Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2013

Amargot raspós

Imatge
Urospermum picroides (L.) Scop. ex F.W. Schmidt Samml. Phys. Aufs. Naturk. 275 (1795)
=Tragopogon picroides L., Sp. Pl.: 790 (1753)
=Tragopogon asper L., Sp. Pl.: 790 (1753)
=Urospermum asperum (L.) DC. in Lamarck & Candolle, Fl. Franç., ed. 3, 4: 63. 1805



Planta anual, herbàcia, de la família de les compostes (Asteraceae), amb pilositat aspra, pèls setacis escabres de color blanc; tiges ramificades a la part superior, amb les fulles a la part inferior; rarament supera els 60 cm d'alçada. Remarquem en negreta les diferències de l'amargot.




Fulles inferiors sèssils, irregularment pinnatisectes, les superiors sèssils, menys dividides, dentades, una mica amplexicaules i auriculades.




Inflorescència en capítol llargament pedunculat, peduncles escabres; involucre de fins a 23 x 25 mm, amb aspecte de pera a la fructificació; flors ligulades groguenques.






Fruits en aqueni de 11-17 mm, amb un bec de 7-11(15) mm amb la part inferior molt inflada i evident; papus de 10-12 mm, de color blanc…

Amargot

Imatge
Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F. W. Schmidt, Phys. Aufs. Naturk. 276 (1795)
=Tragopogon dalechampii L. Sp. Pl.: 790 (1753) [basiònim]


Planta perenne, herbàcia, de la familía de les compostes (Asteraceae), pilosa sedosa; tiges molt poc ramificades, amb les fulles a la part inferior.




Fulles inferiors peciolades, pinnatisectes, les superiors sèssils, subenteres o una mica dentades, de tendència oposada o verticil·lada.


Inflorescència en capítols solitaris al capdamunt de llargs peduncles.


Involucre de fins a 20 x 23 mm, cilíndric quan madura; flors lígules amb tub de fins a 10 mm i limbe de fins a 13 mm, grogues, les externes amb el revers púrpura i les centrals sense desenvolupar amb l'extrem apical també púrpura.





Fruits en aqueni de 15-19 mm, amb un bec de 11-13 mm amb la part inferior més gruixuda; papus de 10-12 mm, de color palla o marronós, persistent a la maduresa. Floreix de març a juliol.



Habita els pradells i herbeis ruderals i viaris, les vores dels camps i algunes c…

Torilis negligent, catxurrets

Imatge
Torilis arvensis (Huds.) Link, Enum. Hort. Berol. Alt. 1: 265 (1821)
=Caucalis arvensis Huds., Fl. Angl.: 98 (1762) [basiònim]
=T. infesta (L.) Clairv., Man. Herbor. Suisse: 78 (1811)
=T. divaricata auct., non Moench, Suppl. Meth.: 34 (1802), nom. illeg.
subsp. neglecta (Spreng.) Thell. in Hegi, Ill. Fl. [neglécta] Mitt.-Eur. 5(2): 1055 (1926)
=T. neglecta Spreng. in Roem. & Schult., Syst. Veg. 6: 484 (1820) [basiònim]



Planta herbàcia anual de la família de les umbel·líferes, erecta -no hem vist plantes prostrades-, bastant ramificada, amb pilositat aplicada o rarament glabra, en general no passa de 80 cm, però, en horts hi vora el riu hem vist exemplars de més d'1,5 m, pot arribar als 2 m. Congènere i molt semblant a la Torilis nodosa.





Fulles 2-3 pinnatisectes, les inferiors més dividides que les superiors.


Inflorescències en umbel·la terminal, peduncles de fins a 8 cm, amb (4)6-16 radis, involucre nul o amb 1-2 bràctees; corol·la blanca amb els pètals externs de les flors exterio…

Centàurea linifòlia

Imatge
Centaurea linifolia L., Mant. Pl.: 117 (1767)
=Jacea linifolia (L.) Holub, in Preslia 46: 229 (1974)













Lletsó de secà

Imatge
Launaea fragilis (Asso) Pau, in Bol. Soc. Aragonesa Ci. Nat. 16: 68 (1917)
=Lactuca fragilis Asso, Syn. Stirp. Aragon.: 109 (1779) [basiònim]



Planta perenne o rarament biennal de la família de les compostes, amb la base una mica lignificada, ramificada des de la base, glabra i glauca; tiges primes i poc fulloses.




Fulles dividides en segments linears de menys de 3 mm d'amplada, blanques a l'àpex, marges dentats, una mica carnosos, les caulinars molt reduïdes, les de la base de fins a uns 10 x 3 cm.



Inflorescència en capítols erectes terminals a l'extrem de les rames sense fulles, involucre més o menys cilíndric de fins a 18 x 7 mm, bràctees amb l'àpex endurit i blanquinós; flors ligulades, corol·la groga amb l'àpex pentadentat. Floreix del març al juny.





Fruits en aquenis cilíndrics de fins a 7 mm, amb estries o costes longitudinals, amb pilositat molt fina; papus amb pèls plumosos de fins a 12 mm.



Habita els bancals i les vorades de camps de secà, brolles clares i ti…

Xicoira

Imatge
Cichorium intybus L., Sp. Pl. 813 (1753)



Planta perenne de la família de les compostes, de fins a més d'1m d'alçada; tiges ramificades, estriades.





Fulles pinnatipartides o molt lobades, una mica escàbrides o glabres, les basals agrupades en roseta, les caulinars més petites i amplexicaules.
Inflorescències en branques llargues i sense fulles o molt poc fulloses; capítols solitàries al llarg de les branques; peduncles poc engruixits a l'àpex; bràctees en 2 nivells, les externes de l'involucre molt més curtes que les internes; involucre de fins a 15 x 10; corol·la blava que es destenyeix amb la pluja. Floreix de l'abril al setembre, però no és rar veure-la florida fins a començament de la tardor.
Fruit en aqueni de 2-3 mm, papus format per esquames petites de fins a 0,5 mm que són més petites que la  vuitena part que l'aqueni.




Habita els descampats i les vores de xarxes viàries, té preferència pels sòls calcigats.
És comú i relativament abundant a tota la comarca.
D…

Campaneta rosa

Imatge
Convolvulus althaeoides L., Sp. Pl. 156 (1753)



 Planta herbàcia perenne de la família de les convolvulàcies, densament pilosa que li dóna un aspecte verd grisenc; rizomes ramificats; vàries tiges enfiladisses o ajagudes de fins a 1,5 m o més.




Fulles pinnatisectes a la part superior, cada cop menys dividides a mesura que baixen, a la base solen ser poc dividides o enteres; pecíol d'uns 20-40 mm; limbe d'uns 30-90 x 15-50 mm, de perfil ovat i amb la base cordada o sagitada.



Inflorescència en cimes axil·lars d'1-3 flors; peduncles de 6-15 cm, més llargs que les fulles corresponents; bràctees de fins a 10 x 0,3 mm; pedicels de fins a 8-16 mm, sovint poc més grans que el calze; calze amb els sèpals coriacis de fins a 9 x 5 mm, amb el marge membranós; corol·la de fins a 35-40 x 25 40 mm, rosa amb la gorja purpúria; estams de 12-15 mm, amb els filaments amb la base aplanada i blanquinosa i la part apical purpúria; anteres de fins a poc més de 4 mm, purpúries, nectari d'1mm apr…