Amarant blitoide, blet roig, blet

Amaranthus blitoides S. Watson in Proc. Amer. Acad. Arts 12: 273. 1877

Blet roig en flor, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

Planta herbàcia anual (teròfit ascendent) de la família de les amarantàcies (Amarantaceae); glabrescent, ramificada; tija verda o sovint vermellosa, foliosa fins a l'àpex, prostrada o ascendent.

Plec d'herbari, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2010 [FLS10543]

Blet roig en flor, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

Fulles esparses, pecíol de fins a 2 cm i limbe obovat i obtús de vegades amb una taca blanca a l'anvers, de fins a 2 x 4 cm, lluent, amb el marge blanc, translúcid i els nervis prominents.

Blet roig en flor, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

Blet roig en flor, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

Blet roig en flor, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

 Glomèruls axil·lars; bràctees lanceolades més curtes o iguals que els tèpals; flors generalment tetràmeres rarament pentàmeres o trímeres; tèpals verds, mucronats de fins a 3 mm, desiguals i aguts, fins a 4 a les flors masculines i fins a 4-5 a les flors femenines; estams lliures.

Floreix del maig fins a finals de novembre.

Plec d'herbari, detall de les granes, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2010 [FLS10543]

Fruit dehiscent transversalment (pixidi), ovoide, llis; grana d'aplanada a subglobulosa, lluent, negra de fins a 1,8 mm.

Blet roig, tija i fulles, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, octubre de 2012

Habita els herbeis i herbassars ruderals, vores de camps i camins (Chenopodion muralis, Ruderali-Secalietea).

És planta comú i abundant.

Distribució sobretot holàrtica, possiblement nativa d'Amèrica del nord, ha envaït la Mediterrània occidental, Euro-Asiàtica i vàries zones més del món.




Creat a data: 26/XI/2013, 22:30 h.

Actualitzat a data: 26/XI/2013, 22:30 h.

Senet de pobre

Globularia vulgaris L., Sp. Pl.: 96. 1753
=Globularia aphyllanthes Crantz, Inst. Rei Herb. 1: 350. 1766
=Globularia valentina Willk., Rech. Organ. Class. Globular.: 21. 1850

Senet de pobre en flor, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Planta perenne (hemicriptòfit rosulat), de la família de les globulariàcies (Globulariaceae), amb roseta basal, cespitosa, erecta, ramificada; tiges floríferes que fan funció de peduncle, amb fins a 20 bràctees de fins a 3 cm de longitud, amb aspecte de fulles, lanceolades o linears, sèssils; pot arribar a superar els 40 cm; rabassa llenyosa no fibrosa amb arrel un xic napiforme.

Plec d'herbari de senet de pobre, la Bisbal de Falset (T), Priorat, Catalonia, juny de 1986 [FLS0118]

Plec d'herbari de senet de pobre, la Bisbal de Falset (T), Priorat, Catalonia, juny de 1986 [FLS0118]

Plec d'herbari de senet de pobre, detall, la Bisbal de Falset (T), Priorat, Catalonia, juny de 1986 [FLS0118]

Senet de pobre, tija i fulles, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Senet de pobre, fulles basals, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Senet de pobre, fulles basals, Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Fulles basals, rosulades, ajagudes, amb el limbe obovat amb l'àpex dentat; dents que coincideixen amb la part terminal dels 3-5 nervis de la fulla; pecíol de fins a poc més de 4 cm, sovint més llarg que el limbe; la subespècie típica -la nostra- té les fulles primes de tal forma que es poden doblegar sense trencar-se.

Senet de pobre en flor, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Senet de pobre, flor, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Flors reunides en capítols de fins a  poc més de 15 mm de diàmetre, subglobosos, amb aspecte de planta de la família de les compostes; involucre i receptacle pilosos; bràctees de forma ja comentada de fins a 4 mm, calze pilós; flors blaves, més llargues que les bràctees; calze amb les dentes iguals o més llargues que el tub.

Floreix del febrer al maig, essent el període de màxima floració a finals d'abril.

Fruit en aqueni; tots els aquenis iguals, de secció més o menys circular, amb bec gens marcat, llisos i costats longitudinalment de fins a 2,5 cm; papus uniseriats de fins a 2,5 cm, amb les setes plumoses i sovint entortolligades.

Senet de pobre, flor, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Senet de pobre en flor, la Palma d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2013

Habita els fenassars i herbassars mesoxeròfils com ara les joncedes (Xerobromion). L'hem vist vora balmes buscant sòls humits per la presència de fonts.

És planta molt rara i poc abundant, la trobem sobretot per sobre dels 300 m.

Distribució mediterrània del nord i sud-europea, excepcional a la península escandinava.

És congènere de la foixarda.

Com el seu nom indica és planta purgant, diürètica i la globularina ajuda contra la incontinència de l'orina. A més de les virtuts de la foixarda.



Creat a data: 25/XI/2013, 16:30 h.

Actualitzat a data: 25/XI/2013, 16:30 h.

Cicuta

Conium maculatum L., Sp. Pl.: 243. 1753

=Conium divaricatum Boiss. & Orph., in Boissier, Diagn. Pl. Orient., ser. 2, 5: 103. 1856

Cicuta en flor, la Palma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Planta herbàcia (teròfit erecte) anual o normalment biennal, de la família de les umbel·líferes (Asteraceae), d'olor poc agradable, poc pilosa, erecta, normalment ramificada; tija fistulosa, que pot arribar a superar el 2 metres, verda amb taques violàcies, d'arrel napiforme. 

Cicuta, detall de la tija, la Palma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Cicuta, la Palma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Cicuta, detall de la fulla, la Palma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Fulles molt dividides, fins a 4 pinnatisectes, blanes, les inferiors peciolades i grans, 50 x 40 cm, molt primes, les mitjanes i superiors més petites i subsèssils.

Cicuta en flor, la Palma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Inflorescència en umbel·la amb fins a 20 radis amb pilositat molt curta, fins a 6 bràctees reflexes i fins a 6 bractèoles disposades cap al costat exterior de la umbel·la; sèpals inexistents; pètals blancs, emarginats.

Floreix del maig a començament de juny.

Cicuta en fruit, la Palma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Cicuta en fruit, la Palma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Fruits globulosos i comprimits lateralment de fins a 2.3 mm, 2 mericarps de secció pentagonal, amb els angles costats i prominents.

Cicuta en fruit, la Palma d'Ebre, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Habita els herbassars nitròfils en sòls humit i indrets ombrívols (Sylibo-Urticion).

És planta molt rara i poc abundant. Inexistent en bona part del territori, habitual als rodals d'algunes poblacions.

Distribució àmpliament mediterrània i europea.

És planta molt tòxica, fins i tot MORTAL. El seu ús ha d'estar supervisat per un facultatiu. A dosis petites té propietats anestèsiques.

La intoxicació per cicuta és, en alguns aspectes, semblant a la de la belladona i el desenllaç és la mort per parada respiratòria en un termini de fins a 4-5 hores després del seu consum. El tractament s'ha de fer amb vomitius, rentats d'estómac i tractament amb oxigen.

Alguna vegada s'ha confós amb el julivert, al primer símptoma d'intoxicació s'ha d'anar al metge. La tija fistulosa (buida) i les taques violàcies a la tija la delaten bé.

La seva composició i els seus efectes són controvertits (Font i Quer, 1962).






Creat a data: 25/XI/2013, 18:30 h.

Actualitzat a data: 25/XI/2013, 16:30 h.

Escurçonera de fulla estreta o barballera

Scorzonera angustifolia L., Sp. Pl.: 791. 1753
=Scorzonera macrocephala DC., Prodr. 7: 122. 1838
=Scorzonera pinifolia Gouan, Ill. Observ. Bot.: 53. 1773

Escurçonera de fulla estreta en flor i fruit, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
maig de 2011

Planta herbàcia (teròfit o hemicriptòfit erecte) anual o biennal, de la família de les compostes (Asteraceae), poc pilosa, erecta, simple o molt poc ramificada, amb làtex, pot arribar a superar el mig metre; rabassa no fibrosa a la part superior.

Plec d'herbari d'escurçonera de fulla estreta, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, abril de 1994 [FLS10676]

Escurçonera de fulla estreta, detalls, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 1994 [FLS10252]

Escurçonera de fulla estreta, fulles, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 
maig de 2011

Escurçonera de fulla estreta, fullam, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Fulles linears, molt primes, graminifòlies, semiamplexicaules, de fins a 25 x 0,3 cm.

Escurçonera de fulla estreta, capítol fructificat, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 
maig de 2011

Flors en capítols allargats sovint solitaris al capdamunt de la tija; involucre de fins a 5 cm que està format per 10-18 bràctees herbàcies; receptacle sense esquames, peduncle no fistulós, no inflat sota el capítol; flors grogues, més llargues que les bràctees.

Plec d'herbari d'escurçonera de fulla estreta, detalls, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, abril de 1994 [FLS10676]

Fruit en aqueni; tots els aquenis iguals, de secció més o menys circular, amb bec gens marcat, llisos i costats longitudinalment de fins a 2,5 cm; papus uniseriats de fins a 2,5 cm, amb les setes plumoses i sovint entortolligades.

Escurçonera de fulla estreta, capítol fructificat, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 
maig de 2011

Escurçonera de fulla estreta, hàbitat, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 
maig de 2011

Escurçonera de fulla estreta, hàbitat, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 
maig de 2011

Escurçonera de fulla estreta, hàbitat, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Escurçonera de fulla estreta, hàbitat, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Habita els fenassars i els herbassars, vores de camps (Brachypodion phoenicoidis), no és rara als bassiols que es formen a la base dels talussos margosos i guixencs.

És planta molt rara i poc abundant.

Distribució mediterrània occidental, Península Ibèrica i alguna població nord-africana.

Segons Font i Quer (1962), el nom Scorzonera és una llatinització irregular del català escurçonera. Antigament hom emprava aquestes plantes per tal de combatre els efectes de les picades d'escurçó (Vipera) Cf. Bolòs & Vigo, 2010.

Creat a data: 25/XI/2013, 16:30 h.
Actualitzat a data: 25/XI/2013, 16:30 h.

Barball

Scorzonera laciniata L., Sp. Pl.: 791. 1753

=Podospermum laciniatum (L.) DC. in Lamarck & Candolle, Fl. Franç., ed. 3, 4: 62. 1805
=Podospermum intermedium DC., Prodr. 7: 110. 1838

Barball en fruit, Flix, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Planta biennal o més comunament perenne, (hemicriptòfit erecte), de la família de les compostes (Asteraceae), glabra i erecta, amb pèls molt curts a la inflorescència, ramificada i foliosa en tota la seua longitud, la planta pot superar el mig metre, però sovint és més petita.

Plec d'herbari de barball, Alfés (L), Segrià, Catalonia, març de 1994 [FLS3305]

Fullam de barball, Flix, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Fulles sovint pinnatipartides o pinnatisectes, amb els segments lanceolats i obtusos, les inferiors més grans de fins a 25 x 2,5 cm, les mitjanes i superiors més petites, sèssils i vaginants, una mica amplexicaules.

Secció longitudinal d'un capítol de barball, Flix, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia,
maig de 2011

Fulla de barball, Flix, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Capítol de barball, Flix, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Inflorescències solitàries al capdamunt de les tiges; involucre en forma de cilindre cònic de fins a 35 mm de llargada; receptacles sense esquames, flors grogues que no arriben a sobresortir de les bràctees superiors de l'involucre.

Floreix de finals de març a finals de maig.

Aquenis de barball, Flix, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Plec d'herbari de barball, detall, Alfés (L), Segrià, Catalonia, març de 1994 [FLS3305]

Fruits en aqueni de fins a 17 mm; amb la part inferior més gruixuda que la superior i fistulosa; papus pluriseriat d'un blanc marronós o grisenc, pèls plumosos, amb les barbes entortolligades.

Barball, hàbitat, Flix, Alta Ribera d'Ebre (T), Catalonia, maig de 2011

Habita els fenassars i els herbassars, vores de camps (Brachypodion phoenicoidis).

És planta molt rara i poc abundant.

Distribució mediterrània del nord i europea.







Creat a data: 24/XI/2013, 20:30 h.
Actualitzat a data: 24/XI/2013, 20:30 h.

Salsafí

Tragopogon porrifolius L., Sp. Pl. 2: 789. 1753 
subsp. australis (Jord.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 462. 1879

Tragopogon porrifolius subsp. australis Nyman
Tragopogon sativus Gaterau, nom. illeg.,
Tragopogon australis Jord., Cat. Jard. Dijon 1848: 32. 1848

Salsifí en flor, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Planta herbàcia (teròfit erecte) sovint, de la família de les compostes (Asteraceae), glabra, erecta, simple o poc ramificada, amb làtex, pot arribar a superar el mig metre. Molt similar a Trogopogon dubius.

Plec d'herbari de salsafí, Ascó, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, abril de 2011 [FLS10675]

Fig. 35 from book Deutschlands Flora in Abbildungen. 1796
Johann Georg Sturm (Painter: Jacob Sturm) http://www.biolib.de

Salsifí, fullam, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Salsifí, rabassa i arrels, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Salsifí, fullam, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Fulles enteres, linears cap a l'àpex i amplexicaules a la base, marges ondulats.

Salsifí, inflorescència, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Flors en capítols allargats; involucre de fins a 7 cm que està format per 8 bràctees herbàcies, rarament alguna més o menys; receptacle sense esquames, amb concavitats, peduncle fistulós, inflat sota el capítol; flors d'un vermell vinós més curtes que les bràctees.

Salsifí, inflorescència, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011

Fruit en aqueni; tots els aquenis iguals, de secció més o menys circular, amb bec ben marcat, poc muricats de fins a 4,5 cm; papus uniseriats de fins a 3,5 cm, amb les setes plumoses (cf. T. dubius)

Habita els fenassars i els herbassars, vores de camps (Brachypodion phoenicoidis).

És planta molt rara rara i poc abundant.

Distribució mediterrània del nord i europea.

Creat a data: 24/XI/2013, 17:30 h.
Actualitzat a data: 24/XI/2013, 17:30 h.