Sempreviva

Helichrysum italicum (Roth) G. Don fil., in Loudon Hort. Brit. 342 (1830)
=Gnaphalium italicum Roth, in Bot. Mag. (Römer & Usteri) 10: 19. 1790 [basiònim]
=Gnaphalium glutinosum Ten., Index Sem. Hort. Bot. Neapol. 1830: 14. 1830
=Helichrysum numidicum Pomel, Nouv. Mat. Fl. Atl.: 288. 1875

subsp. serotinum (DC.) P. Fourn., Quatre Fl. France: 952. 1939
=Helichrysum serotinum (DC.) Boiss., Voy. Bot. Espagne 2: 327. 1840

Inflorescència de sempreviva, Bellaguarda (L), les Garrigues, Catalonia, agost de 2013

Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Asteraceae), erecta, poc ramificada, molt olorosa; tiges normalment simples, no floríferes als brots axil·lars, lignificada a la base, cobertes d'una pilositat molt densa i aplicada que li dóna un color cendrós o blanquinós, rarament arriba als 0,5 m.

Plec d'herbari de sempreviva, la Fatarella (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
agost de 2011 [FLS11171]

Tija i fulles de sempreviva, Bellaguarda (L), les Garrigues,
Catalonia, agost de 2013

Tija i fulles de sempreviva, Bellaguarda (L), les Garrigues,
Catalonia, agost de 2013

Tija i fulles de sempreviva, detall, Bellaguarda (L), les Garrigues,
Catalonia, agost de 2013

Fulles de fins a 30-70 x 1-1,5 mm, linears, revolutes, amb el marge no ondulat, amb l'anvers verdós i el revers blanquinós, amplexicaules i una mica auriculades.

Inflorescència de sempreviva, detall, Bellaguarda (L), les Garrigues, Catalonia, agost de 2013

Inflorescència corimbiforme amb els capítols terminals; involucre de fins a 5,5 x 4 mm, cilíndric  amb pilositat aracnoide a la part inferior; bràctees de l'involucre escariós, d'un groc daurat, una mica coriàcies, aplicades, regularment imbricades, les externes ovades més llargues i coriàcies que les interiors, les interiors oblongues; flors femenines i hermafrodites  les primeres de fins a 3,7 mm, les hermafrodites poc més grans. Comença la floració al juny i arriba al seu màxim entrat ja l'agost.

Fruit en aquenis de fins a 0,8 x 0,4 mm, glabres i marronoses; papus de fins a 3,8.

Inflorescència de sempreviva, hàbitat, Bellaguarda (L), les Garrigues, Catalonia, agost de 2013

Habita les brolles i garrigues i també els fenassars.

És rara per sota del 400 m, dins la nostra àrea d'estudi l'hem vista sempre poc abundant.

Distribució mediterrània de l'oest, ibèrica i occitana.

Es pot confondre amb la sempreviva borda que és mateta més petita i baixa i les bràctees de l'involucre són més laxes, a més de tenir les fulles ondulades.

Actualitzat en data: 21 d'agost de 2013, 10:53 h