Actualitzat a data: 25/X/2013, 15:00 h.

Carraspic ciliat

Iberis ciliata All., Auct. Fl. Pedem.: 15. 1789
subsp. ciliata

Carraspic ciliat en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Planta herbàcia anual o perennant de la família de les crucíferes (Brassicaceae); roseta estèril a la base, i tija florífera, solitària, lateral, erecta, normalment molt poc ramificada, una mica pilosa, rarament supera els 30 cm.

Plec d'herbari de carraspic ciliat, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, juny de 1985 [FLS00516]

Carraspic ciliat, tija i fulles,  Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Fulles de la roseta més grans que les caulinars, de fins a 30 x 4 mm, oblongues espatulades, les caulinars de menys de 4 mm d'amplada, linears i més curtes

Carraspic ciliat, tija i fulles,  Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Carraspic ciliat, inflorescènia,  Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Carraspic ciliat, inflorescènia,  Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Carraspic ciliat, flors,  Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Inflorescència corimboide, densa i de superfície plana; sèpals de fins a 3 x 2 mm, erectes, no persistents en la fructificació; pètals de 10 x 4, espatulats; pètals de fins a 10 × 4 mm els de la part externa de les flors exteriors del corimbe que són els més grans, blancs o rarament roses; anteres i estils exserts.

Floreix del maig al juliol.

Carraspic ciliat, hàbitat  Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Habita als erms i clapers margosos, de vegades guixencs o/i pedregosos (Thero-Brachypodietalia, Rosmarino-Ericion).

És rara i gens abundant.

Distribució mediterrània en general.




Creat a data: 22/X/2013, 20:30 h.
Actualitzat a data: 25/X/2013, 15:00 h.

Agret rosat

Oxalis articulata Savigny in Lam., Encycl. 4(2): 686-687. 1798

=O. corymbosa sensu Devesa in Valdés, Talavera & Galiano (eds.), Fl. Andalucía Occid. 2: 269 (1987), p.p., non DC., Prodr. 1: 696 (1824)

=O. violacea auct., p.p., non L., Sp. Pl. 1: 434 (1753)

Agret rosat en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Agret rosat en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Plantes bulboses (geòfit bulbós) de la família de les oxalidàcies; bulbs units per rizomes, de vegades en forma de rosari de fins a 25 mm de diàmetre; la planta no supera els 30 cm.

Plec d'herbari d'agret rosat, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 1986 [FLS00169]

Plec d'herbari d'agret rosat, detall, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 1986 [FLS00169]

Agret rosat, fulles, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Fulles trifoliades, en roseta basal que surten del rizoma; folíols de fins a 40 x 50 mm, obcordats, amb una profunda escotadura, amb pèls curts sovint als marges més visibles per ser més llargs; algunes màcules púrpures o negres a l'escotadura, amb grànuls ataronjats a les vores, més visibles amb la planta seca; pecíols de fins a 35 mm; estípules triangulars en forma de bractèoles.

Agret rosat en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Agret rosat en flor, detall, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Agret rosat en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Inflorescències en cimes umbel·liformes terminals, simples o compostes, de fins a 15 flors; peduncle de fins a 30 cm; pedicels de fins a 6 cm; bràctees i bractèoles similars de fins a 3 x 1 mm, a la base de la umbel·la i del pedicels; flors diverses respecte a la longitud dels estams; sèpals de fins a 6 x1,5; pètals de fins a 20 x9 mm, purpuris o rosa molt intens; estams amb filaments glabres els uns i pilosos els altres; ovari amb l'estil pilós.

Floreix durant tot l'any en preferència durant la primavera.

Agret rosat en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Agret rosat en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Càpsula de fins a 10 x 2,5, cilíndrica, aguda i pilosa; fins a 5 granes per lòculs, de fins a poc més d'1 x 0,8 mm, alveolades, marronoses. 

Habita els llocs ruderals, xarxes viàries, vores de camps, jardins, herbeis a les poblacions, etc. (Sylibo-Urticion)

És rara i gens abundant, de vegades escapada de jardins on es cultiva com a ornamental.

És originària d'Amèrica del Sud, l'hem vist abundant de forma natural tant al Brasil (Mato Grosso) com a Argentina (Iguaçú)

La descripció del fruit l'hem manllevat de diverses publicacions, però no les citem perquè són quantioses.

Estem estudiant una població que es troba barrejada amb la d'aquí descrita i que sembla pertànyer a O. latifolia Kunth in Humb., Bonpl. & Kunth,

Creat a data: 20/X/2013, 20:30 h.
Actualitzat a data: 25/X/2013, 15:00 h.