Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2013

Amarant blitoide, blet roig, blet

Imatge
Amaranthus blitoides S. Watson in Proc. Amer. Acad. Arts 12: 273. 1877



Planta herbàcia anual (teròfit ascendent) de la família de les amarantàcies (Amarantaceae); glabrescent, ramificada; tija verda o sovint vermellosa, foliosa fins a l'àpex, prostrada o ascendent.





Fulles esparses, pecíol de fins a 2 cm i limbe obovat i obtús de vegades amb una taca blanca a l'anvers, de fins a 2 x 4 cm, lluent, amb el marge blanc, translúcid i els nervis prominents.





 Glomèruls axil·lars; bràctees lanceolades més curtes o iguals que els tèpals; flors generalment tetràmeres rarament pentàmeres o trímeres; tèpals verds, mucronats de fins a 3 mm, desiguals i aguts, fins a 4 a les flors masculines i fins a 4-5 a les flors femenines; estams lliures.

Floreix del maig fins a finals de novembre.



Fruit dehiscent transversalment (pixidi), ovoide, llis; grana d'aplanada a subglobulosa, lluent, negra de fins a 1,8 mm.

Habita els herbeis i herbassars ruderals, vores de camps i camins (Chenopodion murali…

Senet de pobre

Imatge
Globularia vulgaris L., Sp. Pl.: 96. 1753
=Globularia aphyllanthes Crantz, Inst. Rei Herb. 1: 350. 1766
=Globularia valentina Willk., Rech. Organ. Class. Globular.: 21. 1850



Planta perenne (hemicriptòfit rosulat), de la família de les globulariàcies (Globulariaceae), amb roseta basal, cespitosa, erecta, ramificada; tiges floríferes que fan funció de peduncle, amb fins a 20 bràctees de fins a 3 cm de longitud, amb aspecte de fulles, lanceolades o linears, sèssils; pot arribar a superar els 40 cm; rabassa llenyosa no fibrosa amb arrel un xic napiforme.








Fulles basals, rosulades, ajagudes, amb el limbe obovat amb l'àpex dentat; dents que coincideixen amb la part terminal dels 3-5 nervis de la fulla; pecíol de fins a poc més de 4 cm, sovint més llarg que el limbe; la subespècie típica -la nostra- té les fulles primes de tal forma que es poden doblegar sense trencar-se.




Flors reunides en capítols de fins a  poc més de 15 mm de diàmetre, subglobosos, amb aspecte de planta de la família de …

Cicuta

Imatge
Conium maculatum L., Sp. Pl.: 243. 1753 =Conium divaricatum Boiss. & Orph., in Boissier, Diagn. Pl. Orient., ser. 2, 5: 103. 1856



Planta herbàcia (teròfit erecte) anual o normalment biennal, de la família de les umbel·líferes (Asteraceae), d'olor poc agradable, poc pilosa, erecta, normalment ramificada; tija fistulosa, que pot arribar a superar el 2 metres, verda amb taques violàcies, d'arrel napiforme. 







Fulles molt dividides, fins a 4 pinnatisectes, blanes, les inferiors peciolades i grans, 50 x 40 cm, molt primes, les mitjanes i superiors més petites i subsèssils.



Inflorescència en umbel·la amb fins a 20 radis amb pilositat molt curta, fins a 6 bràctees reflexes i fins a 6 bractèoles disposades cap al costat exterior de la umbel·la; sèpals inexistents; pètals blancs, emarginats.

Floreix del maig a començament de juny.


Fruits globulosos i comprimits lateralment de fins a 2.3 mm, 2 mericarps de secció pentagonal, amb els angles costats i prominents.



Habita els herbassars nitròf…

Escurçonera de fulla estreta o barballera

Imatge
Scorzonera angustifolia L., Sp. Pl.: 791. 1753
=Scorzonera macrocephala DC., Prodr. 7: 122. 1838
=Scorzonera pinifolia Gouan, Ill. Observ. Bot.: 53. 1773



Planta herbàcia (teròfit o hemicriptòfit erecte) anual o biennal, de la família de les compostes (Asteraceae), poc pilosa, erecta, simple o molt poc ramificada, amb làtex, pot arribar a superar el mig metre; rabassa no fibrosa a la part superior.






Fulles linears, molt primes, graminifòlies, semiamplexicaules, de fins a 25 x 0,3 cm.


Flors en capítols allargats sovint solitaris al capdamunt de la tija; involucre de fins a 5 cm que està format per 10-18 bràctees herbàcies; receptacle sense esquames, peduncle no fistulós, no inflat sota el capítol; flors grogues, més llargues que les bràctees.




Fruit en aqueni; tots els aquenis iguals, de secció més o menys circular, amb bec gens marcat, llisos i costats longitudinalment de fins a 2,5 cm; papus uniseriats de fins a 2,5 cm, amb les setes plumoses i sovint entortolligades.


Barball

Imatge
Scorzonera laciniata L., Sp. Pl.: 791. 1753
=Podospermum laciniatum (L.) DC. in Lamarck & Candolle, Fl. Franç., ed. 3, 4: 62. 1805
=Podospermum intermedium DC., Prodr. 7: 110. 1838



Planta biennal o més comunament perenne, (hemicriptòfit erecte), de la família de les compostes (Asteraceae), glabra i erecta, amb pèls molt curts a la inflorescència, ramificada i foliosa en tota la seua longitud, la planta pot superar el mig metre, però sovint és més petita.




Fulles sovint pinnatipartides o pinnatisectes, amb els segments lanceolats i obtusos, les inferiors més grans de fins a 25 x 2,5 cm, les mitjanes i superiors més petites, sèssils i vaginants, una mica amplexicaules.



Inflorescències solitàries al capdamunt de les tiges; involucre en forma de cilindre cònic de fins a 35 mm de llargada; receptacles sense esquames, flors grogues que no arriben a sobresortir de les bràctees superiors de l'involucre.
Floreix de finals de març a finals de maig.




Fruits en aqueni de fins a 17 mm; amb la p…

Salsafí

Imatge
Tragopogon porrifolius L., Sp. Pl. 2: 789. 1753 
subsp. australis (Jord.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 462. 1879

Tragopogon porrifolius subsp. australis Nyman
Tragopogon sativus Gaterau, nom. illeg.,
Tragopogon australis Jord., Cat. Jard. Dijon 1848: 32. 1848


Planta herbàcia (teròfit erecte) sovint, de la família de les compostes (Asteraceae), glabra, erecta, simple o poc ramificada, amb làtex, pot arribar a superar el mig metre. Molt similar a Trogopogon dubius.






Fulles enteres, linears cap a l'àpex i amplexicaules a la base, marges ondulats.



Flors en capítols allargats; involucre de fins a 7 cm que està format per 8 bràctees herbàcies, rarament alguna més o menys; receptacle sense esquames, amb concavitats, peduncle fistulós, inflat sota el capítol; flors d'un vermell vinós més curtes que les bràctees.



Fruit en aqueni; tots els aquenis iguals, de secció més o menys circular, amb bec ben marcat, poc muricats de fins a 4,5 cm; papus uniseriats de fins a 3,5 cm, amb les setes plumoses (cf. …