Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fumana ericoides (Cav.) Gand.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fumana ericoides (Cav.) Gand.. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de febrer del 2013

Fumana ericoide

Fumana ericoides (Cav.) Gand. in Magnier, Fl. Select. Exsicc., n.o 201 (1883), in sched.
Cistus ericoides Cav., Icon. 2: 56, tab. 172 (1793)
=F. spachii auct.


Fumana ericoides en flor, Garcia, brolla clara, 23 de febrer de 2013

Petita mata ascendent de la família de les cistàcies, ramificada des de la base més o menys llenyosa, laxa, amb les tiges folioses fins a l'àpex; normalment no supera els 30-40 cm.


Rames i fullam de fumana ericoides, Garcia, brolla clara, 23 de febrer de 2013

Fulles alternes, linears, rígides, subcilíndriques, obtuses, d'uns 5-12 x 1 mm, les de les tiges estèrils una mica més curtes.


Detall de la flor de fumana ericoides, Garcia, brolla clara, 23 de febrer de 2013

Peduncle floral recurvat, poc pilós o glandulífer, sovint tan llarg com els sèpals, vermell i brillant.

Flors pentàmeres terminals; calze vermell i brillant com el peduncle, sèpals interns (3) més grans, de fins a 10 mm, amb les costelles molt prominents; pètals grocs, de fins a 12-14 mm; estams nombrosos, els externs estèrils; ovari tricarpelar, estil llarg i geniculat.  Floreix a partir del febrer i fins entrat el maig, rarament alguns exemplars floreixen a la tardor.

Fruit en càpsula ovoide, de fins a 8 mm, oberta en 3 valves a la maduresa, fins a 12 granes més o menys
trígones d'uns 2 mm per càpsula.


Mata de fumana ericoides en flor, Garcia, brolla clara, 23 de febrer de 2013

Habita els clars de les brolles i les garrigues sovint en sòls calcaris, les timonedes, de vegades en sòls guixencs (Rosmarinetalia, etc.).

És planta comú a la nostra comarca, no massa abundant,

De distribució mediterrània.

És planta de morfologia variable, alguns autors han diferenciat, varietats, subespècies o fins hi tot espècies diferents. La que estudiem aquí seria la varietat típica, molt foliosa fins a la inflorescència i amb flors solitàries, amb les fulles i peduncles florals molt poc pilosos, de vegades una mica glandulosos.

Les fumanes en general s'han vingut usant en medicina popular com a hipotensores, hemostàtiques, antisèptiques, expectorants i antiinflamatòries.



Campanera cabdellada

Convolvulus lanuginosus Desr. , Encycl. [J. Lamarck & al.] 3(2): 551 (1792 ) =  Convolvulus  argentatus Pourr. Jacq. =  Convol...