Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2013

Card de Sant Miquel

Imatge
Atractylis humilis L., Sp. Pl.: 829. 1753
=A. tutinii Franco in Bot. J. Linn. Soc. 71: 47 (1975)


Planta biennal o perenne de la família de les compostes (Asteraceae), herbàcia, erecta, poc ramificada poc o molt pilosa, amb pèls unicel·lulars simples araneosos o flocosos; sovint multiacaule amb tiges de secció circular i amb solcs longitudinals molt pocs evidents, folioses en tota la seva longitut.





Fulles espinoses, sèssils, endurides, linears o laneolades, les basals poc més grans que la resta, les superiors erectes i una mica recorbades, pinnatipartides amb fins a 10 parells de lòbuls aguts i amb espínules terminals, nervadura pinnada ben visible i sovint araneosa, les fulles basals en roseta abans del creixement de les tiges, seques al moment de la floració.


Inflorescència en cimes laxes sovint amb capítols terminals solitaris; fulles superiors que envolten l'involucre i que no solen superar els 50 mm, arquejades cap al centre de l'àpex; capítols sèssils amb flors hermafrodites…

Enreixada

Imatge
Atractylis cancellata L., Sp. Pl.: 830. 1753

=Carthamus cancellatus (L.) Lam., Fl. Franç. 2: 10. 1779
=Acarna cancellata (L.) All., Fl. Pedem. 1: 153. 1785
=Acarna caespitosa Willd. Sp. Pl., ed. 4 3(3): 1700. 1803
=Cirsellium cancellatum (L.) Gaertn., Fruct. Sem. Pl. 2: 454. 1791
=A. cancellata subsp. gaditana Franco in Bot. J. Linn. Soc. 71: 47. 1975



Planta anual de la família de les compostes (Asteraceae), herbàcia, erecta, ramificada molt foliosa, amb pèls unicel·lulars simples; tiges de secció el·líptica i amb solcs longitudinals molt pocs evidents.



Fulles en general pinnatífides o rarament lobulades, alternes, dentades, de fins a 50 x 10 mm, les involucrals de fins a 25 mm amb 6-11 parells de lòbuls, rarament una mica conduplicades o més comunment planes, nervi medial principal molt evident per ambdues cares; les fulles basals sovint arosetades, efímeres i desaparegudes o seques al temps de la florida i les caulinars superiors pinnatisectes pectinades, erectes i amb l'àpex corbat c…

Cuprina

Imatge
Crupina vulgarisPers. ex Cass. in Cuvier, Dict. Sci. Nat. 12: 68. 1818 =Centaurea crupinaL., Sp. Pl.: 909. 1753



Planta anual de la família de les compostes (Asteraceae), herbàcia, erecta, poc ramificada i poc foliosa, amb pèls uni i pluricel·lulars de vegades ramificats; tiges de secció circular i amb solcs.




Fulles basals efímeres poc dividides i atenuades i sovint en roseta, les mitjanes i superiors pinnatisectes amb fins a 7 parells de lòbuls de fins a 40 x 3 mm



Inflorescències en capítols agrupats en cimes corimbiformes; peduncles pilosos molt més llargs que els capítols; capítols amb flors patents sovint no fèrtils a la perifèria i amb fins a 4 flors hermafrodites al centre i fins a 2 de masculines; involucre de fins a 20 x 10 mm, cilíndric, sobrepassat per les flors exteriors; bràctees imbricades i disposades en fins a 9 sèries, les externes més grans, agudes, amb el dors glandulós, i la punta purpúria i escariosa i el nervi (rarament fins a tres nervis) dorsal blanquinós i molt ap…

Timó llanut

Imatge
Teucrium gnaphalodes L’Hér., Stirp. Nov.: 84. 1788

Petita mata de la la família de les labiades (lamiaceae), erecta o ascendent, ramificada, sovint amb rizomes o estolons, aromàtica, molt llanosa (pèls molt llargs i flocosos), rarament supera el pam.


Fulles lanceolades, crenades, ondulades de fins a 14 x 4 mm, de base un poc cordiforme, de vegades difícil de veure la seva morfologia per estar coberta de tal pilositat esmentada.



Inflorescènia en cima terminal capitada una mica indefinida,  de fins a 3 x 2 mm, amb fins a 8-10 flors; peduncles de fins a 1,5 cm; bràctees crenades o lobulades que recorden les flors; bractèoles semblants a les bràctees però més petites; calze amb l'indument molt dens que no el deixa veure gaire; corol·la de fins a 8 mm, amb un sòl llavi trilobat i dos lòbus laterals erectes, de color rosa o purpuri; gorja ciliada; estams i estils que queden totalment exserts.

Floreix del març al maig.


Fruit en tetranúcula; núcula de fins a 1,5 x 2,6 mm, ovoide i reticul…

Jonça

Imatge
Aphyllanthes monspeliensis L., Sp. Pl.: 294 (1753)


Planta herbàcia perenne de la família de les liliàcies, que sovint fa grans tofes rizomatoses; tiges foliàcies amb aspecte de jonc, primes i allargades assimiladores que fan la funció clorofíl·lica; rabassa endurida; pot arribar a superar els 60 cm.




Fulles reduïdes a beines, de fins a 8 cm, radicals, de color marrón groguenc.



Inflorescències en petits glomèruls de 2-3 flors, envoltat per un involucre de fins a 12 mm que està format per fins a 3 bràctees lliures al costat de cada flor i per fins a 4-5 bràctèoles més petites; flors trímeres;  tèpals lliures de fins a 20 mm, de color blau molt clar amb un nervi cental d'un blau violaci més fosc; androceu amb 6 estams lliures, desiguals, amb anteres violetes; gineceu format per 3 carpels soldats.

Floreix del març al maig.


Fruit en càpsula que queda amagat dins l'involucre; granes ovades, negres de fins a poc més de 2 x 2.



Habita les pastures i herbeis secs, vegetació amb domini pr…

Carraspic ciliat

Imatge
Iberis ciliata All., Auct. Fl. Pedem.: 15. 1789
subsp. ciliata


Planta herbàcia anual o perennant de la família de les crucíferes (Brassicaceae); roseta estèril a la base, i tija florífera, solitària, lateral, erecta, normalment molt poc ramificada, una mica pilosa, rarament supera els 30 cm.




Fulles de la roseta més grans que les caulinars, de fins a 30 x 4 mm, oblongues espatulades, les caulinars de menys de 4 mm d'amplada, linears i més curtes







Inflorescència corimboide, densa i de superfície plana; sèpals de fins a 3 x 2 mm, erectes, no persistents en la fructificació; pètals de 10 x 4, espatulats; pètals de fins a 10 × 4 mm els de la part externa de les flors exteriors del corimbe que són els més grans, blancs o rarament roses; anteres i estils exserts.

Floreix del maig al juliol.



Habita als erms i clapers margosos, de vegades guixencs o/i pedregosos (Thero-Brachypodietalia, Rosmarino-Ericion).

És rara i gens abundant.

Distribució mediterrània en general.




Creat a data: 22/X/2013, …

Agret rosat

Imatge
Oxalis articulata Savigny in Lam., Encycl. 4(2): 686-687. 1798
=O. corymbosa sensu Devesa in Valdés, Talavera & Galiano (eds.), Fl. Andalucía Occid. 2: 269 (1987), p.p., non DC., Prodr. 1: 696 (1824) =O. violacea auct., p.p., non L., Sp. Pl. 1: 434 (1753)



Plantes bulboses (geòfit bulbós) de la família de les oxalidàcies; bulbs units per rizomes, de vegades en forma de rosari de fins a 25 mm de diàmetre; la planta no supera els 30 cm.




Fulles trifoliades, en roseta basal que surten del rizoma; folíols de fins a 40 x 50 mm, obcordats, amb una profunda escotadura, amb pèls curts sovint als marges més visibles per ser més llargs; algunes màcules púrpures o negres a l'escotadura, amb grànuls ataronjats a les vores, més visibles amb la planta seca; pecíols de fins a 35 mm; estípules triangulars en forma de bractèoles.




Inflorescències en cimes umbel·liformes terminals, simples o compostes, de fins a 15 flors; peduncle de fins a 30 cm; pedicels de fins a 6 cm; bràctees i bractèoles simil…